divendres, 29 de maig del 2009

La feina ben feta...



Una de les meves conviccions ha estat sempre aquesta: la feina ben feta no té fronteres...





Ho acabem de veure i viure amb entusiasme aquests dies amb les esclatants victòries del Barça.

Copa, Lliga i Champions



Una orquestra sense un bon director no funciona. Aquest equip sota la batuta del Pep Guardiola, ha funcionat molt bé i ens ha demostrat que els valors que ell els ha inculcat, de l'esforç, de la constància, de la humiltat, i de la feina ben feta, ha obtingut tots els premis possibles i tot el reconeixement de tothom.
I quin gran exemple sobre tot per totes les joves generacions.

Aquests darrers anys tothom constata que les noves generacions han perdut molt els valors de l'esforç, del treball, del sacrifici... En Jordi Pujol ho reflectia també en les seves memòries que acabo de llegir... i és ben veritat, i l'exemple que acabem de viure ho confirma una vegada més.

No em vull extendre més, tothom en parla i tothom en seguirà parlant encara durant molts dies, però han estat unes vivències que penso faran reflexionar a molta gent, i a més, amb un últim element afegit.

Per Catalunya ha estat una festa i un impuls a nivell internacional. És evident que el Barça és més que un club. Cada vegada se'ns coneix més com a país, i això a la llarga ens ha de ser beneficiós. A la curta o la llarga, tots esperem que el reconeixement com a país lliure i sobirà sigui un fet a tots nivells, també en l'internacional. I si pot ser com més a la curta encara millor...

Moltes més coses voldria dir sobre el que hem viscut aquests dies, però la M. ja ho ha exspressat molt bé en el seu bloc "Todoreh". Llegiu-lo que val la pena.



* * *

dilluns, 25 de maig del 2009

De metges i infermeres...


No us penseu ara que vagi a explicar una historieta d'aquestes tant suades que corren sobre aquests col·lectius, no, no, no... No sigueu mal pensats...

He estat uns dies desconnectat del món blocaire a causa d'una petita intervenció quirúrgica. Ara m'estic recuperant a casa. Aquesta circumstància ha fet que durant uns pocs dies hagi estat immers en aquell món asèptic, d'una clínica-hospital, on tot funciona amb una lògica implacable, els metges, les infermeres, les camilles, els calmants, els auxiliars, els quiròfans, les bates verdes, les bates blanques, els llençols blancs, els apòsits, les agulles, i fins i tot els aliments, sempre a hores inusuals, ...

Les hores de clínica s'allargassen i el dia sembla tenir 48 hores. Sempre pendent de l'evolució de la teva salut o del trauma que t'ha portat a aquest lloc mai desitjat, però tant necessari i imprescindible, al que estem ben acostumats en aquest nostre primer món tant privilegiat .

Tot això m'ha fet pensar en la sort que tenim en aquesta nostra societat de tenir tant a prop, sempre que els necessitem, els metges, les infermeres, els hospitals i tota la seva infraestructura. Són gent amb els que no voldríem tenir massa tracte sovint, però que quan els necessitem, constatem que responen a la perfecció i amb una gran professionalitat.

Aprofito, doncs, aquesta reflexió per recomanar la web d'un metge molt proper a mi, ja que es tracta del meu cunyat, el germà de la meva dona, la M. Metge des de fa més de 35 anys, actualment és el Cap Local de Sanitat del Partit mèdic de Bellpuig-Preixana-Seana, a l'Urgell.

Ell no és un blocaire com nosaltres dos, però ha tingut l'enginy i l'interès de crear una magnífica web on dóna consells mèdics bàsics i actuals per la societat en la que vivim, i on trobareu fins i tot unes dietes adequades per tots aquells que vulgueu aprimar-vos una miqueta o simplement fer bondat per mantenir-vos en forma. (vegeu aquí)

* * *

dissabte, 16 de maig del 2009

La Camarga - La Provença - Avignon - Nîmes... (05)

➢ La història comença aquí…

Avui és l'últim dia de la nostra estada a la Provença francesa.
Anem a visitar el famós pont d'Avignon...

El guia local ens explicarà la llegenda de la construcció del pont per un jove pastor, Bénezet, que va realitzar la proesa de col·locar ell sol la primera pedra del pont que pesava moltes tonelades, i això va fer que finalment la tradició ho considerés un miracle i el jove fos canonitzat, i aquí es venera com a Saint Bénezet. Hi té una capella al bell mig del pont.

Edificat a partir dels s.XII va ser diverses vegades destruït i tornat a reconstruir, i després de la darrera destrucció per una gran riuada del Rhône, va quedar el tros de pont que ara podem contemplar...

Tant el pont, ara anomenat Le Pont Saint-Bénezet, com la famosa cançó que hi té associada han tingut una fama extraordinària que ha perdurat a través dels segles...

Escolteu aquesta divertida cançó en una versió ben original...



En un matí força fred i molt ventós, anem a trepitjar i contemplar el famós pont...


El riu baixava magnífic, i això que aquest només és un dels dos braços del Rhône al seu pas per Avignon

I aquí estem nosaltres per deixar constància històrica de la nostra visita al Pont...,
no vam ballar "tout en rond" però el vent gairebé ens fa volar...


Després d'haver trepitjat un indret tant famós, ens dirigim ara a veure el Palau dels Papes d'Avignon.

El que fou residència dels papes des del segle XIV, i considerat el palau gòtic més gran del món, és realment un edifici impressionant, Palau, església i fortalesa. Benet XII i Climent VI van edificar en menys de 20 anys aquest magnífic palau gòtic.

la seva grandiositat d'entrada mareja...


Des de l'any 1309 amb Climent V, Avignon es va convertir en residència papal, i ho fou durant cent anys, fins el regnat dels anomenats antipapes Climent VII i Benet XIII que van fer d'Avinyó la seva seu fins al 1408.

Aquest impressionant Palau fou el símbol del poder de la cristiandat i del poder temporal i espiritual que va exercir el papat en aquella època (vegeu la història en aquest interessant enllaç...)

des del seu interior s'aprecia ben bé l'aspecte que té d'una fortalesa...


Visitem l'exposició permanent on, com es habitual, no deixen fer fotos... (ni sense flaix..., per tant hem de tornar a fer pecats de desobediència...), i podem admirar rajoles de ceràmica recuperades de les antigues dependències,

uns magnífics frescos de Simone Martini, un dels grans pintors del Trecento a Itàlia


contemplem unes sales enormes i magnífiques que servien per les recepcions,


i les capelles i apartaments privats dels papes, amb uns interessants frescos atribuïts a un gran pintor italià, Matteo Giovannetti


Acabem la visita al Palau i tot sortint a l'exterior constatem una vegada més el seu aspecte de fortalesa imponent...

Diem l'adéu definitiu a la ciutat d'Avignon, i tot travessant el Rhône, podem contemplar el conjunt de l'enorme Palau dels papes com domina damunt la ciutat.

* * *
Tornem a dinar a la ciutat de Nîmes, i en la darrera tarda lliure que tindrem a la regió, aprofitarem per visitar la Maison Carrée, el parc, i el casc antic

En aquest parc una font natural alimentava en l'antiguitat a tota la ciutat de Nîmes


La Maison Carrée, perfectament conservada, temple romà del segle I, és una joia dels romans que ha arribat gairebé intacta fins els nostres dies.


A dins es fa un audiovisual en 3D que ens va decebre una mica, amb el so molt fluix, amb poca lluminositat i molts efectes especials, molt elemental i una mica per escolars...

En el passeig de la tarda vam voler veure els famosos cocodrils que tenen penjats al sostre de l'ajuntament, i que donen sentit a l'escut de la ciutat, una palmera amb un cocodril...


i després d'un descans en una terrassa tot prenent el té, vam donar per acabada la nostra visita a la ciutat.

* * *
Demà, carretera i manta, una paradeta a Perpignan per estirar les cames, amb el Canigó nevat de fons,

dinar a la Jonquera, i cap a Barcelona falta gent.


En definitiva ha estat un agradable viatge en el que hem descobert aquesta zona de França encara inèdita per nosaltres i que recomanem vivament...

* * *

- i aquí sí definitivament s'acaba aquesta crònica...

dimecres, 13 de maig del 2009

La Camarga - La Provença - Pont du Gard - Uzès… (04)

➢ La història comença aquí…



El quart dia de la nostra estada a la Provença tocava visitar l'imponent aqüeducte romà del Pont du Gard, una meravella arquitectònica.

Declarat per la Unesco com a Patrimoni de la humanitat. Està construït en tres nivells, amb 49 metres d'alçada i 275 metres de llargada. És un testimoni de l'ingeni dels constructors romans. Es la part millor conservada de l'aqüeducte edificat per portar aigua des del manantial d'Uzès fins a la ciutat de Nîmes.

Va ser començat en l'any 38 d.C. i acabat en el 52, i en les obres van participar més de mil homes i es van utilitzar més de 50.000 tonelades de pedra.


Encara avui ens meravella veure les amplíssimes arcades del pont i les enormes pedres amb les que està construït.


Els francesos saben tenir cura del seu patrimoni i saben vendre'l molt bé, i en aquest indret espectacular han muntat un centre cultural de primera classe, ells en diuen "Le Site Pont du Gard", on hi ha un museu excepcional amb 2.500 m2 d'exposició, una sala de cinema, un espai lúdic pels infants, uns espais naturals que anomenen "Mémoires de garrigue", on han conservat en unes 15 Ha. velles parceles agrícoles amb vinyes, oliveres, cereals, roures i tot els camps rodejats amb parets de pedra seca.
Un conjunt, en definitiva, que val molt la pena de conèixer.

Al segle xviii, per tal d'aprofitar aquesta immensa infraestructura, van afegir un pont davant del romà per facilitar-ne el pas i al mateix temps consolidar els pilars de l'aqüeducte...


Vam tenir la sort i el privilegi com a grup de poder trepitjar la part més alta de l'aqüeducte i travessar-lo de banda a banda per l'indret on els romans feien passar la conducció de l'aigua.
Enfilant-nos cap a la part més alta podem observar els enormes blocs de pedra que van utilitzar els romans per la seva construcció...


Va ser una experiència molt interessant.

Acabat el recorregut per l'antiga conducció de l'aigua de l'aqüeducte, vam baixar per la part del darrera del pont

que ens permet observar molt d'aprop la perfecció d'aquesta construcció.
Un cop som a baix podem veure la perspectiva magnífica des de l'altre banda del riu Gard

I finalment decidim anar una mica enrera per veure el costat més autèntic, el que encara manté i conserva l'estructura primitiva feta ara fa gairebé dos mil anys...!!!

* * *
Ara toca anar a dinar. No acostumo a comentar mai els restaurants on dinem, però aquest cop si que em ve de gust fer-ho, ja que va ser esplèndid i vam menjar molt bé. Es tracta d'un hotelet dels que els francesos tenen classificats com a Logis de France, era situat als afores de la localitat de Remoulins, en un indret tranquil i molt agradable, envoltat de jardí, i s'anomena:
"Le Colombier". Molt recomanable.
Ho poso perque si algú viatja per aquells indrets ho pot tenir en compte.

* * *
Després de dinar ens traslladem per visitar la ciutat medieval de Uzès, una de les villes del departament de Gard millor conservades, i primer ducat de França.
Al contrari del que vam trobar ahir en le Baux de Provence, aquest és un lloc que conserva tota l'austeritat i autenticitat d'una ciutat medieval. També hi ha turisme, és clar, però no és tan agobiant com era el d'ahir.

Passejar pels seus carrers, per les seves places, veure el castell ducal, el jardí medieval, o la Catedral de Saint-Théodorit, van ser experiències molt gratificants.

Vam començar la visita a la localitat veient el Castell o Palau Ducal,


i a continuació la Catedral reconstruïda al 1652, amb un orgue magnífic del s.xvii,


però que afortunadament conserva encara el majestuós campanar del segle XII, anomenat la Torre Fenestrelle, ja que fou construïda a l'estil dels campaniles italians.

A continuació ens dediquem a patejar-nos els carrers d'aquesta ciutat medieval, tot contemplant algunes façanes de cases medievals,


les torres del castell amb la bandera amb les barres catalanes onejant al vent,


i també entrem en la intimitat d'un jardí medieval a redós de les torres del castell,



i finalment a través de carrerons estrets

acabem en la seva plaça major, anomenada la plaça de les herbes, on se celebren un parell de mercats setmanals i que és el cor de la ciutat...,













i on sota els porxos podem trobar tota mena de petits comerços.


Per acabar amb un detall diferent, la Marta va anar captant les capricoses formes d'alguns bonics pica-portes de cases de la ciutat medieval d'Uzès.


* * *

- La història continua aquí... (05)

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin