Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bolzano. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bolzano. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de març del 2012

ÖTZI, la mòmia de gel...

Ahir, organitzat per POL viatges, vam tenir el privilegi d'assistir a una visita comentada a la magnífica exposició que ha instal·lat el MAC (Museu d'Arqueologia de Catalunya) sobre ÖTZI, la mòmia del gel, la mòmia humana humida més antiga del món.

Descoberta el 1991 en una glacera dels Alps, a la regió de la vall d'Ötz. Des de l'any 1998 l'Home de Gel es troba conservat al Museu Arqueològic del Tirol del Sud (a Bolzano, Itàlia), en una cambra frigorífica especialment dissenyada, on se'l pot veure amb tot el seu equipament.

Ötzi era un home d'uns 45 anys, cabell llarg i fosc, ulls marrons, 1,60 m. d'alçada i 50 kg. de pes.
Aquest és el retrat robot d'Ötzi, l'home de gel que va viure fa 5.300 anys als Alps.

Gràcies al gel, el cos es va momificar de manera natural i es va conservar fins que el 1991, uns excursionistes alemanys el van veure i van avisar a les autoritats pensant que es tractava del cos d'un alpinista extraviat i accidentat. Poc després la comunitat científica va confirmar que es tractava d'una troballa sensacional, una de les mòmies naturals més antigues del món.

El descobriment d'Ötzi representa una valuosa font d'informació. La seva vestimenta i tot l'equip que portava a sobre trobat al seu voltant van permetre fer-se una idea de la vida i dels recursos que s'utilitzaven en aquella època. Els investigadors han desvelat els última aliments que va menjar i les malalties que va patir al llarg de la seva vida.

Moltes altres qüestions romanen encara pendents. Una d'elles, la de la seva mort: l'assassinat d'Ötzi, ja que tenia una fletxa clavada al seu pulmó, porta sense resoldre's més de 5.000 anys...!!!


Us recomano aquesta exposició magníficament documentada al MAC, Passeig de Santa Madrona, 39 - Parc de Montjuïc, a Barcelona.

I si algú està interessat a veure a Ötzi en directe, sapigueu que POL viatges té programada una sortida a la bonica localitat de Bolzano, al sud-Tirol italià, del 21 al 25 de setembre d'enguany.
La regió per si sola justifica un viatge.

* * *

dimarts, 8 de novembre del 2011

Un tastet tedesco i tirolès... (06)


Hem passat la primer nit a aquesta bonica localitat de Bolzano, i avui ens disposem a visitar un parell de pobles de l'entorn.

El primer d'ells un típic poble tirolès, Tirolo, rodejat de vinyes i arbres fruiters.

El poble està dominat per la imponent silueta del castell del segle XII que van construir els comtes de Val Ventosa.

Voltem per aquest petit poble encantador, visitem la seva església parroquial dedicada a San Joan Baptista, d'origen romànic i restaurada posteriorment, 
veiem també un creu típica d'aquestes contrades..., 


 i admirem també algunes de les magnífiques cases tiroleses,


 i els exuberants guarniments de flors.


La sorpresa del dia va ser que per baixar del poble fins a Merano, la bonica estació termal que visitaríem a continuació, ho vam fer amb un mitjà gens convencional, un antic telecadira que no s'utilitza pas per anar a les pistes d'esquí, 

sinó per accedir d'un poble a l'altre tot sobrevolant les vinyes, els arbres fruiters 

i amb la ciutat als nostres peus...

Merano està situada allà on comença la Vall Ventosa, una gran vall alpina oriental típicament italiana.  Aquesta oberta vall és molt rica en arbres fruiters i hi podem trobar gran quantitat de petits pobles típics.

Un cop som a Merano anem a visitar el Castello Principesco, construït al segle XIV i reformat al XV. Els prínceps del Tirol s'hi allotjaven durant les seves visites a la ciutat. 

A l'exterior presenta merlets i una torre amb capitell. 

L'interior és molt sobri i està decorat amb els mobles de l'època.




També anem a visitar la catedral gòtica dedicada a Sant Nicolau, amb molts elements d'art interessants tant de dins com de fora...






i passejarem pel llarg carrer porticat, ple de botigues i d'animació, de la Via Portici.


i on trobem uns turistes segurament americans cantant amb força traça una bonica i coneguda cançó que anima als visitants...


* *
Acabada la visita i de retorn a l'autocar que ens portarà fins a Bolzano per dinar, coneixem el magnífic passeig vora el riu molt ben enjardinat i perfecte per a una locallitat balneària com aquesta.





* * *
Dinem a Bolzano, i gaudim d'una tarda lliure per conèixer una mica més amb detall la ciutat que ens acull. Es va donar la casualitat que aquell dia de juliol, la ciutat celebrava un dia de rebaixes... i ja podeu imaginar l'animació que això representava en els seus carrers principals amb botigues obertes fins a les 11h. de la nit.


Aprofitàrem, doncs, per voltar per la ciutat ben animada, amb el seu mercat al carrer, botigues, façanes decorades, i places. 
No ens vam decidir a visitar el Museo arqueològic per veure l'Ötzi, la mòmia del gel, de 5000 anys d'antiguitat, i que posteriorment tindríem l'oportunitat de veure a Barcelona en una magnífica exposició al MAC.
***
  • 14 anys més tard, he recollit una informació que he trobat a internet a través del Facebook, i aprofito per incloure-la aquí per enriquir la informació sobre la famosa mòmia de gel, l'Ötzi.
  • (aquí la representació dins els Museu antropològic de Bolzano)
     
    Ötzi, conocido como el "Hombre de Hielo", es una momia natural de aproximadamente 5,300 años de antigüedad, descubierta en 1991 en los Alpes de Ötztal, en la frontera entre Austria e Italia. Este hallazgo ha proporcionado una visión sin precedentes de la vida en la Edad del Cobre europea. 
    * * *

 La catedral dedicada a Santa Maria Assumpta, consta citada per primera vegada al 1184, i al 1238 és anomenada església parroquial. L'any 1964 es va reordenar la diòcesis i al 1975 el bisbe trasllada la seva residència de Bressanone a Bolzano, i per això l'església és elevada a la categoria de catedral. 


Aquí s'acull el culte de la comunitat dels fidels d'aquesta localitat que parlen italià, els que parlen alemany (tedesco), gairebé un 50%, i també d'una minoria local que parlen el ladino (un idioma que conserva moltes paraules del llatí), i està reconegut oficialment en la aquesta regió del Trentino i Alto Adige.

Encara després de sopar, vam tenir l'oportunitat d'arribar-nos fins a una de les seves places emblemàtiques, la Piazza Walther Platz, davant mateix de la seva catedral. Al centre de la plaça hi ha una estàtua monument a Walter von der Vogelveide (1170-1230), un dels més grans poetes-trobadors alemanys de l'Edat mitjana. 


Mentre contemplàvem el gran ambient que hi regnava, sota una bonica lluna gairebé plena, vam aprofitar per seure en una terrassa de bar mentre gaudírem tot prenent-nos un típic Limoncello... de comiat.


* * *

  • La història continua aquí... (07)

dissabte, 22 d’octubre del 2011

De Sirmione, el poble dels gelats... a les boires de l'alta muntanya, en un sol dia... (05)

 Seguint el nostre periple per les terres altes d'Itàlia, avui deixem la Llombardia i la zona dels llacs al nord de Milà, i desde Varese, on vam passar la darrera nit, ens dirigirem a conèixer un dels llacs més grans del país. El llac de Garda.

És un dels més harmoniosos tot i que combina la costa baixa i plana a la part meridional amb pendents abruptes a la part occidental i la serralada del Monte Baldo a la ribera oriental, on ens enfilarem a la tarda.

La barrera de les Dolomites al nord ajuda a crear un clima suau, valorat des de temps immemorials pels habitants de la regió. És per això que també se'l coneix com el lago Benaco que vol dir beneficiós.

Després d'una llarga kilometrada en direcció Est, per l'autopista més transitada del país, la que va de Milà fins a Venècia, arribem a la petita localitat de Sirmione, lloc turístic per excel·lència, amb gernacions de turistes circulant pels seus carrers atapeits i menjant gelats, una de les especialitats del lloc.

 
La localitat, però, també es famosa per les seves instal·lacions termals, i per la imponent fortalesa del segle XIII, la Roca Scaligera. 

 També veurem l'església de Santa Maria Maggiore, del segle XIII-XIV, que al seu interior encara conserva uns interesants frescos

 
 
I finalment fem un tranquil passeig pels seus carrers, enmig de la gentada, contemplant les façanes plenes de flors...




 i tenim la sorpresa que fins i tot aquí, a la vora del llac, la presència del Barça i de Messi-10, és omnipresent, com ho demostra la samarreta d'aquest nen holandès...

Abandonem el poble definitivament per anar a dinar...



 ...ens acostem a la propera població de Garda a la riba oriental  del llac on, després de dinar, ens relaxarem durant uns estoneta a la vora de l'aigua.

 
 I continuarem la ruta per la vora del llac en direcció nord fins arribar al pintoresc poble de Malcesine, dominat per la silueta del Castell Scaligero (s.XIII-XIV), que va pertànyer a la coneguda família veneciana a qui deu el seu nom.



Aquí fem una aturada per agafar un moderníssim telefèric-funivia giratori, que te la particularitat que mentre va ascendint va girant fent una volta sencera de 360º durant el recorregut.


Ens deixarà a dalt del Mont Baldo, a uns 2.200m., on podrem gaudir d'una bona panoràmica del llac, si la boira ens ho permet,

 i gaudir per uns minuts de l'ambient d'alta muntanya pasturant pels seus prats i veient una bonica mostra d'animals en semi llibertat.

 

La vista, però, com podeu comprovar, va ser força limitada,

 
 però a l'hora de fer el descens altre cop amb el telefèric-giratori vam poder contemplar una mica més la panoràmica del llac i del castell envoltat pel contrallum de la caiguda del sol...

 

A continuació seguírem el nostre camí per la riba del llac, i després per l'interior, fins al nostre destí final d'avui, la ciutat de Bolzano, ja en plena comarca de l'Alto Adige o Sud-Tirol

 

 * * *

Demà seguirem la visita a la zona del Sud-Tirol des del nostre nou emplaçament a la bonica població de Bolzano a l'Alto Adige...

  • La història continua aquí... (06)

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin