divendres, 31 d’agost de 2012

Sant Petersburg: Kazan, Fortalesa Pere i Pau, l'Ermitage... (14)

La història comença aquí...

Segon dia d'estada a Sant Petersburg. Avui és 4 d'agost, i ens espera un dia mogudet, en especial a la tarda que hem de visitar el famós museu de l'Ermitage.

Aquí passa una mica com quan parlava de Venècia i amb algun conegut comentaves allò que coneixes i allò que no coneixes i et diuen: però no heu estat mai a l'Ermitage...???. Doncs, no, però tranquils, avui ho subsanarem.

Però comencem malament parlant del final del dia. Abans hi ha moltes altres coses a comentar. L'objectiu prioritari del matí era anar a visitar la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau i assistir a la cerimònia de la canonada que cada dia puntualment disparen a les 12 hores del migdia.

Abans, però, també donarem una ullada a la Catedral de Nostra Senyora de Kazan, però com que l'hora de sortida era a les 10h. del matí, vam aprofitar primer per anar a veure el monument a la Victòria que era just al davant del nostre hotel el Park-Inn Pulkovskaya, situat a la mateixa plaça de la Victòria,
En aquesta plaça es va combatre durament durant el cercle de Leningrad. El 9 de maig de 1975, per celebrar el 30è. aniversari de la victòria, es va inaugurar aquest grandiós monument de la Victòria, obra de l'escultor M. Anikusin.
 
Al centre s'aixeca un gran obelisc de granit roig de Carelia, de 48 metres d'alçada, amb les dates de l'última guerra (la foto és al començament del post). Al peu de l'obelisc hi ha instal·lat un grup escultòric anomenat "els vencedors".


Un anell gegantesc de granit, que no s'arriba a tancar (per simbolitzat el trencament del setge), rodeja el monument, amb grups escultòrics de bronze en els quatre punts cardinals de la plaça.
 
Vaig fer una petita filmació d'aquest indret on intento explicar, potser amb no massa encert, el seu significat i transcendència, del que realment va significar aquell sagnant setge de 900 dies que va patir la ciutat de Leningrad.


* *
 
La segona visita del dia va ser força breu, però molts del grup teníem interès per conèixer la Catedral de Nostra Senyora de Kazan, on hi ha una de les icones més venerades pel poble rus, la Verge de Kazan.

 La catedral és la segona basílica de la ciutat pel seu tamany. I el nom li ve donat per la icona de la Verge de Kazan, traslladada juntament amb la capitalitat de Moscú a Sant Petersburg per ordre de Pere el Gran.

La icona de la Verge, adornada amb diamants, brillants i rubis, ja hem dit que era una de les més venerades i un dels grans símbols del poble rus.

 La va trobar Iván el Terrible en 1579 en la ciutat de Kazan, deprés d'arrabassar-la als tàrtars en una victòria que va lliurar a Rússia del jou dels mongols.

Segons una llegenda popular, la icona va ajudar en la tasca d'expulsar els odiats invasors polonesos de Moscú en 1612.




Acomplida la missió de conèixer aquest important centre de devoció popular, ens dirigim ara sí, cap al principal objectiu d'aquest matí.  

La Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, que constitueix l'autèntic nucli antic de la ciutat.

Aquesta fou la primera edificació que va manar construir Pere el Gran, al damunt d'una petita illa pantanosa situada entre el gran riu Neva i el canal Kronverk. En el recinte de la fortalesa, a més de les instal·lacions militars, es van construir també els primers edificis públics de la ciutat: la seca, una presó, una catedral i un cuartel. A partir d'aquest centre de l'illa va anar sorgint posteriorment l'expansió urbanística de Sant Petersburg.

 El projecte general de la fortalesa s'atribueix a Domenico Trezzini, del Ticino (Suissa).
 
En arribar al pati interior ens vam trobar aquesta companyia de soldats en formació, acompanyats també per una banda de músics. No sabíem exactament a què responia aquella "moguda", però aviat ho vam poder averiguar.
Es costum, cada dia a les 12 hores del migdia, de disparar una canonada des d'un dels canons que hi ha a la part alta de la fortalesa. És aquest un costum que també havíem vist en alguna altra ciutat, com per exemple quan l'any passat vam ser a Zagreb, la capital de Croàcia (vegeu aquí).
Sembla que ara a l'estiu, i solament els dissabtes i diumenges, segurament de cara a complaure els visitants i turistes com nosaltres, fan una parada militar força completa i espectacular.
Nosaltres vam tenir més o menys sort de poder situar-nos en un lateral però bastant a primera línia per poder fotografiar i filmar. 
El destí, però ens preparava una sorpresa i és que quan més animats estàvem contemplant les músiques i esperant les evolucions que farien els soldats de la companyia, ens va caure un xàfec a sobre de mil dimonis, com podeu comprovar en aquest fragment de vídeo que adjunto...


Fou llàstima perquè enmig d'aquell aiguat i evitant que se'ns mullés la càmara, no vam poder captar el moment precís de la canonada, que realment fou força espectacular. Els xiscles d'unes noies joves que teníem al costat ens van deixar ben ensordits...
Sort, que no sabem si per efecte de la canonada o per quina causa providencial, el xàfec va durar pocs minuts i de seguida es va poder reprendre l'espectacle de la parada militar que fou força distreta.
A mi particularment el que més gràcia em feia era el soldadet petit que feia de director de la banda, i sobretot la seva peculiar manera de gesticular per marcar l'inici d'una música, i en especial l'acabament, aixecant els dos braços en l'aire i baixant-los ràpidament, de tal manera que cada vegada s'havia d'estirar la xaqueta que se li havia pujat amunt... fixeu-vos una mica perquè es molt i molt graciós... (ho podeu comprovar al minut 4:00 de la gravació)
També veureu cap al minut 2, que arriben uns abanderats i pugen dalt d'una escala, porten dues banderes, la oficial de Rússia de tres colors, i la vermella de la Federació russa.
Just després l'orquestra interpreta l'himne oficial de Rússia.


I en aquesta darrera filmació, molt més curta que l'anterior (tan sols 2:48 minuts), veurem la fi de la cerimònia amb la desfilada de les banderes i la marxa de la tropa.

Us heu fixat bé que en els cinturons sembla que portin les quatre barres ?...
* *
Acabat l'espectacle vam fer un breu passeig per dalt de les muralles per gaudir de la vista general,
 
 el dia era molt gris després de la pluja...
per baixar després i entrar a l'interior de la catedral,
  i de la capella funerària on hi ha les 33 tombes dels Romanov.
 Totes les tombes són de marbre blanc amb les àguiles imperials de bronze daurat a les cantonades.
 Menys les tombes d'Alexandre II i la seva dona que són en Jaspi verd dels Urals i quars rosat.

 A l'esquerra de l'iconòstasi es troba el sarcòfag de Pere el Gran, sempre guarnit amb flors
destaca també la tomba d'Alexandre III amb la corona de llaurer i l'espasa donada per França.
  I finalment, en una capella a part, dedicada a Santa Caterina, es troben les restes de la darrera família Romanov, Nicolàs II i tota la seva família i servents, que van ser assassinats durant la revolució.

Donem per acabada la visita necrològica a tota la família imperial russa dels Romanov i acabem així el complex i variat programa d'aquest matí. Anem a dinar...
* * *
A la tarda ens espera un plat fort, la visita a l'Ermitage.
Però penso que l'Ermitage per ell sol ja es mereix un post específic, i això és el que decideixo fer.
Ens veiem, doncs, aviat en el proper post

dimarts, 28 d’agost de 2012

Sant Petersburg: primer contacte... (13)


Ja hem dormit la primera nit a la ciutat de Sant Petersburg. Ahir l'arribada va ser una mica frustrant, segurament pel cansament del viatge, les gairebé cinc hores de tren, i després gairebé dues hores més d'autocar per arribar a l'hotel a causa del transit intens i col·lapsat en l'avinguda Moskovskij.

Avui, dia 3 d'agost, amb una mentalitat nova i amb ganes de conèixer aquesta ciutat, tant plena d'història, comencem la nostra exploració.

En primer lloc, què podem dir de Sant Petersburg, que no s'hagi dit ja i no s'hagi explicat. La història recent és ben coneguda, el setge que va patir durant la II Guerra mundial, durant 900 dies, fou esgarrifós, però finalment tot allò fa molt anys que va passar, i el temps tot ho cura i ara la ciutat té una cara amable i bella de cara al visitant. El nostre hotel era davant mateix de la Plaça de la Victòria, amb un monument espectacular i un memorial que recorda bé aquells fets tràgics del bloqueig de l'anomenada aleshores "Leningrad". (ho comentaré més endavant).

Sant Petersburg, és bàsicament la ciutat que va ser fundada pel tsar Pere I el Gran el 16 de maig de 1703, amb la intenció de convertir-la en la "finestra de Rússia cap al món occidental". A partir d'aleshores es va convertir en capital de l'imperi rus durant més de dos-cents anys fins que després de la Revolució russa la capital del país va retornar a Moscou.

Actualment Sant Petersburg és la segona ciutat més gran de la Federació Russa i una de les ciutats més grans d'Europa. El centre de la ciutat és considerat patrimoni de la humanitat per la Unesco.
Sant Petersburg és a més a més seu de la cort constitucional de Rússia.

El naixement d'aquesta ciutat está vinculat a motius de tipus comercials i militars. Al segle XVIII, Rússia només tenia dues sortides al mar, però l'imperi Otomà dificultava el tràfic pel Mar Negre, i els gels bloquejaven el port d'Arhangel'sk al nord, durant molt mesos l'any. El Tsar Pere el Gran, va intuir la necessitat de crear una avançada cap a Europa en veure la potència naval de Suècia. En 1698 es consolida aquest projecte amb l'arribada dels artesans d'Amsterdam, enfrontant-se a les dificultats d'un terreny pantanós del delta del Neva, que exigia obres de consolidació abans de poder soportar el pes de qualsevol edifici. A tall d'exemple, dir que es van necessitar 24.000 troncs d'arbres clavats al terra per sostenir la catedral de Sant Isaac que pesa unes 300.000 tonelades...

Simultàniament Pere I va iniciar la construcció d'una fortalesa que seria la de Pere i Pau per la defensa de l'entrada del Neva. El 1704, en terra ferma es van construir les drassanes de l'Almirallat, amb la seva agulla daurada que contemplem en l'actualitat. Sorgia, doncs, la ciutat com una avançada militar conservant aquesta característica fins i tot després de desaparèixer l'amenaça sueca. La importància de la ciutat des del punt de vista de l'art i de la cultura és, per tant, posterior a la que va tenir inicialment, tot i que encara avui es manté com una base de primera de l'armada russa.
* *
Iniciem, doncs, la nostra primera volta panoràmica per la ciutat i a criteri de la guia comencem la primera parada davant la catedral de Sant Isaac, a la plaça Isaakievskaja Ploscad, al peu de l'estàtua eqüestre de Nicolàs I, obra de P. Klodt, de 1859, l'originalitat de la qual és que només té dos punt de suport en les dues potes del cavall. 
 Les estàtues al·legòriques (Fe, Saviesa, Justícia i Poder) del pedestal són retrats de la tsarina i de les tres grans duquesses.

La catedral de Sant Isaac, és la més sumptuosa i grandiosa de les esglésies de Sant Petersburg.
Pere el Gran va construir una primera església de fusta en honor de Sant Isaac Dàlmata (segle IV), perquè la festa del sant, el 30 de maig, coincidia amb el dia del naixement del Tsar, el 1712. Després de diverses reconstruccions Alexandre I va ordenar enderrocar-la per ser massa petita, i va cridar al francès Auguste Montferrand per a construir l'edifici actual sobre la base de la planta dissenyada per l'espanyol Agustín de Betancourt.

Aquesta enorme església de planta de creu grega no està exempta de bellesa i lleugeresa, malgrat les seves gegantines proporcions, és com una mena de síntesi de la Basilica de Sant Pere, el Panteó de Roma i la catedral londinenca de Sant Pau. Però ja parlarem amb més detall de tot el seu interior, a la tarda quan tornem a visitar-la per dins...

La següent parada i visita va ser a la Catedral de Sant Nicolau dels mariners.

 La catedral va ser construïda els anys 1753-62 segons el projecte de Savva Txevàkinski, un dels grans arquitectes russos del segle XVIII, substituint una antiga església de fusta. Fou fundada per als mariners i els empleats de l'Almirallat, que vivien en aquella zona, i per això es va posar sota l'advocació del seu patró sant Nicolau, per la qual cosa es coneix com l'església del Mar, o dels Mariners.
 Entre 1755 i 1758 es va construir el campanar, exterior, de quatre pisos, rematat amb una agulla daurada, que se situa vora el canal de Kriúkov, a una distància sensible de la Catedral.
 
 

Es una obra mestra de l'arquitectura barroca, executada per l'arquitecte S.I. Cevakinskij, deixeble de Rastrelli, amb gran originalitat i mestria en 1753-1762.

La peça més venerada de la catedral, una icona grega de Sant Nicolau feta al segle XVIII amb una porció de les seves relíquies, es troba a l'església inferior. Contrasta clarament amb l'església superior, dedicada a l'Epifania, utilitzada els diumenges i els festius, més àmplia i brillant i amb una exuberant decoració barroca d'ornamentació daurada, estucs i pintures italianitzants.
(es celebrava la litúrgia en aquell moment de la nostra visita)

Té un magnífic Iconòstasi realitzat entre el 1755 i el 1760 i l'altar fou consagrat en presència de l'emperadriu Caterina la Gran, que va nomenar catedral l'església de nova construcció.

Durant l'època soviètica la catedral va ser una de les poques esglésies de Sant Petersburg que no fou clausurada. L'església està dedicada als perduts al mar i s'hi troben tot de plaques commemoratives amb els noms dels mariners desapareguts.
* *
Reprenem la visita panoràmica, després d'una breu parada tècnico-hidràulica, i ens dirigim a un dels punt més espectaculars de la ciutat, la Plaça de la Borsa, on des del punt de vista panoràmic, es pot veure una de les vistes més boniques de la ciutat.
 
(el pont de la borsa que uneix l'illa amb la plaça del Palau d'hivern)

Resulta immens l'escenari que es pot dominar des d'aquí: a la dreta el Palau d'hivern i l'edifici de l'Almirallat, i a l'esquerra la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, amb la seva espectacular agulla daurada.
 
 Estem exactament a la punta oriental de la illa Vasilieskij que divideix les aigües del riu Neva en dos braços. 
 I el mirador està flanquejat per les dues columnes Rostrals, de 32 m. d'alçada,
  


adornades amb proes de vaixells, amb quatre estàtues a les bases que simbolitzen els quatre grans rius de l'imperi rus (Volhov, Volga, Neva i Dniépr).

Abans d'abandonar aquest indret, mirador excel·lent de la ciutat pel seu emplaçament, tenim l'ocasió de tornar a veure una de les espectaculars limousines, de gust tant dubtós, però tant populars aquí a Rússia, en especial en aquesta època d'estiu que les parelles aprofiten per fer els casaments.
* *
Ens dirigirem ara, tot creuant l'altre pont oposat al de la Borsa, cap a la riba dreta del Neva, on hi ha la Fortalesa de Pere i Pau, però la rodejarem ara, no la visitarem, ho farem demà, fins arribar al moll on hi ha fondejat el vaixell Creuer Aurora, just al davant de l'edifici blau de l'Escola naval Nachimov.

La fama d'aquest vaixell està relacionada amb el començament de la Revolució.
La nit del 7 de novembre, el creuer Aurora va remontar el riu Neva i en el mateix moment en que desde la fortalesa es va donar el senyal acordat, va disparar la històrica canonada que va obrir el camí cap a l'assalt del Palau d'hivern.
 Aquest creuer, ancorat en aquest moll des del 1948, acull actualment un museu on estan recollits records de la Revolució d'octubre i de la marina russa.
* *
Anem ara a dinar, i a la tarda ens dirigirem cap al centre per conèixer de primera mà una de les més espectaculars esglésies de Sant Petersburg, l'església de la Resurrecció, també anomenada del Salvador sobre la sang derramada.


L'Eglésia del Salvador sobre la sang derramada o Església de la Resurrecció de Crist (en rus: Храм Спаса на Крови) es troba situada a la vora del canal Griboedova a prop del parc del Museu Rus i de l'Avinguda Nevski.
El nom oficial en rus és Собор Воскресения Христова, que significa Catedral de la resurrecció de Crist, i fou construïda sobre el lloc on el tsar Alexandre II de Rusia va ser assassinat, víctima d'un atemptat el 13 de març de 1881 (1 de març pel calendari julià, en vigor en aquella época).

Durant la II Guerra mundial, i el bloqueig de la ciutat, una bomba va caure damunt la  cúpula més alta de l'església . La bomba no va explotar i es va quedar dins  de la cúpula de l'església durant 19 anys. Solament quan els obrers van pujar a la cúpula per fer obres de reparació es va trobar la bomba. Aleshores es va decidir començar la restauració.

 

Després de 27 anys de la restauració l'Església de la sang derramada fou inaugurada com a museo estatal on els visitants poden conèixer la història de l'assassinat d'Alexandre II.

 L'església fou dissenyada conjuntament per l'arquitecte Alfred Parland i per l'archimandrita Ignaty, rector del monestir Troitse-Sergievsky. La construcció de l'església es va iniciar en 1883, durant el regnat d'Alexandre III, como a memorial al seu pare assassinat en aquest mateix lloc dos anys abans.
Els treballs es van allargar i fou acabada en 1907, sota el regnat de Nicolás II: els fons necessaris procediren de les arques de la família imperial i de nombroses donacions privades.

Va ser construïda imitant les esglésies moscovites dels segles XVI-XVII, en un estil neo-rus, més aviat insòlit en una ciutat on dominen el neoclàssic i el rococó. La basílica amb cinc cúpules té al seu costat un campanar també rematat amb una cúpula daurada.
 Tot el conjunt és especialment singular, no solament per la forma, sinó també especialment pels revestiments multicolors de les façanes, realitzades amb maons, ceràmiques, marbres i granet.
 
 Les cúpules en forma de ceba, les fornícules o capelletes, i en especial tot l'interior revestit completament per uns esplèndids mosaics amb dissenys d'artistes famosos.

Les reixes exteriors que delimiten el recinte del parc Mihajlovskij colindant, també són dignes de destacar. Van ser fetes el 1903-1907 pel mateix arquitecte de l'església, amb grans decoracions florals amb un estil modernista propi amb molts temes russos.
 

Aquesta església es va tancar al culte en 1930 i després de la guerra va servir de magatzem per a guardar els decorats del veí teatre Mussorgski d'òpera i ballet. El 1977 va recuperar la seva dignitat d'edifici religiós.
* *

Cal fer ara una menció especial a tot l'interior de mosaics d'aquesta església.

Els mosaics són de gran importància en la decoració de l'Església de la Resurrecció, formant una de les coleccions més monumentals i més importants d'Europa. El guanyador del concurs fou el taller d'Alexander i Vladimir Frolov, una empresa privada fundada en 1890. Des de 1896 fins el 1907 els seus mestres, experts en l'us de la reversa o técnica veneciana, van ajustar i instal·lar més de 600 mosaics d'icones i d'imatges amb un área total de 7.056 m2.
 Els croquis o esbossos pels mosaics foren creats per 32 artistes, entre ells Víctor Vasnetsov, Nesterov Mikhail, Ryabushkin Andrey, Vasily Belyaev y Kharlamov Nikolay.
 

Els temes estan ordenats en línia amb la concepció teològica de l'església.
El sostre de la cúpula s'omple amb la imatge del Crist Pantocrator.

En la part central de l'església, i en les parets i voltes hi ha representacions d'escenes de la Sagrada Escriptura,  que van des de la Nativitat, a l'Assumpció de Crist.

Els pilars de la cúpula presenten més de 200 imatges d'icones dels fidels de l'església: els homes venerables, mártirs i apòstols.



 Hi ha dos punts focals en l'església: en l'extrem oriental - l'altar amb un magnífic Iconòstasi i la volta amb una imatge del Crist a la Glòria.
 
 

i en l'extrem oest - la coberta sobre el lloc de l'assassinat, rodejat d'imatges amb temes del drama del Gòlgota.

 


El programa iconogràfic reflexa també la història local a través d'imatges dels sants russos, entre ells el Príncep Vladimir de Kiev, i la princesa Olga, els prínceps màrtirs Boris y Gleb, Mikhail de Chernígov,  el noble Fedor, i Alexandre Nevski.

El Crist ressuscitat
Alexandre Nevski 



















                                                  



Els mosaics foren sotmesos a una restauració des de 1980 a 1994. Un equip de restauradors dirigits per l'artista i pintor Shershnev, els va aclarir, i restaurà els fragments perduts i, consequentment, es va donar una nova vida i brillantor a aquesta col·lecció única de mosaics russos monumentals que daten de finals del segle XIX i XX.
  Una menció especial mereixen també els magnífics marbres que cobreixen el terra i les bases de les columnes de porfiri granat d'Ucraïna...
 
 
Tot plegat una petita meravella concentrada dins d'aquest espectacular edifici de l'Església de la Resurrecció
* *
Podeu fer una pausa, si voleu, (...) però ens quedava encara un monument important per visitar que havíem vist al matí exteriorment, la gran Catedral de Sant Isaac
Les quatre monumentals portalades estan formades per 112 columnes monolítiques de granet roig de Finlàndia, de 16 metres d'alçada, i amb un pes de 114 tonelades cadascuna.
 
Detalls de l'interior de la Catedral de Sant Isaac:
 
 La cúpula daurada que cobreix aquest cimbori está recoberta amb més de 100 kilos d'or, fa 102 m. d'alçada, rodejada de quatre campanars i d'una multitud de 350 estàtues dalt del sostre.
 A l'interior, ric en or, marbre i bronze, s'hi poden acollir unes 14.000 persones amb una superfície de 4.000 m2.
 El gegantí Iconòstasi, dividit en diversos cossos per columnes de malaquita i lapislàzuli, està cobert també de mosaics;

i el vitrall de l'altar major representa la Resurrecció de Crist.
* *
Aquí va acabar el programa de visites d'aquest primer dia a la ciutat de Sant Petersburg...
Quedaven unes poques hores lliures que alguns van aprofitar per agafar el metro i visitar algun lloc del centre, nosaltres vam preferir caminar una mica pels voltants de l'hotel i ens vam arribar fins a la Plaça de Moscou,
 
on presideix una estàtua enorme de Lenin (aquí li diuen el Lenin que para un taxi), realitzada en 1970 per commemorar el centenari del seu naixement.
I aquest  imponent edifici estatal de l'època soviètica, fou la seu del comitè central del partit comunista

També hi ha unes fonts on la gent aprofitava per refrescar-se en una tarda realment calurosa.
Vam seure i vam contemplar el panorama i la gent del poble que hi circulava.
 
Ens va cridar especialment l'atenció veure com a la sortida del metro hi havia una gran quantitat de dones del camp, amb aspecte humil, que intentaven vendre els seus productes, verdures, enciams, cogombres, cebes, etc. i també flors.
 
 I és que en aquest país, encara sota l'ombra del poderós Lenin i dels seus successors, tothom es guanya la vida com bonament pot...


* * *
Demà seguirem coneixent altres aspectes, indrets i monuments de la ciutat de Sant Petersburg


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin