dissabte, 30 de juny del 2007

Cargol treu banya...

Acabo de descobrir la utilitat dels àlbums Web de Picassa.



Un eina interessant per utilitzar amb les fotos, organitzar-les i compartir-les.
Aquí he fet una prova creant un petit àlbum dedicat a animals i bestioles diverses, especialment del camp, i de la muntanya.
Espero que us agradi

dijous, 14 de juny del 2007

El goig i l'emoció de cantar...

Ahir vam celebrar el concert extraordinari del Cor Drassanes, amb motiu del seu 10è aniversari.
Fou un concert molt viscut, molt sentit, molt emocionant. Tant pel contingut, el seu repertori més conegut, com també per la magnífica cantata de Dietrich Buxtehude (1637-1707) que amb acompanyament d'un petit quartet de corda, vam realitzar amb tota l'emoció del món, i en el marc incomparable de la capella de Santa Àgata.

Hi havia un element afegit que li donava més transcendència al concert, el comiat del seu director, en Quim Manyós, que després de 10 anys de ser l'ànima del cor, ens deixava per motius personals.
Segurament molts dels que pugueu llegir aquest Blog ja coneixeu la meva activitat en aquest camp del cant coral, però molts potser encara no ho sabíeu. Ara us explico una mica el què i el com d'aquesta afició.
Vaig unir-me a la coral quan ja portava uns pocs anys de rodatge, per dos fets circumstancials, el primer perquè en una revisió mèdica de la meva gola sovint enrogallada em recomanaven que l’exercités sovint tot cantant davant del mirall o a la dutxa... tot plegat semblava molt prosaic...
El destí va voler que en un dels molts trasllats que el CPCPTC del Departament de Cultura de la Generalitat on treballava, va sofrir durant la seva singladura, ens portés a compartir edifici al passeig de la Banca, amb els companys de la D.G. de Política Lingüística. Ells havien format la coral Drassanes, i alguns companys del Servei de Cultura tradicional ens hi vam apuntar.

El destí té aquestes coses, i el resultat ha estat una experiència meravellosa, única. Cantar al cor té unes vivències molt especials, sovint plenes d’emoció. Us haig de confessar que a vegades gairebé em venen les llàgrimes als ulls i se’m trenca la veu, algun cop m’ha passat en els concerts .... (pssstt... no li digueu al Quim) -en Quim és el director-.
Actualment hi ha un parell de cançons del darrer repertori que em produeixen aquest efecte cada vegada que les cantem, la Signore delle cime,
i també l’Hymne a la nuit. Quan les tres veus canten aquelles estrofes –que els baixos escoltem en silenci- de: J’aime ton manteau radieux... i Sois compatisante pour lui... Es crea aquella harmonia tan especial, tant subtil que m’emociona profundament. Quan els baixos hem de reprendre la frase: Ton calme est infini, ta splender est immense... L’emoció m’ennuega i sovint no puc articular paraula....
Veieu perquè dic que cantar a la coral és una experiència singular i única.
Gràcies a totes i a tots que cada dia feu i fem possible aquest miracle, i en especial al Quim que ha fet possible que sentim aquest goig i aquestes emocions. Gràcies.
Salvador Sorrosal - baix

dimarts, 5 de juny del 2007

El Bierzo, la Maragateria... i la història

Gràcies als viatges culturals de Mundo Senior (Imserso), acabem d’arribar de fer una breu visita a les terres de Castella i Lleó.

Hem fet una immersió històrica important, un té la impressió que en qualsevol cantonada d’aquelles contrades li apareixerà algún Rei catòlic, o Doña Juana la loca, o Doña Urraca... mireu com resonen sinó noms com Arèvalo, Medina del Campo, Tordesillas, Toro, Zamora, Benavente, Astorga, León,...

Hem recorregut molts kilòmetres per aquells “páramos” els paramos de Castella. Aquí poso alguns noms de pobles: Roperuelos del Páramo, Moscas del Páramo, Cazanuecos, Grisela, Bustillo, Val de fuentes... tots del Páramo.

Però hem vist coses molt maques, molt interessants, no sols per la història que porten al damunt, sinó també pel patrimoni que representen.

Hem circulat per la Ruta de la Plata (de l'època romana), hem vist romànic del millor, preciós, a Lleó, a Zamora i Toro... Vegeu unes mostres.

- A León



La façana de la catedral de Lleó











Una preciositat romànica (sepultura) dins la catedral de Lleó

La Casa de los Botines, obra de Gaudí

Detall del Sant Jordi a la façana de la Casa de los Botines, obra d'en Gaudí

Porta d'entrada de la Col·legiata de Sant Isidor, el tresor del romànic a la ciutat de Lleó

Detall del dintell de la porta del perdó

...però, la joia de la corona del romànic a Lleó la trobem al magnífic Panteó reial, considerat com la capella Sixtina de l'art romànic, que conserva aquestes meravelloses pintures del 1063, que es mantenen amb tot el seu esplendor sense haver estat mai restaurades.



Però també a Lleó trobem aquesta moderna obra arquitectònica que serveix com a seu del MUSAC, el Museu d'art contemporani, que ha guanyat el recent premi "Mies van der Rohe" d'arquitectura.


- A Zamora, la ciutat museu del romànic

La magnífica catedral amb el seu cimbori tan especial d'estil orientalitzant

El robust campanar romànic

La porta sud o "Porta del bisbe", una de les mostres més belles de decoració romànica

L'església de la Magdalena, en la que sobresurt aquesta portalada considerada una de les més riques en ornamentació de tot el romànic de Zamora

Església de Sant Ciprià (interior)

Sant Ciprià (detall)

Sant Joan de la Porta nova

Santiago del Burgo

Santa Maria la nova

- I finalment a Toro



... a Toro hem pogut visitar aquesta gran col·legiata que també té un cimbori molt espectacular...








Un detall de la porta d'entrada

El detall del cimbori...


I aquí una altra joia de la corona.

El Portal de la Glòria, un dels pocs portals romànics totalment policromat que encara es conserven al mon, atès que va estar ocult durant centenars d'anys per un altar superposat al damunt. Una preciositat...!!!







I Zamora, a part del seu magnífic romànic, també és coneguda com la ciutat de les cigonyes...

* * * * * * * * * *

Hem vist natura, esplèndida en aquesta època de l’any, hem visitat el llac d’origen glacial més gran d’Espanya, el llac de Sanabria, com unes tres vegades el de Banyoles...

i els poblets de la zona, la Puebla de Sanabria i el seu castell, Molezuela, Folgoso i Pedroso de la Carballeda, Trefacio, Rabanillo, etc.

i després, per acabar el dia, vam visitar Astorga per conèixer la seva catedral i el Palau Episcopal obra de Gaudí.

La façana i la magnífica porta d'entrada de la Catedral

El Palau Episcopal d'Astorga, obra genial de Gaudí

* * * * * * * * * *

I també hem retrocedit al segle I-II d.C. per admirar la ingeniosa tècnica dels romans per extreure l’or de les entranyes de les muntanyes del Bierzo lleonés. Autèntica meravella tecnològica que podem encara admirar a les Médulas.

Restes de la muntanya que encara queden...

després que els romans apliquessin la tècnica anomenada "ruina montium" que consistia a foradar la muntanya amb unes galeries ...

que després inundaven de sobte amb l'aigua acumulada en grans dipòsits
al cim de la muntanya.

Després vam conèixer alguns poblets de la zona del Bierzo: Carucedo, Borenes, Mombuey, Benbibre, Lagarejos, Hermisende...

* * * * * * * * * *

Finalment em viscut de ple les festes ancestrals de Benavente on erem allotjats. Vam coincidir amb la seva festa major, de l' 1 al 6 de juny, les Festes del "Toro enmaromado", primitives, si, ancestrals, també, i molt allunyades de la nostra sensibilitat, però fortament arraigades en la tradició castellana... Veieu els cartells, parlen per si sols...

La corda que lliga el cap del toro és la maroma...

La "Torre del Caracol", és l'única cosa que queda encara de l'antic castell de Benavente,
ara convertit en Parador Nacional

* * * * * * * * * *

Voltant per aquestes terres un té la sensació que s’ha traslladat a una altra època i a una altre país, veient la successió de noms curiosos, alguns d’ells fins i tot imversemblants, de llocs i pobles escampats tot al llarg de l’ampla geografia Castellano-Lleonesa. Aquí us poso alguns exemples per que en tingueu un tastet i disfruteu...

Rosinos de la Requejada,

Rodrigatos de la Obispalia,

Pozal de las Gallinas,

Santa Cruz de los Cuénagos,

Moraleja de las Panaderas,

Calzadilla de los Hermanillos,

Terradillos de los Templarios,

Cerezinos del Carrizal,

Faramontanos de Tábara,

Barrillos de las Arrimadas,

Urones de Castroponce,

Castrillo de los Polvazares,

Zapardiel de la Cañada,

i cinquanta mil pobles més amb el nom de Quintanilla de...

i que consti que nos us estic aixecant la camisa. Són noms reals de pobles autèntics, això sí, escampats per la extensa geografia castellano-lleonesa.

Desitjo que hàgiu disfrutat de la crònica del viatge a terres de Castella.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin