dissabte, 18 d’abril del 2015

CRETA, jaciment i palau de CNOSSOS, icones i Museu arqueològic de Càndia (Herákleion)...(03)

Tercer dia d'estada a Creta. 
Avui no farem gaires kilòmetres com vam fer ahir. 
Avui visitarem, a poca distància de Càndia-Herákleion (7 kms), l'antiga ciutat de Cnossos (Knosós - Κνωσός).

És el jaciment de l'èpòca minoica més gran excavat a l'illa de Creta fins avui. 
Tot i que Cnossos fou habitat des de l'època neolítica (segles VI-Vè. a.C.), la fama li ve, sobretot, dels seus enormes i impressionants palaus d'època minoica, que han servit de base per la reconstrucció de la seva cronologia.


El Palau de Cnossos és el més important dels palaus minoics de Creta. Va ser construït cap al 2.000 a.C. i destruït per un terratrèmol abans del 1.700 a.C., però es va tornar a reconstruir en anys posteriors. Cap el 1.650 a.C. va patir altres destruccions parcials i encara més importants cap el 1.400 a.C. quan va ser abandonat per a ser reutilitzat posteriorment pels doris i els romans. I va desaparèixer durant el període bizantí.
Segons diu la llegenda, el fundador del regne de Creta, el rei Minos, va establir-hi la seva residència. La seva superfície és d'uns 17.400 m2 construïts, i té unes 1.500 habitacions... Un autèntic laberint que segurament va inspirar el tema mitològic del laberint d'Ariadna i el Minotaure.

Comencem el recorregut per les restes dels Palaus que hi ha mig reconstruïdes, i veiem ja les primeres columnes vermelles i la reproducció d'algunes de les més famoses pintures




(el símbol de les banyes del culte sagrat)
Un corredor amb galeries porticades a ambdós costats ens conduïa al pati central. En aquests pòrtics les pintures al fresc d'estuc representen diverses escenes de bous, de les quals ens queda l'enorme cap d'un bou vermell, que és el responsable, amb tota probabilitat, de l'associació del mite del Minotaure amb aquestes ruïnes...



El saló del Tron, amb una bancada que recorre els murs i amb un tron amb un alt respatller d'alabastre. La importància de l'estança queda reflectida en la decoració pictòrica de les parets on es representen grifons, animals fantàstics utilitzats com a símbols de la divinitat i la reialesa

L'ala est del palau l'ocupaven les habitacions residencials, moltes d'elles estan tancades i no es poden visitar, entre elles hi ha el mègaron del rei, la cambra de les destrals dobles, i el mègaron de la reina on es troben els frescos dels delfins...
L'any 1900, el britànic Arthur Evans va excavar les ruïnes del palau. La seva interpretació del lloc va ser que era un luxós palau habitat per prínceps, envoltats de la seva cort. 

Va reconstruir algunes zones, però va ser criticat pels mètodes poc científics que va utilitzar, ja que era molt agressiva i poc fidel arqueològicament parlant.









El mateix va passar amb les restes de les pintures murals, ja que va decidir restaurar-les encarregant el treball a dos artistes suïssos. 
Arqueòlegs actuals consideren que alguns elements de les restauracions són inventades. 
Ho podrem comprovar fàcilment quan veiem el que queda dels originals que es van poder rescatar, en el magnífic Museu arqueològic de la capital Herákleion.
Arthur Evans no va aconseguir desxifrar el conjunt de més de 3.000 tauletes descobertes a Cnossos amb una escriptura sil·làbica en dos tipus de llengues minoiques que es van anomanera la Lineal A (la més primitiva, del segle XVII al XV a.C., que només ha pogut ser desxifrada en part), i la Lineal B (l'escriptura usada per a escriure el grec micènic, des del 1600 fins el 1110 a.C.) Aquesta és la que va precedir a l'us de l'alfabet per a escriure la llengua grega.
* *
Acabada l'exhaustiva visita a Cnossos retornem a Cándia per passejar i patejar una estona pel seu barri vell, fundat pels àrabs (s.IX) a prop de l'antiga Cnossos, conquerida pels bizantins (961) i posteriorment pels croats (s.XIII), que la donaren a Bonifaci, el qual la revengué a Venècia. 
(plaça dels lleons amb la font d'en Morosini)
(l'elegant Loggia veneciana)
I després dels venecians van arribar les forces de l'imperi Otomà que la va conquistar en 1669. Fins l'any 1913, Herákleion amb la resta de Creta, no fou incorporada al Regne de Grècia.
 Entrem primer a l'interior de l'església de Agios Minas 
(amb pintures bizantines modernes),



i després anem a veure una magnífica exposició d'icones antigues que hi ha exposades a la capella Agia Aikaterini of Sinaites, procedents d'esglésies i monestirs cretencs. 
La col·lecció inclou algunes boniques icones de pintors famosos com
Angelos Akotantos (principis del s.XV)


 i Michael Damaskenos (s.XVI).

(veieu també alguns altres exemples de les magnífiques icones...)

































































I finalment visitem també l'església d'Agios Titos, 
el patró de la ciutat





* * 
A la tarda anem a visitar el Museu arqueològic que tenim al costat de l'hotel. Fa poc que ha estat remodelat i realment vam quedar sorpresos de la magnífica instal·lació que ara han aconseguit.

  És un dels museus més importants de Grècia, on podrem admirar un gran ventall de magnífiques peces arqueològiques perfectament documentades, amb una cronològia de més de 6.000 anys, des de l'època neolítica fins a l'època romana. 



(un penjoll amb dues abelles)

No parlaré de dues peces importants del museu, com són el Disc de Festós, i el Sarcòfag de Agia Triada, perquè ja ho vaig fer en el meu capítol anterior (01-vegeu)






(gerres amb motius mariners)

 (joies magnífiques de fa milers d'anys)

 (i algunes peces de l'època greco-romana)


















Com era d'esperar, ens vam entretenir sobretot i de manera especial en aquelles pintures originals i objectes que provenien del Palau de Cnossos... 
Atesa la seva importància i els molts detalls que vam poder captar, ho tractarem en un proper capítol
* * *

Si voleu una informació més exhaustiva sobre el Palau de Cnossos, podeu enllaçar aquest article de la revista Unicum, de l'Escola Superior de conservació i restauració de béns culturals de Catalunya.


diumenge, 12 d’abril del 2015

CRETA, Panagia Kerá, Lató, Elounda, Spinalonga, i Ágios Nikólaos, a l'est de l'illa...(02)


El nostre segon dia d'estada a l'illa de Creta ens porta cap a l'est, a les terres situades davant el golf de Mirambéllou.

Ens acostem a Kritsas, un pintoresc poble construït en forma d'anfiteatre, i on al seu terme hi ha l'església de Panagia Kerá, una petita joia d'art que conté uns bonics frescos bizantins dels segles XIII i XIV, dels més ben conservats de l'illa, encara que al meu criteri, penso necessitarien una bona restauració i conservació, però ja sabem com estan les coses a nivell econòmic a Grècia, i ja és molt que hagin arribat en l'estat que estan. 
Jutgeu vosaltres mateixos quan mireu les fotos que vaig poder prendre, 
sense flaix evidentment...
La part més antiga de l'església és la nau central del s.XIII, a la que posteriorment se li van afegir dues naus laterals (s.XIV).
Tota la decoració es basa en escenes de l'Evangeli, i destaquen el naixement i el baptisme de Crist, la resurrecció de Llàtzer, el camí cap a Betlem, el sant sopar, la Crucifixió, etc.




I a la volta de la nau sud es narra la vida de la Verge amb diverses escenes, 
i també són representats alguns patriarques... 


i curiosament també trobem en un lateral, discretament representada, la figura de Sant Francesc, que probablement va passar per aquestes terres.


(els bonics tres absis de l'església)
* *
A continuació ens dirigim a visitar la ciutat grega de Lató, on veurem les excavacions d'aquest jaciment, un dels més ben conservats, amb un conjunt arqueològic que comprèn: l'acròpoli, l'àgora, el Pritanèon, el temple i el teatre.

Va ser una de les principals ciutats-estat dels doris a Creta. Va ser construïda, al s.VIIè. a.C., estratègicament sobre uns turons que permetien controlar tot el centre-est de l'illa i vigilar fins a la badia de Mirabello.

 Té una escala amb 90 esglaons per pujar a dalt de tot, esforç que vam haver de fer malgrat el temps plujós que ens estava amenaçant.
En arribar al jaciment, a l'alçada de l'àgora i del pritanèon ja es pot albirar al fons la costa i la ciutat d'Ágios Nikólaos
La ciutat va ser destruïda al voltant del 200 a.C., però el seu port que es deia Kamara, vora l'actual Ágios Nikólaos, va continuar en us durant l'ocupació romana. Un dels generals d'Alexandre el gran, Nearc, podria ser nascut aquí, a Lató.





Després de baixar del turó de Lató, una mica xops per la insistent pluja, ens dirigim costa amunt cap a Elounda, amb la intenció d'agafar la barca que ens portarà fins a l'illot de Spinalonga.

* *
En el moment d'arribar a Elounda i d'anar a embarcar, queia un xàfec impressionant, i nosaltres dos i algú més del grup vam optar per no arriscar i no remullar-nos encara més, i ens vam refugiar en un bar a prendre un cafè tot esperant la tornada dels valents que sí es van atrevir a fer la travessia en vaixell.
Actualment l'illot està deshabitat, però es visitat per turistes i banyistes. Durant l'ocupació veneciana es va construir com una fortalesa inexpugnable amb 35 canons. La van separar artificialment de la costa per millorar la defensa. Van construir un conjunt de fortificacions tot al voltant de l'illa que eliminava així qualsevol possibilitat de desembarcament. 
 Cap al final de l'ocupació turca, va ser refugi de famílies otomanes, fins al 1903 que la van abandonar. Al 1904 i fins al 1957, les autoritats gregues la van fer servir com a leproseria, fou una de les darreres colònies de leprosos que funcionava a Europa. 
El darrer habitant fou un sacerdot que va marxar del lloc el 1962.
En l'actualitat es troba protegida pel ministeri d'arqueologia grec que treballa per a convertir Spinalonga en patrimoni de la humanitat.

* *
Acabada la darrera visita ens dirigim fins a la població d'Ágios Nikólaos per dinar. La ciutat d'uns 20.000 habitants és capital de la Prefectura de Lassithi, a la costa nord de l'illa de Creta. És un famós centre turístic. Té un port important tant de vaixells de pesca com d'oci. 
Àgios Nikólaos va ser construïda pels habitants de l'antiga Lató al segle III a.C., per ser un lloc important per utilitzar-la com a port. 
Tenien també la seva pròpia moneda.

Havent dinat donem una petita volta pel poble per anar a conèixer el seu curiós llac interior anomenat Voulismeni, que actualment està unit amb el mar per un canal obert el 1867 a causa de les males olors que feien les seves aigües estancades.

Al seu perímetre trobem bars i restaurants. És un indret força agradable i acollidor, amb barques de pesca, rodejat d'arbres, i amb les parets de roques vermelles, restes d'un cràter volcànic.
Fins al s.XIX, els habitants locals creien que el llac no tenia fons... i que estava connectat amb esperits malignes, donant peu a nombroses llegendes i supersticions. Aquest mite fou desmuntat al 1853 quan l'almirall britànic Spratt va descobrir que tenia 64 metres de fondària.
Cada any durant la setmana santa Ortodoxa, els habitants es reuneixen al voltant del llac per gaudir dels focs artificials i de la festa.
(No puc evitar fer una foto a aquest gat preciós que ens observa)
A l'hora prevista, retorn cap a l'hotel a Herákleion

* * *
Demà ens espera un plat fort, el gran jaciment de CNOSSÓS, i el Museu arqueològic d'Herákleion

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin