dimecres, 28 de juny del 2017

El problema d’aquesta Espanya és la mateixa Espanya...!!

És impossible racionalitzar la vida pública espanyola perquè tota ella s’aixeca sobre un deliri voluntari que justifica els actes dels seus polítics

El problema d’Espanya va deixar de ser un problema polític fa molt de temps i es va transformar en un problema moral i existencial. 
La política del Regne d’Espanya és immoral des que un govern corrupte està a la vista de la població i aquesta població no té la capacitat de rellevar-lo i, en la pràctica, acaba acceptant-lo: aquesta situació tanca la població dins de la immoralitat pública. Ser súbdit -impossible ser ciutadà- d’aquest Regne d’Espanya causa vergonya a moltíssimes persones que no tenen cap altra possibilitat que lliurar-se al tedi i, a continuació, al nihilisme. 
Això o exiliar-se a un país decent.

Aquest estat està vampiritzat per la dreta post-franquista amb la complicitat per activa i per passiva del PSOE. Que no és una democràcia sinó un règim corrupte administrat per aquests dos partits i sostingut pel sistema de poders de la cort madrilenya ho demostra la mateixa existència aquí, davant dels nostres ulls, del govern de Rajoy. Un govern que, havent estat provada la seva corrupció i les seves pràctiques contra la mateixa democràcia, pot aprovar els comptes i blindar-se contra la investigació a la cambra.

Que el PSOE hagi ofegat aquests dies la investigació sobre la policia política secreta a la comissió parlamentària que la investigava, impedint que hi declaressin comandaments de la policia implicats, demostra la seva complicitat última. 
Com si no n’hi hagués prou que l’aparell del partit, governat per González, lligués de mans en el seu dia el llavors candidat Sánchez perquè no pogués dialogar ni tan sols amb els partits que li podrien permetre arribar al govern. 
Es tractava que governés Rajoy, simplement.
“Els catalans” o “els separatistes” són una disculpa, són l’amalgama per justificar la complicitat última del bipartidisme espanyol
Per confondre i distreure l’opinió pública, per ocultar el que és evident, per fer creïble l’increïble i raonable l’absurd, per aconseguir que el corredor mediterrani i qualsevol altra cosa passi per Madrid, el Règim apel·la al “ problema catalán”. El que abans va ser ETA ara és Catalunya.
 “Els catalans” o “els separatistes” són una disculpa, són l’amalgama per justificar la complicitat última del bipartidisme espanyol. 
I les demandes de la societat catalana de poder exercir la democràcia es giren contra ella, ja que són utilitzades com una acusació: són culpables de voler viure en democràcia. La seva exigència de democràcia és tractada com a mercaderia i arma política per justificar la continuïtat d’aquesta obscenitat que és la política espanyola existent.
S’aferren al “problema catalán” perquè és l’única cosa que uneix davant tanta corrupció, fractura i falta d’un programa nacional
La posició de l’Estat i els seus poders associats respecte a Catalunya a hores d’ara no té marxa enrere, no accepten pactes per un motiu. Estem en una crisi de règim, no merament partidista, i s’aferren al “ problema catalán” perquè és l’única cosa que uneix davant tanta corrupció, fractura i falta d’un programa nacional. L’hostilitat cap a Catalunya és el que uneix aquesta Espanya, com abans va ser el terrorisme basc. Però no és només la crisi de règim: sense una república catalana, ¿quina realitat política seria la resta del territori? Com es diria aquest nou regne borbònic?

La cobdícia centralista de la cort madrilenya, el nacionalisme espanyolista i la poca traça del PP de Rajoy, que va humiliar i va acorralar la societat catalana, ha portat el Regne d’Espanya a una veritable crisi existencial.

* * *
Suso de Toro (dixit)
ara.cat - 02/06/2017

dilluns, 26 de juny del 2017

Anem a conèixer els tres mosqueters, Condom, La Romieu, i Lectoure, en la Gascunya...(02)

A França el costum és dinar molt d'hora, entre les 12 i les 13h. del migdia... això vol dir que en acabar, cap a quarts de tres, el sol i la calor cauen a plom, i nosaltres comencem la segona part de la nostra ruta guiada i comentada per terres de d'Armagnac i d'Artagnan...!!!

Sortint del confort de l'autocar refrigerat, és un suplici important circular pels carrers de la propera ciutat que visitem aquesta tarda, Condom.

És una ciutat petita i acollidora, enclavada al cor de la Gascunya, a la vora del riu Baïse, amb un ric patrimoni arquitectònic. En són testimoni els seus elegants palauets (s.XVIII), i en especial l'antiga Catedral de Sant Pere (segle XVI), amb un magnífic claustre d'estil gòtic flamíger...
 Arribem a la part alta de la població, acalorats per les altes temperatures,
 i trobem a d'Artagnan i els tres mosqueters, disposats a defensar la ciutat a qualsevol preu, amb les seves espases ben a punt...
 La catedral de sant Pere serà el nostre refugi d'aquí uns pocs minuts per fugir del rigor exterior...
 Sorprèn, així d'entrada, la magnificència del seu interior que anirem observant amb més detalls
 L'orgue i les magnífiques creueries del sostre gòtic
 
Amb els símbols de la flor de Lys ben visibles
 La façana principal exterior, i al costat l'accés al claustre gòtic
... espectacular
Sortint de la catedral, hauríem d'haver passejat una mica pels carrers medievals de la ciutat per veure algun dels seus palauets del segle XVIII, però el 38 graus a l'ombra ens van fer desistir, i vam anar directament a agafar l'autocar refrigerat, que ens portaria fins al destí següent: el poble de La Romieu.

La Romieu fou al principi un modest priorat fundat per dos monjos de retorn del seu pelegrinatge a Roma, d'aquí ve el seu nom: LARROUMIEU que en gascon significa "PELEGRÍ". Aquesta fundació estaria datada del 1062.
 Aquí visitarem la Col·legiata de Sant Pere, un conjunt format per un claustre, una església, dues torres i les restes d'un antic palau. Tot el conjunt està una mica deteriorat, però és un monument històric declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
L'accés al centre de la població es fa per aquest agradable carrer
 En arribar al centre ens sorprèn la quantitat de gats que hi ha pertot arreu
 A part d'aquest taller, que potser és el principal culpable de les moltes figures de gat que hi ha per les façanes, hi ha també una història amagada en aquesta població
 Es tracta de la història d'Angeline et la Légende des chats !!
 
La Romieu, le village des chats! Vegeu aquest enllaç:

Un cop situats en el curiós context d'aquesta població, anem a conèixer 
la important Col·legiata de Sant Pere.
 La impressionant torre...
I el bonic claustre un xic deteriorat...

L'església amb un bonic vitrall...
 La rosassa, amb un curiós complement al centre que 
gairebé no es veu a simple vista...
 ...només aplicant el zoom de la càmera es pot apreciar aquest detall sorprenent

En una capella lateral de la mateixa església, segurament utilitzada com a sagristia, descobrim aquestes pintures...


Tots els laterals eren decorats amb imatges de sants, bisbes, etc.


Abans de sortir del recinte, acabem descobrint coses ben curioses com aquesta d'una doble escala que segurament servia per vigilar o espiar (?) el claustre de l'església del Palau, com podem llegir en el rètol que hi ha a la mateixa porta...




















Aquesta és una de les dues imponents torres...
I en aquesta imatge (manllevada d'internet), podem veure el conjunt d'aquesta interessant col·legiata.

Marxem del poble dels gats encara amb la calor al seu zenit, però veient un petit núvol que potser vol presagiar un canvi de temps...?
* *
Amb l'ajut del nostre autocar refrigerat ens dirigim ara a la darrera etapa del dia d'avui. Anem a conèixer una altra petita població medieval: Lectoure

Fugint de la calor, la primera cosa que visitem és la seva església dedicada als sants Gervasi i Protasi.





















El seu interior força auster és d'una gran bellesa i harmonia

També té alguns vitralls interessants i altres obres d'art...
Aquest vitrall dedicat als sants titulars, Gervasi i Protasi























La façana principal en restauració.

En acabar la visita vam passejar tot al llarg de l'únic carrer de la població fins arribar a l'edifici de l'antic hospital on, a causa encara de l'alta temperatura, més de 35 graus, vam esperar l'autocar que ens va venir a recollir.

Així vam acabar la llarga jornada d'aquest diumenge 18 de juny.

* * *
Demà dedicarem la jornada a conèixer la capital de la regió del Gers, AUCH, la seva magnífica catedral dedicada a Santa Maria, el museu, la torre, l'escala monumental, etc. Però tot això ho veurem en la propera crònica...


dissabte, 24 de juny del 2017

Patrimoni i turisme a La Gascunya, terra d'Artagnan...(01)


Enmig d'una tremenda onada de calor, hem fet una escapada de pocs dies a la descoberta de la Gascunya, i de les terres d'en d'Artagnan i els seus mosqueters...

El nostre destí era la ciutat d'AUCH, el cor de la Gascogne i del Sud-Ouest, pertany al Département de GERS. Es troba situat a l'esquerra de Tolosa de Llenguadoc, i limita al sud amb els departaments d'Hautes Pyrenées, i d'Haute Garonne; a l'est amb Haute-Garonne, i Tarn-et-Garonne; al nord amb Lot-et-Garonne; i a l'est amb Les Landes.

Des d'aquest punt de partida i durant tres dies, visitarem diversos pobles medievals, castells, bastides, esglésies, catedrals, torres de defensa, etc.
(Veiem la ciutat de Carcassonne, en el descans del nostre camí cap a Tolosa de Llenguadoc)
En el nostre camí d'aproximació a la zona, tot venint de Tolosa, vam fer una petita desviació per anar a conèixer un monestir interessant. l'Abbaye Cistercienne de Sainte Marie de Boulaur.  

És un priorat de l'Ordre de Fontevrault fundat al segle XII. Hi viu una comunitat de monges des del 1949, per cert força joves de promig d'edats, la qual cosa ens va sorprendre agradablement. Viuen de les feines del camp, i també elaboren productes artesans, formatges, patés, melmelades, confitures, olis essencials, etc.
Una monja jove ens va atendre en un castellà un xic dificultós, i ens va acompanyar en la visita d'algunes de les parts del monestir. 



Disposen d'hostatgeria, com ho fan a la majoria de monestirs, on poden acollir persones soles o en grups, o en família, per un temps de repòs i/o reflexió.
Per si us pot interessar, us deixo el contacte: hotellerie@boulaur.org, i el telèfon 05 62 65 40 07.

Seguidament vam continuar la nostra ruta fins arribar al nostre destí, l'Hôtel Ibis AUCH. 
Era el dissabte 17 de juny, mitja tarda, temperatura sobre els 35 graus..!!

* * *
L'endemà, diumenge 18, comencem les visites programades. La primera d'elles serà la de l'antiga Abadia de Flaran, situada cap al nord del département de GERS, a Valence-sur-Baïse.


 (En la façana s'aprecia la porta romànica amb les columnes de marbre,
 de l'epoca galo-romana, i la rosassa del segle XIII)

És una antiga abadia cistercenca,  filial de l'abadia de Escaladieu (Hautes-Pyrénées). Va ser fundada en l'any 1151, en el punt on conflueixen els rius Auloue i Baïse, entre les poblacions de Condom i Auch, per monjos procedents de Borgonya, els quals van construir a Gascunya aquesta joia del romànic i del gòtic. Es tracta igualment d'una de las abadies millor conservades de tot el sud-oest de França.
 (al s.XVI, foren destruïdes algunes parts a causa d'un incendi, 
i les columnes varen ser substituïts per uns pilars simples)
 (la Sala capitular, una de les més boniques del segle XII)
 (Nou voltes de creueria amb quatre columnes de marbre de diferents colors. 
Aquí es reunien a diari els monjos per la lectura de la Regla de Sant Benet)
 (el dintell de la porta lateral d'accés a l'església)





















(capçalera i part posterior de la nau de l'església)
(els cinc absis)
(el jardí posterior de plantes aromàtiques)
(un magnífic racó de pau i solitud...)
* * *
En acabar aquesta visita, encara vam tenir temps de desplaçar-nos fins al poble fortificat de Larressingle.

És un dels últims pobles gascons que encara conserva en bones condicions les muralles, les torres de defensa, el castell i l'església fortificada dels segles XII i XIII.
Està catalogat com un dels pobles més bells de França.


(l'imponent edifici de l'església fortificada, dedicada a sant Segismund)
Sortim del poble emmurallat per anar a dinar mentre cau foc del cel...
... i ho fem en un restaurant proper des d'on podem gaudir d'aquesta bonica vista panoràmica del poble de Larressingle.

* * * 

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin