dissabte, 25 d’abril de 2020

Els dies 25 són dies de commemoracions...

En aquest Blog, aquest número sempre té un significat especial. Va ser un dia 25 de febrer del 2007 que vaig inaugurar-lo, ara fa més de 13 anys. (vegeu aquí)

La maleïda pandèmia que ens ha tocat de viure ha trastocat totes les coses més habituals, i també a mi m'ha fet perdre l'oremus i el passat 25 de febrer, quan ja tothom començava a estar alarmat pel fet del contagi massiu que s'estava produint a la Xina, em vaig oblidar de commemorar el 13è aniversari.

Ho faig avui, que també es dia 25, encara que amb dos mesos de retard. I ara no recordo si l'any passat vaig fer commemoració...(?), en fi, no cal ara perdre el temps regirant el passat. El present és el que ens toca viure i ara més que mai -ben confinats-.

13 anys de blog donen per molt, i aquest any el confinament ens ha donat molt material per omplir i redactar posts ben variats commemorant els dies que portem tancats a casa. El darrer que vaig fer va ser amb motiu del 40è dia d'aïllament, coincidint amb la diada de sant Jordi, (vegeu) que a més em va servir per a fer un salt en el temps i remuntar-me als anys 60 de la meva joventut, seguint la moda que s'ha fet una mica viral a les xarxes, de penjar fotos i records d'antany, i era de quan jo trescava per les muntanyes del Pirineu... 
(dalt del cim de Peña Telera (2764 mts), serra de la Partacua, Valle de Tena, pirineu aragonès, Osca -al fons el Midi d'Ossau-)

Grans records que de tant en tant han anat apareixent per algunes de les meves aportacions al Blog durant aquests llargs 13 anys.


Queda així tancada avui aquesta commemoració, amb l'esperança que hi pugui haver-hi moltes més mentre tingui força i esperit per anar-les celebrant. Que així sigui..!!!

* * *
Seguim confinats i...



dijous, 23 d’abril de 2020

40è dia de confinament, sant Jordi... sortim a respirar...!!

40è dia de confinament..!!
diada de Sant Jordi,
sortim a respirar aires purs...
La placidesa del llac i el fons de les altes muntanyes ens omplen els pulmons...
 poder caminar pels Alps o els Dolomites, sempre és una bona solució...
I aquests grans horitzons ens deixen mig estabornits... 
quina meravella..!!
I tot buscant imatges he anat a parar, gairebé sense voler, a aquesta imatge tant hivernal d'un paisatge per mi molt conegut i entranyable!!. 

Es tracta de la visió de la serralada de la Partacua i del cim del Peña Telera, imatge que es contempla des del poble dels meus ancestres, des de Tramacastilla de Tena, província d'Osca. D'allà prové la nissaga dels Sorrosal, i allà va néixer el meu pare, l'avi i el besavi, i en aquest magnífic indret vaig passar tres llargs estius de la meva joventut.
* *
Ara que està de moda penjar imatges antigues a la xarxa, sobretot a Instagram i a Facebook, i tothom posa imatges de quan eren joves, és per això que...

Aquesta imatge de la serra tota nevada m'ha fet reviure aquells anys en que vaig viure en aquelles terres fent vida de pagès, amb els meus oncles, la terra de la meva família, del meu pare, fent també allò que tant m'agrada, trescar per les muntanyes, rius i camps... i fou aprox. cap als anys 60, que vaig tornar per aquestes terres, concretament l'estiu del 1963, amb uns companys dels Lluïsos de Gràcia...
I avui puc recuperar aquesta magnífica panoràmica, feta aleshores, de la Serra de la Partacua i el seu punt culminant la Penya Telera (2764 m.)
... fou aleshores que vaig aconseguir escalar el cim de Peña Telera (2764 m.) amb un altre company, teníem 22 anyets...
(en la foto sóc jo mateix dalt del cim contemplant la magnífica panoràmica, amb el Pic Midi d'Ossau al fons, a la frontera amb França)

Tret de la revista Pirineos 3000, transcric aquest fragment:
... la seva estètica realment alpina i molt vertical la fa molt atractiva. Veieu aquí la descripció que en fa en Juanjo, un muntanyec que hi va pujar recentment a la Penya Telera, en la seva crònica penjada a internet... "Las panorámicas sobre el Valle de Tena son excepcionales y comentamos que solo con semejantes vistas vale la pena subir a esta montaña (es una de las panorámicas mas bellas de todos los Pirineos y su ascenso es aconsejado por numerosos medios montañeros)".

* * *
Ara una mica de geografia: La Serra de la Partacua (que s’allarga pel pic de Collarada i Punta Escarra, i pel coll d’Izas dóna pas a la vall de Canfranc) tanca el Valle de Tena pel sud-esquerra, i la serra de Tendeñera el tanca pel sud-dreta, sempre mirant el mapa en direcció nord.
El Valle de Tena per qui no el conegui, és el que venint de Sabiñánigo i passant per Biescas, s’obre amb amplitud cap al nord a través de l’estret pas de Santa Elena, i és el pas natural cap a Panticosa, el balneari de Panticosa, Sallent de Gàllego, i a França pel port del portalet, al peu de l'impressionant pic Le Midi d'Ossau, i també des de Sallent trobem a la dreta l’accés cap a la zona del refugi i llac de Respumoso i el pic del Balaitous (3144mts).

 
(Aquí una altra foto d'època, també anys 60's, amb la colla excursionista dels Lluïsos de Gràcia, 
dalt del cim del Balaitous, 3144 mts.)

També, a la vall del costat, a Linás de Broto, camí de la Vall d’Ordesa, trobaríeu el rio Sorrosal, i un salt d’aigua a sobre mateix de Broto, avui amb una popular "via ferrata", el salto Sorrosal.

* * *
En fí, un sens fi de sensacions que he guardat sempre ben vives en el meu record i que ara, vés a saber per quin mecanisme, m’han vingut així de sobte a la memòria, pel fet tant banal d’haver rebut imatges antigues que han remogut les meves neurones, i he volgut compartir aquestes vivències amb tots els qui em pugueu llegir.
Un món primigeni que, desgraciadament, s’ha anat perdent. Tinc encara molts parents, cosins, a Tramacastilla de Tena, però les darreres vegades que hi he pujat, allò ja no és aquell poble antic, tradicional, rural, ara els apartaments i les cases pareades ho estan envaint tot. 

Ara ja no hi ha els cavalls salvatges que baixaven al poble un cop cada quinze dies per donar-los sal, era un espectacle preciós, ni les vaques que pasturaven cada dia a la muntanya i baixaven al vespre per munyir-les, ara tot son turistes, restaurants, materials d’esquí, trens turístics, etc. etc.
No continuo perquè em posaria de mala lluna.

L’única cosa que es manté intacta, afortunadament, són les altes muntanyes, sempre un repte desafiant per aquells que ens agrada admirar-les i somiem encara en enfilar-nos als seus cims.
Acabo posant-vos una darrera foto de la meva estimada Penya Telera.
* * *
Quan acabi aquest maleït confinament, encara aspiro a poder trepitjar la Serra de la Partacua i la meva estimada Penya Telera..!!

Espereu-me... que vinc...!!

Però, de moment... 

* * *
Feliç diada de sant Jordi confinats..!!


dimecres, 15 d’abril de 2020

Les sorpreses i oportunitats del Confinament, descobrir, repassar, aprendre, etc.

Oportunitats del confinament...

Aquests dies de confinament tens moltes hores per investigar, consultar i badar, a través d'internet i de la xarxa.

En una d'aquests incursions vaig trobar les Il·lustracions d'una artista americana d'origen jueu, Nina Paley, que representa en dibuixos molt especials la història sagrada d'alguns passatges de la Bíblia. Concretament aquí us ofereixo els que fan referència a l'Exode del poble Jueu fugint d'Egipte.

 Moisès està fent de pastor, quan de sobte sent la veu de Déu que el crida des de dalt de la muntanya de l'Horeb
 Quan arriba dalt la muntanya troba una bardissa cremant, i sent la veu que li diu que baixi i marxi tot seguit cap a la terra d'Egipte
 Obedient com és, se n'hi va
 I quan entra a Egipte veu els jueus que han de treballar com a esclaus arrossegant grans figures i pedres per construir la ciutat...
 Ell se situa davant la imponent figura del Faraó suplicant que deixi marxar els jueus, però el Faraó no li fa ni cas...
Aleshores Moisès agafa el poble jueu i el condueix cap a la terra promesa... 

...i la continuació d'aquesta bonica història, que tots coneixem pel relat de la Bíblia, la il·lustradora ens l'ofereix en un original i deliciós vídeo la visió del qual us la recomano vivament. Si hi dediqueu la mitja horeta que dura, gaudireu de les imatges i de la música
 * * *
I el fons sonor d'aquesta història és la magnífica cançó de Louis Armstrong, 
Go Down Moses. 
 I altres que segueixen a continuació, la majoria del món del jazz
Un conjunt que és un gaudi veure-ho i sentir-ho, Us ho recomano  vivament.


Trobareu tota la narració de l'Exode, la fugida d'Egipte del poble jueu, i el pas del Mar Roig, en aquest vídeo tant original que podreu seguir en aquest enllaç:


Dins d'aquesta bonica història hi ha un fragment important que no surt en el vídeo anterior, és el moment que Moisès condueix el poble a través del Mar Roig amb la separació de les aigües...  (Veieu-lo a continuació)

* * *

diumenge, 12 d’abril de 2020

30è. dia de Confinament, dia de Pasqua 2020... en aquest nostre planeta hi ha muntanyes mítiques i també muntanyes sagrades..!!


Muntanyes sagrades
Com aquesta muntanya del Kailash, plena de mites i llegendes...
Té 6.638 m d'altura i neu permanent al cim.
 
El Kailash o Kailas (en tibetà: གངས་རིན་པོ་ཆེ, Gang Rinpoche; xinès: 冈仁波齐峰, Gāng rén bō qí fēng; sànscrit: कैलाश पर्वत, Kailāśā Parvata) és una muntanya de l'Himàlaia al grup de les muntanyes Gangdisê al Tibet prop de les fonts de l'Indus i també prop de les fonts del Brahmaputra i el Karnali (afluent del Ganges). 

La paraula Kailāśā vol dir "cristall" en sànscrit. El nom tibetà de la muntanya és Gangs Rin-po-che, "joia preciosa de les neus" o Tisé; en la tradició jainista es coneix com a Ashtapada.

És una muntanya sagrada dels hindús, budistes, jainistes, attavazhis i böns; els hindús el consideren la llar de Xiva. A la vora hi ha els llacs Mansarowar i Rakshastal. Aquesta muntanya no s'escala mai per deferència als budistes i hinduistes, està prohibit, i no consta cap intent de coronar el seu cim. 

Actualment el mont de Kailash es troba a la Regió Autònoma del Tibet fora del territori de l'Índia. Aquesta muntanya està situada a la vora del llac de Mansarovar, un lloc molt important de pelegrinatge i tots dos tenen un significant religiós profund com a llocs de puresa. Segons la religió hindú la muntanya de Kailash és la residència de Shiva i Parvati.

El mont Kailash també és un lloc sagrat del budisme tibetà, relacionat amb el buda Demchok o Demchog (també conegut com a Chakrasamvara) que reprenta la suprema felicitat. 

Aquesta muntanya també és un lloc molt sagrat per als adeptes del jainisme i del Bön, religió tibetana anterior al budisme.  

Els pelegrins hindús i budistes fan la circumval·lació de la muntanya en el sentit de les agulles del rellotge, seguint un camí que fa un total de 52 km. 
Pels pelegrins que van al llac Mansarovar, és molt important poder veure aquesta muntanya, cosa que no és sempre possible degut a les condicions meteorològiques sovint adverses.
(Llac de Mansarovar)
La mitologia diu que aquest llac es va crear originalment en la ment de Brahma, per això en sànscrit es diu "Manas sarovara" que és la combinació de les paraules manas (ment) i sarovara (llac o estany). 
Aquest llac és també la residència dels cignes mítics (hamsa) un element important de la simbologia poètica i mítica del subcontinent indi.

* * *
Amb tot el respecte per les tradicions i creences del món oriental i les seves religions... Però, els no orientals, també tenim les nostres muntanyes sagrades i/o mítiques, com Montserrat,
o com el mont Ararat, a Armenia, (de 5.537 m), on, segons consta al llibre del Gènesi, capítol 9è. es va aturar l'Arca de Noè.
o altres cims dels Pirineus o els Alps, que els muntanyencs adorem i estimem, com el Cervino (Matterhorn) [de 4.478m.]
o el Weisshorn (4.506 m)
o el més humil cim de l'Aneto (3.404 m), el sostre del nostre Pirineu
O el més modest cim dels Encantats (2.748 m)

Una colla d'amics hi vam pujar l'any 1959
(amb pantalons de pana i cordes de cànem..!!)
* * *
Seguim respirant a fons l'aire lliure i pur que ens proporcionen les muntanyes, però...


#JoTambéEmQuedoACasa

BONA PASQUA de resurrecció, per TOTHOM

* * * 

diumenge, 5 d’abril de 2020

Confinament, 22è dia... ens traslladem als temps bíblics..!!

El mont Ararat i el monestir de Khor Virap...

L'Ararat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni (llegit Masis o Masik), "Agirî" en kurd, "آرارات" en persa (llegit Koh-i Nuh), "אררט" en hebreu), és una muntanya de Turquia
Segons el capítol 9è del Gènesi s'hi va aturar l'arca de Noè després del diluvi universal.
(Fa 5.166 metres d'altitud)


Khor Virap (en armeni Խոր Վիրապ, amb el significat "fossa profunda") és un monestir armeni de la plana de l'Ararat, situat en un turó a pocs quilòmetres del riu Araxes, que fa de frontera entre Armènia i Turquia. Aquest emplaçament coincideix amb l'antiga capital Armènia d'Artashat, fundada el 180 a.C. pel rei Artashes I.

El monestir de Khor Virap és molt popular entre els peregrins, pel seu valor religiós, i també entre els locals i els turistes, gràcies a les seves espectaculars vistes del mont Ararat (situat avui en dia a Turquia). 

El monestir és cèlebre perquè, en unes catacumbes situades al mateix lloc que l'actual edifici, el rei Tiridates III hi va tenir tancat 13 anys Gregori l'Il·luminador, actual patró del país i responsable de convertir Armènia en el primer país cristià del món l'any 301 d.C.

En aquest mateix indret, sobre les esmentades catacumbes, l'any 642 el catholicos Nerses III hi va construir una capella per honorar Sant Gregori l'Il·luminador, i una altra, anomenada "Sant Astvatsatsin", al segle XVII. Ambdues capelles han sofert grans desperfectes al llarg dels segles, degut a terratrèmols, però sempre han sigut reconstruïdes.

L'any 2016, el Papa Francesc, juntament amb el catholicos Karekin II van visitar el monestir i van alliberar dos coloms com a gest de pau entre pobles (en al·lusió als conflictes entre Armènia i els seus veïns, Turquia i Azerbaijan).

Petit Ararat (esquerra) i Gran Ararat (dreta)
 
Pel tractat de Turkmančay, pactat del 2 al 14 de febrer de 1828, Pèrsia va cedir el vessant nord de la muntanya a Rússia (districtes de Surmlu, Kulp i Tsolakert), conservant el vessant est, mentre els vessants sud i oest romanien territori turc. El cim del Gran Ararat va quedar en territori rus mentre que el del Petit Ararat formava el punt d'unió de les fronteres entre Pèrsia, Rússia i Turquia, coneguda com a "frontera dels tres emperadors". 

Pel tractat de Moscou de 16 de març de 1921 entre Rússia i Turquia, la plana de l'Aras era concedida a Turquia. L'acord entre turcs i iranians de 23 de gener de 1932, concedia a Turquia una petita part del vessant oriental. La part soviètica va quedar dins la República autònoma de Nakhtxivan i per tant en territori de l'Azerbaidjan després del 1991.

* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin