dissabte, 15 de gener del 2011

La Sagrada Família, visita a l'interior...


Per gentilesa de l'Orde Franciscà Seglar de Catalunya, avui hem pogut visitar la Sagrada Família per dins.

Ha estat una visita una mica caòtica, ja que no s'esperaven tanta gent i l'organització s'ha vist superada, però finalment i després d'uns moments d'incertesa i d'un cert embolic, hem pogut entrar a contemplar el nou interior del temple, realment impressionant.

Jutgeu vosaltres mateixos...








 l'absis
 més detall
l'altar major
detall del baldaquí
capelles laterals
nau lateral
un gran bosc de columnes
detall d'un lateral
magnífic Sant Jordi de l'escultor Subirachs
 la glòria del cel amb el triangle al·legòric de Déu
la tomba d'Antoni Gaudí
a la cripta
projecte final del temple acabat

* * *

dissabte, 8 de gener del 2011

UBUNTU, l’humanisme africà…

  Aquest noiet vietnamita de curta edat li està dient al seu avi o potser besavi, que el seu PC portàtil funciona amb Ubuntu, i el decalatge entre les dues generacions és tan abismal que gairebé ni nosaltres mateixos som capaços d'assimiliar-ho.


Però què carai vol dir aquesta paraula misteriosa?. Als més informatitzats, com nosaltres els blocaires, segurament ens sona a una mena de SO. sistema operatiu lliure, i per aquí van els trets…, però en realitat la paraula Ubuntu té un significat molt més profund, és tota una filosofia de vida en el continent africà. “Si tu guanyes, hi guanya tothom”. 


En la revista “Integral”, de la qual en sóc subscriptor des del primer número, fa més de 30 anys, en el núm. 369 de setembre 2010, es va publicar un article molt interessant amb el títol d’aquesta capçalera. Que, intentant agafar unes breus pinzellades, deia coses tan interessants com aquestes: el concepte de la paraula Ubuntu és certament abstracte i difícil de definir en les llengües europees, encara que normalment es tradueix com “Una persona és una persona, solament a través de les altres persones”.


(Festival de la Incwala, o de "els primers fruits" a Swazilandia)

Desmond Tutu, l’arquebisbe anglicà de Ciutat del Cap i Premi Nobel de la Pau, dóna una descripció més amplia: “Una persona amb ubuntu está sempre oberta i disponible pels altres, es reafirma en els altres i no se sent gens amenaçada per les capacitats dels altres perquè té la seguretat de que el progrés de les altres persones és sempre en benefici de la totalitat [...] o sigui, que per nosaltres mateixos, sense la comunitat, no som res”. l’ubuntu és, doncs, la base ideològica del comunitarisme africà.

Ubuntu és avui la filosofia oficial de Sudàfrica i està recollida a la seva pròpia Constitució. Sudàfrica amb la seva convivència de pobles i cultures diferents sota unes mateixes normes de respecte mútuu té molt a dir sobre això… I encara molt més podem llegir sobre aquest tema a l’article mencionat que us recomano llegir.


Per això val la pena recordar que precisament ha estat batejat amb aquest nom Ubuntu el sistema operatiu de software lliure més popular i extés del món, i no per casualitat, ja que el seu creador és el sudafricà Mark Shuttleworth que es va basar en aquesta filosofia sudafricana per desarrotllar el seu “sistema operatiu per a éssers humans”. Un software que no solament és gratuït, sinó que a més ha de ser fàcil de funcionament i adaptable per l’usuari a cada llengua i especificitat cultural si ho desitja. Jo mateix ho he experimentat intal·lant-lo en el meu anterior PC portàtil, i funciona a la perfecció.

La lògica del software lliure es basa en que, una vegada has fet ús de la teva creació, la cedeixes lliurament a qui vulgui millorar-la, i així, en un futur, tu mateix et podràs beneficiar d’aquelles millores. Aquest software lliure s’expandeix més ràpidament que el comercial i ja hi ha alguns fabricants d’ordinadors que comencen a donar aquesta opció -que abarateix l’aparell entre 200 ó 300 euros- als seus clients.
* * *

divendres, 7 de gener del 2011

El tortell de Reis

A casa nostra és costum arrelat en aquesta data menjar el tradicional tortell de Reis.

Normalment és a mi a qui toca fer les parts del tortell i per tant, agafar el ganivet i decidir per on començo a tallar, sempre pensant que molt serà que a la primera l’encerti amb la fava o amb amb la figureta del rei… Això faria perdre l’emoció de saber qui és a qui li toca pagar i a qui li tocarà el rei per ser coronat rei de la festa.

I encara que sembli mentida, i és una mena de fatalitat, la major part de vegades l’encerto…, vull dir que l’esguerro. Sense anar més lluny, avui mateix, tenia al davant el magnífic tortell i amb el ganivet a la mà em mirava la textura del tortell tot pensant… aquí que és tan llis i sembla no haver patit cap manipulació, aquí és gairebé segur que no hi ha d’haver res amagat.

Amb decisió i sense pensar-ho dues vegades faig el primer tall i… oh!!!, no pot ser, altre vegada l’he encertada. Tiro dos dits a la dreta i … tampoc tallo… un dit a l’esquerra i … tampoc tallo… Ja una mica ofuscat penso, quina mena de monstre hi haurà aquí dins?… Decididament tallo més enllà i agafo el tros de tortell ferit per tots costats i començo a menjar amb precaució i, evidentment, allà tot cofoi hi havia la figura del rei mag, la corona doncs, per mi, però la sensació d’haver fallat una altra vegada, un any més…

Però no penseu que s’acaba aquí el mal fat, no, torno a tallar un altre tros per la meva dona i en principi sembla que no ha passat res i ha hagut sort, però un cop el tall és al seu plat, miro de reüll i allà veig la ferida ben palesa de la fava gairebé espuntada pel meu cop de ganivet.

L’any que ve haurem d’afinar més la punteria, però aquest any ho acabem de celebrar amb salud i bon humor, i amb els millors desitjos per tots els que em llegiu d’un any ple de pau, austeritat i bones vibracions.

* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin