dijous, 29 d’abril de 2010

L'Estatut català es cou a la plaça de toros...!!! i olé...


Tres personatges -no m'atreveixo a dir senyors- de la casta més castissa i rància i casposa de les espanyes profundes, compartint "burladero" diumenge passat en una corrida de toros a la plaça de La Maestranza de Sevilla.

Els tres magistrats, als que els agrada la sang i la brutalitat dels toros i fumar puros -si senyor, qui te duros fuma puros- son, segons fonts diverses, claus per tirar endavant la sentència sobre l'Estatut catalá, que es preveu encara més restrictiva que l'anterior proposta. (enllaç al Pais)

Algú pot arribar a admetre o a creure, que el futur de tot un poble, el nostre, pot dependre de la decisió d'aquests tres personatges (???) -poseu l'adjectiu qualificatiu que creieu més oportú- el que jo estic pensant és massa fort perquè aparegui en públic-

És inadmisible, intolerable, maquiavèlic, kafkià, ... ja que segons les darreres filtracions, pensen carregar-se no solament el tema nacionalitat, que ves, encara que ells ho diguin nosaltres continuarem sent una NACIÓ en majúscules, sinó també el tema del català... (?)... Això sols, senyors, ja és una clara incitació a la REVOLTA, també en majúscules.

Després, que des del govern, ni Zapatero, ni de la Vega, ens vinguin a predicar amb cara seriosa i gairebé com a enfadats, que hem d'acatar la sentència que dictin aquests impresentables magistrats caducats... I també, que després ningú s'escandalitzi perquè a Catalunya cada dia més va creixent el sentiment independentista...

L'encaix de Catalunya amb Espanya sempre ha estat difícil, però sòn ells precisament els que ens ho posen difícil. Oi que no ens estimen?... doncs, oblideu-nos, deixeu-nos en pau, ja ens arreglarem solets, no us necessitem per res...

Au, vinga, com deia el poeta: Adéu, Espanya...!!! (Joan Maragall, “Oda a Espanya”, 1898).

* * *

divendres, 23 d’abril de 2010

Volcans omnipresents...!!!












 Aquests darrers dies d'activitat volcànica desmesurada, han coincidit amb la nostra estada a l'illa de Lanzarote, on els volcans són omnipresents.

Era la primera vegada que trepitjàvem aquelles terres volcàniques de les illes Canàries, i la veritat és que hem tornat gratament sorpresos. I dic que hem tornat sense cap dificultat aèria gairebé per miracle, ja que durant els dies que èrem allà, tot l'espai aeri europeu va quedar pràcticament col·lapsat.

Veient els resultats reals que produeix la vulcanologia en trepitjar el Parc Nacional de Timanfaya, te n'adones de la potència brutal que poden arribar a tenir aquests senyors, els Volcans...!!

Hem estat cinc dies a l'illa voltant amunt i avall, gaudint del seu magnífic paisatge i també, sobretot i per damunt de tot, de la seva natura tant ben conservada, malgrat l'allau de turisme que suporta l'illa.


Lanzarote va tenir la fortuna de comptar amb un fill il·lustre, en Cesar Manrique, nascut a Arrecife, la capital, que fou pintor, escultor, arquitecte i artista. I va compaginar la seva obra amb la defensa dels valors medio-ambientals de Canarias.

Va buscar sempre l'armonia entre l'art i la naturalesa com a espai creatiu. I aquest esperit el va anar concretant en les obres que avui els visitants de l'illa podem contemplar en els diferents espais culturals i d'interès paisagístic que estan repartits al llarg de la seva geografia.


Destaca principalment el El Taro de Tahíche. Que fou la seva pròpia casa, construïda en 1968, aprofitant l'espai natural de cinc bombolles volcàniques. És l'actual seu de la Fundación César Manrique on es pot apreciar una part de l'obra de l'artista.


Altres obres destacades de Manrique són els Jameos del Agua. obra feta el 1968. Un "jameo" és un tub volcànic generat pel flux de la lava en el seu interior, al que se li ha després la part superior. Està format pel "jameo chico" on s'ubica un restaurant, i el "jameo grande" on es troba una piscina rodejada de jardí, i des del qual s'accedeix a l'edifici que conté "la casa de los volcanes", amb explicacions detallades dels fenòmens vulcanològics.


El Mirador del Río, esta situat al nord de l'illa, damunt dels impressionants espadats de Famara d'una alçada de més de 600 metres. Excavat en la roca en el lloc on se situava una antiga bateria d'artilleria de la costa. Des d'aquest mirador s'ofereix una vista privilegiada de l'archipiélago Chinijo.

 
El Mirador disposa d'un restaurant amb diverses terrasses i finestrals. Fou realitzat el 1973 per César Manrique amb la col·laboració de Jesús Soto i Eduardo Cáceres. Està format per dues cúpules soterrades per minimitzar l'impacte visual.

El Asador de Timanfaya, un establiment gastronòmic ubicat en el Parque Nacional de Timanfaya, la particularitat del qual és una graella que aprofita l'energia geotèrmica per la cocció dels aliments.

I també aquí mateix és on es fa la famosa prova de llençar aigua en un forat que surt immediatament disparada en forma de geiser amb un espetec extraordinari. 

Penjo un petit video que he pujat al YouTube per que ho pogueu veure:

El Jardín de Cactus. Inaugurat el 1990 en el que era una antiga pedrera de Guatiza. L´última obra de César Manrique a Lanzarote. 
El jardí conté una gran quantitat d'espècies de cactus de Canarias i d'altres parts del món. Aquí podeu veure una petita mostra també...


Lanzarote ha tingut la gran sort de comptar amb aquest home que amb el seu afany va aconseguir que l'illa no fos destruïda pel turisme massiu. Va evitar, juntament amb els polítics del moment, que es fessin ordres i moratories per evitar construccions altes.

En tots els pobles de l'illa no es poden construir cases de més de dues altures. I els acabats completament blancs donen al conjunt un aspecte molt bonic.


L'illa ha volgut i ha sapigut conservar el seu principal patrimoni, el paisatge. Una illa on els volcans són ben presents i la terra volcànica ho cobreix tot. Els camps i jardins són coberts de terra negra volcànica "el picon" i el constrast amb les plantes verdes i les flors és sorprenent.


També destaca i crida l'atenció el sistema de cultivar la vinya en petits sots protegits del vent per uns murs de pedra volcànica en forma de semicercle o paret recta segons els llocs. Com podem observar en aquests camps de la comarca de La Geria,


A part de les visites als centres turístics ja esmentats, la joia de la corona és potser la visita al Parc Nacional de Timanfaya, on la força de la natura es demostra amb tot el seu esplendor... Previament, però, fem el típic passeig en camell, amb imatges que potser ens recorden els mags d'orient...?

(aquest camell-lla, és la Lorença, la que ens va portar)

Recorrent la ruta dels volcans i veient la quantitat enorme de sediments, de rius de lava enormement torturats i trencats, d'esquerdes profundes i de cràters oberts i esberlats, et sents tant petit i impotent que no pots arribar a imaginar quin cataclisme ha de representar una erupció volcànica.

 
Durant el recorregut que dura una mitja horeta, veus paisatges realment espectaculars. Aquí sota us poso alguns exemples retratats per mi des de dins l'autocar, ja que la visita no es pot fer particularment, sinó en vehicles autoritzats.


Un altre fenòmen impressionant és summergir-se en el tub de lava de més de 7 kilòmetres que va formar el Volcà, en el mal país de la Corona durant la seva última erupció, fa aprox. uns 5.000 anys, l'anomenada "Cueva de los Verdes", situada al peu del volcà

Just en aquest indret, al peu del volcà, hi ha l'entrada a la Cova...



Transitar durant més d'una hora per l'interior d'aquell tub volcànic és una experiència interessant i notable.
Els diferents colors de la lava volcànica li confereixen un aspecte espectacular...


A més la cova té un secret amagat que només podran descobrir aquells que s'aventurin a visitar-la, i que jo no revelaré per no trencar l'encant de la visita...(??)... hi haureu d'anar-hi.

També visitem el Charco de Los Clicos o Charco Verde, situat al sud de Lanzarote, en la zona del Golfo, molt a prop de Playa Blanca, que és on teníem l'hotel. Una curiosa formació, ja que es tracta d'un cràter volcànic que s'ha vist afectat per l'erosió del mar, seccionant-lo per la meitat.

A l'interior del cràter es va formar una petita laguna coneguda com la Laguna o Charco de los Clicos, que està conectada al mar por esquerdes subterrànies, i la llacuna està separada del mar per una platja de sorra volcànica negra que ocupa part de l'antic cràter.

Impresiona el color verd de l'aigua que es deu a la presència de gran quantitat d'organismes vegetals en suspensió i a l'especial brillantor i degradació de colors que s'observa en la llacuna depenent de la posició del sol.

A prop d'allí hi algunes de les platges més famoses de l'illa, les anomenades platges del Papagayo, al costat de Playa Blanca, on era l'hotel, i a on vam anar caminant durant una mitja horeta per tal de prendre un bany atlàntic, com no podia ser menys, tractant-se de mi que m'agrada sempre sucar-me en tots els mars i llacs.



En definitiva, una visita a Lanzarote val molt la pena, us la recomano.








I si voleu més informació sobre l'illa, us deixo aquest enllaç perquè us pogueu informar més a fons...

* * *

dilluns, 12 d’abril de 2010

La TESI acabada...!!!



La nostra filla ha acabat la seva Tesi doctoral. Ja està presentada a la UB i a finals del proper mes de juny la defensarà davant del tribunal.

Acabar una Tesi de caire científic sempre és un gran repte. Nosaltres com a pares estem super orgullosos, i la filla com a autora del treball super satisfeta, i ara descansada...

Han estat gairebé cinc anys de treball a fons investigant i fent proves i assajos de laboratori al Parc Científic de Barcelona on ha desenrotllat el seu treball dins l'equip del grup de Marco Milán, investigador ICREA de l'Instituto de Investigación Biomédica (IRB Barcelona), dins el programa de Biologia cel.lular i del desenvolupament (veure), que està format per un equip de gent jove que fa autènticament goig (veure) -clicar pestanya Equipo-

Ha estat un treball eminentment científico-tècnic dins del camp de l'estudi dels embrions de Drosophila melanogaster, però si voleu tenir una idea aproximada del seu contingut, aquí teniu un enllaç que us ajudarà a comprendre'l una mica.

Aquest Blog no havia parlat mai de qüestions cientìfiques, si de qüestions d'actualitat i d'alguns viatges i impressions personals, però avui el motiu és prou important com per destacar-ho amb la importància que té.

Tesi doctoral acabada, feina ben feta, descans merescut...

Ara esperem que l'esforç li sigui de profit a la Georgina i pugui veure recompensats d'alguna manera tots aquests anys de treball.

* * *

Avui mateix, 14 d'abril 2010, surt a la revista "Diario Médico" la notícia de la publicació de l'article (el paper) que constitueix la base de la Tesi doctoral definitiva,  a la revista EMBO reports, del grupo Nature  (vegeu aquí)


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin