divendres, 25 de novembre del 2011

VENÈCIA - de la mítica bellesa a la crua realitat... (08)


El penúltim dia de la nostra estada per terres del nord d'Itàlia, era previst visitar la famossíssima ciutat de Venècia.

Als meus 70 anys de vida, no havia estat mai a Venècia..., suposo que no era l'únic mortal, molta gent segurament no ha tingut tampoc oportunitats de viatjar gaire i tampoc la coneixen directament, encara que sí l'han pogut veure una i mil vegades per foto, per vídeo, per reportatges, etc. etc.

Però en el meu cercle habitual d'amics i coneguts, sentir dir que no havies estat mai a Venècia era com una mena de descrèdit, gairebé com una mena de pecat capital... ¿però, encara no has estat mai a Venècia??? preguntàven sempre amb cara d'estranyesa...!!!

Finalment hem pogut conèixer d'aprop aquesta mítica realitat... Ja hem estat a Venècia, ja hem contemplat la seva bellesa, però segurament no hi tornaré mai més... l'experiència ha estat sufocant i terriblement agobiant... excès de calor, excès d'humitat, i sobretot i per damunt de tot, excès de gent, multitud de turistes, com nosaltres, es clar, però amb la impossibilitat afegida de poder contemplar res amb tranquil·litat, gairebé impossible poder fer una foto sense que surti alguna persona al davant... En definitiva una experiència una mica frustrant...

Malgrat tot això, vull reflexar aquí algunes de les coses positives que vam poder gaudir, gràcies a que l'agència organitzadora del nostre viatge, coneixedora del pa que s'hi dona, ens va reservar una barca per nosaltres sols i ens va portar a dinar a un petit restaurant cèntric, tranquil i molt recomanable. 

Anem doncs a fer una mica de crònica d'aquesta visita tant i tant important, en especial pel meu futur "curriculum" viatger...!!!

Ja he dit que l'agència ho va organitzar molt bé, ja que la primera cosa que vam fer, enlloc d'anar a raure com uns adelerats a la plaça de Sant Marc, va ser dirigir-nos en primer lloc fins a l'Isola de S.Giorgio Maggiore i visitar la Basílica, per enfilar-nos al seu altíssim campanile neoclàssic (obra de Burati, 1794), just al davant mateix de la plaça Sant Marc, i contemplar des de les altures una magnífica panoràmica de Venècia.



Abans de sortir del temple admirem alguna de les obres d'art que hi ha al seu interior, com aquest davallament de la creu, de Jacopo Tintoretto

o aquesta magnífica escultura en bronze...
Com que el nostre pla de visita era anar a dinar al cor de la ciutat, prèviament aprofitem el matí per arribar-nos amb l'embarcació fins a la propera illa de Burano

 
 
Una petita illa de pescadors que ara viuen bàsicament del turisme, però que encara conserva un cert encant i sobretot una certa calma allunyada de la massificació de Venècia... i amb alguns racons encantadors...

 
Després d'aquesta agradable i relaxant visita, retornem a Venècia cap al migdia i trobem la plaça San Marc invadida per les multituds....

el Palazzo Ducale





el cim del Campanile







Fem algunes fotos tan bé com podem, intentant tallar tants caps com sigui possible, encara que no sempre ens en sortim...
I ens acostem a la Basílica de San Marcos que visitarem a la tarda amb més detall...

 
I mentre fem temps per dinar, anem recollint algunes de les imatges típiques i tòpiques de Venècia, en especial les seves característiques gòndoles que semblen ballar damunt les aigües dels canals.

 
  
... i després de fer una ullada al famós Pont de Rialto,
estem a punt per anar a dinar i agafar forces...
Ho fem en un petit restaurant situat molt aprop d'aquí en un carreró estret, l'Antica Carbonera (Locale storico d'Italia dal 1894), molt recomanable.


* * *
La tarda comença amb una visita guiada a la Basílica de Sant Marc i al Palazzo Ducale
Sota un sol de justícia fem cua per accedir a l'interior de la Basílica, mentre aprofito per agafar unes imatges de la seva magnífica façana principal...


 
i alguns dels bells mosaics bizantins de les voltes de les portes d'accés

el trasllat del cos de Sant Marc

l'arribada del cos de Sant Marc a Venècia (s.XVII)

el Judici final


aquest magnífic mosaic (l'únic conservat de la façana principal, segle XIII) és damunt el portal principal de Sant Alipi, i representa el trasllat processional de Sant Marc fins a la Basílica.

La visita a l'interior de la Basílica, extraordinari per la seva riquesa ornamental i els seus mosaics daurats, va ser un "visto i no visto" ... la corrua de visitants et feia anar de pressa i seguit seguit, sense poder apreciar amb detall la magnificència d'aquell lloc històric i sagrat... una pena.

L'escriptor anglès John Ruskin la va definir "com un preciós relicari, un llibre d'oracions miniat amb or i alabastre".


No ens va quedar més remei que comprar un llibre-guia per poder assaborir amb calma tots els tresors continguts dins d'aquell recinte... i llegir la seva història, context i significació del lloc en relació a la ciutat de Venècia 

A continuació ens traslladem, també amb unes certes presses, cap a conèixer l'extraordinari edifici del Palazzo Ducale, els seus tresors i obres d'art del seu interior,

 
pati interior

escalinata principal

escala interior

sostre interior...
I, com era d'esperar, a l'interior "NO photo"... a cap de les obres d'art i magnífiques pintures.

per acabar la visita creuant el famossíssim "pont dels sospirs", que també creuaven els pobres condemnats per anar a raure al calabós o a la mort i des d'aquí veien per darrera vegada el cel o el mar, 
l'última ullada al cel i el mar...

els "condemnats" creuant el pont cap els calabossos...

agafada d'internet, estava ben tapat per obres

res a veure, doncs, amb la llegenda romàntica que es va crear al seu voltant...
* *
Sortint de la visita guiada, tenim un temps lliure que aprofitarem per patejar una mica més la ciutat, els entorns de la Plaça Sant Marc, amb l'obligada visita al Cafè Florian (sense consumir res per no deixar-hi tots els estalvis...), i escoltant la relaxant musiqueta que volen imprimir enmig de la marabunta de turistes...



els músics del Cafè Florian
 i una breu passejada pels estrets carrerons fins que arribi l'hora de marxar de la ciutat, 
 
 

Abans d'agafar la barca blanca que ens portarà a navegar pel Gran canal, fem un últim cop d'ull a una de les estampes típiques de Venècia,  les dues columnes amb el lleó de Sant Marc i amb el sant patró de la ciutat, Sant Teodor d'Amàcia matant el drac, 

 
 
  i els omnipresents gondolers a l'espera pacient dels darrers clients del dia...,

 i les gòndoles, autèntiques protagonistes de la ciutat, sempre omnipresents, amb San Giorgio Maggiore al fons,


 i per abandonar la ciutat ho farem navegant pel Gran canal i contemplant alguns dels seus espectaculars palaus que tenen els peus permanentment en remull.


 
 
 



Adéu VENEZIA, guardarem un bell i calorós record de tu...


* * *

dijous, 10 de novembre del 2011

Saltant per damunt de les Dolomites anirem a Trento i Pàdua, camí de Venècia... (07)


Seguint el nostre llarg periple pel nord d'Itàlia, avui tocava visitar la zona de les Dolomites, era una visita llargament desitjada com a bon muntanyenc que sóc, i no vaig poder esperar-me per explicar les sensacions i els magnífics paissatges que vam trobar aquest dia, que cronològicament va ser el 9 de juliol de 2011.

La crònica la vaig penjar ja fa força dies, un parell de mesos, i la trobareu sencera aquí mateix.

* *
Així doncs, amb una última mirada nostàlgica a la magnífica panoràmica de la Marmolada (3342 m.), cim culminant del massís, passem a narrar la continuació del nostre viatge per terres italianes.

Som a 10 de juliol de 2011, i el temps és esplèndid. Hem deixat enrera les muntanyes i ara, tot resseguint el curs de l'Alto Adige, ens acostarem fins a la famosa ciutat de Trento, la capital del Trentino, també coneguda com la ciutat dels prínceps-arquebisbes. La ciutat és famosa per haver estat  la seu del Concili de Trento (1545-1563) que representà el punt de partida de la Contrareforma. 


En arribar a la ciutat anem directes al seu centre neuràlgic, la Piazza del Duomo, on trobem la Catedral romànica llombarda, el Palau Pretorio del segle XIII, la Torre Cívica, i les sorprenents cases Cazuffi e Rella, amb les seves façanes bellament decorades amb frescos del segle XVI.


Al centre de la plaça destaca la bonica font de Neptú...

i mentre fem un petit descans per prendre un cafè anem contemplant els magnífics frescos del s.XVI de les façanes de les cases Cazuffi e Rella...




I seguidament ens disposem a visitar la Catedral de Sant Vigilio, il Duomo de Trento
al seu interior, com passa en moltes de les esglésies i catedrals italianes, conserva frescos i altres elements d'art, escultures, marbres, etc., realment notables...






però allò que més ens va meravellar va ser l'estructura i els detalls tècnics de la seva façana posterior, 

amb unes filigranes de pedra en les seves columnes, unes llaçades realment sorprenents, que hom es pregunta com podien aconseguir 
aquesta perfecció els constructors llombards d'aquella època.
Veiem finalment una altre de les portes laterals de la catedral...
Seguidament fem una passejada pel centre històric de la ciutat tot veient alguns dels edificis i palaus més emblemàtics de la ciutat, com aquest primer on hi ha la seu del Comune di Trento, a la Via Belenzani

o aquest altre Palazzo Geremia, realment bellíssim...



o també aquest on s'ha ubicat darrerament la Società degli Alpinisti Tridentini, el Palazzo Saracini, a la Via Manci



i encara algun altre palau notable com el Palazzo Salvadori, que antigament va acollir la sinagoga de la comunitat ebraica, i encara conserva la seva capella interior, posteriorment consagrada, i decorada al 1770 pel pintor Karl Henrici

Després de circular pel casc antic i veure alguns detalls curiosos dels seus magnífics edificis, 

arribem a un dels darrers palaus, el Palazzo Meli del Monte, en la cantonada de la Via S.Marco i la Via Suffragio


on cal destacar-lo com un exemple de l'evolució de les formes de l'arquitectura tardogòtica vers el caràcter més madur del renaixement.
* *
Acabat l'itinerari pel barri antic, arribem a les portes del Castell del Buon Consiglio, que fou residència oficial dels prínceps arquebisbes.





A l'esquerra del complex trobem el Castelvecchio, que compta amb quatre plantes de galeries adornades amb retrats dels prínceps-arquebisbes.



Des del Magno Palazzo, edifici d'estil renaixentista situat al centre del castell, arribarem a la Logia de Romanino, amb frescos molt interessants del segle XVI.


I finalment veurem les estances dels prínceps que han conservat col·leccions de pintura dels segles XVI al XVIII, mobles, ceràmiques antigues, i joies espectaculars




 i aquesta magnífica corona una autèntica filigrana per la principesca celtica... 

 i en especial ens va encantar el bonic pati d'estil gòtic venecià, amb l'atri, els sostres i les parets totes elles decorades amb uns frescos meravellosos...




amb al·legories diverses del pas del temps i de les estacions de l'any, i algunes escenes bíbliques, pastorils, o de la vida diària dels estadants...







Acabada la visita al conjunt monumental històric, abandonem l'imponent edifici per anar a dinar...



* * *
A la tarda ens dirigirem cap a Pàdua. Hi ha uns quants kilòmetres desde Trento fins a Pàdua que aprofitem per a endormiscar-nos una mica amb el runrun de l'autocar. 
Quan arribem a Pàdua, fa molta calor i per anar fins a la Basílica hem de creuar la famosa plaça del Prato della Valle sota un sol de justícia



 i finalment arribem al davant de la Basílica que amb les seves vuit cúpules bizantines recorda una mica a la Basílica de Sant Marc a Venècia, que demà visitarem...
Aquesta Basílica és un dels santuaris importants del món cristià.
L'arquitecte no es coneix, probablement fou un franciscà. Es va començar a construir al 1232 en honor de Sant Antoni de Pàdua (nascut a Lisboa cap al 1195 i mort aquí a Pàdua el 13 de juny de 1231) i fou acabada en la part principal a finals del S. XIII.


Un cop a l'interior ens meravellarà la riquesa de la capella del sant, una de les obres mestres del renaixement italià,

iniciada l'any 1500 i acabada a finals del mateix segle. 
L'arquitecte fou probablement T.Lombardo, la realització de A.Riccio (el Briosco). I van col·laborar els millors esculptors venecians de l'època.
Malgrat les dificultats per poder captar alguna imatge interior vam aconseguir unes poques, també d'algunes capelles, i dels claustres, que ara comparteixo amb tots vosaltres...

 El presbiteri ricament ornat i ben delimitat per una elegant barana adornada amb quatre magnífiques estàtues en bronze de Tiziano Aspetti (1594).
 I l'altar major presidit per aquest magnífic Crist en bronze (del 1446), i amb quatre estàtues, obres mestres de Donatello (1448), que constitueix el conjunt monumental més artístic de la Basílica.

i dos detalls més de l'interior de la nau central.


La capella de la Verge mora, és tot el que queda de l'antiga capella de Santa Maria, donada el 1229 pel bisbe de Pàdua, i era on el sant celebrava l'eucaristia, predicava i confesava, i passava hores en silenci i oració.
Aquí fou sepultat l'any 1231 i aquí va estar el seu cos fins el 1263.

 L'altar gòtic amb l'esplèndida estàtua policromada de la Verge amb el Nen, és obra de Rinaldino Puydarrieux (segle XIV). 
A les parets encara es conserven alguns frescos dels segles XIII i XIV.

 La capella del Beat Lucas es troba a l'esquerra de la Verge mora. 
El Beat Lucas fou deixeble i company de Sant Antoni.


El magnífic altar és del segle XIII. La sèrie dels frescos són obra de Giusto de Menabuoi (1382).
Donem un cop d'ull encara a la Capella de Santiago, enfront mateix de la tomba del sant.
És una de les obres mestres del segle XIV italià, tant per la seva estructura com pels seus frescos 
Acabem la visita amb un recorregut per alguns dels seus claustres, en primer lloc el del Noviciat, que és la residència dels aspirants a la vida franciscana
i a continuació el claustre de la magnòlia pel majestuós exemplar que el presideix, també anomenat del Capítol, i on podem veure una moderna escultura del sant de Lorenzo Quin.
Donem per finalitzada la visita a la Basílica i en sortir a l'exterior contemplem aquesta prespectiva diferent de la Basílica on podem admirar també la magnífica estàtua eqüestre del Condottiero E. Gatamelata de Narni, feta en bronze per Donatello.

Aquesta obra mestre, que fou inaugurada el 1453, representa la primera estàtua eqüestre fosa a Itàlia des de l'època romana.
Estilísticament està relacionada amb l'estàtua romana de l'emperador Marc Aureli
Abans d'abandonar l'indret fem una darrera ullada a la impressionant Basílica de Sant Antoni de Padua.

* * *
L'autocar ens espera per traslladar-nos fins a la ciutat de Mestre, on farem nit, tot vetllant armes per demà fer l'esperada visita a la famossísima ciutat de Venècia.

  • La història continua aquí... (08)

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin