divendres, 30 d’octubre de 2009

TÜRKIYE vs. Catalunya

Ahir tot just vam arribar del nostre darrer viatge, aquest cop a Turquia. Precisament ahir, 29 d'octubre, se celebrava la Festa nacional, el 86è. aniversari de la declaració del país com a República Democràtica, l'any 1923. La República de Turquía fou fundada en aquesta data, i Kemal escollit com a primer president. Era com ara el nostre onze de setembre, i la quantitat de banderes turques penjades al edificis públics, i balcons, algunes d'elles de grans dimensions, feien goig de veritat. No n'hi ha pas tantes a casa nostra el dia de la nostra Diada. Moltes d'elles portaven la cara de l'home que va impulsar la gran reforma a Turquia, en Mustafa Kemal Atatürk. Per qui, val a dir, hi tenen una autèntica veneració.


Quan hom visita un nou país, tan diferent al nostre, sempre té la temptació de fer comparacions, i aquest cop vaig sentir una gran enveja pels motius que ara explicaré. Una de les visites capdals que vam fer va ser al mausoleu del primer president de la República Turca, Mustafa Kemal "Atatürk" ubicat a Ankara, la capital. Allà en una magnífica exposició sobre la història del país, vam poder llegir algunes de las frases del seu ideari, del polític que amb una visió de futur admirable, i amb un coratge exemplar, va ser capaç de transformar un país de Califes, en un país democràtic, modern, laic i lliure.

Hom va sentir una gran enveja pensant en Catalunya..., tant de bo poguéssim algun dia nosaltres tenir un gran nacionalista com "Atatürk" qui amb una gran valentia, amb una gran coherència, i sense pors, va ser capaç de transformar el país i, alliberant-lo del jou islamista, llençar-lo cap al futur esplendorós que té ara.

Poques vegades i molt de tant en tant, surten personatges de gran categoria com aquest. Això és el que necessitaríem nosaltres com a nació, un autèntic lider capaç d'impulsar una reforma, un canvi de mentalitat i amb gran valentia, impulsar el país cap endavant per assolir fites que fins ara ens semblen llunyanes i un xic utòpiques.


I per il·lustrar tot el que estic argumentant, vegeu aquí alguns dels pensaments del seu ideari polític, que tant de bo, nosaltres o els nostres polítics, ai las !!, fossin capaços d'assimilar i d'implantar també a Catalunya.

Al peu de l'escalinata que dona accés al mausoleu d'Atatürk, hi ha gravada en pedra una sola frase que resumeix en quatre paraules la clau de volta del seu ideari polític i norma fonamental del país


"La soberania incondicionalment pertany a la nació"

Així de simple, així de clara, i així de contundent... ¿Oi que ens estalviaríem moltes discusions estèrils sobre referendums i consultes, si això ho apliquéssim al nostre país?

La segona afirmació que fa Atatürk i que em va captar l'atenció pensant sempre en la nostra tant discutida Nació, fou aquesta:

"La plena independència solament és possible amb independència econòmica"

La frase és d'una claredat tant meridiana que no cal interpretacions.
Nosaltres hem perdut anys fent filigranes i encara estem desfullant la margarida del nostre discutit i retallat finançament. Quina vergonya...!!!

Seguim amb altres sentències del senyor Atatürk sobre la llengua, un altre dels nostres cavalls de batalla:

"El poble que diu pertànyer a la nació turca, ha de parlar certament el turc abans que qualsevol altre cosa"

"La llengua turca és una de les més riques i s'hauria de desenvolupar amb total coneixement"

I nosaltres hem de lluitar constantment contra les mentalitats intolerants i ignorants que contínuament ens posen pals a les rodes per motius lingüístics. Quina misèria...!!!

Seguim encara amb més pensaments d'aquest gran estadista Mustafa Kemal:

"L'autèntica base de la República Turca és la cultura"

Ho tenim clar aquí?. Ho tenen clar a les Espanyes?...

I per acabar, una altre pensament i frase lapidària del senyor Atatürk:

"La ciència i la tecnologia són les veritables guies per a qualsevol cosa en el món, per la civilització, per la vida, i per l'èxit"

Calen més explicacions, oi que no?...

* * *
Després de tot això que acabeu de llegir, no us estranyarà que hagi dit al principi que aquesta fou una de les visites capdals que vam fer a Turquia. A mi em va impressionar la claredat de les idees del senyor Atatürk, i vaig sentir realment, una sana enveja.

Si mai m'hagués d'exiliar, Déu no ho vulgui, ja sé on anirira a viure. En aquest bell país mediterrani, profundament nacionalista, com hem pogut comprovar aquests dies, bressol de la nostra cultura greco-romana, creuament de cultures, i que respecta i té com a ideari principal tots aquests principis, precisament aquells que el nostre maldestre i primari govern espanyol, no és capaç ni d'assimilar, ni de respectar.


* * *

En dies successius aniré penjant posts amb la crònica d'aquest viatge com acostumo a fer darrerament. Turquia té molta història i moltes belleses a contemplar.





divendres, 16 d’octubre de 2009

Vaig a descansar...!!!

El darrer postoperatori m'ha deixat una mica baldat, fastiguejat i avorrit...

Necessito descansar, airejar-me, pensar, desconnectar, i una de les coses que descansarà una mica serà aquest blog, però no patiu, no gaire temps, eh?.

Un canvi d'objectius, focalitzar l'atenció en alguna cosa diferent, això és el que em demana el cos ara mateix.

A la tardor cauen les fulles, el arbres es despullen i queden en repós i silenci, per florir més esplendorosos a la primavera. Jo no sóc cap arbre, però la tardor melancòlica em fa venir ganes de mandrejar, com el mico de la foto.

Així, doncs, gaudiu tots dels colors de la tardor, i fins aviat...

* * *

diumenge, 11 d’octubre de 2009

Més política i menys partits...


Feia dies que el meu postoperatori em tenia en hores baixes i la contemplació de l'espectacle mediàtic que tot el dia ens parla de corrupteles, d'estafes, de lladres, d'aprofitats, de xoriços, etc. etc., tampoc és que ajudés gaire a inspirar-se, o sí, però per rondinar i per posar-se de mala gaita.

Avui, però, tot llegint la premsa, vull recollir una recomanació. A l'AVUI d'avui mateix, diumenge 11 d'octubre, hi ha un llarg article d'en Salvador Cardús, de qui sóc un fervent entusiasta, ja que normalment els seus raonaments quadren perfectament amb la meva manera de pensar.

Us el recomano, i el podeu llegir aquí mateix.

Amb tot, per si algú li fa mandra llegir-lo tot, reprodueixo aquí alguns paràgrafs com aquests:

"Si la crisi econòmica ha portat moltes empreses a haver de revisar les seves taxes de productivitat, la crisi de confiança política, expressada per l'alarmant indiferència electoral, hauria de portar els partits polítics a reflexions similars. (...)
Els partits tradicionals no són ni seran capaços d'aplicar-se la medicina que recomanen a la resta de la societat sobre l'excel·lència, la productivitat o la internacionalització. Viuen atrapats en els mecanismes medievals del vassallatge i la fidelitat al partit, en la insostenibilitat de les seves extructures i en el tancament autista dins la ratera nacional que els peixa.
Els partits tradicionals no estan en condicions d'encarar el repte polític de fons que té el nostre país. I, per tant, només podem confiar en organitzacions amb noves estructures, lleugeres i àgils, sostenibles i transparents, capaces de retre comptes, en contacte directe amb el ciutadà amb consciència política, que permetin esberlar la ratera nacional i fer possible que tothom, també els que ara hi estan atrapats, avancin cap a la maduresa i la llibertat política a què aspirem".


I jo afegeixo: si no és així... ai, ai, a les properes eleccions no sé qui anirà a votar, després de tot l'espectacle al que estem assitint, o haurem d'anar a votar amb els ulls, el nas i les orelles ben tapats, o bé ens haurem de quedar a casa veient com l'abstenció assoleix cotes del 80% ...!!!

* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin