divendres, 31 de maig del 2013

La subhasta del peix a Calp... (05)



Tornat de la nostra excursió per terres de la Marina Alta, era mitja tarda i encara ens va donar temps d'anar a veure com feien la subhasta del peix a la llotja dels pescadors.


Ho vaig filmar i aquest en va ser el resultat... per uns profans com nosaltres no deixa de tenir el seu interès. Us comentaré una mica com anava.


A sota la pantalla de la dreta hi ha una mena de fletxa vermella que és la que assenyala la caixa i la mena de peix que conté quan és a sota mateix, i al mateix moment la pantalla reflexa el tipus de peix que és i el preu de sortida que ràpidament va davallant a la baixa fins que algú dels pescadors assistents prem el seu comandament a distància per quedar-se el producte al preu més baix possible... és clar, si bades, el del costat ja te l'ha pres...
Tenen una pràctica extraordinària, i a tu simple observador, gairebé no et dona temps de veure què està passant.

Fixeu-vos un moment en un parell de productes: pràcticament al principi del vídeo (minut 0:09) apareix en pantalla la llagosta, a un preu de sortida de 33€ el kilo, i al cap de 4 segons, el pescador Maravall se l'adjudica per 24,25€.

Un altre moment interessant és quan surt una caixa amb Rap (minut 0.45), amb preu de sortida a 11,15€, i finalment s'adjudica a tan sols  5,90€.

I així successivament, un cop tancat el preu, un empleat posa gel damunt el producte i les caixes es retiren ja directament cap a les furgonetes dels compradors... Tot això amb una rapidesa i agilitat dignes de la major productivitat. Allà sembla que hi ha una rutina perfectament sincronitzada i tot va marxant sobre rodes... millor dit sobre la cinta rulant...

Es una experiència interessant que si no heu vist mai val la pena de fer-ho.


* * *
La crònica continuarà aquí... (06) 

De CALP a Dénia per l'interior, i retorn a Calp per la costa... (04)

La història comença aquí...

La millora gradual del temps ens va animar a seguir explorant l'interior de la comarca de la Marina Alta.

Així, doncs, el matí del 30 d'abril, sortim de Calp cap al nord per la carretera N-332 en direcció a Benissa, però just abans d'arribar trenquem a l'esquerra en direcció a Xaló, que és la capital de la Vall del Pop, per la carretera comarcal CV-750.

Aquesta Vall és la que origina el riu Xaló o Gorgos, en el seu recorregut cap al mar i a la meitat del seu curs crea un eixamplament on es troben un conjunt de pobles que formen una Mancomunitat dins la comarca de la Marina Alta, que es va fundar el 1992, a la qual hi pertanyen 8 municipis.

Aquestes poblacions situades a les vores del riu i a poca distància l'una de l'altra, formen una unitat de terres de cultiu dedicades principalment a la vinya, per la producció de vi.

Passem a continuació per Alcalalí, a 223 m. d'altitud. Antiga alqueria àrab que va arribar a ser Baronia. I seguim ruta fins al proper poble de Parcent, a 295 m. d'altitud. És una de les entrades al fèrtil Vall del Pop.


En aquesta localitat hi va viure l'escriptor Gabriel Miró que el va definir com a "un paradís entre muntanyes"... Voltant per aquest poble super tranquil vam tenir ocasió de trobar la casa on havia viscut l'escriptor, que fou un antic hostal...



També cal destacar l'església de la Puríssima Concepció amb un singular campanar del 1929.
La tranquilitat de l'indret i dels seus carrers corroboren les paraules d'en G.Miró.

Sortint de Parcent ens dirigim per la CV-719, cap a Murla, on cal anar a veure l'imponent castell de Pop (que es remunta probablement al segle XIV), avui en dia convertit en l'església parroquial de Sant Miquel.

Ens crida l'atenció el rètol de la rectoria amb el dibuix del bonet de capellà que ens recorda un tricorni...









També són destacables les reixes i balcons de forja, així com l'ermita de la Sang i de Sant Sebastià.

Deixem a banda la propera localitat de Benigembla, per retornar a la CV-750 camí d'Orba, que visitarem. Es un petit poble enclavat al centre mateix de la Marina Alta, a 18 kms. de la costa, amb una altitud de 154 m. És l'assentament morisc més important de la comarca, tal com ho recorden els seus obradors de terriseria musulmana, i a més encara conserva la seva estructura agromorisca del segle X.

Sortim d'Orba trencant a la dreta per la CV-731 camí d'Ondara i Dénia, que ens porta canviant de rasant cap a una altra vall la del riu Girona. Deixem a l'esquerra, no per ganes sinó per manca de temps, la Vall de Laguar, integrada per quatre nuclis de població que basen el seu cultiu en les cireres. Campell (el poble d'abaix), Fleix (el poble del mig), i Benimaurell (el poble de dalt), i la residència-sanatori San Francesc de Borja de Fontilles. Està considerada la capital del senderisme ja que forma part de la ruta PRV-147 que creua el barranc de l'Infern, una de les rutes més boniques i interessants de la Comunitat Valenciana, fins arribar a la Vall d'Ebo, que poseeix una gran riquesa natural amb gran quantitat de avencs i coves.

La vall del riu Girona que ara seguirem, en suau pendent ens portarà a passar per les localitats de Benidoleig (antiga alqueria àrab) i Beniarbeig, just a l'entrada de la Vall de la Rectoria.  És una de les valls més bonica de la Costa Blanca pel seu paisatge, la bellesa dels seus camps i la tranquil·litat dels seus pobles. Es troba entre la muntanya amb un paisatge d'ametllers, oliveres i garrofers, i les properes planures amb l'olor de la tarongina dels camps de cítrics.

Travessant per sota l'autopista AP-7 entrem de ple a la població d'Ondara. Que trepitgem fugaçment per conèixer la seva famosa plaça de toros d'estil àrab, construïda el 1901. És el seu monument més emblemàtic anomenada popularment la "tasseta de plata".
Cal destacar també l'Ajuntament situat en l'edifici i claustre d'un antic convent de la Mare de Déu de la Soledat, de l'ordre franciscà dels "mínims" del segle XVII, i l'església d'estil renaixentista del s.XVI.

* *
Com que pràcticament èrem ja a primeres hores de la tarda, decidim arribar-nos fins a Dénia, a la costa per dinar. Ens costa arribar al centre perquè està tot en obres, però finalment aconseguim arribar al barri mariner, davant del port i d'un bonic passeig marítim, a sota mateix del castell de l'època romana, musulmana i cristiana.

El barri mariner de Dénia, o Baix la Mar, és una cosa semblant a la nostra Barceloneta, ple de petits restaurants i botigues, el passeig és també ple de dragos, el tipus de palmera canaria que entusiasma a la Marta i per això no va parar de fer-los fotos.















Vam tenir l'encert d'entrar a dinar en un restaurant que per 12€ ens van servir un menú excel·lent. Bon menjar, ben presentat, ben servit, i amb uns cambrers super servicials i amables. Vam tenir sort, a vegades no sempre ho encertes quan vas de passa-volant...

Després de dinar havíem de retornar a Calp, distant uns 30 kms. i vam decidir baixar tot costejant amb la intenció de fer un parell de parades més. 
La primera fou visitar el cap de Sant Antoni, on hi ha un far.
La ventolera era tant forta que només vam tenir temps de baixar i fer unes quantes fotos i tornar a marxar. Des d'aquest indret es veia perfectament l'altre Cap més sobresortint cap a l'Est, el Cap de la Nau o de la Nao, que és el cap més important de tota la costa del País Valencià, a més de ser el punt més oriental d'aquest.

Situat dins el municipi de Xàbia, és l'extrem sud del Golf de València. Una mica com un petit finisterre contraposat al de Galícia, encara que el més oriental, evidentment, sigui el Cap de Creus.

Des d'aquí i sense aturar-nos gaire, vam passar per Xàbia, el Poble Nou de Benitatxell, i fins a Moraira, on si que vam aturar-nos per conèixer una mica aquesta part de la costa. 
És un típic poble mariner dedicat ara al turisme que conserva restes del seu imponent castell que llueix un gran escut reial borbònic del 1742.

Està situat just enfront de Calp amb el que forma com una badia, a l'horitzó es destaca clarament el Penyal d'Ifac. 

Voltem pel costat del castell i fem un tomb pel poble abans de retornar al cotxe i fer camí per la carretera CV-746 plena de revolts i d'urbanitzacions fins arribar al peu mateix del nostre hotel a Calp. Fi de la jornada.

* * *
Demà, com que les previsions apunten a bon temps, tenim intenció de visitar el Parc natural del Penyal d'Ifac i intentar pujar-lo, i també aprofitar el bon temps per passejar una mica per la platja i prendre el sol.

  • La crònica continuarà aquí... (05)



dijous, 23 de maig del 2013

Adéu, estimat Moustaki...!!!

Avui mateix ha mort George Moustaki, un home lliure, un gran cantant que ens ha proporcionat cançons i emocions molt profundes al llarg de la seva vida.


Avui tots som Les amis de Georges.

Va ser un dels meus ídols de joventut i ha estat un dels meus cantants preferits al llarg de la meva vida.

Ara em venen a la memòria les meves primeres escapades cap a Andorra, als anys 70, per comprar discos i altres cosetes, i tornar amb el cotxe carregat de cassettes dels dos Georges, en Moustaki i també d'en Brassens.

Les seves cançons les dec haver escoltat centenars o milers de vegades i sempre les trobo fresques i actuals. Tan és així que encara ara, després de més de 40 anys, encara les seves cançons les porto al cotxe per escoltar-les de tant en tant i sempre que em plau. Que podem dir de cançons tan emblemàtiques i fantàstiques com Le Métèque, Il y avait un jardin, Ma solitude, Ma liberté, Nous somme deux, Je ne se pas ou tu commences, La philosophie, etc. etc. Un autèntic plaer sempre escoltar-les.

Va ser un home plenament mediterrani, nascut a Alexandria de pares grecs i després afincat a França, ha estat un home obert, lliure, respirant bonhomia i sinceritat. 
Aquesta cançó sobre la llibertat el defineix i representa perfectament...


A més va venir fa uns anys a Catalunya i també aquí hi va posar arrels, i durants molts anys havia tornat per fer-hi concerts, i va fer grans amistats com la de la Marina Rossell.

El temps i les circumstàncies han volgut que ara mateix hi hagi una feliç coincidència, ja que en la Coral Espígol, en la que fa anys que hi canto, ara estem preparant un concert d'estiu amb una sèrie de cançons d'aquelles que en diem "que van canviar el món"... I una d'elles precisament és "Le temps de vivre" , que podem escoltar aquí sota mateix com a petit homenatge a l'estimat Moustaki...


I per acabar amb el record d'aquest cantant tant estimat i admirat, us deixo aquest enllaç on podreu gaudir d'una bona mostra de les seves moltes cançons (aquí...)

Que en gaudiu amb plenitud de la seva veu que ens acompanyarà des del més enllà al llarg dels temps...

Descansa en pau, benvolgut Moustaki...!!!

* * *








dilluns, 20 de maig del 2013

L'Espanya profunda...

No em puc estar de reproduir aquest magnífic article del periodista Carles Ribera, que va publicar ahir diumenge 19, en el suplement Presència, del Punt Avui.


D’un temps ençà la cacera de l’Estat espanyol contra tot allò que sigui o tingui el més mínim aspecte de català ha entrat en una espiral de despropòsits tal que la fetor de l’ambient polític comença a ser perillosament irrespirable. En el que va de mes de maig els nostres governants han estat acusats de nazis des d’una televisió pública; una senyora ha estat apartada d’una plaça universitària per tenir idees sobiranistes perfectament democràtiques; la nostra llengua ha estat arbitràriament canviada de nom a l’Aragó sense ni el més mínim rastre de criteri científic; el Tribunal Constitucional ha prohibit al nostre Parlament manifestar opinions, i el CNI ha sortit de la claveguera per clavar queixalada a l’activisme ciutadà pacífic i integrador. 
Fins i tot ha obstruït descaradament l’actuació de la justícia argentina per bloquejar la investigació dels crims del franquisme. Com si el règim franquista fos el precedent natural i legítim de l’actual Estat, i disculpeu-me la ingenuïtat amb què plantejo el dubte.
Tot plegat fa feredat. S’han tret la careta d’una manera tan desacomplexada que queda clar que no hi ha cap mena de possibilitat d’entesa. Espanya ens vol derrotats, com sigui. I el més preocupant d’això és que els mateixos ciutadans espanyols es miren aquest procés de degeneració del seu sistema democràtic sense el més mínim sentit crític. El tir al català és un dels pocs afers que té amplis consensos en una Espanya que està retornant a la caverna d’una manera esfereïdora. 
De tot el que passa aquests últims mesos el que més sobta no és la previsible oposició de les estructures estatals espanyoles i la intensa circulació que hi ha a les clavegueres de l’Estat. 
El que fa més llàstima i, per què no dir-ho, provoca un cert desencís a aquells catalans que simplement volem la independència perquè no som espanyols, però que no sentim cap tipus d’animadversió especial cap als nostres veïns, el que més ens dol és la monolítica majoria silenciosa ciutadana a Espanya que em temo que deixaria arribar l’ofensiva del seu estat contra Catalunya a uns límits que no vull ni imaginar. 
Tan endins té inoculada la mentalitat espanyola aquesta brutalitat primària, aquestes ganes de destruir el que és diferent, aquest afany d’oprimir els que considera més dèbils. Més que un estat en contra, hi tenim una manera de ser. 
* * *
1

dijous, 16 de maig del 2013

Tornant a la Marina Alta per gaudir del paisatge... (03)

L'endemà (29 d'abril) de l'intent frustrat d'ahir per la pluja, d'anar a explorar el terreny, vam tornar a sortir en direcció a la població d'Altea, situada a tan sols 11 km. de Calp. 

El dia tampoc és que fos una meravella, però almenys no plovia...

Amb les serres de Bernia al nord i la serra d'Aitana al sud. 

El poble és conegut com un focus de referència cultural i punt de trobada d'artistes de tot el món.

Això es nota de manera molt especial a dalt de tot, en el seu nucli antic, de cases blanques i carrers molt costeruts, ple de tallers d'artesans, locals de trobada, petits restaurants...




















que condueixen fins dalt on hi ha l'església de la Virgen del Consuelo, amb la cúpula del cimbori coberta amb la típica ceràmica blava del país.


Voltem una estona pel casc antic i gaudim de les bones vistes que ens proporciona l'emplaçament.

Cap al nord veiem la costa amb el Penyal d'Ifac al fons
i cap al sud veiem la costa i el poble com ha anat creixent al peu del turó...
i a la llunyania no podem més que esgarrifar-nos veient com treuen el cap les "monstruoses torres" d'apartaments de la propera Benidorm


Abandonem el casc antic per rependre la nostra ruta per la comarca, no sense acabar de gaudir de la bellesa ben reconeguda d'aquesta població...


La baixada vertiginosa ens retorna a la part baixa on havíem deixat el cotxe...
* *
La segona parada la farem al poble de Polop, tot passant de llarg de La Nucia, a 7 kms. d'Altea, i amb pocs punts d'interès. Polop és a tant sols 1 km. d'aquí, i ens atrauen dues coses d'aquest indret, per un costat veure la seva famosa font de 221 brocs, un per cada població de la província d'Alacant... realment espectacular. 




 


I per l'altre comprovar com tots els camps de conreu al voltant del poble són plens d'arbres fruiters, concretament de nesprers.

Sembla que tota la zona i fins al poble proper de Callosa d'En Sarrià, està considerada com la millor zona de la comarca on es cultiven aquests fruits que tenen, fins i tot, denominació d'origen. Els vam tastar i en podem donar fe... són realment exquisits.

* *
Després de prendre un cafè, seguim la ruta vers el proper poble Callosa d'En Sarrià,
molt més important que l'anterior, però no ens aturarem dins el seu casc urbà, sinó que el nostre objectiu és anar a conèixer les anomenades Fonts de l'Algar.

Es un lloc realment espectacular, encara que potser una mica massa urbanitzat de cara al turisme, ja que a més d'un càmping, hi ha zones habilitades per al bany, un passeig per la vora del riu, aquesta vegada amb zones una mica inundades per les pluges recents, un àrea de picnic, etc.

despres de les abundants pluges, el riu anava esplendorós...
 
el toll blau...
 
la petita presa a mig recorregut...

el toll de la figuera camí de la presa...

el salt de la presa...



Com que el dia tornava a amenaçar pluja no vam trobar gaire gent i vam poder gaudir de l'espectacle d'aquesta natura exhuberant, encara que una mica massa domesticada, però malgrat això cal reconèixer que té la seva bellesa particular. Ho podreu apreciar millor en les fotos i en els videos que adjunto...



* *
La tercera etapa del dia ens portarà fins a la propera població de Guadalest, a 12 kms. de Callosa, on visitarem el seu castell, enclavat dalt d'una penya
Per la seva espectacularitat va ser declarat conjunt històric-artístic
Des del castell es domina una extensa vall amb el seu embassament al peu, i envoltat per les diverses serres de la comarca





Realment espectacular l'indret del Castell de Guadalest...

Prop del migdia, vam seure en una plaça ombrejada del centre del poble per menjar alguna cosa i donàrem per acabada la ruta per aquesta vall tant interessant...

Si haguéssim continuat amunt, endintsant-nos en el territori per una carretera ben plena de revolts haguéssim passat per les localitats de Benimantell, Confrides, Benasau, i Benilloba (noms tots ells que ens recorden els seus orígens àrabs), i finalment haguéssim arribat a les importants poblacions o bé de Cocentaina, o a la mateixa ciutat d'Alcoi. 

Però això ho deixarem per a una altra ocasió en que tornem per aquestes terres...
De retorn cap a Calp ho vam fer per una carretera secundària que de manera més directa ens portà fins a la barriada d'Altea la Vella i finalment a Calp. Fi de la jornada.
* *
Demà tenim intenció de visitar una altra zona més al nord de la Marina Alta, anirem si el temps ho permet, cap a Xaló, Alcalalí, Parcent, Murla, Orba, Benidoleig, Beniarbeig, Ondara, i Dénia,... i veurem com acaba el dia...!!! 

  • La crònica continuarà aquí... (04)

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin