dimecres, 30 de setembre de 2015

Animals i Faraons, El regne animal a l'Antic Egipte

El regne animal a l'Antic Egipte












ANIMALS I FARAONS

Una magnífica exposició a Caixa Forum, 
fins al 10 de gener de 2016.

Molt interessant i didàctica, com la majoria de les exposicions que organitza Caixa Forum.
Molt recomanable











"Els temples dels egipcis, els seus propileus i els seus atris, estan magníficament construïts; els seus patis estan envoltats d'innombrables columnes [...]; els naos brillen amb l'esclat de l'or, l'argent i l'electre, i de les pedres precioses procedents de l'Índia o d'Etiòpia; als santuaris hi domina la penombra gràcies a unes cortines brodades d'or. Però si penetreu cap al fons del recinte i busqueu l'estàtua del déu a qui està dedicat el temple [...] Què hi veieu, aleshores?. Doncs un gat, un cocodril, una serp autòctona o qualsevol altre animal d'aquest tipus!!.
El Déu dels egipcis sembla... És una bèstia salvatge arraulida sobre un jaç de porpra !"

Climent d'Alexandria (c.150-215)
El pedagog, Llibre III, capítol II, citat per Champollion, 1823



* * *

dilluns, 28 de setembre de 2015

Majoria independentista clara


S'ha obtingut una majoria independentista clara.

Anem a les xifres de vots:
SÍ - 48% / NO - 39% /
Si/No - 8,9%

Escons: 62 + 10 = 72 majoria absoluta al nou parlament.

Aquí cal afegir el vot per correu que no ha estat encara comptabilitzat, i a més, cal fer les consideracions següents, de les que de moment gairebé ningú en parla...

¿Qué se n'han fet dels vots per correu d'Itàlia?, i dels + de 3.000 vots dels catalans a Andorra?. I encara molt més greu: 200.000 catalans residents a l'estranger no han pogut votar pels greus impediments i mala gestió de les embaixades espanyoles. Aquest és un fet gravíssim que ara mateix hauria d'estar ja denunciat al Tribunal Internacional dels Drets Humans a Estrasburg.


Ha estat una victòria clara, no només perquè s'ha obtingut amb la participació més alta de la història 77'4%, sinó perquè s'ha obtingut en unes condicions extremes, davant d'un estat, l'espanyol, que ha mentit, que ens ha amenaçat, que a posat traves als electors que volien votar des de l'estranger, i que fins i tot, ha arribat a manipular la Comissió Europea. Una vergonya, senyors...!!

I ara, davant d'aquests fets incontestables venen les interpretacions esbiaixades, ridícules, i malicioses dels unionistes incapaços de reconèixer uns resultats prou evidents, i fent sumes impossibles i agafant-se al % dels vots com a un ferro roent, per declarar sense cap mena de vergonya, que els independentistes han perdut. Quan de fet ells eren els primers a proclamar que aquestes serien només unes eleccions autonòmiques més, i ara els volen donar la volta i considerar que això ha estat un plebiscit. Era de preveure que ho farien...

Si realment volen que això sigui un plebiscit, que s'afanyin per aconseguir que l'estat espanyol autoritzi un referèndum en tota regla, com van fer a Escòcia, i aleshores comptarem els veritables % de Sís i nos. Si no és així, val més que callin i no maregin la perdiu.
En cap moment no han estat capaços de reconèixer que el PP actualment a España està gobernant amb majoria absoluta amb només el 35% dels vots...!!!.
I volen discutir i menysprear a unes forces que ara gobernarem Catalunya amb el 48% dels vots. Au, va, no sigueu tant curts de mires i tant miserables.


Amb els resultats obtinguts ahir, ningú no pot dir que no tenim legitimitat. Tenim el mandat democràtic clar per assolir la independència.


I el que és més patètic de tot... Encara a hores d'ara, gairebé migdia del dilluns, ni Rajoy ni cap membre del govern ha estat capaç de trucar als autèntics guanyadors per felicitar-los i oferir-los cap tipus de negociació o col·laboració. Vergonyós.
Ahir vespre l'únic que van treure a donar la cara va ser un jovenet subaltern del PP, que va sortir a dir una sèrie de tòpics i a amenaçar -una vegada més-, i van infinites... dient que amb la majoria aconseguida pels independentistes de cap manera podríem aconseguir la independència (sic)... i es va quedar tant ample i amb cara de dictador engreït i satisfet. Vergonyós, i fastigós...!!

Per això ara s'ha de posar fil a l'agulla i hem de començar el procès sense retorn per desconnectar el més aviat possible d'aquest Estat super-castrador, intolerant i curt de mires. 
Adéu Espanya...!!!












* * *





dissabte, 26 de setembre de 2015

Avui és el dia de la Reflexió...

Però molts, molts, i moltíssims... 
ja tenim el vot ben decidit...!!!



dissabte, 12 de setembre de 2015

Diada de l'11 de setembre 2015 de rècord... Insuperable

Impressionant ha estat la Diada d'ahir, 11 de setembre de 2015.

Per recordar-la i anotar-la en els llibres d'història... 

Internacionalment han quedat bocabadats !!



Si voleu veure el recorregut íntegre del punter de la Via Lliure en nou minuts, entreu en aquest enllaç aquí sota:

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-recorregut-integre-de-la-fletxa-de-la-via-lliure-en-nou-minuts

* * *

divendres, 11 de setembre de 2015

L'11 DE SETEMBRE JA ÉS AQUÍ: S'ha acabat l'escalfament... comença el partit...!!

Sí, sí, ara va de debó...

S'ha acabat l'escalfament, comença el partit i hem de sortir a guanyar.

Hem d'anar a TOTES pequè no hi haurà partit de tornada...!!!



Glòria, catalans, cantem,
Cantem amb l'ànima,
un crit i una sola veu:
Visca la pàtria...!

La nostra terra és redimida,
El gran moment és arribat,
Fora els ultratges ! Lluny la mentida !
Ningú ens prendrà la nostra llibertat...!!

Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginesta,
Voli sobre el front l'estel
de la senyera..!

Tenim les venes per estimar-la,
i en la tempesta del combat,
tenim els braços per defensar-la,
Ningú ens prendrà la nostra llibertat!
* *
El Cant del Poble
Lletra de Josep Maria de Sagarra i música d'Amadeu Vives

* * *

dimecres, 9 de setembre de 2015

Ja estem a PUNT...!!!

Sí, Sí, ja estem a punt...!!!


* * *

dissabte, 5 de setembre de 2015

MENORCA saturada i sacsejada...!!!

Hem estat uns pocs dies a Menorca i l'experiència no ha estat del tot gratificant.

No ho dic pel lloc de residència, una casa de turisme rural enmig de la natura, on hem gaudit d'una pau extraordinària i de bona companyia, en especial del matrimoni que la regenta. No us la recomanaré perquè hi penso tornar, i és petita i no vull que també pateixi la massificació que està patint tota l'illa...

Per la resta ha estat un petit fracàs. Vam triar la primera setmana de setembre pensant que l'illa estaria una mica més buida... i no ha estat així. A l'agost sembla que ha estat "horrible", però al setembre ha continuat estant-ho. Fins al punt que algunes cales de les "famoses" han estat fins i tot tancades. El seu accés ha estat restringit a causa de la massificació i de les multituds que hi havia. Uns companys de la casa rural ens van dir la seva experiència en intentar arribar a la Macarella. Cua immensa a la carretera que arribava fins a Ciutadella... (els que coneixeu l'illa ja podeu imaginar la cua), i a mesura que algú marxava deixaven entrar algú més. Ells van poder-hi entrar, amb dues criatures, a les 7 de la tarda.

També els masovers de la casa ens deien que s'havia de matinar molt per anar a les cales i poder trobar lloc per aparcar, o be decidir anar a peu a les cales properes pel camí de cavalls... En fi, una mena de bogeria col·lectiva. Menorca comença a estar sobresaturada.

Nosaltres la primera tarda del dia d'arribada vam visitar Cala Galdana, cap al tard, més enllà de les 18h. Feinada per trobar aparcament i després la platja estava encara força plena. Un bany curt i una menjada en un bar situat en un racó pacífic cap al capvespre, ens va compensar una mica
El segon dia: davant la prespectiva de trobar empentes, vam anar a la platja més gran, Son Bou. Allà ens vam poder banyar amb molt de gust amb una aigua deliciosa, neta i transparent. Quan va començar a arribar la massificació vam fugir i anàrem a trobar la Basílica paleocristiana que no havíem encara vist mai.


El temps començava a canviar ràpidament, i la tarda es presentava insegura amb molts núvols, per això vam decidir quedar-nos a la casa i gaudir de la pau i la tranquil·litat absoluta de la piscina i el seu entorn enmig de la natura...


Tercer dia: les previsions metereològiques eren nefastes, però ens vam arriscar i vam sortir en direcció a les platges també llargues i obertes de Sant Tomàs...
Mentre decidíem si banyar-nos o no, el cel es va anar tapant i ennegrint ràpidament i començà a ploure amb intensitat... Cames ajudeu-me, i marxem a buscar refugi al cotxe aparcat més amunt. Si no heu experimentat mai això de fugir de la pluja i de la platja, només amb el banyador posat, us ho recomano, és una experiència inoblidable.
Després del tràngol vam anar a seure en un bar proper mentre esperàvem l'evolució del temps... Deurien ser cap a quarts de 12, però l'evolució va ser la d'anar a més cada vegada, va començar a caure una tempesta de llamps i trons tant forta i amb tants litres d'aigua com jo feia anys que no havia vist. Tant fou així que la nostra intenció era d'anar a dinar cap a l'interior, però no vam poder sortir del bar-restaurant vora la platja a causa del temporal fortíssim que es va desencadenar amb tota la fúria inimaginable. Llamps i trons eixordadors, i aigua a bots i barrals. La gent del bar deien que feia anys no recordaven una cosa semblant.

Quan al cap ben bé de dues hores semblava que volia escampar i ens plantejàvem de sortir... sant-tornem-hi...!!! Una segona tongada de tempesta tant o més forta que l'anterior. Ens vam haver de quedar a dinar i tot fins que parés de ploure. Més de 4 hores de tempesta. A la zona es van recollir molt més de 100 litres, i a Maó va ser espectacular 135 litres/m2. Ens quedava encara la sorpresa final, quan arribàrem a l'aparcament d'una urbanització propera, l'aigua com un riu baixava per tot arreu i el nivell de més d'un pam ens arribava al turmell. Amb calçat i tot ens vam haver de ficar a l'aigua per arribar al cotxe. Tota una aventura...

Quart dia: A tot això jo anava arrossegant una lumbàlgia que em començava a neguitejar i molestar força. Aquest dia havíem d'anar cap a la zona del Port d'Addaia on teníem uns amics i havíem quedat. Només començar a circular, encara no les 10 del matí, comença altre cop a ploure i a ennegrir-se el panorama general.

Solució salomònica. El meu mal d'esquena progressiu, els temps fastigós, les previsions totalment negatives respecte al temps i l'anunci de més tempestes... Total, a les envistes de Maó, decidim girar a la dreta camí de l'aeroport i anem a canviar el vol de tornada que teníem pel dimarts 8. Ho aconseguim i ens donen vol pel mateix dia, a les 21'15h. Per tant la nostra estada de vuit dies ha quedat truncada a 4 dies.

Realment aquests dies Menorca ha estat fortament sacsejada per les forces de la naturalesa...

No us explico l'odissea del vol de tornada, us la podeu imaginar, ja que degut a les tempestes que hi havia per tot arreu, els avions van anar acumulant retards i més retards. Vam ser a l'aeroport cap a les 19h. El nostre avió no va sortir fins les 00:30. S'enlairava amb retard a la 01h. Arribà a BCN a 01:30h. i aquí tinguèrem la gran sorpresa i la gran emprenyamenta... Al mig de la pista, sense "finger" de connexió, ens diu el comandant que estem esperant l'autobús que ens ha de portar a la terminal i que pot trigar una mica... L'espera fou ni més ni menys que de 45 minuts. L'excusa era que hi havia col·lapse a l'aeroport del Prat...!!, i eren dos quarts de dues de la matinada. Intolerable... Són els d'AENA uns incompetents?. Ens fan la punyeta tant com poden?... Jutgeu vosaltres mateixos. 

Vam arribar a casa a les 3 de la matinada. Un bell record de la nostra anada i tornada a Menorca. Trigaré temps a tornar-hi, i si ho fem serà fora temporada, això segur...!!
* *
Però per no acabar de manera tant negativa, deixeu-me ensenyar-vos una quantes fotos boniques de la casa rural...














Vam marxar amb una certa nostàlgia i enyorança... però potser algun dia 
hi tornarem...!!!

* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin