diumenge, 28 d’agost de 2011

Heribert Barrera, en pau descansi...!!



Ha mort un patriota, un gran home que desitjava i anhelava intensament veure el seu país independent, 
però ha mort encara massa prematurament.

En pau descansi...!!!

* * *

divendres, 26 d’agost de 2011

MONTENEGRO, el petit país dels Balcans... (10)


Montenegro és un petit país, el més petit dels Balcans, encaixat entre Croàcia i Bosnia-Hercegovina, Serbia, Kosovo, i Albània.

Abans de visitar aquest país ja ens semblava interessant perquè aquí fa molt pocs anys es va poder fer l'experiència polìtica que a molts de nosaltres ens agradaria poder fer a casa nostra...

L'any 1992, Serbia i Montenegro van decidir seguir com a República federal de Yugoslavia, però les tensions posteriors per la desigual posició que les dos parts tenien dins la federació va fer que l'any 2002 es formés la federació de Serbia i Montenegro.

No obstant això, alguns grups van començar a presionar per obtenir la independència, la qual es va poder aprovar a través d'un referèndum realitzat el 21 de maig de 2006, amb un resultat del 55,5% dels votants.

Finalment el Parlament de Montenegro va proclamar la independència de l'estat, el 3 de juny de 2006. Fou reconegut per diversos estats, fins i tot per Serbia, el 15 de juny, i finalment va ingressar com el membre 192è. de l'Organització de la Nacions Unides.



Us diu res aquest procés...?, a mi sí, i tant de bo aviat poguéssim viure un procés semblant a casa nostra.

* *

Després de la pinzellada política, anem a conèixer mínimament aquest país.
Té una petita frontera que ens va costar de travessar, però més pels controls de 
la banda croata, que no pas pels propis.


Al costat de la duana vam fer una paradeta tècnica i la sorpresa va ser veure que aquí tot funciona amb euros. És un país tant petit que no tenen moneda pròpia, i malgrat que encara que no estan integrats a la U.E., ja funcionen amb l'Euro..., per cert tot molt més barat que a casa nostra: un cafè 0,70€.

En uns quants kilòmetres de carretera vam arribar a un dels llocs més emblemàtics del país, la Badia de Kotor.

Està considerada com el fiord més meridional del continent. És realment enorme. Aquí podeu veure un esquema de la badia.


i algunes imatges de la badia i de les dues petites illes,



una la de Sant Jordi, on hi ha un petit monestir que no es visita, 


i l'altre l'illa de la roca, que visitarem embarcant-nos des del petit poble de pescadors de Perast.



Gospa od Skrpjela (la Mare de Déu de la Roca), és particularment interessant atès que és l'única illa artificial construïda a l'Adriàtic, amb una superfície de 3.030 m² - que va ser construïda sobre una roca (Škrpjel) després que dos mariners venecians de Perast van trobar una imatge de la Mare de Déu sobre ella l'any 1452.



L'illa és realment petita ja que només conté l'edifici del santuari, per cert amb un interior ricament decorat





i un annex on hi ha un petit museu, i on aprofitem per prendre algunes vistes interessants





Retornem tots contents de la visita a la petita illa, per continuar el nostre camí cap a la capital Kotor



En arribar a Kotor ens esperava un guia local que en poc més d'una hora ens va fer una curt recorregut pel casc antic de la ciutat. 



 Visitem en primer lloc la Catedral, dedicada a sant Trifon, que conté elements artístics força interessants com aquest baldaquí de marbre molt treballat,







 i altres restes de frescos i pintures del segle XII




i després visitem les esglésies ortodoxes, en especial la més antiga de Sant Nicolau amb unes icones molt interessants...




A l'interior hi ha un bonic iconòstasi...


 i una capella lateral ricament decorada...

 detall d'un fragment...



Acabem la visita a la ciutat de Kotor davant la impressionant muralla.



Per dinar ens traslladem encara uns quants kilòmetres més avall per la costa fins arribar a la ciutat de Butva, que actualment és una típica ciutat balneària,



aquí el centre de la població...

La llàstima va ser que, degut a la manca de temps i apressats per l'horari i per la por de fer cues a la duana en el camí de retorn cap a Croàcia, no vam poder visitar el seu casc antic, ple d'història, com podeu veure aquí...


Les muralles venecianes de Budua (Budva) en una postal del 1900.

(vegeu aquest interessant enllaç, sobre la història antiga de Budva, i d'aquest sector de costa anomenada la Albania veneciana)


De retorn cap a la frontera, i per tal de no tornar a donar tota la volta a l'immens fiord de la Badia de Kotor, vam prendre un ferri.



mentre ens acomiadàvem de la tranquila badia...


 i a l'arribada a les portes de Dubrovnik, 
encara vam poder veure els fulgors de la posta del sol.


* * *
L'endemà, 8 d'agost, era el dia de la nostra tornada cap a casa, però abans d'anar cap a l'aeroport encara ens podem aturar uns segons a la carretera per donar el nostre adéu al país, a Croàcia, a Dubrovnik, 

i a tots els fantàstics paisatges d'aquesta meravellosa costa dàlmata de l'Adriàtic, dels que hem pogut gaudir durant aquests deu dies...


Adéu Dubrovnik...!!!  -  zbogom


Adéu Adriàtic...!!!

HVALA

* * *
  • La història, ara sí, acaba definitivament aquí.

dijous, 25 d’agost de 2011

Medjugorje santuari marià + Etno-Herceg, un Eco-museu (09)



El segon dia d'estada a Mostar, pel matí ens vam traslladar uns 25 kms. per anar a conèixer un lloc ben especial... Hem visitat el Santuari de Medjugorje, situat en un petit poble de Bosnia-Hercegovina, molt a prop de la ciutat de Mostar.

Es un santuari on hi ha una devoció especial pel fet que segons diuen, fa uns 25 anys, el dia 24 de juny de 1981,  hi va haver unes aparicions de la Mare de Déu a sis joves de la localitat...

No vull ni puc opinar sobre aquests fets, només que si algú hi té interès aquí us deixo un enllaç on trobareu tota la informació sobre el lloc. I també podreu llegir la posició actual de l'església sobre aquests fets i aquest indret.

Us remeto a l'escrit que fa la Ma. Teresa en el seu Blog on trobareu ben detallat el que vam veure en aquesta visita fugaç a aquest santuari dedicat al culte de la Mare de Déu. Com molt bé diu ella (aquí), una experiència insòlita i inesperada de les que t'aporten els viatges, i que no ha fet augmentar ni disminuir ni la meva fe ni les meves creences...

Aquest dia se celebrava una trobada interacional de joves i tot era molt ple de gent...

* * *
... Després de la visita al santuari, ens traslladem uns kilòmetres més per anar a dinar a un lloc peculiar, es tracta d'una mena de Eco-museu, anomenat Etno-Herceg (veure aquí), que és una mena de poble tradicional croata (com si fos el nostre poble espanyol de Montjuïc), on volen representar com era i com vivien tradicionalment la gent camperola d'aquests indrets.




Hi ha cases d'artesans, de pagesos, el molí, el forn, l'església, etc. i fins i tot hi cases tradicionals que es poden llogar per passar-hi uns dies. Tot molt bonic i molt endreçat.





En acabar la visita vam tornar deseguida cap a Mostar, ens quedava encara una tarda lliure per acabar de viure intensament l'atmosfera de la ciutat martiritzada per la guerra...

* * 
Demà al matí deixarem definitivament Mostar i la regió Hercegovina per retornar a Dubrovnik, a Croàcia. Ens queda encara una altre país per descobrir, Montenegro.

* * *


  • La història continua aquí... (10)

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin