diumenge, 22 d’abril del 2012

XIPRE, anem a Nicòsia la capital dividida...(05)


Avui, dimarts 3 d'abril, sortim amb destinació a la capital de la República de Xipre, NICÒSIA (en grec ΛευκωσίαLefkosía; en turc Lefkoşa). 


Potser una de les úniques capitals al món que encara resten dividides, com podem llegir en aquest rètol a tocar del "check point", després de l'ocupació turca del nord de l'illa l'any 1974.

Començarem la ruta pel casc antic de la zona Sud, envoltada per les poderoses muralles venecianes del segle XVI, de gairebé cinc kilòmetres de longitud.


El nostre programa d'avui serà visitar en primer lloc el Museu d'Arqueologia, després la petita església de Sant Joan el Teòleg, del s.XVII, decorada amb uns frescos espectaculars... Dinar al centre històric i després creuar el "check point" per entrar a la zona ocupada turca, i visitar la catedral gòtica de Santa Sofia, ara convertida en mesquita, i després el famós caravanserai "Buyuk Han".

Comencem per l'important Museu d'Arqueologia, on podrem trobar autèntics tresors de l'època Calcolítica, com algunes figuretes treballades en pedra amb formes humanes en actitud oferent que durant aquest perìode van evolucionar amb claredat cap a formes abstractes cruciformes (*)



Durant el Calcolític, 4000-2300 a.C., s'inicia l'explotació de les mines de coure de la serralada de Troodos. La nova economia del coure obliga a una transformació important de la societat amb l'aparició d'estructures de poder i una religió més desenvolupada. Jaciments diversos, poblats i necròpolis, santuaris amb estatuetes de deesses de la fecunditat i imatges de toros, i la ceràmica vermella esmaltada... (*)

Vegeu alguns magnífics exemples d'aquestes ceràmiques







El Museu conté una meravellosa col·lecció de peces que abasta la dilatada història de l'illa de tres i quatre mil·lenis a.C.


Crida l'atenció l'enorme quantitat d'estatuetes, que eren ofrenes votives als santuaris xipriotes durant l'edat del bronze, que foren abandonats o destruïts per terratrèmols i les ofrenes van romandre "in situ" (*)






Edat del bronze, 2300 - 1200 a.C., Alasia/Enkomi es converteix en el gran port del comerç del coure. Les riqueses de Xipre a l'edat final de bronze són importants, es conserven lingots de coure. I cap al final de l'etapa hi ha invasions dels pobles del mar, migracions micèniques, el culte d'Afrodita, i l'apogeu de ciutats com Salamina, Kourion, Lapithos i sobretot Enkomi. 

Moltes d'aquestes ciutats en l'època clàssica van tenir relats i mites fundacionals amb presència d'herois grecs. En santuaris d'Enkomi s'han trobat imatges de culte dels anomenats "Déu del llingot", 
"Déu de les banyes"... (*)

Acabem la visita al Museu abans que caigui damunt nostre la maledicció d'aquesta deïtat que guardava una de les tombes, per les moltes imatges que vam captar dins el museu
malgrat la típica i habitual prohibició del "no photo". 
Però qui es podia sostreure a conservar tanta meravella...!!


* * *
Ens traslladem tot seguit a conèixer l'església de Sant Joan el Teòleg, passant per davant de l'edifici de l'arquebisbat de l'Església ortodoxa xipriota




bust de l'arquebisbe Kyprianos, que era el cap de l'Església ortodoxa xipriota a principis del s.XIX, en el moment que va esclatar la guerra de la independència grega.

i a la dreta el campanar de l'església Ayios Ioannis, l'evangelista, que fou construïda per l'arquebisbe Nikiforos en 1662, al costat de l'abadia benedictina de Saint John of Bibi 
(abreviatura de la paraula àrab "habibi" que significa "estimat",
 en referència a Sant Joan com el deixeble estimat de Jesús).


L'església està decorada interiorment amb uns espectaculars i magnífics frescos del s.XVIII, impossible de reproduir-los.

Des d'aleshores, sempre totes les consagracions dels nous arquebisbes tenen lloc en aquesta petita església-catedral

Es troba ubicada dins un complex que inclou l'edifici de l'Arquebisbat i el Museu d'art Bizantí, que conté una impressionant col·lecció d'icones antigues datades entre els segles IXè al XVIIIè, que també visitàrem.


Les joies d'aquest museu, a part d'algunes icones valuosíssimes, són els mosaics de Kankaria, obres paleocristianes del segle VIè. amb representacions de diversos sants i apòstols.


* * *
Anem a dinar a un restaurant típic del centre històric de la ciutat


En acabar el dinar ens traslladem tot seguit fins al pas fronterer "check point" situat al bell mig  del famós carrer de Ledra, l'eix comercial de la ciutat, per poder creuar fins la zona ocupada turca de Nicòsia.

Actualment està obert però sota un estricte control dels passaports de cada persona, i passen llista un per un comprovant la teva identitat.

Impresiona veure a pocs metres les barricades encara ben visibles que durant anys han impedit el pas d'un costat a l'altre de la ciutat.

El carrer de Ledra de la zona turca no té més importància que la de ser un gran basar ple de botigues estil "tot a 100", on diuen que tot es pot comprar a preus molt barats, segurament també perquè tot fa olor a mercaderies "made in china"...

Ens acostem en primer lloc a visitar la grandiosa i espectacular catedral gòtica de Santa Sofia, on a l'Edat mitjana eren coronats els reis, i transformada en la mesquita Selimiye durant el segle XVI, després de la conquesta de l'illa pels turcs.

Després de descalçar-nos, com exigeix la tradició musulmana, penetrem a la mesquita on et sorpren d'entrada veure l'interior d'una catedral gòtica totalment blanca sense cap imatge.


Observem la seva bellesa en silenci, mentre uns homes fan les seves pregàries rituals...



Sortint de la mesquita ens dirigim ben aprop a visitar un edifici ben interessant. Es tracta d'un antic "caravanserai" o posada, la Buyuk Han del segle XVI, que servia per acollir els comerciants 



Aprofitem per prendre un cafè i fer un respir per gaudir i contemplar aquest edifici tant peculiar i tant ben conservat



L'edifici consta de dues plantes amb 68 habitacions que s'obren a un pati interior per una galeria de voltes. 

Aquest edifici des de fora sembla una fortalesa. De fet, durant el període colonial, els britànics el van usar com a presó central de Nicòsia. Les finestres sempre a la part alta eren en part per a dissuadir els lladres, ja que s'hi allotjaven mercaders rics en les seves estances.


* *
Acabada la visita d'aquest interessant edifici, retornem al centre per passar altre cop el "check point" i un cop som a la zona comercial greco-xipriota aprofitem per a comprar algun petit record i cap a l'autocar que ens retornarà a la nostra base a Làrnaca.

* * *
Demà ens submergirem en la mitologia grega i anirem a conèixer el lloc on, segons la tradició, va nèixer la deesa Afrodita..., i també la zona arqueològica de Kato Pafos.

  • La crònica continua aquí...(06)


Lluitar contra les forces del mal...


Impossible fer bon futbol, si en qualsevol jugada se't tiren a sobre tres energumens d'aquest calibre.

Això no és ni futbol ni res que se li assembli, és lluita lliure pura i dura.

Quina vergonya que un equip que segurament guanyarà la lliga, ho faci jugant a tancar-se porugament al darrera, amb una muralla de 10 jugadors, esperant als pobres contraris que vulguin penetrar la barrera per saltar-los a la iugular, donar-los empentes i patades, i tirar-los per terra (en Ramos és un mestre) amb la massa sovint complicitat dels àrbitres.

D'això se'n diu futbol de qualitat ?, sí senyor..., i un rave...!!! -  Visca el Barça...!!!

Encara ens queda la Copa i la Champions, que guanyarem segur...!!!

* * *

dilluns, 16 d’abril del 2012

XIPRE, anem a la costa Nord... (04)


Encara som a dilluns 2 d'abril, i després de tot el matí voltant prop de la costa visitant el jaciment arqueològic de Salamina, Famagusta, i la basílica de Sant Barnabas, ara emprenem la pujada per camps de conreu cap a la magnífica serralada de Pentadaktylos, que separa de manera contundent la costa nord de la resta de l'illa.

La peculiar forma de l'illa de Xipre, presenta aquesta curiosa orografia on la serralada s'extén per la dreta acabant en una punta de llança espectacular d'uns 60 a 80 kms de llargada i entre 5 i 10 kms d'amplada, que apunta directament cap a la costa turca i siriana.


La serralada de Pentadaktilos (cinc dits) presenta aquest magnífic aspecte, 



i un cop superat el coll, ja albirem al fons la costa i la ciutat de Kyrenia.


A la falda de la serralada costanera hi ha un antic monestir anomenat Bellapaís convertit ara en hotel i restaurant on vam fer la parada per dinar.




Les restes del monestir ara conservades i bellament ajardinades donen al lloc un aire acollidor i amb unes vistes magnífiques sobre la ciutat.






Acabats de dinar ens dirigim cap al port de la ciutat de Kyrenia, que segurament podem considerar-lo com un dels ports naturals més bonics de l'illa,




i on destaca sobretot l'imponent castell d'origen bizantí que els francs i els venecians van convertir en una impressionant fortalesa.





Al seu interior es troba el famós Museu del Naufragi, que conté les restes d'un vaixell mercant del segle IV a.C. (trobades el 1968) que es dirigia a Orient, i va naufragar davant la costa Nord de l'illa amb tot el seu carregament d'àmfores que contenien vi, oli i cereals.


S'ha pogut reconstruir i museitzar adequadament les restes extraordinàriament força ben conservades del vaixell, i d'alguns productes que transportava després de més de 2500 anys del seu naufragi





sorprenentment s'ha conservat la pràctica totalitat del casc del vaixell després de tants milers d'anys

restes de llavors ben conservades
ametlles de fa més de 2000 anys...

* *

Acabada la interessant visita al Museu del Naufragi,
ens enfilem dalt el mur de defensa per fer alguna foto més i acomiadar-nos de la ciutat.
 

dalt de la torre del castell onegen les dues banderes que trobem per tot el territori, la oficial turca, vermella i la extra-oficial blanca i vermella que és la de la República Turca de Xipre del Nord (RTXN)**, estat proclamat el 15 de novembre del 1983 per la població turca de l'illa després de l'ocupació per part de Turquia el 1974. Estat que encara no ha estat reconegut internacionalment a excepció de Turquia.

** (La RTXN només és reconeguda pel govern de Turquia. La resta de governs i les Nacions Unides reconeixen la sobirania de la República de Xipre sobre tota l'illa. l'Organització de la Conferència Islàmica reconeix la RTXN com a estat constituent sota el nom d'Estat Turc Xipriota).


* * *
Avui ha estat un dia molt intens en el que hem après moltes coses sobre la història d'aquesta peculiar illa de Xipre. Ens toca retornar al nostre hotel a la costa sud de Làrnaca, tot travessant la frontera que hi ha al bell mig de la ciutat de Nicòsia, la capital de l'illa. Demá la visitarem amb més calma.


  • La crònica continua aquí... (05)






LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin