divendres, 19 d’abril del 2019

MALTA, i l'illa germana de GOZO...(05)

La jornada del dimecres 27 de març, la teníem dedicada a descobrir en profunditat l'illa germana de Malta: GOZO

La sorpresa fou que en aixecar-nos vam veure que el dia era totalment gris i plujós...

Al mal temps bona cara, i amb bon humor l'autocar ens porta a la zona més septentrional de l'illa i allà embarcarem en un ferri públic per creuar fins a Gozo, en un trajecte d'uns 20 minuts aprox. 

Abans d'arribar, malgrat la pluja i el mal temps, veiem la silueta de la petita illa de Comino, a mig camí entre les dues illes.

En arribar a Gozo, estem ja a la seva capital Victoria. El nom de Victoria va ser donat a la capital l'any 1887 pels britànics en commemoració del jubileu d'or de la reina Victòria, a petició del bisbe de Malta, Mons. Pietro Pace. Encara que els habitants de Gozo es refereixen sovint a ella pel seu antic nom: Rabat. Al mateix temps, el poble va ser elevat a l'estatus de ciutat, i va passar a ser de manera oficial: Citta'-Ir-Rabat (Victoria).

El primer que fem és començar a circular pels estrets carrerons de la ciutat de Victoria, la capital, tot observant la devoció que tenen pel seu patró sant Jordi.
 Com que plou amb una certa insistència, el primer que farem serà refugiar-nos a la Basílica de sant Jordi, situada al cor del barri antic, ja que la xarxa de carrerons per on estem transitant al voltant de sant Jordi és la part més antiga de la capital.
 En entrar a la Basílica, la primera visió és realment impressionant
Es tracta d'un temple amb una rica ornamentació, pintures, daurats, i un magnífic baldaquí sobre l'altar major que vol ser una rèplica en petit del de la basílica del Vaticà de Roma.
 























Observem altres detalls decoratius d'aquesta rica ornamentació que demostra fins a quin punt els cavallers de l'ordre de Malta tenien molts diners que van invertir en la decoració d'aquest temple...
Les pintures del sostre de la nau principal...
L'orgue magnífic i la part superior decorada...
Detalls de ampliats de les pintures...
Els detalls daurats fins i tot en els sostres i les petites cúpules...
Una original i desconeguda representació de sant Jordi,  
esculpida en fusta por Pawlu Azzopardi en 1838.
I aquesta pintura de l'arcàngel Gabriel, en un dels altars laterals
* *
En sortir de la basílica, una part del grup va decidir enfilar-se fins a la Ciutadella, la ciutat fortificada situada al centre de l'illa, on es troben els llocs amb més interès històric, com la Catedral, l'antiga presó, el vell Polvorí, les sitges de gra, refugis de la segona guerra mundial, etc.
(la Ciutadella, vista aèria -foto manllevada d'internet-)
La pujada era força considerable i continuava plovent amb insistència, per la qual cosa, nosaltres vam decidir quedar-nos a la ciutat per refugiar-nos en un bar a prendre un cafè amb llet i tastar una de les especialitats locals, els pastissets de ricotta, boníssims...

Malgrat això, afegeixo aquesta nota amb quatre dades sobre la Ciutadella:

** El lado norte de la Ciudadela data del periodo de dominación aragonesa, mientras que la cara sur, que se alza sobre Ir-Rabat (Victoria) fue reconstruida por los caballeros de la Orden de Malta entre 1599 y 1603. La reconstrucción tuvo lugar después del periodo más oscuro de la historia de Gozo, cuando, durante dos siglos, saqueadores turcos y corsarios bereberes asaltaron y cometieron pillaje en las Islas de Malta. Por esta razón, hasta el año 1637, toda la población de Gozo estaba obligada por ley a pasar la noche dentro de la Ciudadela.
Los saqueos llegaron a su punto álgido en 1551. Una poderosa fuerza naval otomana, tras atacar sin éxito la isla de Malta, volvió su atención hacia la desprotegida Gozo. Tras un breve asedio, las mal conservadas murallas medievales cedieron, y los habitantes de Gozo suplicaron una rendición honorable. Tristemente, la población (unas 5000 personas) no tuvo esa merced. Con la excepción de solo 40 individuos ancianos y discapacitados, todos ellos fueron esclavizados. Pasaron 50 años hasta que la población se recuperó y la Ciudadela recuperó el aspecto que tiene hoy en día.

En acabar la visita i retrobar-nos amb el grup ens dirigim cap a l'autocar per fer la darrera visita del matí, i tot caminant pels carrers de Victoria, podem constatar una de les tantes mostres de religiositat dels seus habitants...
Ens dirigim a continuació a conèixer un lloc emblemàtic de peregrinació de l'illa, el famós santuari Basílica de Ta'Pinu.
 Enmig del no-res, i prop de la localitat de Gharb, s'aixeca aquesta monumental basílica que és el santuari nacional dels maltesos. Fou construïda entre 1920 i 1931 damunt d'una capella anterior. És d'estil neoromànic. La fesomia del temple recorda a Pisa o altres esglésies toscanes.
 El temple fou visitat pel Papa Joan Pau II en 1990. 
La tradició atorga la concessió de molts miracles a la Madonna de Ta'Pinu.
 Per això a la sagristia hi ha molts ex-vots i alguns de ben curiosos...
Aquí veiem el baldaquí de l'altar major
 I aquesta és la capella primitiva amb la imatge de la Madonna.
 A l'exterior del temple hi ha aquests murals de ceràmica amb representacions de la vida de la Verge.
 
* * *
Acabades les visites del matí, segueix ploven amb intensitat, i anem a dinar.

A la tarda ens dirigim fins al Centre d'interpretació dels temples de Ggantija.
Els Temples de Ggantija, coneguts també com "el lloc dels Gegants", ja que els habitants de Gozo pensaven que antigament els temples els van construir una raça de gegants.
No resulta tant sorprenent aquest fet al comprovar la mida dels blocs de roca calcària que els formen: alguns megàlits superen els cinc metres de longitud i pesen més de cinquanta tones.

Nota: no us sorprenguin les imatges amb rètols explicatius ja que són preses del vídeo explicatiu que es projecta al Centre d'interpretació... Davant la pluja persistent, i per trobar-me amb un procés de refredat considerable i amb els peus ben xops, vaig decidir documentar-me al màxim aquí dins del Centre i a cobert per evitar mals majors...
És l'únic jaciment prehistòric important de l'illa de Gozo. El temple és un dels més antics i millor conservats de l'illa de Malta. Es tracta de dos conjunts que es van edificar entre el 3600 i 3200 a.C. (molt abans que la famosa construcció megalítica de Stonehenge a Anglaterra), encara que no es van desenterrar per complet fins els s.XIX. 
També van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
(dibuix figuratiu)
En les vitrines de l'exposició permanent del Centre d'interpretació podem  contemplar les interessants peces de ceràmica trobades en les excavacions dels temples.
 Aquesta és potser la joia de la corona, com a peça més interessant,
 que vol representar una maternitat doble
 Aquestes altres són també imatges de deesses de la fecunditat
 I aquests caps masculins segurament servien per algun tipus de ritual
 Aquí una recreació de com se suposa podien ser els rostres dels habitants d'aquella època reconstruïts a partir de les dades obtingudes dels cranis trobats al jaciment.

* * *
Aquí s'acaba la llarga jornada passada a l'illa de Gozo, de nou el ferry ens retornarà fins a Malta. 
Demà, 28 de març, visitarem La Valletta, la capital de Malta, a fons, i encara també, el darrer dels temples neolítics, el de Tarxien.
Però tot això ho veurem, com és habitual, en el proper capítol d'aquesta crònica


divendres, 12 d’abril del 2019

MA LTA, la fortalesa Birgu-Citta' Vittoriosa...(04)

Després de la navegació del matí i d'un bon dinar, som encara a la tarda del dimarts 26 de març, i ara anem a visitar aquesta fortalesa anomenada BIRGU-La Citta'Vittoriosa.


Birgu, també anomenada Il-Birgu o Vittoriosa, és una ciutat de la República de Malta que va tenir un paper important en el setge de Malta (1565) i des de llavors gaudeix de gran prestigi a l'illa.

El setge de Malta (també conegut com a Gran setge de Malta) va tenir lloc el 1565 quan l'Imperi otomà va envair l'illa de Malta, aleshores ocupada pels Cavallers de l'orde de Sant Joan

El setge és considerat un dels més importants de la història militar, i des del punt de vista dels defensors, un dels més reeixits. Va ser el punt culminant d'una escalada d'enfrontaments entre els imperis espanyol i l'otomà pel control del Mediterrani. Després del setge, els cavallers li van donar el títol de Città Vittoriosa a la ciutat.

Actualment, Birgu, (destacada en blanc en l'esquema adjunt) té poc més de 3000 habitants. És una de les Tres Ciutats.

Les Tres Ciutats és una descripció col·lectiva que es dóna a tres ciutats fortificades de l'illa de Malta i que tanquen el costat sud-oriental del Gran Port.
Es tracta de Cospicua, Vittoriosa i Senglea. 

Aquestes tres ciutats foren fortament fortificades per l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i es va donar el nom de Línia Cotonera a aquest grup de defenses en honor al Gran Mestre Nicolau Cotoner

La ciutat es va establir al costat del gran port de Malta, enganxada al fort de Sant Àngel, que va servir com a principal port de l'illa. Quan els cavallers de l'Orde de Sant Joan van arribar-hi el 1530, van usar la ciutat com a capital de Malta, en substitució de l'antiga capital Mdina, perquè no tenia costa.
Després del setge de Malta, el Gran Mestre Jean Parisot de Valette va decidir construir la ciutat de la Valletta al turó Sceberras, la península que hi ha a l'altre costat de Birgu, i hi va posar el seu nom.

* *
Després d'aquests apunts d'història ens disposem a caminar per dins dels estrets carrers de la fortalesa.
 (la porta principal d'accés des de l'exterior)
(girant la vista en darrera abans d'entrar, veiem la panoràmica del port als nostres peus)
 Trobem una segona porta d'accés a pocs metres de la primera
On podem llegir en la inscripció que hi ha al damunt, que això era la ciutat baluard (Oppidi) o plaça forta dels religiosos Jerosolimitans (com també se'ls anomenava als Cavallers de l'ordre de sant Joan de Jerusalem)
 Un cop travessada la segona porta d'accés veiem les imatges que hi ha al darrera, a la part interior de la mateixa porta, i comencem a caminar pels carrers estrets
on podem veure detalls interessants com aquestes portes o aquest original picaporta tant mariner...





















 Aquesta placa ens recorda que aquell edifici va ser l'alberg dels Cavallers de Castella i Portugal




  Un dels pocs detalls de similitud de llengües, entre la maltesa i la catalana.























Arribem al mig de la plaça Major i a la dreta veiem l'edifici històric del Partit Laborista de Malta.
 Rodejant el monòlit central de la plaça hi ha aquesta reixa amb un dibuix de les creus (part superior) per damunt de les mitges llunes (part inferior), recordant d'alguna manera ben simbòlica, la victòria dels cavallers cristians contra els otomans.
Acabant de baixar pels carrers costeruts de la població arribem fins al port i a la marina on hi ha l'embarcador i on ens espera encara una petita aventura.
En petits grups de 6 persones, agafarem unes barques que es coneixen localment com Il-barklora, que és una versió de la góndola veneciana. I anirem a fer un recorregut pel Gran port de la Valletta.
 En sortir del port esportiu, la primera cosa que veiem és aquesta gran fortificació que hi ha al cap d'avall de la llengua de terra on s'assenta la ciutat de Birgu, i que correspon al Fort de sant Àngel, del que us parlaré més endavant. (veieu l'annex)
Passem just al peu  de la gran muralla on hi ha onejant les dues banderes, la de Malta i la de l'Ordre dels Cavallers de Sant Joan, amb la creu blanca.
 Seguim navegant i ens acostem als contraforts que sostenen la ciutat de la Valletta al damunt
 On podem apreciar algunes de les coves sota les muralles
Aquí us presento al nostre capità, un home maltès de certa edat, que només parlava una mica d'anglès, i que intenta guanyar-se la vida passejant forasters com nosaltres per aquest indret tant peculiar i tant ple d'història.
 Ens acostem a tafanejar una mica l'enorme vaixell de creuer que hi ha fondejat a la terminal de la Valletta. Cada dia va a més l'increment del turisme de creuers i Malta no és pas una excepció.
 Seguim navejant emprenent ja el camí  de retorn i ara passem a tocar de l'altre fort, el Fort de Sant Michael, del que també us en parlaré. (veieu l'annex)
 Aquest fort es troba just a l'extrem de l'altre península allargassada on s'assenta una de les tres ciutats, la de Senglea. (veieu l'esquema)
 I ara ja enfilem la navegació cap al punt de sortida, en total uns 30 minuts passejant pel Gran Port de La Valletta.
 En arribar veiem el monument que hi ha just a sobre de l'embarcador que recorda l'ajut per part dels anglesos en la batalla dels maltesos contra l'emperador Napoleó, i que acabà amb la victòria sobre els francesos.
La passejada ens ha portat per indrets plens d'història, i ara voldria fer un annex per complementar algun d'aquests aspectes:

* *
  • En primer lloc parlem del Fort de Sant Angelo:

Abans de l'arribada de l'orde de l'Hospital

La data de la primera construcció es desconeix i es pot datar fins i tot ja durant l'Imperi Romà. Se sap que a principis de l'Edat Mitjana ja existia i que hi ha restes d'una torre del segle XI, quan Malta estava sota domini musulmà. Des del s.XIV Malta estava sota la sobirania de la Corona d'Aragó i el castell es coneixia com a Castello a Mare o castell vora el mar i era la residència de la família Nava.

Sota domini hospitaler

Quan els cavallers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem van arribar a Malta el 1530, provinents de Rodes, van escollir Birgu com a capital i el Fort de Sant Àngel va esdevenir el lloc de residència del Gran Mestre. Els hospitalers el van convertir en la principal fortificació, el van reformar i remodelar profundament. El fort va aguantar els atacs otomans durant el setge de Malta de 1565. Després del setge es va construir la ciutat fortificada de La Valletta sobre de la muntanya de Sciberras, a l'altre costat del Gran Port i que va esdevenir el centre administratiu dels cavallers.
En un primer moment diversos Mestres es van fer enterrar a la capella del Fort o altres dependències, fins que es va construir la cocatedral de Sant Joan de La Valletta i es van traslladar les restes allà.

Període britànic

Amb l'arribada dels britànics a Malta, per fer fora Napoleó, el fort va mantenir molta importància com a instal·lació militar i va donar nom al vaixell HMS Egremont del 1912, que el 1933 fou rebatejat com a HMS St Angelo
(foto manllevada d'internet)
Actualment
Avui dia el Fort allotja dependències dels Cavallers de Malta, on hi viu encara un dels Grans Mestres de l'Orde, i altres dependències s'han convertit en museu marítim. També s'hi han fet restauracions. 
* * *
  • En segon lloc parlem del Fort de Sant Michael:  
El Fort de Sant Miquel era una fortificació a Malta que fou erigida pels Cavallers Hospitalaris entre 1551 i 1565 sobre la península aleshores coneguda com l'illa de Sant Miquel, en el Gran Port.
La zona encara és coneguda com L-Isla, però en l'actualitat està ocupada per la ciutat fortificada de Senglea.  (en maltés Città Invicta o L-Isla) es un consell local i un poblat en l'illa de Malta, que forma part de les Tres Ciutats.
És la localitat més petita del país, amb una àrea de 0.2 km² i una població de 3.500 habitants aprox. Deu el sobrenom d'invicta a la resistència que va oferir davant de la invasió turca de 1565.
Va prendre el seu nom de Claude de la Sengle, (1494 –Mdina - Malta, 1557), Gran Mestre de la Orde de Sant Joan des d'el 11 de setembre de 1553. Es troba situat junt al cap Isla, o cap Senglea, al que li dona el nom.

La fortificació original fou iniciada en 1551, inicialmente sota el patronatge del Gran Mestre Juan de Homedes y Coscon, segons un diseny de l'enginyer militar Pedro Pardo d’Andrera, i ampliada a una ciutat fortificada pel Gran Mestre Claude de la Sengle durant els preparatius dels Caballers per al Gran Setge de Malta.
El fort de Sant Miquel era uno dels tres que defensaven la posició del Gran Port durant el setge, juntament amb el Fort de San Telm y el Fort de Sant Àngel. San Telm fou pres, però Sant Miquel va resistir el setge, encara que amb greus danys, i fou esdcenari d'algunes de les batalles més acarnissades. Va resistir fins a 10 assalts dels turcs.

La reconstrucció i ampliació de la ciutat fortificada de Senglea després del setge va continuar fins el 1581.
La zona fou desmantellada durant l'ampliació a la zona de les drassanes, a finals del s.XIX, i la construcció d'una escola en la dècada de 1920. El que restava fou seriosament malmès pels bombardejos aeris durant la Segunda Guerra Mundial. Després de la guerra les ruïnes foren desmantellades i el lloc convertit en un jardí públic.
Els impressionants bastions del costat del mar de Senglea romanen encara en peu, com a testimonio de l'enclavament i propòsit del fort original.
(foto manllevada d'internet)
* * *
Aquí acaba aquesta llarga crònica en tres parts d'aquest primer dia complet a l'illa de Malta.
Demà, 27 de març, ens tornarem a embarcar, aquest cop en un ferry més gran, per visitar l'illa germana de Gozo i descobrir també els seus tresors amagats. Però això ho veurem en el proper capítol d'aquesta crònica...

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin