dilluns, 31 de març de 2008

El dia a dia tranquil d'un poble egipci Esna, a la vora del Nil

(La sèrie comença aquí)

Mentre esperàvem per travessar la comporta del Nil, vam estar unes hores aturats en aquest port d'Esna, mirant des de la coberta com passava la vida davant nostre.
Plàcida i sense presses... Viuen en un món primitiu, certament, però viuen tranquils.
Malgrat tot, la presència policial per protegir els turistes és més que evident.

video

Encara navegant pel NIL a Egipte

(La sèrie comença aquí)

Es relaxant aixecar-se al matí i sentir com el vaixell navega suaument per les aigües del Nil, contemplant des de la teva mateixa habitació com va passant aquell paisatge primitiu ple de palmeres, com si fos un pessebre. A més, en els temps de sequera que vivim, veure aquell riu esplendorós fa molta enveja i penses que realment "Lo Riu és VIDA"...

video

dijous, 27 de març de 2008

La Catalunya profunda: castells, torres, ermites,...


Aprofitant la festivitat de Pasqua, i després de celebrar-ho menjant la típica “mona” amb la nostra filla i uns amics, hem passat uns dies de descans a Solivella, a la Conca de Barberà. El dimarts 25, vam sortir per fer una ruta per llocs remots i poc coneguts de les “zones profundes” de la Conca.

En primer lloc vam anar a conèixer el castell de Biure, damunt del poble del mateix nom, Biure de Gaià.


A continuació ens vam encaminar cap a Pontils, i seguírem endavant per arribar a Santa Perpètua de Gaià. Després d’un petit congost s’arriba a un dels indrets més impressionants de la comarca. El castell del segle X, bastit en un lloc estratègic des d’on es domina la vall del Gaià, i l’església de Santa Maria, configuren un conjunt de gran bellesa just en l’espadat profund que forma el riu Gaià.

El recorregut d’aquest riu fronterer, el Gaià, actualment travessa les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès, i desaigua a prop d'Altafulla, sota el castell de Tamarit. Durant l’Edat Mitjana (s.X i XI) va ser frontera natural entre el comtat de Barcelona i al-Andalus.

Al llarg del seu curs es van bastir prop de cinquanta castells i algunes torres de vigilància que van servir per posar fre a la invasió musulmana cap al nord i que avui conformen una de les concentracions més grans de castells de tot el territori català.

El castell de Sta. Perpètua formava part d’aquesta xarxa de fortificacions de l’Alt Gaià situades en posicions estratègiques de defensa i que van ser més tard, veritables baluarts de la reconquesta tarragonina.

Hi ha notícies de l’existència d’aquest castell ja de l’any 960 i se sap que a l’inici del segle XI pertanyia a la família Sal·la, néts del fundador de Sant Benet de Bages, descendents dels comtes del Conflent i repobladors del Bages i l’Anoia a mitjans segle X.

La sensació de veure aquella torre d’uns 25 metres d’alçada encastada en un sortint rocós del penya-segat que envolta el castell és realment soprenent.

També hi destaca a la vora, una petita esglèsia romànica del s.XI dedicada a Santa Perpètua.

Després ens traslladem en direcció a la Llacuna i a través d’una zona ondulada amb uns camps verds que recorden la toscana italiana,

arribem al proper destí, Sant Magí de la Brufaganya, tot passant abans pel costat de Montalegre, Valldeperes i Vilaperdius, tres nuclis petits, gairebé deshabitats.

El Santuari, dedicat a l’anacoreta Sant Magí, data dels segle XII. Està situat a l’extrem nord de la serra de Brufaganya, a l’extrem de la comarca i tocant a l’Alt Camp. És un lloc de peregrinatge que ara està en restauració.

Després retornem cap a Santa Coloma de Queralt per dinar, i a la tarda ens espera encara una descoberta més, la joia de la corona del dia.

Anem cap a Conesa, un dels conjunts medievals més interessant de la comarca, però que no entrem a visitar perquè ja el coneixem de visites anteriors. Des d’allà, per la carretera que va a Forès, arribem a un trencall on deixem el cotxe, i agafem una pista d’uns 2 o 3 kms. que ens portarà fins a l’antic despoblat de Sabella de l’Abadiat,

on dalt d’un turó es troba l’ermita romànica de Sant Pere de Sabella, del s.XII.
Una petita joia.

Al seu interior es conserva una imatge gòtica de Sant Pere (s. XIV) policromada, de tamany natural i de notable perfecció artística, però que no vam poder contemplar perquè era tancada.


Va ser declarada monument històric artístic l’any 1977. La seva espadanya o campanar és única en el seu gènere i mai vista abans en altres ermites romàniques, ja que està coronat amb tres esteles funeràries.

Allà dalt, amb una vista magnífica, envoltats per un paisatge de boscos i sembrats, pot escoltar-se el silenci i també el xiulet del vent, per cert força notable aquest dia. Hi ha una pau absoluta. Això és un racó de món, realment hem arribat a un indret de la Catalunya profunda.

Són llocs que val la pena anar descobrint de tant en tant per les sorpreses agradables que ens poden proporcionar.

* * *

P.D. per cert, avui 27 de març, és l’aniversari de la M. la meva dona, aprofiteu per felicitar-la...!!!

2ª P.D. també avui aquest bloc ha assolit la visita núm. 6000

dimecres, 12 de març de 2008

Montserrat està de dol..., i jo també

Aquesta matinada, a les cinc, ha mort el P.Abat Cassià M. Just.

La relació que nosaltres teníem amb ell, i jo de manera especial, prové dels anys de convivència al Monestir. Fou el meu mestre de novicis i vaig compartir amb ell gran quantitat de sentiments i de vivències. També ell va ser el sacerdot que ens va casar, ara fa més de 30 anys, en aquella preciosa ermita romànica de la Tossa de Montbui, prop d’Igualada, d’on ell era fill.

Ha mort un home que estimàvem profundament per la seva humanitat i la seva lucidesa. Cada cop que pujàvem a Montserrat ens acollia amb cordialitat i simpatia i ens dedicava una llarga estona del seu temps, tot interessant-se sempre per les nostres vides i per la nostra família. Un home d’esperit obert i dialogant, un home profundament religiós, respectuós, i sempre amb una paraula justa d’ànim i d’amistat. Un home que estimava profundament la seva comunitat, i molt compromés també amb el seu país.

dilluns, 10 de març de 2008

EGIPTE: Ciutats, piràmides, biblioteca... (03)

(La sèrie comença aquí )

Aquest serà el quart i últim post que faig parlant del nostre viatge a Egipte.

L'experiència ha estat gran i enriquidora, i material per parlar-ne n'hi ha tant com vulgueu, però tampoc es tracta de marejar a tothom. Crec que, amb tot el que he exposat fins ara i el que conté aquest darrer post, podeu tenir una bona idea i una crònica força exhaustiva del que ha significat aquest viatge que us recomano vivament. A la columna de la dreta hi penjaré algun altre àlbum amb més fotografies.

Així, doncs, un cop acabada la navegació pel Nil, després de 7 dies de contemplar la meravella de les seves ribes plenes de palmeres, de contemplar magnífiques postes de sol, i visitar la gran quantitat de temples i tombes, ens acomiadem amb una certa enyorança, del nostre vaixell el "Nile Crown II" que ha estat la nostra casa durant aquests dies i on hem viscuts hores molt agradables...

i deixant enrera les terres de l'alt Egipte, volem amb l'avió des de Luxor cap al Caire...

* * *

El primer dia visitem Memphis + Saqqara (Imhotep), els monuments cronològicament més antics del 2.700 a.C. aprox.

A Memphis trobem aquest colós de Ramsés II, que media 13 m. d'altura

i l'Esfinx d'alabastre d'una sola peça d'Amenofis II

I a Sakkarah, La impressionant piràmide esgraonada de Zoser (62,50 m. d'alçada),
Faraó de la III dinastia (2690 - 2670 a.C.)

I finalment GIZA, la joia de la corona, amb les famoses Piràmides de

Keops,

Kefren

i Micerinos i l’ESFINX


* * *

El Cairo, ciutat caòtica i plena de contrastos




L'Hotel Semiramis Intercontinental, on vam estar allotjats a la riba del Nil

El Museu Egipci

La mesquita d’Alabastre, o de Muhamaad Alí, que es troba a la Ciutadella de Saladino



El Barri copta amb la Sinagoga de Ben Ezra

i l’esglèsia ortodoxa de Sant Sergi amb la cripta de la Sagrada Família.

És el programa que vam realitzar el segon matí.

A la tarda visitem el famós Basar "Khan el-Khalili", amb les seves atapeïdes botigues i multitud de gent circulant,

i finalment seiem a prendre el te i fumar el narguil al famós "cafè dels miralls", el Fishaw,

on el gran escriptor egipci Naguib MAHFUZ (El Caire, 1911-2006), fins ara l'únic escriptor en llengua àrab distingit amb el Nobel de literatura, composava les seves novel·les, tals com la més popular i traduïda "El carreró dels miracles".

* * *

La darrera visita del nostre viatge a Egipte va ser a la ciutat d'Alexandria, on d'entrada ens van sorprendre els seus taxis semblants als de Barcelona.

i el gran passeig de la "Corniche" vora el mar, conserva edificis senyorials esplèndids,

tot i que a poc a poc estant construint blocs monstruosos davant la costa per tapar les vergonyes que hi ha al darrera.

En primer lloc vam visitar les catacombes de Caracalla + la Columna de Pompeu + l’Anfiteatre romà.

Després visita a la nova Biblioteca, i finalment la Ciutadella-Castell de Qaitbay,

i per acabar els Jardins del Muntazah on vam dinar i on hi ha el que fou el gran Palau del Rei Faruk.

La seva Biblioteca històrica + la Biblioteca nova són una joia que per si sola justificaria una visita a la ciutat d'Alexandria (especialment per a mi que he estat gairebé els darrers trenta anys treballant de bibliotecari - documentalista).

Dins el marc d'un projecte conjunt de la UNESCO i Egipte, la biblioteca del món mediterrani va ser construïda damunt les ruïnes de l'antic edifici Ptolemaic.

Després que el president Mohamed H. Moubarak posà la primera pedra de l'edifici, el 26 de juny de 1988, es va convocar un concurs mundial el setembre del mateix any per permetre als estats del món que proposessin projectes. Hi varen participar 400 arquitectes de més de 77 països. El jurat va triar d'entre els més grans arquitectes i bibliotecaris d'Alemanya, Suïssa, Itàlia, França, Anglaterra, els Estats Units, Mèxic, el Japó, l'Índia i Egipte. El guanyador del primer premi, de 600 000 dòlars, va ser l'estudi de l'arquitecte noruec Snohetta. La firma Snohetta/Hamza signà el contracte relatiu a la concepció i a la supervisió de l'execució del projecte l'octubre de 1993.

Poc temps després de l'obertura al públic, la nova Bibliotheca Alexandrina va ser inaugurada pel president de la República Àrab d'Egipte el 16 d'octubre de 2002.

D'una bellesa arquitectònica atraient i d'una funcionalitat òptima, l'edifici, situat a la vora de la mar, té la forma d'un llarg cilindre de 160 metres de diàmetre, tallat en biaix.

Des de l'exterior és un immens semicercle que s'eleva del terra, homenatge a Ra, el déu Sol. La inclinació del sostre permet als nivells superiors de la biblioteca beneficiar-se de la il·luminació natural i d'atenuar els efectes de les ombres.


Més profundament, els arquitectes no conceberen la biblioteca, estrictament, com un símbol solar, sinó que reconeixen que pretén ser una imatge de radiació i d'obertura i no un lloc tancat o reservat.


Vista de dalt, efectivament, la seva forma circular recorda la imatge del sol (els jeroglífics el representen generalment com un simple disc). Aquest simbolisme solar s'accentua encara més per la voluntat de relligar-se amb la saviesa de la biblioteca antiga i, d'altra banda, de contribuir a l'entesa entre els pobles i la construcció de la pau.

És aquesta idea la que expressen els murs de granit dins la seva materialitat: hi ha gravades totes les escriptures conegudes del món, des de l'àrab a la xinesa, passant pels caràcters ciríl·lics, hebreus, llatins...

La nova Bibliotheca Alexandrina es presenta així com el nou temple del saber universal, i el darrer gran monument de l'era no-virtual.

Si sou estudiosos i amants dels llibres, no us podeu perdre en algun moment de la vostra vida, una visita a aquest impressionant edifici.

* * * * * *

La història té tres capítols més, vegeu-los aquí: MISR (00) - (01) - (02)

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin