divendres, 31 d’agost de 2007

Final d'agost, mandrós i vacacional...

M'ha semblat oportú acabar les meves poques aportacions al Blog en el mes d'agost amb aquestes dues imatges que destaquen per insòlites, ja que són preses en la piscina d'un poble de la Conca de Barberà, el mateix dia 30 d'agost, a les dotze del migdia...
Tot un luxe faraònic... per 3 €uros

dimarts, 21 d’agost de 2007

La MIXA, un felí molt estimat...

Ahir se’ns va morir la MIXA. Es va quedar adormideta tal i com la veieu a la foto.

Feia 18 anys que convivia amb nosaltres. Ens ha fet molta pena. Era ja molt velleta i feia temps que no estava gaire bé de salut.

La Mixa formava part de la nostra família, era gairebé com un membre més. Hem compartit amb ella tota mena d’experiències, vivències, viatges, vacances, etc.

Era un animalet de companyia i realment ho era i en feia de companyia.
Era també un felí, un gat, amb totes les característiques dels felins, independents, sensuals, astuts, àgils, intel·ligents, carinyosos també.

A qui no hagi tingut mai un gat li recomano. És una experiència molt gratificant i també inoblidable. Sentir el ronroneig del gat quan el tens a la falda mig adormit, o acariciar-li els ulls suaument quan el tens a sobre teu, i ell t'ho agraeix quedant com mig extasiat, és una experiència inexplicable. Tens un tigre petitet a sobre teu i es deixa acaronar i amanyagar sense cap problema, i t’ho manifesta amb el seu roncar relaxant.

Diuen que tenir un gat a la falda ronronejant fa abaixar fins i tot la teva tensió arterial.

(Mireu quina imatge de relax i felicitat...)


No cal dir que jo tota la vida he tingut fal·lera pels gats. De petit ja hi jugava amb ells.

De gran vaig iniciar una col·lecció de gatets de ceràmica, en tinc un munt, i fins i tot he fet col·lecció de segells del tema monotemàtic de gats, en tinc tres o quatre àlbums plens.

Adjunto finalment un parell de fotos més de la MIXA, una de quan era joveneta, i una de les darreres que li vam fer quan ja no es trobava gaire bé.


dilluns, 13 d’agost de 2007

divendres, 10 d’agost de 2007

Agraïments a un Rei traci...

Ara fa uns 15 dies que vam tornar del viatge a Bulgària. He estat enfeinat treballant amb els centenars de fotos que vaig fer i enviant i rebent mails a tort i a dret, intercanviant fotos i impressions del viatge.

Però per damunt de tot, ha succeit un fet "insòlit"... M'he fet mundialment famós, vull dir, a través de la xarxa i del poderós món de Google, gràcies a aquest senyor que veieu aquí a l'esquerra. Es tracta d'un dels Reis Tracis que van poblar Bulgària fa milers d'anys. Vam visitar la seva tomba i ho vaig destacar a la meva crònica del viatge.

El fet insòlit és que una companya del viatge va enviar un SMS a una amiga seva on li deia que havíem visitat aquesta tomba. Ella, com acostuma a fer mitja humanitat quan es desconeix alguna cosa, va agafar el Google i va escriure: Seuthus III, i... oh! miracle... el poderós cercador en 20 segons va trobar 659 resultats, però el primer enllaç de tots, sabeu quin era?... doncs el meu SorroBloc...!!! - Oi que sembla impossible?... Doncs és un fet. Ho podeu experimentar vosaltres mateixos. Obriu el Google i experimenteu. Es per quedar-se de pedra...

Estic content i orgullós, ves per on, que una eina tant important, poderosa, universalment coneguda, en el món d'internet com és el cercador Google, quan se li pregunta per un Rei Traci que va viure fa milers d'anys, la primera resposta que us dona és que us connecteu al meu Blog. Per això he volgut fer aquest comentari que per insòlit i curiós m'ha semblat divertit de destacar. Misteris de la cybernètica i de la blogosfera...

Aquest món dels blogs em sorpren cada dia mes i em fa apreciar també la seva utilitat quan em diuen, altres persones que van viatjar amb mi, que gràcies al meu blog i a la crònica que vaig penjar, uns parents que viuen a Buenos Aires, han pogut seguir i viure al detall el nostre viatge a aquest interessant país.

De Bulgària a Buenos Aires, passant per la blogosfera catalana.
Visca !!!



LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin