dissabte, 31 de desembre de 2011

Un BON Any Nou - 2012, per tothom...


Des d’aquesta plataforma vull desitjar-vos a tots un Millor Any Nou 2012, que ara tot just despunta, i tal com el simbolisme de la foto ens mostra, desitjo que la llum del nou any faci que les nostres il·lusions, les nostres esperances i les nostres esforços repuntin i facin remuntar els ànims decaiguts per tanta depressió i surin per damunt de les boires del pessimisme latent...



* Aprofitant el Nou Any, també he volgut emprendre una nova aventura blocaire que podeu trobar veure aquí mateix si hi teniu algun interès.

* * *

dissabte, 24 de desembre de 2011

Nadal - 2011

Naixement, pintura de Filippo Lipi
a l'absis del presbiteri de la catedral de Spoleto, a l'Úmbria

Us desitjo un BON NADAL - 2011, 
a tots els blocaires i amics que passeu per aquí...

Una abraçada  !!

* * *

dijous, 22 de desembre de 2011

Sant Gervasi, un barri elegant o "cutre"...?

Sovint, quan algú et pregunta on vius i dius que a Sant Gervasi, la gent acostuma a dir... carai !! un bon barri i elegant... Si ?

Tot depen de la zona i de l'entorn, i si no mireu aquestes imatges que he pres a menys de 100 metres de casa meva.

Són la desisida més absoluta i fa mesos que dura aquest panorama.

Hi havia una casa vella que van enderrocar, però a mitges, i han quedat aquestes relíquies que ens alegren la vista cada cop que hi passem pel davant...

 
ha estat poca cura o desídia de l'empresa que va fer l'enderroc, o l'Ajuntament de Barcelona no hi té res a dir?... s'ha de deixar aquesta meravella tal qual que sembla que hagi passat la guerra fa quatre dies?... 

Aquest estiu vam estar a Mostar, a Bosnia-Herxegovina, i vam veure espectacles semblants, però allà fa tant sols 15 anys que van patir una gran guerra...
I la perla del "cutrisme" ara us la mostro..., és l'estat en que han quedat els cables elèctrics i/o telèfònics...
 
 
 reconeixeu a qui pertany aquesta caixa...?
 
deu ser una mena de miracle que els abonats d'aquesta companyia, la línia dels quals depengui de la connexió d'aquesta caixa, puguin encara telefonar...
És com un monument a "la feina mal feta"... com volem ser competitius i sortir de la crisi si treballem d'aquesta manera?
 
Com ja podeu endevinar per les fotos, es tracta d'una cantonada... per aquí davant passen cada dia molts autobusos i molts cotxes, som a prop de la Plaça de Lesseps i de la Plaça Molina, i aquesta ferida sagnant ens ofèn i ens fa mal d'ulls. Algú hi posarà remei?.

Jo he volgut comentar-ho avui, i posar-ho a la xarxa a través del meu Blog, per si això pot servir per denunciar una situació tan lamentable com aquesta, i desmitificar un barri que sempre s'ha considerat com un barri elegant i "pijo".

* * *


dissabte, 10 de desembre de 2011

MILÀ, capital de la Llombardia... (10)


Què podrem dir de Milà, la capital de la LLombardia, que no se sàpiga...

Milà és un dels centres comercials i financers del món, és la principal ciutat de l'Itàlia septentrional i la segona ciutat d'Itàlia per població, capital de la província de Milà i de la regió de la Llombardia. Es troba ubicada en la planura padana, una de les regions més desenvolupades d'Itàlia.

Milà és un dels quatre motors de l'economia europea. El 2008, el PIB de la Llombardia fou valorat per l'INSEE com el segon d'Europa (després de Île-de-France). Milà és la capital econòmica i industrial d'Itàlia, i també la capital de la moda.
Entrar o sortir de la ciutat de Milà és un autèntic calvari. Es un nus de comunicacions importantíssim , ple d'autopistes i carreteres sempre plenes a vessar... Cap al nord en direcció Suïssa i Alemanya, cap a l'oest Torí i la França, cap al sud Gènova i els ports mediterranis, i cap a l'oest, l'autopista més transitada d'Europa, la A4, cap a Venècia i l'Adriàtic...
Teníem l'avió de tornada a Barcelona a la tarda, per tant fins l'hora de dinar aprofitem per conèixer el centre neuràlgic de la capital i evidentment anem a veure en primer lloc el famós Duomo. i a gaudir dels detalls de la seva espectacular façana i també dels interiors...

 una de les cinc portes
 detalls de la façana
 l'interior amb magnífics paviments de marbre

 més detalls de la façana
 la nau interior una mica fosca...
 més marbres...
 i més detalls de la façana principal...
 
 
 una altra de les portes d'entrada...
 autèntiques filigranes en bronze...
 Estàtua de Sant Bartomeu apòstol, a qui segons la tradició el van martiritzar arrencant-li la pell, aquí representat portant-la al damunt com si fos una roba, per això va ser escollit com a patró dels curtidors
 detalls generals de la façana...
 Com no podia ser d'altra manera, després de contemplar aquesta magnífica obra d'art, anem a contemplar-ne una altre i a passejar-hi una estona, per les també mundialment famoses Galeries Vittorio Emmanuele
 
 
 
 
 
 
 Se'ns acaba el temps d'estada a Milà, i mentre ens dirigim cap al restaurant, encara tenim temps de visitar la fortalesa del Castello Sforzesco

 Amb set segles d'història, constitueix un testimoni extraordinari dels gloriosos temps i dels moments dramàtics de l'història de Milà.
 Estructura defensiva i, successivament, residència ducal a l'època dels Visconti (segles XIV-XV), fou parcialment destruït en temps de la República Ambrosiana (1447-1450) i de nou reconstruït pel nou senyor de la ciutat, Francesco Sforza.
Es va convertir així en una de les corts europees més sumptuoses en temps de Galeazzo Maria i de Ludovico el Moro.

 En segles posteriors, durant les dominacions estrangeres sobre l'Estat de Milà --espanyola (1535-1706), austríaca (1706-1796), francesa (1796-1814) i novamengt austríaca (1814-1859)-- el Castell perd l'aspecte de residència ducal i adquireix la funció de fortalesa.
 Amb la unificació d'Itàlia a finals del segle XIX, l'arquitecte Luca Beltrami portà a terme una important tasca de restauració i el Castell fou definitivament retornat als milanesos, transformat en una seu per als museus i en una zona dedicada al temps lliure.
 Actualment és un dels monuments més emblemàtics de la ciutat i de la Llombardia, molt apreciat pels milanesos i conegut a nivell mundial, no solament com un gran edifici, sinó també com un lloc que atresora autèntiques obres d'art, i és a més un centre dedicat a l'estudi.
 Conté el Museu d'Art antic, la Pinacoteca, el Museu egipci, el Museu de Prehistòria i Protohistòria, el Museu de les Arts decoratives, el Museu d'instruments musicals i el Museu del moble.
 També s'hi troba la Col·lecció de gravats "Achille Bertarelli", l'Arxiu fotogràfic, la Biblioteca arqueològica i numismàtica, la Biblioteca d'art, la Biblioteca Trivulziana i Arxiu històrico-cívic, i la Col·lecció Vinciana. 
I finalment el CASVA (Centre dels Alts estudis de les Arts visuals)


* * *
Aquí s'acaba definitivament la nostra estada de vuit dies recorrent aquesta part del Nord d'Itàlia tan interessant, tant variada i tant bella. Recorrent tots els grans llacs, el Sud Tirol, les Dolomites i també Venècia, per les regions de la LLombardia, el Trentino, el Friuli, i el Vèneto, i ens ha permès descobrir ciutats tant belles i tant interessants com: Stressa, Locarno, Lugano, Bellagio, Varese, Como, Bolzano, Merano, Cortina d'Ampezzo, Trento, Venècia, Padua, Verona i finalment Milà.

Ha estat un viatge molt enriquidor i en certa manera també inoblidable..., la descripció del qual espero i desitjo que als lectors habituals d'aquest meu Blog no se us hagi fet massa feixuga, però es que m'ha semblat interessant i oportú de deixar constància detallada de totes les meravelles que nosaltres hem pogut contemplar i gaudir. 
Un viatge que us recomano vivament.

* * *
  • Ara sí que aquí definitivament s'acaba aquesta crònica italiana...


dijous, 8 de desembre de 2011

VERONA, última etapa... (09)


 Portàvem ja molts dies voltant per l'Itàlia del Nord, i avui 12 de juliol, és l'últim. 

Anem a conèixer una ciutat plena també d'història, Verona 

És mundialment famosa per ser la ciutat on se situa la llegenda de Romeu i Julieta. L'any 2000 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Compta amb el tercer amfiteatre romà més gran del món, l'Arena di Verona, així com algunes de les places més belles del Vèneto.

Abans d'anar a conèixer la famosa Arena romana, l'autocar ens deixa a prop de la Basílica de Sant Zenó.  Que és, sens dubte, una de les més belles esglésies romàniques que podem trobar a Itàlia. 


L'origen del primitiu nucli s'ha de buscar en l'església i el cenobi construïts sobre el lloc de l'enterrament del bisbe Zenó, d'origen africà, que fou el VIIIè. Bisbe de Verona (anys 362-380 aprox.)


La façana d'una gran bellesa i harmonia, del segle XII, era embolicada "in restauro", cosa que acostuma a passar en molts dels viatges per l'Europa medieval, però la podeu veure en aquesta foto rescatada d'internet.

 Amb un detall del portic d'entrada...

Allò que més ens va impressionar, però, són la magnífica sèrie de frescos del segle XII - XIV, que encara es conserven perfectament al seu interior, i també com a gran curiositat mai vista fins ara, en alguns d'ells hi ha inscripcions fetes pels fidels, com uns "grafittis" d'ara, gravats en les parts més fosques i acolorides de blau dels frescos... realment sorprenent. Vegeu alguns exemples...

 S'observa perfectament en aquest fresc el grafitti amb la data del 1390...
i un magnífic Sant Jordi realment espectacular...

 Un detall de l'interior i la cripta...
 i del bonic claustre.

Enfilem tot seguit cap al centre de la ciutat, la Piazza Bra, on hi ha l'Arena romana del segle I a.C.
Actualment està plena d'estructures afegides a l'interior, ja que serveix per fer espectacles d'òpera i concerts...
Es considerat com un dels més grans del món romà que compta amb 44 fileres de grades i una capacitat per 25.000 espectadors.
 A continuació seguim camí per la Via Giuseppe Mazzini, 
  i arribem a la Casa dei Capuleti on hi ha el famós Balcone di Giulietta.



El lloc és dels més "kitch" i esperpèntic que us pogueu imaginar, ja que seguint la tradició... (?) i la llegenda: És coneguda la llegenda que qui toqui el pit esquerra de l'estàtua tindrà sort en l'amor.
Per això tothom li vol tocar els pits a l'estàtua de Giulietta, la qual pobre, en ser de bronze, resulta que els té d'allò més daurats i polits...

Quan Shakespeare va escriure aquesta història d'amor entre un "Romeo montesco i una Giulietta Capulleto", poc es podria imaginar que arribaria a tenir aquesta fama.


Tot seguit deixem la multitud dels nombrosos "fans" grapejant els pits de la petita estàtua, i accedim a la bonica Piazza Erbe, que era l'antic fòrum romà, 

 
 
  i també des d'aquí arribem a la Piazza dei Signori, també coneguda com a Piazza Dante, on podem admirar il Palazzo di Cangrande (1280), ora la Prefettura,
 
Dante, exiliat de Florència, va viure molts anys en algun d'aquests edificis
la Loggia del Consell o de Fra'Giocondo, 


I tot seguint l'itinerari podem contemplar la magnífica consrucció de l'Arche Scaligere  monument funerari d'estil gòtic de la família Della Scala.


I per acabar el recorregut d'aquest matí entrem a conèixer una altre església, la de Santa Anastàsia, una autèntica joia del gòtic italià. Fou construïda a partir de l'any 1290 amb la col·laboració de la família que aleshores governava la ciutat, els Scaligeri.

Santa Anastasia és l'església més gran de Verona. L'església és plena d'obres d'art i entre aquestes hi ha també el famós fresc de Pisanello "Sant Jordi i la Princesa" (1433-1438), en la seva ubicació original, damunt la Capella Pellegrini.
Les obres d'art són nombroses, ja només entrar trobem les dues piques de l'aigua beneïda d'una gran originalitat, del 1495 i del 1591, respectivament...

El paviment és l'original del 1444, té tres colors: blanc i negre que recorda l'hàbit dels frares Dominicans, i el vermell que recorda que la basílica està consagrada a Sant Pere Màrtir de Verona


L'interior i totes les voltes són ricament ornamentades,
L'orgue i altres quadres importants,
 
(aquesta obra és de Girolamo dai Libri (1477-1555), i representa a la Verge entre Sant Tomàs i Sant Agustí)

 i també contemplem alguns frescos que encara es conserven i fan de tot el conjunt un autèntic museu
 
Acabada aquesta interessant visita anem a dinar al restaurant L'Accademia, molt recomanable.
* * *
Seguim l'itinerari després de dinar i anirem a visitar il Duomo, la catedral de Verona.
La basílica consagrada a la Verge Maria és coneguda com la de Santa Maria Matricolare

aquí l'entrada lateral...
El conjunt arquitectònic conté en el seu interior el Baptisteri anomenat de San Giovanni in Fonte, del 1123,  i l'Església de Santa Elena del segle IXè.
L'entrada lateral con il campanile

A l'interior de la nau principal destaquen l'absis decorat amb frescos
de Francesco Torbido (1534)
 
i un orgue magnífic amb decoració pictòrica de Felice Brusasorzi (1539-1605)
També són interessants els dos altars laterals, a dreta i esquerra...
El de la dreta és la Capella Calcasoli, dedicada a Sant Antoni de Verona, amb frescos de Giovanni Maria Falconetto (1503). Altar del segle XVIII, i pintures de Niccolo Giolfino (1476-1555).
 
El de l'esquerra és la Capella Abbazia-Lazzari, dedicada al Corpus Domini. Amb frescos de Antonio Badile (s.XV). Amb una pintura del Redemptor entre Tobies i l'àngel i els sants Libori i Francesc de Sales. La tela és obra de Sante Prunati
* *
A continuació i passant per la porta de sota l'orgue, accedim a l'atri romànic
 
que comunica amb les esglésies de Santa Elena i de San Giovanni in Fonte
Aquest Baptisteri fou construït en formes romàniques el 1123.
 
 Al centre de l'església es troba la pila baptismal octogonal, que és una obra mestre de l'escultura romànica, tallada en un sol bloc de marbre, i decorada amb escenes de l'Evangeli de la infància de Jesús.
 L'anunciació de l'Arcàngel...
La fugida a Egipte ...
L'anunci als pastors...
i el baptisme de Jesús al Jordà...

A les parets hi ha frescos dels segles XIII i XIV,
i un gran Crist atribuït a Giovanni Badile (s.XV).
 

A l'església contígua de Santa Elena, construïda al segle IX, i restaurada en format romànic després del terratrèmol de 1117, hi veiem a l'absis uns frescos amb la Verge Maria i els sants Esteve, Zenó, Jordi i Elena.

Acabada la visita a aquests llocs sants, ens dirigim tot passejant cap al Castelvecchio, per la vora del riu Adige, però pel camí encara trobarem una altra petita joia romànica, la Chiesa di S.Lorenzo
 
 

Finalment ens arribem fins a la fortalesa del Castelvecchio con il Ponte Scaligiero (1354).

I acabem el nostre llarg itinerari per la ciutat, prenent-nos un respir en la terrasa d'un dels molts bars que hi ha a la Piazza Bra, tot tastant un amaretto, mentre donem una darrera ullada a la magnifica prespectiva de l'Arena romana



L'autocar ens recollirà i ens conduirà, com a final d'etapa, a un bonic hotel "L'Iseo Lago" molt recomanable, a la vora del llac Iseo, on passarem la nostra darrera nit a Itàlia.

* * *
Demà anirem cap a Milà a conèixer el Duomo, dinar i cap a l'aeroport...

  • La història continuarà i acabarà aquí... (10).
 


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin