Marrakech: la plaça Jemaa El-Fna (03)

És molt difícil explicar amb paraules qué és aquesta plaça. Ha estat reconeguda per la Unesco com part del “patrimoni oral de la humanitat”. Però de fet, aquesta plaça és una experiència que s’ha de viure i experimentar en la pròpia pell.

En ella s’hi concentren tota mena de personatges pintorescos, músics, saltimbanquis, els aiguadors, encantadors de serps que a la mínima ja t’han col·locat una serp a les espatlles, tot demant-te uns dirhams,

els “sacamuelas” simpatiquíssim, com el de la foto,

que en saber que el pare de la Marta havia estat protèsic dental d’ofici, ens volia arrencar tots els queixals de franc...,

i ha també conta-contes, venedors de tota mena d’andròmines, dones que tatuen amb la henna, etc, etc.

La plaça té una activitat canviant tot al llarg del dia, cada hora que passa l’espectacle canvia, i quan comença a declinar el sol apareixen un munt de carretons que en pocs minuts instal·len les taules i les paradetes per oferir tota mena de menjars, des d’ous bullits, pinxos de carn a la brasa, caps de bé, cargols, dàtils, taronges, etc.

Podríem dir que la plaça és el major restaurant del món a l’aire lliure. I mentre la gent del país i alguns turistes es van entaulant, al voltant es van formant rotllanes de gent que escolten els xerraires,

o contemplen algun fakir o nois que fan boxa, o els encantadors de serps, o etc. etc.

També hi ha escribes, herbolaris, dones berbers amb els rostres totalment tapat venent cistells i barrets de llana,

i impressiona d’allò més veure un seguit de vells cecs asseguts tots junts un al costat de l’altre, demanant caritat.

La plaça bull de vida i d’activitat fins a altes hores de la nit.

Un dels aspectes d'aquest món que més m’ha impressionat són els rostres de la gent, els ulls, les cares curtides pel sol i pels anys, i també la indumentària. He trobat moltes més “chilabes” de les que havia imaginat, i multitud de dones tapades del tot, fins i tot amb un vel a la cara, només se’ls veuen els ulls.

Tants personatges ètnics i amb les seves indumentàries tradicionals que voldries retenir-los en la teva retina i poder fotografiar-los a tots. Missió força difícil perquè no a tothom li agrada i molts demanen diners si et veuen fer-ho.

Tens realment la sensació d’estar en un altre món, en una altra cultura.

En fi, els que no conegueu aquest indret, no us ho perdeu, visiteu-lo, en sortireu impressionats...

I finalment, com que unes imatges valen més que mil paraules, he agafat aquest vídeo del YouTube que us donarà una idea força aproximada de l'ambient que es viu a Marrakech i especialment a la seva famosa plaça...

Marrakech (02) - Marrakech (01) - Marrakech (00)

Marrakech: primer contacte (02)

Visitem en primer lloc els Jardins de la Menara. Un gran espai obert on destaquen la gran avinguda d’accés i el gran estany de 150 x 150 m. Foren creats pels almohades durant el segle XII. Posteriorment el sultà Mohamed V li va afegir l’impressionant i fotogènic pabelló amb teulada verda que presideix l’estany.

Tot seguit ens traslladem al peu del minaret de la Mesquita Koutoubia. Medeix 77 metres, i és germà de la Giralda de Sevilla. Va ser construit per l’almohade Yakoub el-Mansour (1184-1199).



Sobresurt majestuosament ja que tots els altres edificis al voltant són més baixos per una ordenança de planificació de la ciutat que prohibeix edificar altures superiors a la d’una palmera...



... Per desgràcia la visita s’ha de limitar a contemplar-la desde fora ja que l’entrada al recinte de la mesquita (inclós el minaret) està només reservat per als musulmans.
El seu nom vol dir la “mesquita dels llibreters” que li va donar el gremi de comerciants del Alcorà i dels pergamins.

La tercera visita ens porta a les Tombes Saadianes, que daten de finales del segle XVI. Aquí hi ha enterrat el sultà Ahmed Al-Mansur (que fou qui les va fer construir) junt amb la seva familia i altres membres de la dinastia saadiana, originària de la vall del Draa.

El mausoleo és un dels molts tresors que hi ha ocults entre les muralles de l’anomenada ciutat roja.

S’hi arriba a través d’un estret passadís per on passa només una persona i que porta al darrera de la mesquita de la Kasbah (1190). Les tombes es troben en tres sales ricament adornades.

Seguidament ens traslladem a visitar el Palau de la Bahia, un magnífic palauet que fou residència del gran visir Si Ahmed ben Musa, construit cap a finals del segle XIX, on vivia amb la seva família, quatre esposes, 24 concubines i inombrables infants. El Palau disposa de magnífiques sales ricament ornamentades, patis interiors plens de fonts i plantes. Una autèntica filigrana.

Arriba l’hora de dinar i a través de diversos carrerons de la Medina ens traslladem fins a un restaurant ple de turistes situat però també en un magnífic edifici on tot dinant ens obsequien inevitablement amb la típica dansa del ventre.



* * * * * *

Per la tarda visitem en primer lloc els Jardins Majorelle, una col·lecció exuberant de plantes exòtiques i cactus molt remarcable i que actualment és propietat privada del perfumista Yves Saint Laurent que hi té una casa al costat mateix.

A dins el jardí, dins el que havia estat l’estudi dels artistes francesos Jacques i Louis Majorelle, en la dècada de 1930, un edifici blau, hi ha actualment instal·lat el Museu d’art Islàmic, amb una autèntica meravella de peces diverses.

Com a colofó a l’intens dia de visites per la ciutat, acabem desembarcant per fi a la famosíssima plaça de Jemaa el-Fna. Per ella sola ja mereix un capítol a part i ho comentaré extensament en la propera entrega... (03)

Marrakech (01) - Marrakech (00)

Els Cavalls àrabs a Marrakech (01)

Entre les moltes experiències que l'estada a Marrakech ens ha proporcionat, una especialment interessant va ser la de veure en acció els famosos cavalls àrabs amb els que els marroquins fan una mena d'espectacle que vol ser una demostració de com lluitaven entre les diferents tribus
A part del simbolisme, les imatges tenen una força que a qui no l'hagi vist mai penso li agradarà.

Marrakech (00)

MARRAKECH, un salt cap a altres cultures... (00)

“Salam alekum”, són les dues paraules que obren fàcilment les portes al contacte franc amb la gent del país. Són gent amable, afectuosa, a vegades fins i tot massa, amb els que de seguida arribaries a confraternitzar sinó fos per la barrera de l’idioma. Ells de seguida t’agafen del braç o et posen la ma a l’espatlla tot dient: “Hola amigo, bienvenido...”

Més endavant ja parlaré de la relació que s’estableix entre els visitants “turistes” i els nadius, sovint massa enganxosa per l’interès que tenen sempre a vendre’t alguna cosa, algún objecte.

Marrakech té coses impressionants. La part moderna amb esplèndides avingudes com la de Mohamed V, on estan allotjats els principals hotels, o tot el barri elegant de l’Hivernage o del Gueliz, tot molt occidentalitzat, i amb una característica molt notable, tots els edificis tenen el mateix color terra que els dona una uniformitat de conjunt molt agradable, molt interessant.

Contrastant fortament amb aquesta realitat hi ha el barri vell dins les muralles, la Medina,

els mercats (zocos),

i sobretot, per damunt de tot, la singularitat inexplicable amb paraules, de la plaça

Jemaa El-Fna, considerada com el teatre popular més increible del món, i realment ho és,

i tot presidit pel preciós minaret de la Koutoubia

* * * * * *

Aquest interessant país, però, té una realitat molt punyent... 20% d’atur, 60% d’analfabetisme al camp i 40% a les ciutats on no deixa de crèixer l’èxode rural amuntegant-se en barris perifèrics, el 70% de la població té menys de 30 anys...!!!. És, per tant, un país jove, amb possibilitats i amb esperances, però, ¿aconseguirà sortir endavant i millorar el nivell de vida de tants berbers, tants camperols que encara malviuen gairebé com en l’edat mitjana?

Marrakech (01) - Mrk (02) - Mrk (03) - Mrk (04) - Mrk (05) - Mrk (06) - Mrk (07)