diumenge, 7 de juliol de 2013

Revisitant Menorca al cap de 35 anys...!!!


Un dragó comú, endèmic de les Balears
(Tarentola mauritanica)
Acabem d'arribar d'una estada de 8 dies a l'illa de Menorca. Feia molts i molts anys que no hi havíem tornat i la impressió que ens hem emportat després de tant temps,  i de tenir l'illa una mica idealitzada, ha estat ambivalent...

Per un costat hem trobat l'illa força ben conservada en l'aspecte natura, força neta i amb unes infraestructures, a nivell de carreteres, molt millorada.
Per l'altre costat, hem trobat les principals platges i cales molt massificades, plenes de turisme, sobretot estranger, i algunes d'elles també super construïdes d'hotels i apartaments...

Era inevitable, i ja ens ho imaginàvem, però no ha deixat de sorprendre'ns i de lamentar-nos tot recordant com la teníem idealitzada d'aquells anys en que podíem estar en una cala pràcticament sols o amb la companyia simbòlica d'alguna gent del país, de la gent de l'illa.
Així era el nostre record d'una de les platges que teníem com més idealitzada, les de Son Saura, al sud de Ciutadella, on vam estar aleshores tot un matí pràcticament sols. Talment com si estéssim al Carib.

Ara tot és molt i molt diferent, per començar ja en arribar, aixó sí, ara per carretera asfaltada, abans tot eren pistes amb pedres, et trobes un macro parking, i en saltar a la platja ja intueixes que no estaràs pas sol aquest matí...

Tot començant a retallar algunes persones i tovalloles, podem donar una imatge encara força idíl·lica de Son Saura...
 A mi m'agrada, enlloc d'estar estirat al sol com un llangardaix(*), voltar per la zona i explorar una mica l'entorn, i això em permet fer fotos més interessants de l'indret on som...
En tornar de la meva incursió, ja podem veure com s'ha omplert de gent la platja... s'acostava el migdia i decidim marxar a dinar, i ho fem en un indret proper, a uns 300 m. de distància, en una masia típica menorquina, on vam estar molt bé sota un porxo encanyissat.
* *
(*) quan he parlat de fer el llangardaix, ho he fet expressament, ja que a l'inici del post hi veieu aquesta foto que li vam fer a un petit dragó que es passejava pel vidre exterior del menjador de l'hotel, i m'ha semblat oportú dedicar-li aquest comentari a aquest animaló que té una certa mala premsa, però que com diu la saviesa popular: es dragons no es maten, primer perquè s'alimenten de mosquits i altres insectes, i segon perquè porten sort... Si en tens un a casa teva et pots alegrar perquè aquest animaló de grans ulls és inofensiu i tímid, i et netejarà la casa de mosquits i de altres cuques... La mala fama que tenen de que mengen la roba és injustificada, perquè són insectívors, i per tant, si es troben dins un armari probablement sigui perquè allà hi poden trobar alguna papallona o arna per alimentar-se. El que és totalment segur és que no s'alimenten de roba.

* * *

Després de dinar vam passejar una mica per Ciutadella, visitant el mercat, la Catedral, el carrer de ses voltes, ara ben solitari, la plaça d'es Born, i la plaça de s'Esplanada, on vam seure a prendre un gelat (per cert, aquells gelats de la Menorquina, ja tampoc existeixen... ai las !!).
ses voltes
 
la Verge del Toro amb pintura sobre la batalla de Lepant


del 1546
paraigües litúrgic propi de la Catedral

Finalment una mirada al port i marxem cap a la nostra residència-hotel a la Cala en Porter.
De camí, però, en passar per Mercadal, ens fa il·lusió tornar a pujar al Monte Toro per veure la panoràmica de l'illa.
 
Finalment, en arribar a l'hotel, veiem la Cala en Porter des d'un extrem del jardí...

* *
Per cert, ja que menciono l'hotel, no puc per més que recomanar-lo sincerament.
El vam trobar a través d'internet, i encara que la situació a la cala en Porter, potser no és la més ideal de totes, sobretot a l'hora de desplaçar-se per la resta de l'illa, el vam escollir per les bones referències que vam llegir dels qui havien estat. El porta una família d'italians, és un hotel petit, unes 25 habitacions, molt ben situat, ja que des del jardí i les habitacions sembla que estiguis en plena natura, perque no es veu cap edificació al voltant.

 L'espai de la piscina és molt agradable i tranquil, i permet també dinar o sopar a la fresca. I un altre punt favorable és el menjar, francamenrt bo, ben cuinat i abundant. Pasta cada dia, això sí, com a bons italians, però amb altres alternatives, i sobretot unes pizzes boníssimes que la cuinera, la Franca, fa amb tota cura.

 No em fa res de recomanar-vos-el, i si el tasteu, segur que us agradarà:
Hotel Sa Barrera / Cala en Porter - Alaior / www.hotelsabarrera.com

* *
L'endemà, de bon matí, ens acostem fins a les platges de Son Bou. La ventolera de tramuntana és tant intensa que decidim no quedar-nos-hi i provem fortuna a la Cala Mitjana. S'ha de caminar aprox. un kilòmetre des de l'aparcament davallant per un torrent, ara super arreglat, amb uns cartells que expliquen les qualitats i varietats de la flora d'aquest indret que es vol conservar com una mostra, una mena d'ecomuseu a l'aire lliure, d'una paratge intacte i verge de l'illa.

La cala és preciosa, però la ventolera continua essent tant intensa que ens hem d'arrecerrar al peu de les roques per no quedar arrebossats de sorra i de restes d'algues. L'aigua del mar està super gelada, però malgrat això jo em fico per contemplar des de dins l'aigua la prespectiva de la cala, amb les roques i els pins que arriben a ran d'aigua.
A mesura que passa el temps la cala es va omplint més i més de gent, i cap al migdia marxem a dinar, i aquest cop anem a Ferreries, on farem el descobriment d'un magnífic restaurant, que també podem recomanar. Vam fer un menú senzill, baratet i molt ben cuinat, i el servei excel·lent i super amables, la qual cosa sempre és d'agrair i de lloar. Aquí el teniu: Meson Rias Baixas, plaça Menorca, 1 - Ferreries. I també pots fer, si vols, una caldereta o menjar-te una llagosta...
* *
A les tardes, després de dinar i reposar una estona tot prenent un cafetó, ens agrada continuar explorant l'illa, i aquesta tarda anem a conèixer les platges que són al costat de Son Bou, en direcció a ponent, que són les platges de Sant Tomàs, de Sant Adeodat i les Platges de Binigaus.
 
Aquests platges llargues estan davant d'una zona hotelera i d'apartaments molt urbanitzada i, per tant, força col·lapsada de gent . Hi ha algun macro-hotel espectacular on la gent s'està tot el dia panxa al sol a la gespa i al voltant de la piscina, sense ni plantejar-se per un moment conèixer altres indrets fantàstics de l'illa... un tipus de turisme que no ens complau gens.

Caminant una mica cap a ponent per un sender de cavalls, s'arriba a les properes platges de Binigaus, més naturals i salvatges.
* *
Avui la nostra intuició apunta cap al nord-est i volem recordar un indret força espectacular,
que havíem visitat amb un fort temporal de tramuntana, el Cap de Favaritx
 
Recordàvem un temporal impressionant en aquest indret, amb una tramuntana que ens tirava per terra i amb unes onades que saltaven per damunt les roques. Aquesta vegada la cosa era molt més tranquil·la i només alguns esquitxos provaven de recordar aquell bell espectacle de fa 35 anys...
 Vam aprofitar també per anar caminant fins a trobar la cala Presili, de la que guardàvem un bon record, i que encara es conserva amb tota la seva naturalesa intacta i amb el seu esplendor.
 Aquest cop no anàvem amb intenció de banyar-nos, però hi tornarem, segur, l'indret s'ho mereix...
* *
Com que volíem conèixer llocs que no haguéssim visitat anteriorment, ens vam dirigir cap a Es Grau.
On vam quedar gratament sorpresos per la bellesa i l'originalitat d'aquest indret. La població la formen un petit nucli de casetes blanques, totes elles molt ben arreglades i encalades,
 
 i la platja forma dos sectors ben diferenciats, el primer amb una aigua super plana, poc més d'un parell de pams, per fer les delícies de totes els nanos i de les famílies amb criatures petites, i l'altre sector forma una cala perfecte pel bany i amb poca gent, tot i ser un dissabte.
 
Vam decidir aprofitar l'indret per banyar-nos i després ens quedaríem a dinar en un restaurant a peu de platja, el Tamarindo, rodejat d'uns bonics arbres relacionats, els Tamarius, que abunden per la zona on els anomenen Tamarells.
 
* *
Després d'un bon descans i de prendre un cafetó, prosseguim la nostra ruta exploratòria camí de Maó, i tot seguint la costa de llevant ens arribem a la Cala Mesquida, on destaca la seva torre construïda pels anglesos el 1799.
Fa un tarda extraordinària i aprofitem per explorar un tros del camí de cavalls que ens porta fins a la part més salvatge d'aquest indret, per darrera del morro de tramuntana que veiem aquí al final de la cala, arribem a l'anomenada raconada de sa Mesquida vella.
 
Aquesta tarda encara vam tenir força i humor per arribar-nos fins al castell de la Mola, on es va escriure una part de la nostra història.
 
 
* * *
L'endemà era diumenge, i preveient que hi hauria gentades per a tot arreu, vam matinar una mica més i vam decidir baixar fins a la Cala Galdana, que ja recordàvem de fa molts anys com una cala amb grans hotels, i evidentment així està i encara més, però ben organitzada i amb una gran infraestructura per vianants, i té un element característic que és la seva pineda tot al llarg de la cala que permet agafar una bona ombra si no vols estar tota l'estona torrant-te al sol.
 
Després d'estar un parell d'hores i fer unes bones banyades, decidim emigrar i anar cap a Son Bou, on l'amplitud de les seves platges facilita que no hi hagi tant d'amuntegament de gent.
El dia també era radiant, l'aigua era fabulosament clara i transparent i molt freda, la tramuntana seguia bufant amb força intensitat, i entrar i sortir de l'aigua era tota una experiència sensorial...
Magnífiques aigües les de Son Bou.
* *
En un xiringuito de Son Bou vam dinar i a la tarda vam anar a l'hotel a fer una bona migdiada.
Després la resta de la tarda relax al costat de la piscina i alguna remullada.
* * *
Avui, dilluns dia 1 de juliol, ens esperava un plat fort... Una de les cales més famoses i idealitzades de Menorca és la Cala Pregonda, i allà ens vam encaminar. Era d'hora, les 10 del matí, quan arribem a l'enorme aparcament que hi ha actualment a prop de l'edifici restaurant, i tenim la sort d'aparcar just al costat.
A partir d'aquí la caminada pujant i baixant per un corriol camí de cavalls, super senyalitzat, ens portarà en qüestió de 30-40 minuts, passant primer per la cala de Binimel·là, plena d'algues, fins les daurades sorres de la cala Pregonda

Vam ser dels primers en arribar a aquest fantàstic lloc, però de seguida vam tenir una desagradable sorpresa, esperant els banyistes hi havia uns elements emprenyadors, les famoses meduses...
Ai, las, el bany va ser fantàstic, l'aigua fresqueta, però el risc evident... i un servidor ho va poder comprovar per dues vegades seguides, a un braç i a una cama... per fortuna les picades d'aquestes simpàtiques bestioles van ser fluixetes, i a part de la primera sensació d'una pessigada elèctrica, la resta fou benigne i poc important... això sí, encara se'm noten les marques a la pell. Un bon record d'un dels llocs més emblemàtics de l'illa, la Pregonda.
 
 La tornada fou calorosa i molt pesada, però ho vam compensar amb un bon dinar al restaurant i a l'ombra dels arbres...
En una propera visita a Menorca em sembla que no hi tornaré a la Pregonda...
* *
Seguirem el nostre periple trepitjant l'illa i ara ben dinats, ens dirigim cap al Cap de Cavalleria, el punt més al nord de l'illa, de visita obligada
 
 Abandonem el far, i camí de Fornells fem una breu parada a la Cala Tirant
 
Fa 35 anys, en aquell costat de la cala no hi havia cap edifici, ara hi ha una urbanització anomenada Platges de Fornells...
* *
Com que necessitàvem visitar una farmàcia, ens arribem fins a la població de Fornells, famosa per les calderetes massives que ja es feien aleshores al famós restaurant d'es Pla, que encara existeix, i a més ara s'han multiplicat com bolets i tothom t'ofereix caldereta a bon preu...
 
 
* * *
S'acabaven els nostres dies a Menorca i vam decidir aprofitar-los anant a banyar-nos a les cales que més ens havien agradat per situació i per tranquil·litat, i aquest matí vam decidir tornar a Sa Mesquida.
 
 
 mentre aprofitava la frescor de l'aigua darrera meu circulava un bonic veler...
 i acabem de gaudir d'aquelles aigües transparents i fresquetes, i d'una cala gens col·lapsada, com podeu comprovar, encara que també aquest cop amb alguna companyia no desitjada, alguna medusa...
* *
Després de prendre aquest bany tant agradable, volem repetir la bona experiència de l'altre dia i ens traslladem a dinar a es Grau, al restaurant el Tamarell (Tamarindo), amb un menjar bo i un servei molt amable.
* *
Després de dinar, el nostre objectiu de la tarda era visitar dos punts emblemàtics del nord-est de la costa, el Port d'Addaia, i l'Arenal d'en Castell.
S'Arenal d'en Castell és una de les cales més boniques de Menorca i ja la recordàvem d'aleshores amb un gran hotel al centre, en l'actualitat tot ha estat superat amb escreix i a més de l'hotel, han aparegut centenars d'apartaments i uns altres hotels monstruosos a dalt de tot... Malgrat això, la bellesa de la cala és insuperable i ens proposem de tornar-hi ben d'hora al matí, en alguna altra ocasió en que tornem a l'illa.
 

 * * *
L'endemà, dimecres 3/07, era el nostre darrer dia a l'illa, i per primera vegada semblava que la tramuntana havia acabat de bufar, per això vam decidir tornar a les platges del sud per gaudir de les seves aigües cristal·lines, i també per evitar les meduses.
Vam anar per tant a passar el darrer matí de platja a Son Bou, amb una lleugera brisa marina i un aigua deliciosa. Cap al migdia vam marxar perquè ja començàvem a estar una mica cremats del sol per tot arreu, en especial peus i cames, i això que sempre estem a sota el para-sol.
* *
Per fer el comiat de les mini-vacances a l'illa, vam tornar a Ferreries, al restaurant que ja us vam recomanar, i aquest cop si que ens vam cruspir una bona llagosta cuinada de manera especial amb una picada d'all i julivert i ametlla... Mmmmm una delícia.

Vam tornar a l'hotel a descansar unes poques hores, i a l'hora del capvespre ens vam arribar fins a la zona del sud de Maó, Sa Punta Prima, per estirar les cames i fer les darreres fotos.
 
 
 
 * *
Mentre sopàvem a la terrassa de l'hotel Sa Barrera, vam gaudir de l'espectacle d'una magnífica posta de sol, la darrera de la nostra estada aquí...
 
 

 i també de la simpàtica companyia del dragonet típic de les illes que semblava ens volia acomiadar en nom de tota la fauna i de la naturalesa encara verge de l'illa de Menorca.
 * * *
Hem reviscut una illa que feia massa temps teníem desig de visitar.
L'experiència ha estat generalment molt satisfactòria.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin