dimarts, 20 d’agost de 2019

Dies de natura a la vall de Ribes...

Hem gaudit d'uns dies de repòs i natura a la Vall de Ribes (Ripollès), en un hotel-spa, enmig de la muntanya on s'hi respira pau i silenci... (Ribes es veia allà al fons)

A Ribes de Freser aquests dies celebraven la seva festa Major, per aquest motiu hi havia molta gent i era sempre difícil trobar un aparcament si volies baixar per participar en algun dels actes de la Festa.

Ho vam fer un parell de vegades ja que també teníem família i amics que passaven aquests dies aquí.

Però nosaltres, sobretot, ens vam voler dedicar a voltar pels diferents pobles de la vall per descobrir racons amagats i alguns pobles que encara no havíem trepitjat mai.


El nostre hotel era situat al mig d'un prat, uns quants metres per damunt de la població, i al peu dels cims de la Serra Cavallera i el Taga, i amb vistes al Balandrau, Torreneules, Bastiments, etc.
 El primer dia d'estada al poble el vam dedicar a recórrer els seus carrers i places i a passejar pels entorns, enfilant-nos fins un passeig elevat amb bones vistes sobre Ribes i amb un parell de fonts interessants.



Dues fonts amb històries per contar...


















El poble de Ribes els travessen dues vies principals, per un costat el riu Freser,
 i per l'altre la via del cremallera que dona accés a la Vall de Núria.
Des de l'alçada del passeig tenim una vista molt bona de l'entorn que ens permet veure amb tot detall, i amb l'ajuda del zoom de la càmera, el privilegiat emplaçament del nostre hotel.
I des de l'hotel la vista, en direcció sud-est, del Taga omnipresent
El primer poble que visitarem a l'endemà serà el de Campelles.

Farem una ruta que ens van recomanar, no la carretera principal, sinó una d'alternativa que fa una mica més de volta però permet gaudir d'unes bones vistes i d'uns boscos interessants...
La serra Cavallera al fons 
Tot el massís del Puigmal davant nostre, 
I altre cop el cim del Taga 
 Arribem a prop del migdia al poble de Campelles
amb temps per fer-hi un tomb pels seus carrers,


prendre un refresc, i preparar-nos per un bon dinar en un restaurant que ens havien recomanat i que també jo recomano després de l'experiència... "Cal Ras". Cuina ben elaborada, ben presentada i de qualitat, i gent molt amable.

* * * 
La majoria de les tardes les vam utilitzar per fer una mica de relax, migdiada, i cap a mitja tarda una mica d'exercici a la piscina de l'spa, aigues fredes i calentes, sauna, jacuzzi, etc. 
* *
L'altra sortida interessant que vam fer fou la de visitar un indret que havíem conegut de molt joves quan érem aquells excursionistes que ens menjàvem les muntanyes amb delit i gairebé sense cansar-nos... però d'això ja fa més de 50 anys 

Tot just arribar, des de la placeta que hi ha davant de l'hostatgeria, tenim una vista privilegiada de l'entorn
El poble de Gombrèn al fons, des d'on parteix la pista que arriba aquí dalt al santuari
 Magnífica panoràmica amb el Pedraforca ben visible al fons.
Una llarguíssima escalinata condueix fins la porta de la petita ermita dedicada a Santa Maria, que es troba encastada al penya-segat o cingle de la Serra de Sant Pere, a uns 1370 metres, en el municipi de Gombrèn, comarca del Ripollès.

Just sobre el cingle on està situada la capella hi ha l'església de Sant Pere de Montgrony.
 
És un dels principals centres de devoció mariana del Ripollès i fins de les comarques veïnes. La capella es troba adossada a la gran penya per la qual puja l'atrevida escala que guanya el pla de Sant Pere. 
Aquesta escala comença a la plaça davant l'hostatgeria del santuari, i la capella, o santuari pròpiament dit, és a mitja escala i té com a mur de la part nord la penya nua. 

S'hi venera una imatge de la Mare de Déu. Es tracta d'una verge negra, refeta en gran part després que un incendi casual, el 1892, destruís l'antiga, segurament del principi del segle XIII, que probablement havia ja estat venerada a l'església de Sant Pere.


Les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Montgrony són del 1400, època en què tenia ja un petit edifici a l'indret actual. L'edifici modern fou bastit el 1650-52.

"Una tradició vol que fos trobada el 804 per un pastor i un bou de Can Camps, prop d'una font que hi ha a un quart d'hora del santuari, a mig pendent de la costa, on s'erigí una capelleta amb una inscripció al·lusiva i una imatge gravada que deixa anar l'aigua pels pits; per això ha estat anomenada la Mare de Déu de la Llet i advocada per les dones que alletaven els seus fills. Font, imatge i inscripció, on es parla del primer i llegendari Hug de Mataplana del 804, són obra del segle XVII, coetànies de l'època de construcció del santuari".

Sant Pere de Montgrony es troba en el pla que forma el serrat de sant Pere, un assentament privilegiat amb vistes a tota la comarca...
 De retorn al pla de l'hostatgeria, decidim quedar-nos a dinar, 







després prendrem un cafè a la terrassa, a l'ombra d'un til·ler, gaudint de la bona vista...  
* * *
L'endemà era 15 d'agost i Ribes estava en plena Festa major. Vam poder participar una estona en la cercavila dels seus gegants, en Manelic i la Núria.
De camí cap al centre de la vila ja els trobem a punt per la desfilada... i al cap de poca estona ja circulen pels carrers fent alguna dansa ritual
 * *
Encara ens quedava un altre poble proper per visitar Pardines.
En un dissabte força calorós enfilem per una carretera sinuosa fins al centre de la població i anem a fer un tomb per conèixer una mica l'indret.

L'antic safareig encara en ús.




 Dos racons del poble
I aquí l'anunci d'on dinarem "Can Manel", un antic bar de poble regentat per un matrimoni de certa edat...  
Tota una institució que ens va fer patir una mica, no pel menjar, que fou abundant i bo, sinó per l'atabalament de l'home, en Manel, un neguit que no parava amunt i avall, servint begudes i vermuts, i parant taules.

L'atabalament li va durar fins a l'hora de pagar, ja que per fer els comptes feia servir una petita llibreta que era tot un poema, amb les pàgines tant aprofitades de números atapeïts que semblava talment un joc de rol... Finalment ens va acabar cobrant la seva dona en una de les poques estones que va sortir de la cuina on estava atrafegada fent dinars.

Experiències curioses i divertides que sovint trobes quan circules per aquests petits pobles de muntanya
 * * *
Hem passat uns dies gaudint de la natura, coneixent pobles petits, gent maca i diferent, hem tastat una festa major de poble, ens hem relaxat, també hem menjat bé, i sobretot hem oxigenat els pulmons.

Ara aviat encarem el més de setembre amb una perspectiva de tardor que segurament serà "calenta". 
El nostre país està en un moment històric i dependrà del que passi en el mesos propers perque tirem endavant cap a la llibertat total, o reculem enrere de manera ben penosa. 

I com deia el nostre enyorat Miquel Martí i Pol...

Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
 
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible. 
 

* * *
 

dimarts, 6 d’agost de 2019

SUÈCIA, túmuls vikings i assentament de pedres rúniques...(09)



El primer desplaçament del dia ens porta fins a l'indret de ANUNDSHÖG.

Aquí trobarem un antic i espectacular túmul funerari de grans dimensions, accessible per una escala de fusta, datat entre l'Edat del bronze i l'Edat del ferro tardana (800-500 aC).


 Tot l'entorn està ple de monòlits que poden correspondre a tombes de diversos enterraments...










(el gran túmul)
Una visió des de dalt del túmul
També, al costat mateix del túmul es troben dos grans monòlits de pedra en forma de vaixell.
Probablement aquestes formacions en forma de laberint formaven part d'alguna cerimònia religiosa o d'iniciació..
Durant segles, aquesta zona es va erigir com a centre cultural de tota la regió oest de Mälardalen.
* * *
Seguidament, després d'haver pujat dalt del túmul, observat aquest curiós camp mortuori i llegida tota la informació al respecte, seguim la nostra ruta i ara ens dirigim cap a la ciutat de VÄSTERÄS, una de les ciutats més antigues de Suècia situada en l'estuari del petit riu Svartän que creua la ciutat cap al llac Mälaren.

La primera visita la fem a la seva petita catedral













 

Amb una doble entrada d'accés on es conserva una porta de fusta medieval











 

A l'interior hi ha elements força interessants, com la tomba del sant patró, un orgue força complex, i una pila baptismal molt guarnida amb joies, i un retaule a l'altar major


 























Un vitrall modern, i

L'estàtua del promotor a l'exterior del temple








Tot seguit fem un tomb per la ciutat veient els edificis antics de fusta que encara avui es conserven en un barri al voltant del petit rierol.


De camí cap al restaurant on dinarem, veiem altres edificis i places de la ciutat,
(un monument a la bicicleta)


Diverses mostres d'arquitectura clàssica i moderna.
* * *
Finalment, després de dinar tornem a l'autocar per a dirigir-nos a la zona anomenada RUNRIKET (el Regne de la Runa), localitzat entre els municipis de Täby i Vallentuna, al nord d'Estocolm.

Allí es troba el més gran assentament de pedra rúnica conservada del món.
"Les esteles rúniques són pedres amb inscripcions. S'aplica aquest nom a roques erigides com a monuments recordatoris i/o funeraris.
Les pedres rúniques generalment eren monuments commemoratius de la mort d'algun home i originalment moltes estaven decorades amb colors vius.
La tradició va començar en el segle IV, però la majoria daten de l'época vikinga, i va continuar fins al segle XII".

Nosaltres farem una passejada per aquests bells paratges situats enmig d'una zona boscosa, tot explorant la història del lloc i veient diferents exemplars i tipus de roques.

 

"Es localitzen principalment a Escandinàvia i són particularment nombroses a Suècia, on es compten més de 3430 pedres rúniques, encara que també hi ha en tots els llocs on es van assentar els vikings. La suma total en el món és d'unes 6000".


La tradició d'erigir pedres amb inscripcions apareix per primera vegada entre el segle IV i el segle V, a Suècia i Noruega.

"Aquestes primeres pedres rúniques estan habitualment situades al costat de les tombes.​ Les primeres pedres aparegueren a Dinamarca entre el segle VI i el segle VII, i n'hi ha unes 50 a Escandinàvia del període de les invasions bárbars.​ La majoria d'elles es van fer en el període entre 950-1100, i també la majoria es van trobar a Suècia i Dinamarca, i unes poques també a les illes britàniques".

Totes elles són adornades sempre amb dibuixos, creus, i serps, i amb missatges escrits en l'alfabet rúnic amb el qual es comunicaven els vikings.
"Un alfabet rúnic es compon d'un conjunt de signes anomenats runes. La característica principal d'aquest tipus d'alfabet és el suport on fou escrit, generalment pedra i fusta; això fa que les runes presentin formes rectes i anguloses. Aquests alfabets van ser usats en l'antiguitat per a escriure llengües germàniques, principalment a Escandinàvia i les illes Britàniques. També s'han denominat amb aquest terme altres alfabets, per la seva semblança, encara que no tinguin cap relació genètica. Totes les varietats poden ser considerades un antic sistema d'escriptura de l'Europa septentrional. L'origen d'aquests alfabets germànics sembla ser l'alfabet llatí. A cada lletra se li assignà un nom i se li atorgà algun tipus de poder esotèric". 


"El nom que es dóna als signes d'aquests alfabets és el de runa, a diferència de lletra del llatí i grec, com apareix enregistrat ja en un bastó tallat a alemany del segle VI i també, possiblement com a runo, a la pedra Einang (segle IV). Aquest nom procedeix del femení germànic de tema en -ō *rūnō, de l'arrel rūn-: gòtic rūna (runa en gòtic), que significa secret (en comparació amb el finès, que agafà el cognat rúnic amb el significat de poema)".

Al costat de l'església i cementiri de Vallentuna, trobem algun altre exemplar de pedra rúnica.
i una curiositat notable, uns signes de l'alfabet rúnic gravats en el mateix llindar de la porta de l'església...
també ens crida l'atenció alguna placa commemorativa ben original i musical en aquest cuidat cementiri. 

* * *
Acabada la jornada d'immersió en el món dels túmuls i de l'original singularitat de les pedres rúniques i el seu alfabet viking, retornem a la ciutat d'Estocolm encara a temps de veure, a la porta de l'hotel, com els suecs aprofiten per a prendre els darrers raigs de sol de la tarda... tenen un estiu molt curt i ho volen aprofitar al màxim.  
 * * *
Aquí tanco, ara sí definitivament, aquesta crònica del nostre darrer viatge a Suècia, del 8 al 15 de juny 2019. Encara demà dissabte al matí, en les poques hores que ens quedaven per agafar l'avió, aprofitem una estona de temps lliure al cor històric de la ciutat, el Gamla Stan, per visitar l'edifici de la borsa, avui seu de l'Acadèmia Sueca i del premi Nobel, que acull una mostra permanent dels populars premis.

Amb un peu a l'aeroport, diem l'adéu definitiu -Hej dä- a aquestes terres de Suècia que ens han acollit durant una setmana. Ha estat una experiència, una vegada més, molt enriquidora. Hem vist i après coses que desconeixíem totalment, hem conviscut uns dies en un país que funciona, super civilitzat, i marxem contents i més savis que mai...!!

* * *
  • Fi de la crònica en 9 capítols 

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin