divendres, 25 de febrer del 2011

Tempus Fugit...


Si, realment, el temps vola Tempus fugit

«Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra». El temps vola, com els núvols, com les naus, com les ombres.

I vola tant de pressa que avui fa ja 4 anys que vaig començar aquest Blog. Porto escrits 338 posts, milers de paraules, milers de fotos, i milers de sensacions. Aquest Blog s'ha obert ja en aquest moment, la impressionant quantitat de 50.200 vegades, escampant per la xarxa mundial tota mena de relats, d'informacions, d'opinions, d'imatges i fins i tot de músiques i algunes pel·lícules, hi ha de tot una mica... I també molts enllaços a altres Blogs amics amb els que hem intercanviat comentaris, impressions, informacions.

En quatre anys hi ha temps per a fer moltes coses, i moltes coses han canviat des d'aleshores. Algunes de molt importants, altres no tant. Hem acumulat anys d'edat, molts i molts, ja hem arribat feliçment a la setantena... Uufff...!!, i amb relativa bona salut, de la qual cosa hem de donar gràcies. I amb ganes renovades, espero poder continuar publicant les meves dèries en aquest mitjà.

També la societat i el món van canviant. Ara les noves tecnologies ens invadeixen... Fa quatre dies el MWC (Mobile World Congress) ha tancat les seves portes a la ciutat i sembla que el progrés en aquest camp és imparable i cada dia més sorprenent. Les noves tecnologies a la xarxa també estan produint canvis acceleradíssims, gràcies als Facebook i Twitter, el món àrab s'està revolucionant a una velocitat increible fa quatre anys enrera, i no sabem cap a on anirà a parar.

Vivim en uns societat acceleradíssima i super informatitzada. Res no s'escapa a la informació immediata des de qualsevol racó del món. I nosaltres, a vegades, assistim a tot això desde la pantalla del nostre ordinador, amb un punt d'incredulitat i de fascinació. Es una finestra oberta al món que ens fascina i a vegades ens absorbeix fins i tot massa... Però al mateix temps ens ajuda a sentir-nos vius, a participar de tota aquesta activitat, a tenir el cervell obert i atent a tot allò que succeeix i que ens mou els sentiments i els ànims i el cervell, que cal mantenir-lo actiu i engreixat.

Per acabar, com he fet en cada aniversari, vull agrair a tots els amics blocaires i no blocaires, parents i coneguts i també als desconeguts que us he interessat per visitar aquest Blog, el vostre interès i curiositat, i desitjar-vos també a tots que pugueu celebrar igualment molts aniversaris amb salut, felicitat i bon humor.

Sincerament, gràcies a tothom...!!!

* * *

divendres, 18 de febrer del 2011

Tot el suport a ACPV-Acció Cultural del País Valencià

Davant la salvatjada perpretada per l'impresentable senyor(??) Camps...

Tot el nostre suport a: http://www.acpv.cat/



dissabte, 12 de febrer del 2011

Missatge des de la Bibliotheca Alexandrina

En el nostre darrer viatge a Egipte, l'any 2008, vam visitar Alexandria, i mogut pel meu interès particular com a bibliotecari, també vaig voler visitar la magnífica i impressionant Bibliotheca Alexandrina. (vegeu aquí) - Vaig deixar les meves dades per temporalment i regularment anar rebent el butlletí de notícies que publiquen... Avui he rebut aquest que és certament emocionant i us el transcric íntegrament...




To all Our Friends Around the World:18 Days that Shook the World
  • 12 Feb 2011
  • Thank you for your many messages of solidarity and support throughout these last two weeks. And a salute to Egypt’s wonderful youth, who changed the course of history through peaceful demonstrations. The moral power of non-violence was never more ably deployed for the cause of more freedom, more justice and to lay the foundations of better tomorrows. By the moral force of their solidarity, and the nobility of their cause, they challenged all expectations and triumphed. The Egyptian Revolution of 25 January 2011 now belongs to the history books. It is a brilliant chapter in the unfolding story of the struggle for human dignity and the values of our common humanity. In these 18 days that shook the world, men and women, young and old, Muslims and Christians, rich and poor came together as never before. The army never unleashed a volley against any of the millions of demonstrators. All melded together and showed the true mettle of “the people”. They redefined the meaning of Egyptian greatness. During those long days of struggle, days when the police forces were either attacking the demonstrators or totally absent from the scene, there was not one incident of burning of churches, indeed we saw Christians and Muslims praying by the thousands in Tahrir square, each protecting and respecting the other. Hundreds of thousands of young men and women demonstrated for days on end, and not one case of harassment was noted. Volunteers provided safety and order, and neighbors came together to form neighborhood watches to protect their homes and families against thugs and ruffians who attacked homes and looted public buildings, and to provide public services by sharing as never before. The people got to know each other better than ever before. Neighborhoods became more than physical definitions, they became communities again. The demonstrators protected cultural institutions like the Egyptian museum and the Library of Alexandria, which many recognized as their own.
    Today the people are all celebrating the resignation of President Mubarak and the start of a new era. But the road ahead is going to be difficult. We must ensure that this moment of euphoria and the solidarity created by this revolutionary movement launched by our youth on January 25th are effectively transformed into the institutions and laws that will be the real guarantors of a true democracy. After the demonstrations, the battles and the celebrations in the streets, we must now do the equally demanding work of designing new institutions, selecting new leaders and creating new laws -- to fashion the wise constraints that make people free.
    But I have unlimited confidence in Egypt’s youth. It is the dawn of a new day.

  • Ismail Serageldin
    Librarian of Alexandria
    Director of the Bibliotheca Alexandrina 
http://www.bibalex.org/Home/Default_EN.aspx


dimarts, 1 de febrer del 2011

"PORQUÉ NO TE CALLAS"... Aznar...!!!


Com que aquest cop el Rei no li dirà a aquest personatge, li dic jo mateix...

Per què no calles, Aznar...!!!,
algú ho havia de dir, no?

El seu jacobinisme i el seu dogmatisme li traspuen per tot arreu. El seu discurs és anacrònic i desfasat, i a més ple de ressentiment i d'injustícia.

Ell mateix, que ni tan sols avalava la sacrosanta Constitució que ara ens encotilla, ara diu que l'estat de les autonomies no és viable. Doncs, que sàpiga que això ara és irreversible. Es va crear per diluir les aspiracions de Catalunya d'un tractament diferenciat com a nació històrica, com també ho reclamaven el País Basc i Galícia, i la por i la mala fe els va impulsar a crear aquesta entelequia de les autonomies, que ara que s'ho han mig cregut, va el senyoret aquest i diu que no funcionen.

Algunes autonomies diu que volen ser "mini-estats", doncs sí, no mini, sinó Nacions com Déu mana, i per tant, la solució la tenen ben clara, deixeu-nos anar d'una vegada i veureu què passa quan no disposeu de la mamella catalana que dona més del 18 o 20% del producte interior brut de l'estat.

Quan Catalunya no pateixi aquest intolerable expoli fiscal de 22.000 milions que l'estat no ens retorna, Catalunya podrà funcionar lliure i amb empenta cap a una economia sostenible. Si la situació econòmica que ara està ofegant Espanya té alguna possibilidad d'acabar-se, serà a través de l'economia catalana que ja està començant a despuntar amb força, especialment en el camp de l'exportació.


Si, si, l'Aznar ens té tant en el seu punt de mira per motius inconfesables, perquè atacant Catalunya es pensa que guanya vots a Espanya, doncs que ens deixi solets i a veure com se'n surten.
I si, probablement Espanya sense Catalunya, pot acabar molt bé essent un estat de segona fila.

I que no ens posi a més el Tribunal Constitucional pels nasos, ja que ha estat una farsa de tribunal, desprestigiat i fins i tot ilegítim per caducat. Aquests "senyors" del puro i de la corrida de toros, no poden de cap manera condicionar les decisions i aspiracions de tot un poble...
Encara, finalment, potser li haurem d'agrair que ell solet vagi creant cada cop que obre la boca una massa cada dia més gran i més compacte d'independentistes. I a més en l'expressió màxima del seu desgavell de raons, ens posa de referent a Alemanya que és un país federal que funciona i que serà el motor d'Europa, va crèixer un 3,6% al 2010, i aquí no es pot ni plantejar un federalisme perquè les espanyes no saben ni que vol dir aquesta paraula... Són immobilistes, centralistes, i pateixen allò que en castellà es diu "cerrazón", que és una malaltia preocupant avui en dia...

En fi, per tot plegat, i ja estic perdent massa temps amb tot això, no puc més que tornar a repetir l'eslogan inicial: POR QUE NO TE CALLAS, AZNAR... calladet estàs més mono...!!!

* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin