diumenge, 20 de maig del 2012

XIPRE, un comiat amb folklore local... (09)






Teníem encara unes hores lliures per anar cap a l'aeroport de Lárnaca, i vam aprofitar per relaxar-nos als jardins de l'hotel davant del mar...


















mentre recordàvem que ahir a la nit a l'hora de sopar, un grup de danses local, ens van obsequiar amb una mostra del seu folklore, i m'ha semblat interessant de posar-vos aquí uns petits exemples perquè també en pogueu gaudir...





El grup folklòric local balla una dansa tradicional, una mena de sirtaki, al menjador de l'hotel Golden Bay de Làrnaca.



El grup folklòric local balla una dansa tradicional, ara sí un autèntic sirtaki, al menjador de l'hotel Golden Bay de Làrnaca.



* * *

Amb aquests mostres del folklore típic de l'illa de Xipre, ara sí donem per definitivament acabada la crònica d'aquest interessant viatge.



XIPRE, Limassol, Curium (Kourion) i Omodos... (08)

El penúltim dia de la nostra estada a l'illa anirem a conèixer Limassol, l'antiga Neápolis, nom amb la que se la coneixia durant l'imperi bizantí. És la segona capital més extensa de Xipre. 

Es troba a la costa sud del país, a la badia d'Akrotiri. I és un dels ports comercials més importants del Mediterrani.



 
 L'objectiu aquí serà visitar la majestuosa Fortalesa-castell que avui acull un museu,

i també les elegants galeries del Mercat central, de l'època colonial anglesa.










 


A continuació ens traslladem cap a l'oest per arribar a les ruïnes de la ciutat de Kourion, l'antiga Curium romana.

Una antiga ciutat fundada a mitjans del segon mil·leni a.C. i considerat un dels conjunts arqueològics més importants de la Mediterrània oriental. 


Situada al damunt d'un penya-segat i dominant el Mediterrani, Kourion és potser la ciutat antiga de Xipre amb l'emplaçament més espectacular. Va arribar al seu màxim esplendor a l'època romana com ho demostra el gran estadi, el teatre i les luxoses termes de l'època. 


Es practicava el culte a Apol·lo i a Afrodita, i les dues deïtats tenien els seus temples dedicats.

Crida l'atenció els capitells d'aquest temple d'estil nabateu, coneguts també com a xipro-corintians.

 

 (els capitells d'estil nabateu...)

  Aquesta ciutat va ser una de les joies de l'Imperi romà d'Orient fins que va ser destruïda per un terratrèmol l'any 365 d.C.


Són de destacar la enorme Basílica, el baptisteri i Palau episcopal, la palestra, 
el teatre romà i les termes, 

 (la palestra, segle II a.C.)

 (un detall de la Palestra)
 (la Basílica)
 (en un bell emplaçament)

El teatre romà i les Termes...
 
 (tenia una capacitat per 6000 espectadors)

 (magnífics mosaics de les termes)


i encara les anomenades Cases dels gladiadors amb els seus famosos mosaics de lluites d'Ulises i Aquiles...





* * *
Després d'aquest bany en la història antiga, ens dirigim cap a la muntanya al vessant sud del massís de Troodos, fins al pintoresc poble d'Omodos, un dels més tradicionals i bells de l'illa, on dinarem 

 i després visitarem el monestir de la Santa Creu 




 i una premsa de vi medieval que encara manté una família del poble i on ens obsequiaran amb un petit tast de vins...


 (record de com tradicionalment premsaven el raïm)

(i el nostre guia Anibal, home simpatiquíssim, que ens acompanyà durant tota la visita a l'illa, natural d'Honduras, però casat amb una greco-xipriota i afincat de fa molta anys a l'illa)


* *
Acabem la jornada tornant al nostre hotel a Lárnaca, i veient com la gran lluna plena de Pasqua ens vol acomiadar dolçament de l'illa...


Demà al migdia agafarem l'avió que ens retornarà cap a Barcelona...

* * *
  • però aquesta crònica encara té un petit colofó aquí... (09)


dimarts, 15 de maig del 2012

XIPRE, el massís de Troodos i la ortodoxia...(07)




Avui, dijous 5 d'abril, anirem a conèixer la regió de la serralada de Troodos, el veritable cor verd de l'illa, amb magnífics boscos de coníferes, xiprers, cedres i també arbres fruiters.

Els cims més alts són l'Olimp (1952 m) també conegut amb el nom de Kionistra, (comparteix el seu nom amb la muntanya més elevada de Grècia considerada la morada de Zeus i de la resta dels déus grecs), Medari (1613 m), Papoutsa (1554 m), i d'altres de menor alçada.
L'exuberància de la flora a Troodos es deu a les seves condicions climàtiques (altitud, moltes pluges, temperatura i geologia). Hi ha a prop de 800 espècies botàniques, de les quals 72 són parcialment endèmiques i 12 són exclusives de Xipre.

Entre els diversos mamífers destaca una subespècie endèmica de mufló (Ovis orientalis, subsp. ophialis), de la qual n'estan molt orgullosos i està protegida, i fins i tot la tenen representada en la seva moneda de 0,05 cts. d'euro. Alguns de nosaltres el vam poder veure tot circulant des de l'autocar.

Durant l'era pre-cristiana el massís va ser utilitzat únicament per l'extracció de minerals, especialment el coure. Més tard, a l'Edat mitjana, molts habitants de l'illa es van anar refugiant a les muntanyes degut a les incursions a la costa dels àrabs i els mamelucs. Això va generar una gran proliferació de monestirs, esglésies i assentaments humans a la muntanya.

La situació dels temples, lluny de l'amenaçada línia de la costa, els va protegir i va convertir a Troodos en un important nucli d'art bizantí. Nou esglésies i un monestir són Patrimoni de la Humanitat, i a més hi ha moltes altres construccions entre les que destaca el monestir de Kikkos, un lloc central de pelegrinatge a l'illa i que visitarem a la tarda.

El llarg itinerari per arribar, sortint de la nostra base a Larnaca, fins als peus de la nevada muntanya de l'Olimp que vèiem a l'horitzó, 

ens fa passar ben a prop de la capital Nicosia, i a mig camí fem una parada a la localitat de Peristerona, on podrem visitar una bonica església ortodoxa dedicada als sants Hilarió i Barnabas, construïda al s. X, que és plena d'icones del segle XVI i alguns magnífics frescos ben conservats...


l'Iconostasi
icona de Sant Jordi
la nau central
icona de la dormició de la Mare de Déu
un magnífic fresc de la Verge
icona de la visita dels àngels a casa d'Abraham
l'absis de l'església de sant Hilari i Barnabas

Després de la breu parada i visita, reemprenem el nostre camí cap a les muntanyes i fem la següent parada a la localitat de Kalopanayiotis on anirem a visitar el monestir de sant Joan, el Agios Ioannis Lampadistis  del segle XI, un dels conjunts monàstics més interessants de Xipre. 


Aquest monestir és únic entre els altres de l'illa perquè gairebé està idèntic a com va ser fundat al segle XIè. L'església està dedicada a Sant Joan, amb la seva tomba i les seves relíquies, i decorada amb pintures del s.XII.


És un edifici magníficament conservat. Té tres capelles que s'ajunten sota una mateixa coberta de dues aigües i té els murs coberts per uns frescos molt acolorits, malgrat els anys, són dels segles XII al XV, en els quals s'il·lustra una bona part de l'Evangeli


(Dues petites mostres extretes d'internet)    

També hi ha una capella llatina, construïda a la meitat del s.XV, decorada amb murals bizantins i textos grecs escrits cap al 1500.


En aquestes aïllades esglésies de Troodos es custodia un llegat únic de l'art sacre bizantí, i alguns dels frescos paleocristians més fabulosos del món.

Des que la Unesco va declarar el conjunt com a Patrimoni de la Humanitat, en la dècada de 1980, s'han restaurat alguns, però encara emociona i interessa més veure aquells que encara conserven una pàtina centenària com és el cas d'aquest de Ioannis Lampadistis.

Els noms dels artistes que van pintar els frescos i icones, la majoria són desconeguts...

* *
Seguidament els nostres passos s'encaminen a conèixer el més famós de tots, el monestir de Kikkos, nom vulgar amb el que se'l coneix. És un veritable centre religiós i de pelegrinatge de l'Església Ortodoxa Xipriota, situat al bell mig d'un bosc de coníferes de gran bellesa. 

La germandat del monestir té 900 anys d'antiguitat, i aquest monestir es va transformar en centre espiritual i també va jugar una paper molt important durant la guerra de la independència. També ha contribuit a preservar la consciència històrica i ortodoxa dels xipriotes en els moments difícils que els ha tocat de viure... Una mica és com el nostre Montserrat...






El seu nom oficial complet és Monestir del Reial Sant i Stavropegic de la Panayia de Kikkos. 

El terme "Panayia" significa tota la santedat i és emprat en reverència a la Santa Verge. I s'anomena Reial perquè va ser fundat a través de la contribució financera de l'emperador bizantí Alejo I Comneno, i Stavropegic perquè una creu fou posada en la pedra fundacional, i això, en llenguatge eclesiàtic, significa que el monestir té autogovern en el marc de l'Església Ortodoxa Xipriota.

Va ser fundat l'any 1100, i dedicat a la Mare de Déu. De tots els tresors artístics que conté destaquen els meravellosos mosaics bizantins, i sobretot una icona de la Mare de Déu amb el Nen Jesús, anomenada la Icona Santa, que té la cara recoberta i mai es revelada per desig exprés de l'emperador Alexios, que d'aquesta manera li donà una major rellevància i misteri.Segons apunta la tradició, aquesta icona és obra de l'apòstol Lluc qui la va pintar havent conegut directament a Maria. I així ho representen en algun dels mosaïcs del monestir com aquests...

 
    L'església i el monestir han patit diversos incendis que van causar molts desperfectes en els frescos i els mosaics, i s'han anat restaurant diverses vegades, això fa que la majoria de mosaics que actualment podem contemplar siguin de factura força recent, encara que això no impedeix que els poguem admirar per la seva bellesa i perfecció... 

 Veurem alguns exemples espectaculars que hi ha tot al llarg del monestir i de la galeria superior interior... 

 

















 

detall del sòcol de la galeria superior
el bon samarità
retorn del fill pròdig
la pesca miraculosa
 
... a part dels tresors i icones reservats en el propi Museu del monestir 
que no vam arribar a visitar per manca de temps.

* *
Si voleu tenir més imformació sobre aquest important monestir de Kikkos podeu veure aquest enllaç

Amb aquesta interessant visita vam acabar el penúltim dia de la nostra estada a l'illa. 
Demà visitarem Limassol, Kourion i Omodos, per cloure el nostre periple per Xipre

  • La crònica continuarà aquí... (08)







LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin