diumenge, 27 d’octubre de 2013

Una tardor atípica...!!

Aquests dies estem experimentant el que significa aquesta tardor atípica...

Els homes del temps no paren de dir-nos que s'estan batent rècords de temperatures altes en un mes d'octubre. Les humitats que les acompanyen ens han estat fent la guitza a nivell de dolors en les articulacions i altres meravelles...

Però avui, ja ho havien anunciat, hi hauria un canvi de temps, si més no de vents càlids fent fora les humitats, i a més sembla que dimarts vinent vindrà ja un canvi de temps més seriós amb baixada de temperatures. Per això, com que l'anunci dels meteoròlegs era de que el cap de setmana, concretament aquest diumenge, seria especialment calorós, hem pensat... I si ens arribem a la platja?...

Dit i fet, és temps d'anar a cercar bolets, però nosaltres cap al mar.
Davant de Diagonal mar, en aquell aparcament enorme que hi ha, hem deixat el cotxe, però no érem els únics no, hem caminat una estoneta per estirar les cames i després, com no podia ser d'una altra manera, un servidor ha volgut tastar l'aigua...

Avui hi havia una certa mar de fons, això la fa més perillosa ja que la força de les onades quan retornen és molt important. S'ha d'anar amb compte.

Malgrat això, dins l'aigua hi havia força gent, i sobretot una gran quantitat de surfistes, els caparrons que hi sortien de l'aigua em recordaven un grup de cormorans o corbs marins damunt l'aigua... tots ells desitjant el seu minut de glòria, tot esperant aquella onada que amb una certa alçada, avui màxim d'un parell de metres, els permetés lliscar durant uns quants segons, 5 ó 10 ss. com a molt. L'espectacle estava servit, i el dia era radiant.

Puc donar fe que l'aigua estava boníssima. Això sí, s'havia d'anar amb compte pel fort onatge, ja que el fons era molt irregular, ple de sots i la força de les onades respectable. Però hom és una mica agosarat i la temptació d'una bona remullada per a mi sempre és irresistible. Un final d'octubre ben aprofitat...
* * *

dimarts, 22 d’octubre de 2013

La Gouffre de Padirac i el Santuari de Rocamadour... (05)

Avui divendres 27, acabem la nostra ruta per terres del Périgord, i ho farem amb dos plats forts...

El primer visitant la famosa
Gouffre de Padirac, considerada una de les majors curiositats geològiques de França, i de les més cèlebres d'Europa.

Va ser explorada en 1889 per Edouard-Alfred Martel, i en el seu record té un bust situat dins la cova, i un panell informatiu al començament del recorregut.

Després d'efectuar un fort descens amb diversos ascensors, fins a 103 metres de profunditat, i de recórrer una primera galeria a peu, comença un passeig en barca pel riu subterrani, tot gaudint i descobrint els grans penjolls d'estalactites fins que trobem la més gran i majestuosa "la Pendeloque" o gran penjoll, de 60 metres de llargada, que sembla com penjant d'un fil... fins que arribem al llac Rainy on cau una suau pluja damunt nostre.

(és foto presa d'internet, atesa la prohibició de fer fotos a l'interior)

Arribats a aquest punt es desembarca i es camina una estona per agafar una escala que ens fa pujar uns 30 metres per a situar-nos al nivell d'un altre llac superior, el Lac des Gours.
Encara hem de seguir pujant escales mentre podem contemplar una altra de les enormes columnes, la Gran columna, de més de 75 metres de llargada.

I finalment arribem a la part superior del saló anomenat de la Gran cúpula, una immensa volta de 94 metres d'alçada, i des d'on se'ns ofereix una gran i impressionant varietat de formacions i cascades de calcita, formades per la naturalesa fa milions d'anys.
Un espectacle que et deixa realment ben admirat i corprès.
Hem de tornar a refer tot el camí i tornar a agafar la barca per arribar a l'inici de l'itinerari.
En aquest punt s'agafen altre cop els ascensors, encara que jo vaig preferir pujar algun tram a peu per poder admirar amb més detall l'aspecte fantàstic del gran forat, ja que des de la part més baixa tens la impressió d'estar al fons d'un gran telescopi amb l'objectiu d'observar aquell tros circular del cel que tens damunt el teu cap.
Realment impressionant.
I aquest és l'aspecte que té des de l'exterior...


Una visita realment interessant, i per si us ha quedat curiositat per conèixer més a fons aquest fenòmen natural, mireu l'enllaç  de la Web pròpia, que ja us he posat al començament, i que us torno a posar aquí mateix. 

* *
Un cop recuperats de la fresca (13º) i de la fosca de la cova-Gouffre, ens traslladem cap a Rocamadour, on dinarem i després farem la visita del lloc.

Dinem en un lloc força agradable a l'aire lliure i sota l'ombra dels arbres, 
al Relais Amadourien
* *
Ben dinats comencem la visita a aquest lloc popular i simbòlic de Rocamadour, considerat un lloc sagrat.
La seva gran reputació i els secrets més valuosos provenen especialment del cèlebre santuari de la Verge Negra, 
que durant segles ha atret pelegrins de tots els països, entre ells reis, bisbes i nobles, el mateix cos de Sant Amador, a qui deu el nom la ciutat, i que segons la llegenda fou enterrat aquí en aquesta capella dedicada al sant...
 i, finalment, l'espasa de Roland clavada a la roca...
vegeu l'enllaç per conèixer la història i la llegenda, (aquí)

La ciutat forma un preciós conjunt urbà edificat en la vertical d'un congost 
de 150 m. d'inclinació sobre el riu Alzou,

 amb tres nivells clarament diferenciats. 
La Base per a la vila medieval, 
La zona del mig per als set espais religiosos, ja que no en va forma part de la famosa
ruta del Camí de Sant Jaume.

Aquesta és la credencial que s'entrega als pelegrins que passen per aquest santuari...













































i l'últim espai, el superior, coronat per un castell.


* * *
Ara sí, donem per definitivament acabada la nostra estada a la regió del Périgord francès.
Demà al matí ens esperen els 500 kms. llargs de retorn cap a Barcelona
Ha estat una experiència molt agradable, plena de sorpreses, i hem descobert un país bell, ben organitzat i ben equipat per a rebre els visitants. Molt recomanable.


  • Ara sí que aquí acaba definitivament aquesta crònica.


diumenge, 20 d’octubre de 2013

Castell de Commarque - La Roque-Saint-Christophe - Cova de Lascaux II... (04)


Avui, dijous 26, visitarem en primer lloc un lloc emblemàtic, misteriós i solitari. El castell de Commarque.

Com que l'accés fins a l'indret on és ubicat el castell, es fa pràcticament a peu per un camí enmig del bosc d'uns 600 metres, és pel que se li ha donat el nom de "fortalesa oblidada".

Es troba ubicat al fons de la Vall del riu Beune, entre Sarlat i Les Eyzies. Els seus orígens es remunten al segle XIIè i consta de diversos edificis dominats per una torre d'homenatge i un gran Saló.

El lloc on està ubicat és realment espectacular, damunt d'una base de roca en la que hi ha excavades unes coves que foren antics habitatges troglodites de fa uns 15.000 anys.



Damunt d'aquesta prehistòria es va construir aquest fabulós complex que era més aviat un habitacle medieval, amb la seva capella, les seves cases nobles i el castell dels senyors feudals.

Si llegiu atentament la història del castell, en l'enllaç de la Wikipédia (aquí), podreu veure com el castell va anar passant d'una propietat a una altre al llarg dels segles, fins i tot va passar a mans dels anglesos el 1406 que el conservaren durant uns quants anys, però ja a partir del 1500 el Castrum de Commarque va ser abandonat paulatinament pels seus habitants.
Guy de Beynac fou el darrer propietari i va morir el 1656. Des d'aleshores es va anar despoblant, i especialment a partir del segle XVIIIè. va quedar totalment abandonat. Tant és així que la vegetació el va anar cobrint gairebé totalment.
Va ser quan l'any 1968, Hubert de Commarque, va adquirir aquestes ruïnes i va començar a consolidar les parts més conservades. A partir del 1994 s'han succeït diverses campanyes de recuperació i també d'excavacions arqueològiques del seu passat neolític.
La visita a quest indret fou llarga i interessant i mentre el guia explicava pormenoritzadament cada un dels llocs i les restes de l'església i dels murs de les cases nobles, nosaltres vam anar ascendint seguint el circuit marcat fins assolir el meu objectiu, que no era altre que poder pujar al punt més alt del castell.
Al cim del Donjon, o torreó, damunt la quadrada, monumental, i encara ben conservada torre de l'homenatge, amb les seves diverses sales...














Des d'una de les seves terrasses es podia fer la típica foto del castell veí, el château de Laussel, que en èpoques històriques passades va estar enfrontat amb aquest, ja que estava en poder dels anglesos.

Des de dalt de tot de la torre la vista de la vall era esplèndida...

 (la resta del grup al peu de la torre)
(la darrera plataforma i escala abans de pujar al Donjon final,
amb el castell de Laussel al fons)
* *
Finalitzada la visita a aquest interessant castell, va arribar l'hora de dinar i ens traslladem a la localitat de Les Eyzies-de-Tayac, on dinarem a l'Hôtel Les Glycines, on vam tastar un pâté de campagne excel·lent...
* *
Després d'un cafetó reemprenem les visites i aquest cop ens arribem a un indret realment extraordinari, un dels llocs més excepcionals del Perigord, La Roque-Saint-Christophe. 
Un lloc singular, inòspit, escarpat a la roca, ocupant una llarga bauma de gairebé 900 metres de llargada, repartits en cinc nivells, que serviren d'habitatge i refugi des de la prehistòria* fins a les darreres guerres de Religió. Està situada al cor de la Vall de la Vézère.

(*) es calcula que aquesta immensa terrassa natural, una de les més grans d'Europa, fou habitada des de l'època mousteriense (-70.000 anys).
El lloc fou ocupat inicialment pels homes caçadors-recol·lectors, probablement la van ocupar per primera vegada l'home de Neandertal (50.000 anys a.C.) i més endavant pels homes de Cro-Magnon (25.000 anys a.C.), pels del Neolític (3000 aC), els de l'edat del bronze 
(1500 aC), els de l'edat del ferro (800 aC), i els de l'època gal·lo-romana i de l'Edat Mitjana. Fins arribar al Renaixement, fou quan el 1588 el lloc va ser destruït i abandonat, víctima de les Guerres de religió.
(una maqueta de l'ocupació a l'Edat mitjana)

El periode àlgid d'ocupació sens dubte va ser l'Edat Mitjana, a partirt del segle Xè. quan el Bisbe Frotaire de Périgueux decideix edificar una fortalesa per a protegir la població de les invasions dels vikings. Des del seu emplaçament es domina a uns cent metres d'alçada la carretera i el riu Vézère.
Els diversos objectes trobats durant les excavacions arqueològiques del s.XX han permès conèixer la successió dels períodes d'ocupació del lloc des de la prehistòria.

 (aparells per moure pedres i mercaderies)
(Tenien fins i tot la seva esglèsia...)
El conjunt comprèn unes cinc terrasses excavades des del seu origen per l'erosió de les aigues del riu i per l'acció del gel. Actualment no es poden visitar tots els nivells per motius de seguretat.
(aquesta escala és una de les més grans monolítiques d'Europa, amb 32 graons tallats a la roca i permet l'accés a la cinquena terrasa del complex... tancada per motius de seguretat)
 (lloc de vigilància)


(recreació d'un habitatge)

L'emplaçament forma part del Patrimoni Mundial de la humanitat per la UNESCO.

La Roque-Saint-Christophe és el quart lloc "site" turístic més freqüentat de la Dordonya, amb més de 180.000 visitants el 2012.

* *

Encara aquesta tarda ens donava temps per a noves descobertes i ens vam acostar per visitar les molt famoses coves de LASCAUX II, una reproducció del jaciment original que va ser trobat per casualitat l'any 1940.
 
Consta d'un recorregut per diferents corredors i sales anomenades la Sala dels toros,
 i el Diverticle axial.

(reproduccions preses a partir del cartell exterior)

Tot un mostrari i representació històrica de les magnífiques pintures rupestres policromades més importants de la Prehistòria (de aprox. 15.000 anys a.C.)



(tres fotografies preses d'internet, ja que no és permés fer-ne dins de la cova)

Lascaux II, és la còpia exacta en tres dimensions, d'algunes de les pintures més importants de la cova original (un 90%), que va ser tancada al públic en 1963.
Les coves reben cada any la visita de més de 250.000 persones.

* * *

Acabem aquí la jornada del nostre penúltim dia per terres del Perigord.
Demà divendres encara ens queden dos objectius interessants per conèixer:
La Gouffre de Padirac (una increible aventura subterrània), i el famós santuari de Rocamadour


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin