dimecres, 30 d’abril del 2008

L'Antàrtida i el canvi climàtic

L'apasionant món dels Blogs té sorpreses contínues.
Avui mateix he trobat en un blog amic dels que llegeixo sovint, el de "UnJubilado" de l'Emilio Gil de Saragossa, aquest magnífic recull de fotos sobre l'Antàrtida que podem veure aquí sota. De fet és com un petit documental que ens parla de les característiques i la fragilitat d'aquest indret únic del nostre planeta.

M'he animat a posar-ho al meu bloc per tal que tothom en pugui gaudir ja que les diapositives són realment meravelloses.
Es por descarregar també en format PPS i vistes a tota pantalla les imatges encara són més espectaculars.


* * *
Si algú està interessat a tenir-lo en format .pps m'ho dieu i us el faré arrivar.

diumenge, 27 d’abril del 2008

Un nou concert molt especial a Piera - (Anoia)

Ja vaig comentar fa uns mesos d'on venia i on va començar la meva afició per cantar en una coral (vegeu aquí). Ahir, però, vaig fer el meu debut en un concert en una altra coral, la Coral Espígol, a la que m'he integrat des de fa mig any aproximadament.

Aquesta Coral va néixer l'octubre de 1979 i ha estat dirigida sempre des de la seva fundació per en Quim Mañós. El primer concert el va oferir el 17 de maig de 1980, i l'any 2005 es va celebrar el seu 25è aniversari. És doncs una coral amb un llarg historial i un fort bagatge musical a la que m'he pogut afegir en primer lloc pel fet de conèixer a fons el seu director, en Quim, que durant molts anys el vaig tenir també com a director de l'altre coral on fa més anys que hi canto, el Cor Drassanes. I en segon lloc per ser una coral ubicada i integrada a Gràcia, el meu barri. La coral té una dimensió força important on cada corda compta amb uns 8/12 membres, i en el meu cas, que canto en la corda dels baixos, fa que m'hi senti molt ben acompanyat, a més els baixos tenen unes meus maques i profundes que a mi m'ajuden i em donen molta seguretat a l'hora d'interpretar el repertori.
* * *
El concert d'ahir era la tercera vegada que la coral el representava, i es tracta d'un concert una mica especial, és un concert teatral, mig teatre, mig concert. Es va representar a la sala de la Societat Foment de Piera, amb motiu de les Festes del Sant Crist, ja que van contractar la coral per que hi representessin aquesta obra.


Es tracta dels "Diàlegs entre Fauré i Saint-Saëns"

L'acció de l'obra se situa a Paris, l'any 1900. Els compositors Camille Saint-Saëns i el seu amic i deixeble Gabriel Fauré, dialoguen sobre la música de la segona meitat del s.XIX, de la qual ells en van ser testimonis i protagonistes.
A partir d'aquests diàlegs ficticis que hem imaginat entre els dos compositors francesos, es fa un repàs d'alguns dels principals representants dels diversos moviments musicals que omplen la segona meitat del s.XIX a Europa. D'aquesta manera els dos compositors aniran fent comentaris sobre la enorme influència exercida per Wagner o sobre com des de França i altres països europeus s'intenta que la tradicional hegemonia musical germànica tendeixi a repartir-se en una distribució geogràfica més ampla.
Mentrestant, entre conversa i conversa, el Cor va interpretant les evocacions dels protagonistes tot elaborant un mosaic heterogeni amb exemples de temes corals de tots els compositors esmentats.

(el caparró que surt per damunt la partitura del pianista és el meu)

Aquí sota trobareu el detall de tota l'obra i de les cançons interpretades...

Tal com podreu llegir en el programa, la idea original de l'espectacle i el guió són obra d'en
Quim Mañós i Balanzó,
i la Documentació i assessorament històric d'en Gustau Gallardo.

També l'obra comptà amb la col·laboració dels dos actors,
Oriol Carbonell i Antoni Escudero,
i també amb les magnífiques actuacions dels músics solistes, la veu de la soprano Olga Miracle, del pianista Alejandro Lidon, i del violoncel per Mabel Sánchez.

* * *
L'extens i exigent repertori vocal el vam acabar cantant amb entusiasme "El cant de la senyera"
que intento reproduir parcialment aquí sota per que tingueu un petit tast de la magnífica vetllada que vam viure ahir a Piera.



diumenge, 6 d’abril del 2008

divendres, 4 d’abril del 2008

"Castells de frontera" - El Castell de Claramunt


Torna a anar de castells. Ens ha agafat fort això dels castells...!!!

Aprofitant que tenim anticicló i bon temps, hem decidit avui fer una escapada que feia molt de temps teníem ganes de fer. Anar a la Pobla de Claramunt i enfilar-nos per conèixer el seu magnífic Castell.

El límit entre el món islàmic i el cristià va avançar sobre el territori entre els segles X i XI. El castell de Claramunt és el més ben conservat dels anomenats "castells de frontera" del comtat de Barcelona.

Fa més de mil anys, la frontera entre àrabs i cristians, també coneguda amb el nom de "marca", va quedar establerta a Catalunya. Els castells dels comtats de la marca, nascuts per defensar dels sarraïns els habitants d'un territori, es van convertir, a mesura que el perill va recular, en la base del poder feudal, a través del qual els senyors van acabar per dominar la pagesia que havien defensat. El castell de Claramunt estava integrat en el comtat de Barcelona i va ser, ja a l'any 978, una avançada del temps de la Reconquesta.

Ens hem, acostat a peu fins aquesta fortalesa enlairada després d'una mitja horeta de pujada sostinguda. En arribar dalt et rep una muralla aixecada abans de l'any 1000 amb set torres defensives. Val pena observar els fragments d'opus spicatum, que són pedres col·locades al mur en forma d'espiga o d'espina de peix, característiques de l'època.


Un cop dins del recinte es pot gaudir del paisatge sobre la conca de l'Òdena i part de l'Anoia, especialment des de dalt de la torre de l'homenatge...


Els Claramunt van ser els senyors del castell entre el segle X i el principi del XIV. L'any 1306 els Claramunt van traspassar el seu senyoriu als Cardona i al segle XVII el castell es va convertir en centre comarcal del domini dels Cardona-Medinaceli damunt les terres de la Pobla i la Torre de Claramunt, Carme, Castellolí, Òdena, Orpí, Jorba, Santa Margarida de Montbui, Rubió i Vilanova del camí.
Els Cardona-Medinaceli, el van regentar fins al segle XIX.
L'any 1463, durant la guerra contra Joan II, la fortificació va patir una de les principals destruccions de la seva història, però els comtes de Cardona la van refer. També l'any 1714 el castell va ser víctima d'una nova destrossa, aquesta vegada a mans de les tropes de Felip Vè.


El 1913 la fortificació va ser adquirida per Enriqueta Miquel i Mas i el 1974 el castell de Claramunt va passar a ser propietat de l'Estat espanyol, que finalment l'any 1981 el va transferir a la Generalitat de Catalunya que va procedir a la seva restauració i és la imatge que té actualment.

Hi podreu veure algunes estances restaurades del castell, les restes de l'església romànica de Santa Maria, que fou enderrocada el 1714. Es conserva la planta basilical de tres naus, la capçalera romànica amb decoració llombarda i la capella gòtica de Santa Margarida, construïda l'any 1303, de planta rectangular i volta lleugerament apuntada,

i també podeu veure un bon audiovisual que explica la història i característiques principals de l'indret.

* * *

Després d'aquesta agradable visita, hem baixat al poble i hem dinat a l'Hostal Robert, que us el recomanem.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin