dilluns, 17 de desembre del 2012

La Coral ESPÍGOL, per terres comtals...

Feia temps que la coral tenia el compromís d'actuar per terres pirinenques, i ahir ho vam acomplir.

Vam anar a la bonica localitat de Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, per participar desinteressadament en un concert solidari que l'ajuntament havia organitzat i al que havíem estat convidats.

Així que de bon matí ens vam reunir als jardinets de Gràcia de Barcelona per agafar l'autocar que ens portaria fins als peus del Pirineu. 



Feia un fred intens i tots ben abrigats ens vam disposar a fer una visita guiada per les dependències del monestir de la mà d'en Pau, el guia local, qui d'una manera molt amena i entenedora ens va fer reviure les diferents etapes de la història de la població i del Monestir i el perquè del seu nom de les "abadesses".


 Vam saber que Emma de Barcelona va ser la primera d'elles i de la importància que va adquirir en aquest monestir...

 Filla de Guifré I, el Pilós i de Guinedilda, comtes de Barcelona.

el magnífic davallament
retaule de la mare de Déu blanca
detall del retaule
També, en acabar, ens va introduir somerament en el tema espinós de la famosa llegenda del Comte Arnau: (vegeu l'enllaç)

"El Comte l'Arnau fou un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments promesos), va ser damnat eternament. Condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al que li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici"...

Descavalcant ja d'aquells èpoques de l'edat mitjana, i atès que èrem ja gairebé les dues, vam anar a dinar al restaurant de l'antiga estació de tren "La ruta del ferro". I en acabar el dinar ens dirigim cap al monestir per preparar una mica el concert que faríem a les 17 hores.


Amb l'església plena de gent, el Quim es va adreçar al públic amb aquestes paraules, que podeu llegir aquí al costat.

Ell mateix parlava del risc d'incorporar una primera part amb un repertori "no sacre" i potser no gaire apte pel recinte que ens acollia...

El resultat, com ell mateix comentava "a posteriori", potser no va ser del tot reixit:

 "Pel que fa a la música, vaig tornar amb algunes lliçons apreses que també em fan molt feliç perquè les veig com a oportunitats per fer coses molt maques en el futur. Crec que em vaig equivocar triant el repertori de la primera part. I vam topar amb la sonoritat de l’església, amb la connexió amb el piano, amb l’espai físic, etc, coses que van fer disminuir molt la capacitat de concentració i que van fer que allò que ens pensem que ens ho sabem molt bé, no ens ho sabem tant".

Malgrat tot, el repertori modern i antic que vam oferir va satisfer molt al públic assistent. Vegeu-lo aquí sota...


 Tant l'organitzadora d'aquesta trobada, la Marta Masalles, com el mossèn del poble, ens van agrair moltíssim la nostra actuació i després ens van obsequiar amb un petit refrigeri que serví per entrar en calor després del fred gèlid que vam patir dins l'església.

Allà, un cop relaxats i amb la feina feta, tot menjant i bevent una mica de cava, vam tornar a cantar espontàniament alguna de les alegres cançons del nostre ben assumit repertori, i com bé diu el Quim, el director...

Quan cantem de manera informal, fins i tot amb una copeta a la mà i una mica de coca amb llonganissa, les cançons surten soles, despreocupades i sense matisos, però creïbles i convincents. És una lliçó a tenir en compte, més que res per les NO partitures, no tant per la copeta, eh!

Em va agafar descol·locat i sense la càmera a la mà que no portava, però quan vaig pensar que amb el mòbil també podia recollir l'ambient que s'hi respirava, ho vaig fer, però ja les cançons havien acabat. Amb tot serveixi d'humil testimoni del "bon rotllo" que hi havia després del concert.


Amb l'autocar de retorn a Barcelona... penseu que el cansament i l'escalfor de l'autocar ens va deixar a tots ben adormits?... doncs, no, no, al contrari.... cantant una cançó rera l'altre fins arribar a destí. I és que la Coral ESPÍGOL és infatigable...!!!.

* * *
La Marta, reportera habitual de les nostres cantades, va intentar recollir alguna de les noves cançons.
El resultat, tant per la sonoritat una mica peculiar del lloc com per la il·luminació, no és cap meravella, però dóna una mica la idea de com va anar. 

Concretament en aquesta primera gravació, la del What a wonderful World, vam patir una petita ensopegada, però queda força dissimulada.... jutgeu vosaltres mateixos.


En la segona filmació, la de l'Allelujah, no hi va haver entrebancs aparents...


* * *
Amb aquesta darrera actuació hem enriquit una mica més la de, ja per si llarg historial, 
de la nostra Coral Espígol. 
 
 

divendres, 7 de desembre del 2012

La guerra bruta... i moltes preguntes a formular

L'actualitat del dia a dia està més activa i més interessant que mai, i cada dia llegim i tenim més arguments per afirmar els nostres desitjos de marxar ràpidament d'Espanya que no ens vol cap mena de bé, al contrari, només pensa a com enfonsar-nos i lligar-nos de mans i peus... això fent-ho amb tota mena de males arts, i amb una guerra bruta...

Només llegint la premsa d'ahir ja he trobat diversos arguments que ho avalen..

 En Joan M. Tresserras, al diari ARA, deia això: "La conformació d'una majoria política sobiranista a Catalunya ha incomodat l'Estat perquè l'ha posat en qüestió. La seva reacció alarmada i irritada ha mostrat allò que, en etapes de claudicació catalana i amb el pop en repòs arrapat a la roca (metàfora de l'Estat), molts no volien veure: que ja érem una presa. Tan dòcil i adaptada a la captivitat que, no posant en risc la continuïtat de l'estat ni el drenatge de recusos, no calia fer evident la seva condició.
Però, quan la presa ha volgut anar a passejar pel seu compte, han emergit d'entre la sorra els tentacles, les cordes i les manilles que ho impedien. Pressió jurídica, maltractament econòmic, difamació i distorsió informativa sistemàtica. Què ens havíem cregut...? - Pregunta núm. 1

Darrera del menysteniment a la llengua catalana, l'incompliment de compromisos econòmics o les amenaces i les accions recentralitzadores, hi ha una clara voluntat d'obtenir una victòria que renovi la subordinació catalana, la dependència. En l'Adn i en el sistema nerviós de l'Estat hi consta que Catalunya li pertany. I Catalunya ha desafiat l'amo, l'ha posat en evidència i li ha erosionat la reputació internacional (la poca que tenia). Al món, avui, tothom que estigui interessat per la política sap que Espanya té un greu problema a Catalunya. Algun instint remot del pop aconsellaria negociar, però la lògica de l'Estat demana càstig, exhibir contundència i obtenir venjança".

Pregunta núm. 2 - Algú pensa dimitir?
En l'editorial del diari ARA d'ahir, es pregunta si algú pensa dimitir per l'escandol del fals esborrany contra Mas?.
Resulta inexplicable que el ministre de l'interior hagi trigat tant a aclarir-ho. És un assumpte que es podria haver resolt en 24 hores, i no pas en 20 dies, si hi hagués hagut una mica més de diligència. Però el més greu del cas és que, lluny d'agilitzar la investigació interna per deixar clar que l'informe no tenia cap validesa -i evitar així qualsevol incidència en la campanya- diversos membres del govern espanyol (ses senyories ??) es van dedicar a escampar dubtes sobre l'honorabilitat del president de la Generalitat.
La mateixa vicepresidenta, S.S. de Santamaría, va donar crèdit a les informacions en un roda de premsa a la Moncloa i va comminar els jutges a investigar...
El mateix va fer el ministre d'Hisenda C.Montoro, i fins i tot la secretària general del PP, Dolores de Cospedal, que en un acte al final de la campanya va acusar els dirigents de CiU de considerar que era "normal" tenir comptes a Suïssa... (gran vergonya, senyors, i gran irresponsabilitat)... i jo pregunto? No podríem posar querelles criminals per injuries, falsedad i difamació a aquestes "senyories" del nostre Estat tan galdós??.

I per acabar-ho d'adobar, el ministre de l'interior, J.Fdez. Díaz, és el responsable polìtic més directe de l'escàndol i no ha sigut capaç ni de trobar els culpables de la filtració?. Però, no solament això, tot el govern de Rajoy és còmplice d'una operació que tenia l'objectiu d'interferir en la voluntat política dels catalans. Per això, lluny de girar full, més que mai cal preguntar-se ben alt: ALGÚ PENSA DIMITIR??

I ara sóc jo qui fa la Pregunta núm 3: en la seguretat més absoluta de que aquesta guerra bruta per part de la maquinària corrupta de l'estat, va influir de manera definitiva en el resultat de les darreres eleccions, i va perjudicar clarament les aspiracions del candidat senyor Mas, qui de no haver estat per la campanya de desprestigi i infàmia que va sofrir, probablemente hagués millorat substancialment els resultats de les eleccions, o potser hagués aconseguit fins i tot la majoria absoluta. Davant d'aquesta realitat tan escandalosa, pregunto altre cop, perquè no s'invaliden aquestes eleccions i les tornem a plantejar??, un cop aclarits els tripijocs de la maquinària estatal, de les mentides i les injuries de la premsa mediàtica madrilenya, i veuríem com surt a la llum una realitat diferent?.

I encara regirant el diari esmentat, en la columna de Sebastià Alzamora, que no té desperdici, parla de L'"esfondrament del sistema", comentant els casos de corrupció de Díaz Ferrán i altres perles semblants, que va arribar a dir "que s'ha de treballar més i cobrar menys"... i que es fotin (o que se jodan que va dir aquella A,Fabra). Això sí: per molt que es foti, el personal continua tenint ulls i orelles. I així veu i escolta com, mentre l'atur segueix augmentant i les pensions es congelen, mentre es decreta una amnistia fiscal per a grans defraudadors, i la pressió fiscal augmenta implacablement sobre les classes mitjanes, mentre es comprova que totes i cadascuna de les promeses electorals del govern eren un cúmul de mentides divulgades a consciència i amb traïdoria, mentre passa tot això, va emergint dia rere dia la lletja realitat d'una elit dirigent (banquers, polítics, grans empresaris, prohoms d'institucions públiques i privades) insuportablement podrida i abocada durant anys i panys al lladrocini i la cleptocràcia...!!!

Cas Palau, cas Mercuri, cas Creuer, cas Over Marketing, cas Gürtel, cas Palma Arena, cas Pretòria, i cas els Collons (del cèrvol al cap), i tot el que vostès vulguin. Cas rera cas ens aboquen a la darrera casuística: la de la indignació, la desafecció i qui sap si aviat, vist el darrer escàndol amb la llei Wert, la de la desobediència i insubmissió.

Si mirem atentament els milers de piulades que cada dia apareixen al Twitter, ens adonarem del descontentament general i de les moltes veritats que s'hi diuen, com aquestes: "En tot procés d'emancipació arriba un moment crític en què es produeix un allau de desconnexions d'entitats i institucions. A Catalunya ja hi som" J.Huguet;  "La reacció a l'atac de Wert no ha de ser el retorn al catalanisme de resistència, sinó una raó més per avançar cap a l'independentisme resolutiu" C.Noguera

Per això tots tenim pressa, molta pressa, per a afegir-nos a l'Operació sortida... no la d'aquest pont constitucional, no... sinó a la que ens descriu el dibuixant.... Som-hi...!!!


* * *





dimarts, 4 de desembre del 2012

Una altra estocada del govern contra Catalunya...


Total insubmissió i menyspreu davant d'unes lleis injustes...

Com va dir en Thomas Jefferson: 
"Si una llei és injusta, un home no només té dret a desobeir-la, sinó que s'ha de comprometre a fer-ho".

* * *

dilluns, 26 de novembre del 2012

El dia després... Ras i curt...!!!


I per complementar i contextualitzar aquesta imatge indiscutible, afegeixo el comentari que avui mateix fa l'Antoni Bassas a la contraportada del diari Ara:

La realitat és que avui al Parlament hi ha pràcticament les mateixes proporcions a favor en el Bloc sobiranista (+1), i en contra en el Bloc autonomista (-1) [unionista + PSC amb la seva ambiguïtat], de la consulta pel dret a decidir, que abans d'ahir.

"Però per més que avui Madrid respiri alleujat i els mitjans retirin els seus enviats especials a Barcelona, a Catalunya s'ha operat un canvi consistent en la substitució del nacionalisme per la naturalitat amb què molts catalans han trencat sentimentalment amb la idea d'Espanya i la seva vertebració en un estat autonòmic. I aquests catalans han repartit els eus vots entre CiU, ERC, ICV, la CUP i SI, encara que aquests darrers no hagin obtingut representació, però que sempre votaran a favor d'un estat propi. 
Hi ha, per tant, una àmplia majoria al Parlament enviada per catalans que no renuncien al somni d'una Catalunya lliure. I la pluralitat amb que han votat demostra que el sentiment és transversal, que és el que li passa a qualsevol país del món: que gent d'opcions ideològiques molt diferents coincideixen en el sentiment nacional.

La política té tendència a la complicació i més en un país amb doble eix, com el nostre, però tan irresponsable seria ignorar que el camí cap a l'estat propi va quedar tocat ahir a la nit -com bramaran eufòrics des de Madrid-, com oblidar els vots de tots els catalans i catalanes que el desitgen i no estan disposats a abandonar".
* * *


dimecres, 21 de novembre del 2012

Les "perles" de la campanya... (06)



1ª perla: La delegada del govern a Catalunya, sra. Llanos de Luna, ha descarrilat... 


La pobra es veu que no viatja gaire amb RENFE i li ha fet il·lusió jugar una mica a trenets...
Ha promogut un expedient judicial totalment absurd sense cap fonament i sense cap informació, ja que imputa unes despeses als ajuntaments que no van existir.  Esperem que ella hagi de pagar les costes del judici de la seva butxaca.

Per què, hauria fet el mateix si els trens s'haguessin llogat per anar a rebre la Roja ?, o per anar a rebre el Papa ?, o per qualsevol altre carallotada.... Ai, en quin país vivim, i quina mediocritat de polítics que tenim...!!!
Estem ben apanyats... si no fugim aviat, ens ensorrarem tots junts... Cames, ajudeu-me !!!

* *


2ª perla:

El magnífic i mig "extraterrestre" ministre d'Hisenda, Montoro, amb la seva conyeta habitual, la seva ironia menyspreativa i superba, diu que qui ha de comparèixer és qui té els comptes a Suïssa...

Que no veus, carallot, que estàs agafant les injúries i les mentides sense fonament del Mundo, que ja el jutge ha dit que no té cap constància, i els estàs donant categoria de veritat..., per distorsionar la realitat i amb la única i obcecada voluntat de fer mal... ?

Però quin criteri tant curt i tant mesquí es pot arribar a tenir per fer afirmacions d'aquest calibre.
Ministre Montoro, escolti, plegui de seguida, per favor, és urgent... La seva soberbia i xuleria són inaguantables...!!!

A més, cada cop que obra la boca per sentenciar alguna ximpleria, el prestigi del seu país es va ensorrant uns pams més... Estan fent mèrits per arribar a situar-se a la cua dels països amb el dèficit democràtic més flagrant...!!

Mentrestant cada dia van donant més i més arguments als Catalans per optar decididament pel camí de la secessió i la llibertat... Tant és així que ja tenim els passaports a punt...

* * *

dissabte, 17 de novembre del 2012

Un concert solidari de la Coral ESPÍGOL...


Ahir vespre, la Coral ESPÍGOL, va fer un Concert solidari en favor de la recerca mèdica de les Atàxies hereditàries.

Els beneficis que hagi generat el concert, per cert el teatre era pràcticament ple, es destinaran a la recerca mèdica sobre les atàxies i al coneixement social d'aquestes malaties.

L'organitzadora del concert va ser l'Associació Catalana d'Atàxies Hereditàries (ACÀH)
http://associaciocatalanaataxies.blogspot.com

El concert va tenir lloc a l'auditori del Col·legi Sant Josep,
del c/ Montseny, 31 (Gràcia), de Barcelona

Constà de dues parts, com podreu apreciar en el programa que adjuntem

La primera part fou més de tall clàssic, tots uniformats de color fosc, amb cançons variades del nostre repertori, en diferents idiomes, francès, rus, basc, italià, castellà, i tres en català.

 La segona part fou una estrena i una primicia de la Coral, ja que per primera vegada cantàvem un repertori nou format per cançons de la nostra joventut, cançons ben populars  que han marcat molts dels episodis de la nostra vida, i ben conegudes per tohom, com podeu apreciar en el programa, amb compositors tant populars com coneguts: Georges Moustaki, amb Le temps de Vivre, va obrir la segona part, per la qual ens vam canviar de vestuari per estar més d'acord amb l'època que volíem representar, de més llibertat, obertura i menys tradicional...
Seguírem amb les cançons de:

John Lenon, amb l'Imagine;  
John Phillips, amb California dreamin' ;
Paul Simon and Art Garfunkel, amb Scarborough Fair;
Carole King, amb You've got a friend;
Eric Clapton, amb Tears in Heaven (la sentida cançó en memòria del seu fill petit mort en accident als 4 anys i mig);
Leonard Cohen, amb Hallelujah;
i finalment la fantàstica "What a Wonderful World" que tan meravellosament interpretava Luis Armstrong.


El concert, com és habitual, sempre sota la eficaç i experta direcció del Quim Manyós
i també ens ajudà a crear el clima adequat el magnífic acompanyament al piano de 
Juan Diego

Veieu a continuació una mostra de les cançons que vam interpretar, gravades per la Marta,
la nostra reportera habitual...

La Coral ESPÍGOL interpreta l'HALLELUJAH de Leonard Cohen


La Coral ESPÍGOL interpreta la cançó "What a wonderful World"


La Coral ESPÍGOL interpreta la cançó IMAGINE, de John Lennon (un fragment)


* * *







divendres, 16 de novembre del 2012

Les "perles" de la campanya... (05)

La perla negra, de fama mundial

 La "perla" d'avui és de categoria estratosfèrica...

El magnífic senyor Bono, s'ha despatxat fent unes declaracions increïbles. Que si no fos perquè creiem que no ha perdut encara el seny, tot i que pugui semblar-ho, perque creiem que és un home mínimament intel·ligent, encara que a voltes no ho sembli, doncs mireu el que va arribar a dir ahir:

Va comparar la situació de l'Alemanya Nazi amb el Nacionalisme català...!!, dir això amb cara de babau... és d'una mala fe profunda, de ganes de crear confusió i de tocar allò que no sona...,
i sobretot, i per damunt de tot, tal com avui s'ha comentat a la tertúlia dels matins a TV3, és d'una misèria intel·lectual total.

Aquest señor (no sé si li escau el tractament), s'ha retratat ell solet, per la seva curtesa, per la seva imperícia, i per la seva misèria personal i política.

* * *
Amb el "calibre" d'aquesta sola perla, per avui ja n'hi ha ben bé prou...

dimecres, 14 de novembre del 2012

Les "perles" de la campanya... (04)





Malgrat que avui és dia de Vaga general... els "peperos" no descansen en el seu atac i en la seva inesgotable producció de bajanades...


Les darreres més destacables han estat:

1.- la madama Dolores de Cospedal dient: el señor Mas tiene desvarios...!!!
     (sort que no va dir tiene devaneos...)

2.- l'altra, encara més madama, doña "Espe" Esperanza Aguirre diu: que Catalunya independent seria "una república bananera"...
(els exportarem el plàtans, no pateixin), i que necessita "un govern que es deixi de collonades"...
(per aquesta excelsa sra. que un poble vulgui expressar la seva voluntat lliurament és una collonada).
La collonada si que és el magnífic toro d'Osborne que encara tenen per les carreteres lluint els seus atributs...

* *

Nota: sort en tenim que encara no hem perdut el sentit de l'humor i sinó mireu que deia el nostre estimat Pepe Rubianes...



* * *
Des de Madrid -i corresponsalies polítiques i mediàtiques a Barcelona- s'insisteix a fer veure que la Unió Europea s'ha posicionat oficialment per l'opció de fer fora d'Europa els catalans en cas d'independència. Partint d'aquesta afirmació, PP, PSOE i els seus seguicis mediàtics afegeixen que, a més, Espanya vetaria fins i l'infinit el reingrés de Catalunya.

I això és fals. Com va quedar clar el passat 15 d'octubre, la Comissió Europea només es pronunciarà sobre una hipotètica independència de Catalunya si Espanya ho demana. I Espanya, òbviament, no ho pensa fer perquè implicaria el reconeixement d'una possibilitat que Madrid s'esforça a negar que existeixi. Així que el debat i la decisió queden en suspens fins que, efectivament, l'escenari d'un Estat Català sigui real. Punt i final.

Salvador Cot, a Nació digital.cat

* * *
Per avui ja n'hi ha prou de ració d'exabruptes

dilluns, 12 de novembre del 2012

Les "perles" de la campanya... (03)


Han passat dos dies més de campanya i continuen els exabruptes, les amenaces, els disbarats, les bajanades i les fabulacions.... i com no podia ser d'una altre manera, també les mentides més recargolades...

Mireu sinó el que ha estat capaç de dir el qui fins ara em creia que era una persona assenyada, en Marcel·lí Iglesias, de Bonansa, de la Franja i parlant català... que el nacionalisme català s'asembla al nazisme... serà tros d'animal !!!

I un altre que la deixa anar pel broc gros, mister Margallo, ministre d'assumptes exteriors, diu: que pretendre fer un referèndum per part de Catalunya, és equivalent a un cop d'estat jurídic...!!!

Consultar al poble sobirà sobre si vol ser una cosa o l'altre, equival a un cop d'estat ?, a quina ment escalfada i distorsionada se li pot acudir una bestiesa semblant ?.

I només portem quatre dies de campaña. Resistiran les nostres neurones a sentir tantíssimes bestieses?
Fins a on seran capaços d'inventar mentides, de distorsionar la realitat, amb les intencions més recargolades per intentar espantar i acollonir als catalans...? però resulta que nosaltres ja no tenim por, estem decidits i llençats, i tenim un lider valent a qui donarem suport.
 Són realment ells els que sí estan (com diu el #hashtag de twitter) #estancagats

Demà seguirem recollint disbarats...

* * *

diumenge, 11 de novembre del 2012

Les "perles" de la campanya... (02)


Ara, en el segon dia de campanya, els "peperos" ens amenacen amb una travessia de 40 anys pel desert... com el poble jueu en busca de la seva llibertat...

I a més, com a càstig, ens cauran a sobre les deu plagues d'Egipte tal com les descriu el llibre de l'Èxode:

1.- l'aigua convertida en sang
2.- la invasió del país per les granotes
3.- la plaga de mosquits, polls i puces
4.- tota mena d'insectes atacaran persones i bestiar
5.- una pestilència que acabarà amb tots els ramats
6.- tota mena d'úlceres i granellades amb una picor insuportable
7.- una gran tempesta amb pedregada que destruirà tots els conreus
8.- la fantàstica plaga de llagostes...
9.- l'obscuritat més absoluta damunt del país
10.- i finalment la mort de tots els primogènits...

Per tant, després de tanta calamitat gairebé segur que no quedarà ni un català a sobre la faç de la terra.

Aquest és el futur que segons el "PPePPeros" ens espera si tenim la gosadia d'independitzar-nos...!!!

Ai - las...!!!

dissabte, 10 de novembre del 2012

Les "perles" de la campanya... (01)


Aquesta campanya electoral promet ser distreta, i més quan hi ha partits que poden arribar a dir toda mena de bajanades i inventar fabulacions que si no fos perquè són esperpèntiques, poden arribar a ser fins i tot divertides...

En tenim un primer exemple, com no podia ser d'altra manera, per part dels "PePeros", que en el primer dia ja han arribat a dir i a insinuar "que amb la independència s'obligaria a catalanitzar els cognoms"...

Se suposa que es volen referir a tots els que hem nascut i/o vivim a Catalunya però tenim cognoms castellans o aragonesos, com és el meu cas. I a sobre posen d'exemple el catalaníssim cognom Garcia...!! - Fa tota la impressió que els populars catalans prenen els seus votants per estúpids, o per menors d'edat, perquè puguin arribar a creure's una bajanada d'aquest calibre...

Doncs, sí estimats amics, família, companys, blocaires i tutti quanti... 

Sapigueu que jo que sempre he tingut un cognom aragonès un pel complicat i fàcil de deformar, Sorrosal, com m'ho han fet infinitat de vegades al llarg de la meva vida. Si haguéssim de fer cas als peperos, a partir de la propera independència de Catalunya jo passaré a tenir una nova personalitat, i el meu nom serà:

Salvador Sotaelroser del Pujol

Oi que serà divertit...?? 

* * *

divendres, 9 de novembre del 2012

dijous, 11 d’octubre del 2012

Guineus al Congrés...?

Sí, sí, riuen com guineus, o potser millor, diria que riuen com a hienes (*) esperant menjar-se la presa que altres han caçat anteriorment amb el seu esforç (simil: l'estat es vol menjar, de fet s'està menjant, l'esforç i la riquesa (la presa), que genera Catalunya)

La Hiena té fama de traidoria, d'aprofitada, d'actuar en grup per abatre l'enemic.... i tot això mateix estant fent "ses senyories" per més somrients que aquí puguin aparèixer... No són gens de fiar.
I intentaran abatre l'enemic, que en aquest cas vol ser Catalunya.
Però no se'n sortiran...!!

Avui mateix, a la portada de l'ARA, es recull una frase de José R. Villalpando, fiscal del Consell de Castella, del 1716 - "Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado"... I d'això en fa ja uns 300 anys i mai se n'han sortit, i ara volen tornar-ho a provar, i tampoc se'n sortiran.
Però aquest senyor potser era més fi que el ministre Wert, perquè a ell se li nota tot i molt, en especial la seva barroeria i mala fe, i també la seva ignorància.

I per si no fossin prou tots els atacs a la nostra economia per l'espoli constant, a la nostra llibertat i a la nostra llengua, avui mateix sento pel noticiari de les 19 h. que el Tribunal suprem anul·la una convocatòria d'oposicions de la Generalitat pel tema del catàla, una altra cop de pal, una N-èsima atzagaiada i un N-èsim atac a la nostra llengua.
I després s'estranyen i s'escandalitzen perquè volem ser lliures i volem no haver d'estar-nos justificant constantment per utilitzar la nostra llengua materna.

I encarà més, el ministre d'exteriors, que ja ens deu considerar un país estranger a hores d'ara, ens compara amb els nazis...!!!  La que faltava pel duro... Això mereix una reprovació i una querella criminal per difamació i prevaricació. Realment, o tots estan molt nerviosos (els recomanaria til·la i Valium per la nit), o s'han begut l'enteniment.

Em consola pensar el "paperet" que aquests personatges estan fent a nivell europeu... S'estan cobrint de glòria i de prestigi, com hi ha món !!!. S'ho trobaran d'aquí poc quan tothom els conegui millor i puguin judicar quina poca categoria tenen, tant a nivell democràtic com a nivell d'estat... El prestigi d'Ejpañña (amb totes les ÑÑ que volgueu), se'n va per terra. Seran ells els que finalment quedaran fora d'Europa?... Qui vol fer una aposta?.

En voleu més arguments encara per demanar, què dic per demanar, per proclamar la independència ara mateix?
* *

(*) La paraula "hyena" deriva de la paraula grega "hyaina", que vol dir "porc", i te una llarga tradició d'associació amb la crueltat, la traïció i la cobdícia.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

El fenòmen de BUGARACH i la propera Apocalipsi de la fi del món...

Aquest darrer cap de setmana hem visitat la regió de l'Aude Pays Catahre, amb els amics i companys de POL viatges.

Es tractava de visitar alguns dels seus famosos Castells càtars, i passejar per la regió vitivinícola de la Fenolleda i de l'Haute Vallée de l'Aude.

Des de Rivesaltes vam agafar el petit tren turístic "Le Train rouge" que ens portaria fins a Axat.





Pel camí podem veure les vinyes com comencen a groguejar al peu mateix del castell de Quéribus, dalt la carena...




També durant el trajecte en el tren descobert, vam anar contemplant el paisatge, els castells i les vinyes de la vall...



   
 (l'imponent castell de Puilaurens, al damunt de Lapradelle)
 
 (arribant a Axat)
(s'intueix ja la tardor...)
I d'aquí anirem en autocar fins a Quilhan, on faríem nit.

Abans però,  a la tarda, vam visitar la localitat i castell d'Arques
 
 
 
 
 
Després, acabada la visita,  ens vam enfilar fins a la petita localitat de Rennes-le-Château, estratégicament situada en un lloc elevat, i on ja es comença a flairar el "misteri de Bugarach", ja que des d'aquest indret es té una visió privilegiada d'aquest Pech de Bugarach (1230 m.) el punt culminant de la serralada de les Corbières.
i és aquí on els rumors populars i esotèrics situen l'únic lloc on serà possible la salvació del gènere humà quan arribi la propera fi del món, que segons el Calendari Maya, hauria de ser el proper 21/12/2012.... Bufa...!!! ja hi arribem...!!

Sembla ser, també, que aquest rebombori ja fa temps que es comenta i es coneix, i els habitants del petit poble de Bugarach comencen a estar més que preocupats per la invasió de gent il·luminada i una mica peculiar que els està començant a arribar. Tant és així que ja estan demanant ajuda a les autoritats franceses per protegir-los de la invasió que els pot venir a sobre de gent pintoresca de tota mena i de tot arreu...

En els enllaços que us poso, podreu seguir una mica per on van els trets de tota aquesta "moguda"...

Ha estat divertit i interessant trobar-nos amb tot aquest fenòmen que desconeixia, i del qual hi ha fins i tot publicacions que pretenen ser serioses: The Bugarach phenomenon, by Thomas Gottin (en anglès).  Les llibrerires de la zona, i en especial a Rennes-le-Chateau, van plenes de llibres sobre temes esotèrics, de misteris, d'aparicions, de afiliacions, etc.

Vegeu sinó la inscripció que hi ha al damunt de la porta d'entrada de l'església Terribilis est locus iste” (Aquest lloc és terrible) és la inscripció que dóna la benvinguda a l'església de Rennes-le-Château,
un mal presagi d'allò que han de trobar aquells que ingressin, tot esperant trobar un lloc de recolliment..., i on, a més, just a l'entrada et rep una figura inquietant, la del dimoni Llucifer...

 Hi influeix també la rocambolesca història del mossèn del poble que diuen va trobar uns manuscrits on es parlava de la família de Jesús, de la seva dona i dels seus fills...

¿Va ser aquest capellà Francois Bérenguer Saunière  el responsable de guardar el secret de la descendència de Jesús i Maria Magdalena a Europa? Un document inèdit, que de ser cert, podria fer trontollar els fonaments del catolicisme?, etc. etc. ... i embolica que fa fort...!!!.  

(llegiu l'enllaç que us poso en el nom del capellà, on hi ha material abundant sobre el tema).

Tot plegat ha fet que aquesta regió, i tant aquest lloc de Rennes, com el de Bugarach, siguin llocs on, els molts partidaris de l'esoterisme, diuen que les forces tel·lúriques es manifesten d'una manera especial.

Marxem d'aquest indret tot contemplant la visió entre bromes, del lloc escollit per les previsions catastrofistes, per refugiar-nos i preparar-nos per la fi del món que s'acosta..., el Pech de Bugarach
* *
 Nosaltres hem tornat tots sans i estalvis de la visita, a no ser que a mi personalment, que sóc una mica descregut, el mal de panxa que vaig patir a l'endemà, i que em va deixar una mica descomposat i fora de combat, fos conseqüència d'un "càstig" de les forces del mal per no fer cas de tot el que allà s'hi respirava... Està per veure...

L'endemà, doncs, havíem de visitar el castell de Peyrepertuse i de Quéribus.
Al primer d'ells no hi vam poder accedir per un malentès de l'organització... no sabíem del cert si l'autocar podia arribar al peu del castell, i ens vam haver de conformar amb una explicació i una contemplació des de lluny, al peu del poble de Duilhac.  


  (després hem comprovat que sí que es pot accedir amb vehicle privat fins al peu de la taquilla on venen l'entrada..., per tant la nostra intenció serà tornar en una altra ocasió. Hem de trepitjar aquest lloc tant emblemàtic...)

El segon, el de Quéribus, sí que va ser accessible per la majoria del grup, no pas per mi que estava força "grogui", i pel que van dir els companys, sembla que està molt més reconstruït de quan el vam visitar nosaltres, ara fa exactament 15 anys. També hi haurem de tornar.

 
Vam anar a dinar al poble proper de Cucugnan, al seu Auberge,
 i finalment després de dinar, vam anar al petit teatre Achille Mir de la localitat, a veure un audiovisual titulat:
 "El sermó del capellà de Cucugnan"
una adaptació del conte burlesc per l'escriptor Henri Gougaud.

 És una història força simpàtica i originalment construïda,  amb dibuixos d'una gran simplicitat i bellesa...
 

 la llàstima és que en ser originalment en francès no vam poder seguir gaire bé tot l'argument.
* *

 Marxem finalment de Cucugnan, amb una última ullada al seu castell,
  i notant en les cames encara una certa tremolor tel·lúrica...

* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin