diumenge, 30 de maig de 2010

L'organer Blancafort presenta en societat el nou orgue de Montserrat

Avui diumenge 30 de maig de 2010, hem pujat a Montserrat per assistir a un dels primers concerts del nou orgue que a partir d'ara s'aniran efectuant els diumenges a la tarda (no tots) a la Basílica del monestir.

El d'avui tenia una alicient afegit i es que el seu constructor, l'Albert Blancafort, feia una presentació del nou orgue i de les seves especials característiques.

Analitzant una a una les diferents parts i components de l'orgue les ha anat explicant en una pantalla a través de filmacions del seu procés de construcció, i també comentant amb detall cada una de les seves característiques musicals, els teclats, les cadiretes, les diferents sonoritats..., i per tal que es pogués apreciar millor tot el seu funcionament han traslladat fins i tot la consola auxiliar al peu del presbiteri


des d'on l'organista d'avui, Juan de la Rubia, ha fet les demostracions dels diferents registres i ha interpretat diverses peces clàssiques...


com podeu veure un petit tast en aquest video...



El gran i espectacular nou orgue de Montserrat ha començat a funcionar dos anys després de la mort del benvolgut P. Abat Cassià M. Just, que en fou un dels seus principals impulsors i que desgraciadament per poc temps no va poder arribar a veure aquest resultat tant esplendorós.

Una de les obres que ell s'estimava i que tocava sovint quan assajava era Aquest Preludi de la Coral de Bach "Desperteu, la veu ens crida" BWV-645, que jo escoltava sempre embadalit en els anys que vaig estudiar a l'abadia.
(Escolteu-la aquí sota..., feu córrer a la dreta la barra del volum)


Una altre de les obres que també li entusiasmaven era aquesta Toccata de la Simfonia núm. 5, de Charles Marie Widor, que és sense cap mena de dubte, l'obra que més fama va donar al seu autor. Per la seva espectacularitat i brillantor, la Toccata de Widor s'ha convertit en peça de luxe reservada per a grans esdeveniments, com ara sortides de misses pontificals, casaments, o dies especialment assenyalats de l'any litúrgic, com el de Pasqua.
(Escolteu-la també aquí sota..., feu córrer a la dreta la barra del volum)


La nau de la Basílica de Montserrat manté ben viva, encara, la memòria d'aquesta obra sonant interpretada amb passió pels àgils dits del P. Cassià M. Just (1926-2008), a qui agradava reservar-la també per a ocasions comptades com les esmentades. El record del seu grandiós talent musical i de la seva vigorosa humanitat impregna aquesta Toccata, i aquest orgue monumental que, des d'ara, sonarà cada dia també per a ell... (descansi en pau...)


* * *
La presentació d'avui a càrrec del constructor Albert Blancafort, ha acabat fent pujar al presbiteri a tot l'equip de col·laboradors i tècnics que han participat en la realització d'aquest important instrument, el Nou orgue de Montserrat





* * *

dilluns, 24 de maig de 2010

La Catalunya profunda: a l'entorn de Montagut i el puig Formigosa...

Altre cop hem aprofitat que èrem a la Conca de Barberà per feina, i hem dedicat el matí de dissabte a explorar un indret força desconegut de la comarca veïna, l'Alt Camp, es tracta de l'església de Sant Jaume de Montagut, situada en un indret solitari i elevat, a uns 900 m., dins el terme del poble de Querol, al qual s'hi arriba des del Pla de Sta. Maria i el Pont d'Armentera.

Sorpren en arribar al lloc, la gran proporció del temple. Una antiga parròquia que havia arribat a aplegar fins a uns cinc-cents feligresos, procedents dels masos escampats per la muntanya que conformaven el terme de Montagut.

L'edifici, amb absis poligonal de volta de creuria, 


 manté el portal de tres arcs de mig punt. 


A mitjan segle XIX, Montagut formava municipi amb Querol, i l'integraven sis cases esparses que produïen vi i llegums i disposaven d'un molí fariner. Actualment tot això ha desaparegut i resta l'imponent edifici del temple com a testimoni mut d'uns temps ja oblidats...

Fins no fa massa anys era totalment abandonada, però d'un temps ençà s'ha recuperat de l'oblit que patia des del seu desnonament a mitjans segle XX, gràcies a la restauració i a l'enderroc de la casa rectoral adossada, que en cobria una part. També hi ha contribuït l'arranjament del camí que hi mena amb una forta pendent des del poble de Querol.

Hem aprofitat per caminar una bona estona per aquest indret totalment solitari en un dia primaveral, on la natura esplèndida ens ha mostrat la seva millor cara. 



Hem agafat el sender de gran recorregut GR-172 que ens duria fins a Mediona si el seguíssim sencer, i en direcció contrària fins a Santes Creus.
Hem trobat el petit estany de Formigosa, silenciós i calmat, que és una gran bassa artificial que recull aigües per abastir algunes urbanitzacions situades al peu de la muntanya. 


Després hem arribat a les restes del que foren les Cases noves de Formigosa, presidides per un magnífica roure solitari que les vetlla fidelment per tal que no acabin de desaparèixer. 


Des d'aquí la nostra intenció era enfilar-nos fins al cim del puig Formigosa (1002 m.), però no hem agafat el camí adequat. Les indicacions tipus guia que portàvem, tretes d'internet, no estaven prou ben explicades i ens han fet confondre a l'hora d'agafar el camí de pujada. 
Moltes vegades les indicacions de les guies no estan prou ben redactades i/o explicades, costa molt ser ben curós amb el llenguatge i amb les indicacions, i sovint es presten a confusió...

Per tant, després d'un intent fallit i de mitja horeta de marrada, hem decidit tornar enrera i deixar l'ascensió al cim per a una altra ocasió.

Val a dir que l'indret s'ho val, la pau, la quietud, la natura exhuberant de primavera, flors per tot arreu, 


l'aire fresquet, el sol brillant i la solitud total... no hem trobat ni una sola ànima en tot el recorregut. 

Una hora d'anar i una hora de tornar, i res, nosaltres dos sols a la superfície de la terra. 

 
Una autèntica delicia. Potser hi tornarem un altre dia per fer el cim...


* * *

dijous, 20 de maig de 2010

Meravelles a la xarxa cybernètica... Artistes xinesos



Entre la multitud de coses curioses que circulen per internet a través de la xarxa que composen els mails, les xarxes socials, els facebooks, els twiters, twixters, etc. Avui he rebut una de molt singular i que m'ha semblat interesant de compartir amb els amics blogaires...

Es tracta d'una pintura espectacular on trobareu tota mena de gent famosa i coneguda. Hi podeu passar una bona estona ben distrets. Quan cliqueu al damunt de cada cara us sortirà el personatge a qui correspon, i també això us permet clicar damunt del nom i us obre la pàgina de la Wikipedia corresponent al personatge en qüestió...

Una autèntica feinada de xinos... mai més ben dit, ja que els autors són tres artistes xinesos. (Chinese Artists: Dai Dudu, Li Tiezi, and Zhang An, 2006, oil on canvas)

List of people in the painting

Famous People Painting - Discussing the Divine Comedy with Dante
Historical Painting with Wikipedia Links & Mouse Over Tagging
Chinese Artists Dai Dudu, Li Tiezi, and Zhang An, 2006, oil on canvas


href="
http://cliptank.com/PeopleofInfluencePainting.htm"

diumenge, 9 de maig de 2010

Necessitem un líder que sàpiga portar la independència...!!!


No deixeu de llegir l'entrevista al lingüista Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que avui diumenge publica el diari AVUI. (vegeu aquí)

És importantíssima i molt clarivident.

Trobar homes com en Joan Solà, enmig de tanta mediocritat política, encara ens dona esperances de que el nostre país se'n pot sortir del marasme actual...

Transcric aquí només algunes pinzellades...

"se suposa que haurà de ser un lider diferent. Els dels partits ja els coneixem. Hauria de ser un líder nou..."

"de la situació actual em molesta que en 30 anys no hàgim sigut capaços de començar a veure'ns les orelles, de veure que la convivència amb Espanya no és possible..."

- Quines prioritats hauria de tenir l'agenda politica catalana? - J.S.-  crear o mantenir la consciència de país que ens doni il·lusió , esperança i optimisme. Si no, la perdrem en quatre dies: un dia perquè et treuen la matrícula dels cotxes, l'altre perquè t'estafen el l'economia, després perquè t'adones que tenen abandonats els mitjans de comunicació, perquè no et volen cedir l'aeroport, perquè t'impugnen l'Estatut... Només la consciència de ser et permet evitar això, és l'única manera d'infondre optimisme il·lusió, sense els quals no es va enlloc"


"Jo pertanyo al grup dels que no en volen saber res del Constitucional: els membres d'aquest tribunal no poden modificar una cosa que ha passat per tots els tràmits parlamentaris i del vot popular com l'Estatut. No l'accepto, aquest tribunal. És una gran estafa política d'aquest Estat, un engany a tots els catalans que mesellament encara sembla que l'acceptem i juguem al seu joc"


- Hi ha cap esperança de concòrdia amb Espanya? - J.S.- "No, no tinc cap esperança que ens puguem entendre"


- Com s'imagina la Catalunya del futur? - J.S.- Me la imagino independent. Si no, no sabria què dir-ne. La voldria independent, que aquest moviment actual cuallés i vencés".


* * *

Més clar, l'aigua...
i totalment d'acord amb en Joan Solà

dijous, 6 de maig de 2010

El "Androide Libre" sorteja un Nexus One

Des d' El Androide Libre pensen realitzar un sorteig d'un Nexus One.

Per a participar, simplement s'ha de publicar un post en un blog, com ara aquest, per exemple...

Com a blog s'enten també una página web o similar, però no serveix publicar-ho al twitter, o al facebook o altres xarxes socials.

També han fet una pàgina amb les instruccions...

A veure si hi ha sort...!!!

* * *

dissabte, 1 de maig de 2010

A Madrid tenen la pell molt fina i la cara molt gruixuda...!!







Ahir el Conseller Antoni Castells, en un rampell de sinceritat, es va desmarcar del PSOE. Alguns vam veure en aquest gest l'inici d'un posicionament valent que fa molt de temps que ja s'hagués d'haver fet i plantejat amb tots els ets i uts.

25 diputats del PSC votant en contra dels PSOE..., a veure si en són capaços d'una vegada i a Madrid que comencin a posar-se nerviosos..!!


Tan nerviosos que li ha faltat un no res a la sra. institutriu, la Rottenmeier de la Vega, per sortir a renyar-nos amb aquesta cara de mala llet, que fins i tot els cabells de punta que llueix habitualment, li han caigut avall de l'emprenyamenta...

I a sobre tenen la cara dura de sortir a defensar l'indefensable, els magistrats "toreros" que pensen poden condicionar tot un país mentre fumen puros a la Maestranza veient un espectacle sanguinari... (potser fins i tot deuen pensar que el toro que veuen agonitzar, ensangonat i apunyalat, és un simil de Catalunya?...)

Però en quin món es pensen que vivim?... Es pensen potser que tots els catalans som uns menors d'edat que encara ens han de renyar i ens han de dir com i quan i de quina manera ens hem d'organitzar la nostra vida?.

Ara més que mai el camí de la independència de Catalunya comença a ser més urgent i necessari, i més imprescindible... que mai...!!

Endavant conseller Castells,  i tots els que esteu al seu costat...!!!

Que Madrid comenci a tremolar,
encara que el Barça no vagi al Bernabeu...

* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin