dilluns, 18 de setembre del 2017

Coneixem la mítica ruta dels buscadors d'or, a través de la regió Cariboo-Chilcotin-Coast ... (09)

Diumenge 20 d'agost

Ahir al matí vam sortir del peu del Mount Robson, a tocar de la cadena muntanyosa dels Cariboo Mountains, allà on acabava la famosa y mítica ruta dels cercadors d'or anomenada Cariboo-Chilcotin-Coast, per dirigir-nos fins a la costa del Pacífic.

La ruta començava a la mateixa costa, a Vancouver i s'estenia per tota la Columbia Britànica fins arribar a la localitat de Prince George, la població més gran del nord de la BC.

Nosaltres no recorrerem tota la ruta, evidentment, però si que farem una petita part i podrem copsar l'ambient d'aquella època.

En els primers quilòmetres ja comencem a veure terra cremada...













Fem un petit descans o parada tècnica a prop de Savona, 


 i des d'aquí ja podrem admirar l'immens llac de Kamloops, en un paisatge totalment diferent dels que hem estat veient aquests darrers dies.
 Pel panel informatiu veiem que la zona s'anomena la Gold Country, imaginem
que deu ser pel color torrat tant notable de la vegetació que podem observar...
A continuació seguim la ruta camí de Cache Creek, a uns 40 kms. de Savona, i continuem veient més terra cremada pels incendis del passat mes de juliol

A prop de Cache Creek, visitarem un ranxo, el Hat Creek Ranch, un autèntic vestigi western de l'època de la febre de l'or. Allà ens trobarem un ambient que ens farà remuntar en el temps fins al segle XIX.


Aquest ranxo era un lloc clau per proveir tots els cercadors d'or abans dels seus terribles viatges cap al nord, a través d'una regió totalment salvatge i d'una naturalesa extraordinària...
(ho veurem en els dos videos que adjunto més endavant)
* *
"El vast paisatge de la ruta del Cariboo-Chilcotin-Coast, s'estén des de la naturalesa de la costa del Pacífic fins a les muntanyes de la serralada dels Cariboo. Entre els boscos, els llacs amagats, les crescudes dels rius, les planes daurades, i el Parc Provincial de Tweedsmuir, el més gran de BC. 
Aquesta és una regió amb un passat ric en l'esperit d'aventura, un terreny descobert per empresaris i entusiastes, artistes i exploradors a l'aire lliure".

* *
Quan arribem al ranxo Hat Creek, personatges vestits d'època, durant el transcurs de la visita, ens aniran explicant com transcorria la seva estada en aquest lloc i els costums que tenien. Ho feu una noia joveneta, abillada per a l'ocasió
























que a voltes va establir uns diàlegs força divertits amb el nostre guia, en Jean-Clement, que podeu veure reproduïts aquí i que a estones ens va fer riure de valent... (és un video a YouTube, que podeu obrir clicant l'enllaç adjunt)
https://youtu.be/dSt9vXqDNG8

També ens faran reviure el que sentien aquells homes quan arribaven a aquest indret en busca de fortuna, i podien llegir aquesta informació:

"Has tingut la febre de l'or? Estàs a punt d'emprendre un viatge pel camí de la Ruta de l'Or que va ser recorregut pels buscadors d'or des de finals de la dècada de 1850, per tots aquells homes i dones que tenien aquesta "febre de l'or", amb l'esperança de trobar realment l'or. Tots van viatjar al aleshores gran desert desconegut de la Columbia Britànica a causa principalment de les històries que havien sentit sobre "l'or senzill". Tot i que només un grapat van aconseguir de fer-se rics en trobar el metall preciós, però molts d'aquests primers pioners van ajudar a construir carreteres, ferrocarrils i ponts, i establir així les grans ramaderies i empreses de la fusta a la primera història de la Columbia Britànica".

I també com segurament es podien distreure d'altres maneres, 
escoltant la música popular de la zona,
... o bevent i jugant al bar o al Saloon


La nostra guia ens portà també a conèixer l'interior de l'edifici i algunes de les dependències per veure com vivien o descansaven els cercadors d'or, en els pocs dies d'estada al ranxo.































També, per a fer-ho encara més real, però també més turístic, ens passejaran amb una autèntica diligència de l'època... (concessions a les que difícilment pots renunciar en un context com aquell).



I veurem una reproducció dels campaments on feien estada i treballaven durant els dies que eren a la zona
* *
---------------------------------------------------------------------------------------
Fem ara un tastet perquè també vosaltres pugueu gaudir de tot el que aquells homes podien trobar en aquesta fantàstica regió de la BC.   
https://youtu.be/gjfUkxqDDNw

I encara, finalment, un altre tastet d'aquesta espectacular regió:
https://youtu.be/0GnVRuvlsPo
--------------------------------------------------------------------------------------

Marxem, un cop ben dinats al mateix ranxo Hat Creek, i la nostra ruta agafarà la Higway 99, camí de Lillooet, i passarem per zones totalment cremades pels incendis del mes de juliol, on encara ara, sorprenentment, a mitjans d'agost encara fumegen, i amb flames a les soques dels arbres, i alguns bombers remullant la zona, com podeu veure aquí mateix...
Seguirem passant per llocs pintorescos on podrem veure l'important congost obert pel curs del riu Fraser...
 
Ens aturarem, com dèiem, a la localitat de Lillooet, punt històric de sortida de la ruta cap a la recerca de l'or  
(vegeu l'esquema de la ruta que he penjat al començament).
(pintura indígena)

Va ser cap a l'any 1862 quan es va trobar el primer or al riu Williams i al Fraser, i a partir d'aquell moment es va desencadenar la febre que va atreure a milers de cercadors i d'altres persones a la recerca de noves oportunitats.

* * *
La propera i última parada del dia serà a la població de Whistler, considerat com el millor lloc per a practicar esports de muntanya, i segurament també acull la major estació d'esquí d'Amèrica del nord. 
Està ubicada en l'espectacular serralada de la costa, les Coast Mountains,
a tan sols 120 kms. al nord de Vancouver.
 (camí de Whistler)
(les Coast Mountains)
Whistler compta amb gran nombre de residències, hotels, i botigues amb articles de muntanya i d'esquí, i també d'artesania indígena. Fou també la seu de la major part dels Jocs Olímpics d'hivern del 2010.
(l'estació d'esquí)

Finalment, havent sopat, anirem a dormir a la propera localitat de SQUAMISH, per enfocar demà al matí el camí cap a la costa de l'Oceà Pacífic ...

 * *
Això serà tema de la propera crònica, en la que farem el salt del continent a l'illa de Vancouver (10)

dimarts, 12 de setembre del 2017

L'espectacle de natura de les grans cascades a la Columbia Britànica, Canadà Oest (08)

Dissabte 19 d'agost,tarda

Les grans cascades:

Hem arribat aquesta tarda al parc de Wells Gray, un dels parcs principals de la British Columbia. Ofereix meravelles comparables a les Rocalloses orientals,  amb pics coronats per glaceres de fins a 2600 metres d'alçada,

Aquest parc fa milers d'anys va ser una gran glacera, i l'efecte del desglaç i de l'erosió, ben manifest i de manera espectacular, en alguna de les cascades que veurem, van crear grans valls i boniques cascades com les que tot seguit anem a contemplar...

La de Helmcken:
És la més espectacular de les dues. És un d'aquells panorames de la natura salvatge que no pots deixar d'admirar. Exerceix una mena d'atracció tan forta que és com si gairebé t'hipnotitzés...
Veure aquella blancor de les masses d'aigua precipitant-se cap al fons amb aquella velocitat, com si fossin puntes de llances o projectils llençats amb tota la força imaginable, és espectacular.
I contemplar l'enorme forat que amb el pas dels milers o milions d'anys l'erosió ha anat configurant per la força brutal de l'aigua, és realment sorprenent.
Allà baix, amb la força descomunal de la columna d'aigua, amb una caiguda de 141 m., es polvoritza i crea una imatge gairebé irreal...

Us aconsello que per gaudir de l'espectacle mireu amb calma aquest primer vídeo que he penjat al YouTube, segur que us enamorarà...


Aquí el meu vídeo a YouTube: https://youtu.be/qj497l5x1J0

Anem a contextualitzar una mica aquesta cascada...





















Realment, espectacular...

Per poder copsar millor la seva bellesa, encara que les fotos ja ens donen una bona idea, sempre és millor veure l'aigua en moviment i sentir la remor que produeix en la seva caiguda, per això vaig fer un parell més de pel·lícules curtes amb la càmera... L'anterior que he hagut de penjar a YouTube per la seva llargada, la vaig fer amb el mòbil. Les següents són fetes amb la càmera (quan les reproduïu, amplieu la pantalla al màxim, l'efecte és més sorprenent).

La 1a. peli amb la càmera

La 2a. peli  meva: 

La 3a. peli de la Marta

 Afegeixo aquí un altre vídeo manllevat d'internet: Helmcken Falls,  
https://youtu.be/1rvJLcOWmOM
que està filmat des de l'aire per un dron, i dóna una visió espectacular d'aquesta cascada i el seu entorn. I m'ha semblat molt interessant completar les meves imatges i pelis amb aquesta aportació extra...

* *
La següent cascada que visitem aquesta tarda, relativament a prop de l'altra, és comparativament una mica menys important tot i que també té una bona alçada amb uns 73 m. de caiguda d'aigua. És la de Spahat.

Veieu aquest quadre comparatiu

 La de Spahat:
Aquí el meu vídeo a YouTube: https://youtu.be/3aOkYf1BpM8
Aquesta és de dimensiones una mica més reduïdes que l'anterior que acabem de veure, però també te la seva bellesa per la llargada i la seva finor, i l'entorn que l'envolta també és realment espectacular.
I aquí la meva peli amb la càmera

(Nota: el fet de penjar alguns vídeos al YouTube és perque el programa del Blogger no permet penjar pel·lícules que sobrepassin les 100 MB., la qual cosa passa sovint per poc que et passis del minut de gravació)

(l'entorn és realment espectacular, dalt del penyassegat veiem
el mirador ple de gent)
Acabada les visites a aquestes dues cascades tan sorprenents, reprenem la marxa cap al sud, camí de Kamloops, on no acabarem d'arribar ja que ens desviarem uns kilòmetres a l'esquerra per anar fins a la petita localitat i estació d'esquí de Sun Peaks.

El motiu fou que trobar hotel per a un grup nombrós era difícil per les localitats per on passàvem, i aquí, per ser un lloc d'esquí famós, tenien més infraestructura, encara que la qualitat de l'hotel va deixar molt que desitjar, en especial pel que fa al menjar... És la conseqüència de que en aquests llocs d'esquí, on la majoria són passavolants, tot funciona una mica a precari...
La compensació fou que mentre descarregàvem les maletes de l'autocar, un simpàtic esquirol ens contemplava des de les branques d'un avet proper...
És un bon motiu per cloure la crònica de la jornada d'avui

* * *

Demà, diumenge 20, prosseguirem la nostra ruta cap al sud, cap a Cache Creek, on visitarem un altre Ranxo on feien parada els cercadors d'or, cap a Lillooet, Whistler i Squamish, on dormirem.
Tot això ho veurem en la propera crònica (09)


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin