divendres, 30 de juliol de 2010

Noruega: el fiord de Geiranger, patrimoni de la humanitat...(10)

  • la crònica del viatge comença aquí...
 
De bon matí del dia següent, el fiord presenta aquest magnífic aspecte.

Estem tenint molta sort amb el temps norueg, ja que a part d'alguns núvols i algun ruixat puntual, en general gaudim d'un temps fresquet però bo.

La nostra primera sorpresa fou, però, que en lloc d'anar cap al fiord per embarcar-nos, l'autocar començà a enfilar-se muntanya amunt...

Ens enfilem amunt per la vall mentre la guia ens informa que aprofitant que fa bon temps anem a visitar un lloc emblemàtic.

Pujarem amb l'autocar fins un cim de 1.500 metres, aprofitant també que a finals de maig, les brigades comencen a netejar la carretera que com veurem encara és ben plena de neu.

Aquí podem veure unes petites cabanes de refugi on hi ha gent que ve a passar vacances...

A mesura que anem pujant ja la neu i el glaç ho dominen tot, aquest llac a una mica més de 1000 metres és ben glaçat encara


Arribats al cim del Dalsnibba (a 1.500 m. d'altitud), faig aquesta petita filmació...
Talment sembla que estiguem en un lloc molt més elevat.



La boira gairebé no ens deixa veure el fons de la vall que està relativament a prop, i meravella veure que allà al fons és el nivell del mar,

   i aquí a tan sols aquesta alçada estigui tot tan plenament nevat.

La bandera noruega plenament congelada per la ventisca i el fred de la nit

La baixada vertiginosa per la carretera acabada de netejar ens tornarà al poble en pocs minuts,

abans però fem una breu parada en un mirador de la vall per tornar a gaudir del panorama.

A baix ens espera ja el ferri per anar a navegar pel fiord de Geiranger...

La navegació és plàcida encara que fa força fred, mentre anem omplint els ulls amb el paisatge silenciós, 


amb les pareds dels espadats vertiginosos que ens acompanyen, amb l'aigua de les cascades que cauen des dels cims nevats, i les aigues profundes del fiord de Geiranger...



La placidesa de l'aigua és màxima i només se sent el soroll del vent i alguna gavina atrevida que ens vol seguir durant una bona estona...



Després de mitja hora de navegació el vaixell girant a l'esquerra ens acostarà fins a la petita localitat de Hellesylt, magníficament situada a la capçalera del majestuós Sunnylvfjorden, al peu d'una bonica cascada.

Un cop desembarcats reprenem la ruta amb autocar i vorejant una sèrie de fiords arribarem fins a la localitat de Loen a la capçalera d'un altre fiord important, el Innvikfjorden, que és un dels braços més profunds del majestuós Nordfjord.

Aquí ens instal·larem en l'històric hotel Alexandra on dinarem i dormirem aquesta nit, 

 
però abans a la tarda, ens espera una bonica aventura. Anirem a veure un dels braços de la immensa glacera del Jostedalsbreen.

* * *




dijous, 29 de juliol de 2010

Les senyories del TC ara estaran més distretes...

Ses magnífiques i exquisides senyories poden estar ben tranquiles i contentes, perquè a partir d'ara estaran més distretes ja que tindran el doble de corrides per anar a fumar puros a la Maestranza i contemplar com torturen els pobres animals.

Com que tindran tanta feina a veure mes corrides, potser fins i tot se'ls allargarà encara més la feina i en lloc de trigar 4 anys a dictar una sentència, ara en poden trigar vuit.

Estaria bé, però, que tant ells -pobrets, sempre tant ocupats- com tots els defensors de la anomenada "fiesta" taurina, tinguessin uns minuts per escoltar el professor i científic Jordi Wagensberg, com demostrava en la comissió parlamentària, el dolor que poden arribar a patir els pobres animals durant tot el salvatge procès de la corrida...

El científic Wagensberg, va mostrar tot l'arsenal necesari per matar el toro, i els efectes dolorosos que tenen sobre l'animal els instruments de la tortura: la divisa, la pulla, la banderilla, el estoque i la puntilla final per clavar-li en el bulb raquídeo i acabar així definitivament amb l'animal. 
Sencillament una autèntica salvatjada...

Si us plau senyors, facin l'esforç d'escoltar amb atenció l'argumentació del professor Wagensberg, de la qual vull destacar dues frases:

1) No és admisible un espectacle que es basi o que requereixi el sofriment d'un ésser viu, i en particular les corrides de toros

2) La idea d'abolir espectacles que requereixin el sufriment d'un animal, està en alguna cosa que existeix, com és el nostre progrés moral. 

Veieu i escolteu el parlament de Jorge Wagensenberg:



* * *















Potser calen més imatges com aquestes per seguir justificant que això és un art...?










* * *

P.D. i per cert, el mister Rajoy i sus 'mariachis', potser que abans de bordar i amenaçar amb iniciatives antidemocràtiques, parlin amb el seu company i diputat del PP de Canaries, que ha felicitat el Parlament català per la supressió de les corrides. Doncs, pel que sembla, no tenen ni memòria i no s'enrecorden que va ser aquest diputat el promotor de l'abolició de la fiesta en aquelles illes... Olé Torero...!!

dimecres, 28 de juliol de 2010

Noruega: l'Escala dels Trolls (Trollstigen)... (09)

  • la crònica del viatge comença aquí...

L'escala dels Trolls és una espectacular carretera de muntanya situada en el cor de la regió de Romsdal, rodejada de grans muntanyes, a la que s'hi arriba des d'Andalsnes per la bonica vall de Isterdalen.

A la poca estona de sortir de Molde hem d'agafar un ferri per travessar el Langfiorden

 i després, a través de grans paisatges, ens anirem acostant al nostre objectiu per la vall d'Isterdalen...

 (aquí estem just al peu de l'escala que s'enfila per aquesta pared rocosa que tanca la vall, però un senyal ens adverteix dels perills que podem trobar-hi...)

(aquí la carretera passa a tocar de l'aigua de la cascada)

(i vertiginosament ens anem acostant cap al coll)

La carretera serpenteja pel fons de la vall formant 11 corbes molt tancades fins arribar al coll de Stigrora (a 858 m. sobre el nivell del mar), i travessant la magnífica cascada de Stigfossen per damunt d'un pont de pedra natural.

I un cop dalt del coll, un petit mirador ens permet contemplar el paisatge i la força de la natura,

que podrem apreciar molt millor en aquesta curta gravació...



Dalt del coll de Stigrora, sembla talment que estem en ple hivern, som a 14 de juny, i tan sols a 850 m. d'altitud...

(el troll volia espantar-nos però el pobre estava una mica congelat aquí dalt)

Un cop travessat el coll, baixem per l'altra banda per una ruta totalment hivernal, per la Valldalen per anar a trobar el petit port de Lingen,

(el llac totalment glaçat encara)
Arribem a la riba del fiord...
 on agafarem un altre ferri per travessar el Norddalsfjorden.



Un cop arribem a l'altra banda, i sempre per paisatges de gran bellesa, la carretera ens portarà fins al conegut fiord de Geiranger, on ens aturarem al famós 'mirador de les àguiles' 


des d'on ens permet gaudir d'una de les millors vistes sobre aquest espectacular fiord, considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

La grandiositat és tant impressionant que mentre gaudiu de les imatges, permeteu-me que ho vulgui acompanyar amb un fragment de 'Peer Gynt'  una de les obres més famosa del compositor norueg Edvard Grieg  nascut a Bergen el 1843.



La música de Grieg trobo que és un complement perfecte per acompanyar la contemplació relaxada del magnífic panorama d'aquest indret únic, 'patrimoni de la humanitat'...

Acabada la contemplació, pugem a l'autocar que en pocs minuts ens deixarà a baix al poble on passarem aquesta nit.

Demà tindrem el goig de navegar per  l'extraordinari fiord de Geiranger.
Les emocions estan assegurades...!!!

* * *



LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin