dijous, 27 de setembre de 2007

L'Empordà i la tramuntana...


Parlar de l’Empordà i parlar de la tramuntana sembla una obvietat, oi?
Però ho faig perquè aquests darrers dires hem tingut l’oportunitat de ser a l’Empordà, concretament a l’Escala, gaudint d’uns dies de descans.
El temps ha estat molt variable. Hem tingut tramuntanades i dies esplèndids, i això comporta uns canvis en la natura i en els paisatges, d’unes qualitats extraordinàries, d’un cromatisme meravellós.


I m’ha semblat interessant compartir-ho amb tots aquells que llegiu el meu bloc, i que també pogueu gaudir d’aquests espectacles que la natura ens ofereix de tant en tant.

Vam començar la nostra estada amb un parell de dies de forta tramuntana, aquella que transforma la superfície del mar i el fa lluent i d’un blau intens amb les escumes de les onades com petits vaixells que naveguen a tota velocitat... Les muntanyes i l’horitzó es retallen nítidament...
El nostre refugi va ser un petit apartament en el conjunt anomenat “El Ducat de l’Escala”,
que és a tocar del passeig peatonal que dona accés a les platges d’Empúries. Allà hem fet les millors banyades d’aquests dies, sucant-nos en les aigües plenes d’història on ja ho feien fa uns segles grecs i romans.














Algún dia l’hem tingut totalment núvol i aleshores hem aprofitat per fer alguna excursió, als aiguamolls de l’Empordà a veure fauna...




















i a l’ermita de Sant Onofre,









sota el Mas Ventós

i penjada al mig de la serra de Sant Salvador, on hi ha el monestir de Sant Pere de Rodes,
... i amb una vista magnífica sobre la badia de Roses, també vam visitar el monestir i mentre la Marta prenia un refresc, vaig pujar fins al cim per veure les runes del castell de Sant Salvador

Un altre dia ennuvolat ens vam arribar fins a la punta del Milà, el penya-segat que tanca la cala de Montgó, a veure el paisatge magnífic de la costa “brava”.

El darrer dia de la nostra estada a l’Empordà va tornar a fer acte de presència la tramuntana. Això va proporcionar un dia esplèndid, ventós, però amb una quantitat de núvols extraordinaris i d’una gran bellesa
Vam anar a la platja igualment, arrecerats a prop de les roques a la cala Montgó
... i el bany va ser magnífic amb una aigua gelada, però amb tota la cala per mi sol, altre vegada...!!! (Aquest cop no era una piscina d’un poble de la Conca de Barberà, no, aquest cop era tota la superfície d’aigua de la cala Montgó per mi sol...)

Oh, miracles de la natura, i dels homes... quan fa vent no es banya ningú...!!!
I la darrera tarda de la nostra estada a l’Empordà vam poder gaudir d’un espectacle insuperable. Desde la platja de l’Estartit a ran de mar, on èrem, vam poder veure com la magnífica lluna plena emergia del mar entre mig de la costa i de les Illes Medes, a més el dia ventós va acumular nuvolades que amb la posta del sol anaven prenent un color porpra que transformava el paisatge com si fos un decorat d’una òpera wagneriana..., només hagués faltat sentir la música per tal que l’espectacle fos complet.


Tant la Marta com jo vam quedar extasiats davant aquells fenòmens de la naturalesa. Vam fer moltes fotografies de tota la seqüència d’aquesta coincidència de la natura, la lluna plena emergint esplendorosa i el sol caient amb tota la seva força, després d’un dia extraordinàriament lluminós.
Si algú vol veure més seqüències d’aquest fenòmen, m’ho dieu i us enviaré un petit àlbum de Picassa amb tota la sèrie.

diumenge, 9 de setembre de 2007

Tutto Pavarotti...

No sóc un gran fan de l'òpera, però avui he rebut aquest video a través d'un amic, on Luciano Pavarotti canta l'ària "Nessun dorma", i m'ha semblat tant extraordinari que he volgut compartir-lo amb tots vosaltres amics, parents i coneguts que visiteu el meu Bloc de tant en tant
...
Cal reconèixer que Pavarotti tenia una veu extraordinària, excepcional i d'un gran bellesa..., a més la manera com canta aquesta ària posant-hi tota l'ànima i l'expressió, és realment bonic i emocionant...
Desitjo que us agradi...



"Nessun dorma! Nessum dorma! / Tu pure, o Principessa, / nella tua fredda stanza / guardi le stelle che tremano / d'amore e di speranza! / Ma il mio mistero è chiuso in me, / il nome mio nessun saprà! / No, no, sulla tua bocca lo diró, / quando la luce splenderà! / Ed il mio baccio scioglierá / il silenzio che ti fa mia"

dimecres, 5 de setembre de 2007

Les 1001 nits...

No penseu pas per aquest tìtol que ara us explicaré un dels contes eròtics de la magnífica obra literària del mateix títol, no, no...

Si li he posat aquest títol tant atractiu és perquè avui el meu Bloc ha arribat a les 1001 visites, i com que els posts normalment els faig per la nit, vol dir que aquesta xifra reflexa aproximadament el fruit del treball nocturn d’unes metafòriques 1001 nits.

Fa una mica més de sis mesos que vaig inaugurar aquest blog, i he fet fins ara 56 posts. No és gaire, però força satisfactori per un principiant com jo. Com us deia, doncs, el comptador ha arribat a les 1001 visites. I el més sorprenent de tot, i alhora engrescador, és comprovar que el meu bloc ha rebut visites ja de llocs tant diversos i distants com: Buenos Aires (Argentina), St. Peters-Missouri (EUA), Hamilton (Canadà), Lisboa (Portugal), Poznan (Polònia), i Helsinki (Finlandia). A part de les visites més nombroses des dels Països Catalans i d'altres punts d'Espanya, Alacant, Bilbao, etc...

M’ha fet gràcia, i per què no dir-ho, una certa il·lusió haver arribat a aquesta xifra.
Vol dir que a poc a poc el meu bloc es va introduint en la blogosfera tot i que crec que aquesta xifra és una mica enganyosa. Us diré perquè.

A mesura d’anar consultant altres blogs amics he anat descobrint que hi ha una sèrie de programes que permeten contar les visites que rep el teu propi blog, però veig que la majoria -Stat Counter, Motigo Webstats, Whos.amung.us- també compten les entrades que tu mateix fas al teu bloc, ja sigui per modificar algún post, o per comprovar si t’han afegit algún comentari, o simplement per rellegir algun escrit. Aleshores, si tu un dia hi entres 5 vegades, representa que el comptador et diu que has tingut cinc consultes, cosa que no és així en realitat.

Per això des d’aquí llenço una crida als meus possibles lectors per si algú dels que em llegiu habitualment, coneixeu el comptador perfecte, és a dir, aquell comptador que només registri les visites externes, no les pròpies entrades al teu blog. Si us plau, si algú té aquesta informació li agrairé que m’ho comenti per poder-lo incorporar al meu Blog.

Gràcies i bona 1002 nit.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin