diumenge, 31 de març de 2019

MALTA, l'illa dels Cavallers... primer contacte (01)

Com deia ahir en la meva introducció a aquesta crònica(00), a part de l'interès per conèixer aquesta petita illa del Mediterrani, hi havia un altre interès afegit, i és el de la presència tant important a l'illa de l'Orde dels Cavallers de Malta, en una de les seves diverses denominacions com se'ls coneix (Orde de Sant Joan de Jerusalem (fins a 1187), Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, Orde de l'Hospital, Hospitalers, Germans Hospitalers, Cavallers Hospitalers, Santjoanistes), etc. aquesta darrera, particularment, ens feia gràcia perquè nosaltres vivim a Barcelona precisament al carrer dels Santjoanistes, a Sarrià-Sant Gervasi...!!

Super motivats, doncs, per tots aquests antecedents, vam aterrar a l'illa amb un cert retard sobre l'horari previst a causa d'un problema a la sortida de l'aeroport del Prat, a Barcelona.

Vam anar directament cap a la ciutat de Rabat, al centre de l'illa, i a dinar al restaurant Point de Vue, situat mol a prop de l'accés a la ciutadella de la Mdina, per començar tot seguit la visita a la ciutat.

Mdina, anomenada també Città Vecchia o Città Notabile, va ser fundada pels fenicis al 700 aC en un dels punts més alts de l'illa i allunyada de la mar, la qual cosa suposava un lloc molt estratègic des d'un punt de vista militar. Va ser l'antiga capital de Malta fins a l'arribada de l'orde de Sant Joan de Jerusalem a l'illa. 

L'accés a la ciutat es fa per un pont de pedra que finalitza en una porta d'estil barroc, custodiada per dos lleons que sostenen l'escut maltès, que donen l'accés a l'interior i a un entramat de carrers estrets, alineats amb les nombroses esglésies, monestirs, i palaus de la ciutat que es troben connectats entre si per places minúscules
(part posterior de la porta d'accés, amb la figura de sant Pau)

(una casa senyorial just a l'entrada de la ciutat)
Està situada al centre del país, lleugerament elevada i emmurallada. Al seu interior, s'hi pot trobar la Cocatedral de Sant Pau(*), així com una interessant xarxa de carrers medievals amb diferents palaus. A més, la tradició manté que l'Apòstol Sant Pau va residir a la ciutat després del seu històric naufragi a les illes.
 (*) La Cocatedral de Sant Pau és una catedral catòlica que comparteix seu episcopal amb la Cocatedral de Sant Joan de La Valletta. Va ser construïda en el lloc on el governador local Publius va rebre l'apòstol, quan va naufragar a les costes malteses.
La catedral és d'estil barroc i substitueix a la d'estil normand que es va destruir en un terratrèmol que va afectar el sud d'Itàlia i les illes de l'arxipèlag de Malta.
Va ser construïda sota els auspicis de l'Orde dels Cavallers de Malta, i dissenyada per l'arquitecte Lorenzo Gafa.





Interiorment té una gran riquesa ornamental que podem apreciar en aquestes fotos,
(l'escut dalt la porta d'entrada)
Però, de manera molt especial, sorprèn la quantitat de làpides mortuòries de bisbes, preveres i nobles, que ocupen tot el terra de l'església, totes ells amb marbres de colors molt treballades com si fos marqueteria...





En un dels cens recents de la ciutat, incloïa només 258 habitants, ja que el terme que ocupa és tant sols de 2,5 km². D'aquí que també se l'anomeni la ciutat silenciosa, perquè és molt i molt tranquil·la. Cal destacar que la seva ciutadella és un dels exemples més fins de ciutat emmurallada medieval.
(des d'un carrer posterior podem apreciar el volum del cos central de la catedral)
Sortint de la catedral, en primer lloc ens enfilem fins la part alta de la muralla per veure el panorama que es divisa des del bastió superior.


A continuació ens disposem a circular pels seus estrets carrers per poder admirar alguns dels edificis de palaus nobles, on veurem que mostren uns grans picaportes molt treballats artísticament. 
























També podrem veure moltes imatges a les cantonades dels carrers, i carrerons estrets molt típics de la ciutadella i algunes de les seves placetes.
(interior església del Carme)
(imatge M.de Déu del Carme)







El 1693, va patir un terratrèmol que va fer que bona part de la ciutat quedés destruïda i els cavallers hospitalers van decidir reconstruir la catedral i part de les muralles en estil barroc. 

La bellesa d'aquesta ciutat l'ha convertit en una localització de la sèrie televisiva Joc de Trons.
* *
Com heu pogut veure en aquest primer capítol, la meva crònica és bàsicament de caire descriptiu i cronològic, amb algunes pinzellades històriques. Si voleu conèixer una altra visió més personalista de l'estada a Malta, podeu consultar també la crònica de la meva esposa Marta en el seu blog personal Todoreh (aquí)
* * *

dissabte, 30 de març de 2019

MALTA, l'illa dels Cavallers... amb històries mil·lenàries (00)

MALTA, l'illa famosa pels Cavallers de l'Orde de Malta.

El Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, més conegut com l'Orde Sobirà i Militar de Malta, és un orde religióa catòlic amb un caràcter, tradicionalment, militar, cavalleresc i noble. És l'orde de cavalleria encara en funcionament més antic. L'Orde Sobirà i Militar de Malta té la seu a Roma i és àmpliament considerat un subjecte sobirà pel dret internacional.
A més d'aquesta peculiaritat històrica, l'illa té un patrimoni arqueològic importantíssim de primera magnitud. 

En visitar els primers temples del període neolític de l'illa de Malta, fem un salt en el temps de milers d'anys endarrere.

La majoria de temples neolítics que visitàrem foren construïts entre 3.600 i 2.500 anys a.C. (abans que la famosa construcció megalítica de Stonehenge).

Amb aquesta introducció vull destacar que la decisió de visitar i conèixer l'illa de Malta fou encertada. Havíem conegut en viatges anteriors altres illes importants del Mediterrani, com Sicília, Sardenya, Creta, Xipre, però no la petita Malta i Gozo, i ara sí que l'hem coneguda amplament i de manera força completa, tant a nivell religiós, con històric-arqueològic i també artístic. 

Ens hem amarat d'història i de la important presència dels Cavallers de l'Orde Hospitalaria de Sant Joan de Jerusalem, i gràcies, molt especialment, a les llargues i interessants explicacions de la nostra guia Fabrizzia.

Com faig habitualment, en dies posteriors aniré desgranant amb més detall, i en petites cròniques entrellaçades, totes les meravelles que vam trobar i de les que vam poder gaudir.


diumenge, 3 de març de 2019

Museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú.


La Biblioteca i Museu Víctor Balaguer, fundada l'any 1884 pel polític i escriptor que li dóna nom, és un dels museus més antics i singulars de Catalunya. Manté en bona part l'estètica i les col·leccions originals, de manera que el visitant pot conèixer com era un museu al segle XIX.

El llegat de Balaguer, ubicat a la planta baixa, està format pel conjunt de llibres i obres d'art que el fundador havia aplegat al llarg de la seva vida: pintures, escultures, peces de ceràmica i vidre i objectes etnogràfics de cultures llunyanes, així com un rellevant Dipòsit de quadres del Museo del Prado. Un fons que s'ha anat ampliant al llarg dels anys.

En les sales es troben obres de pintors com Ramon Martí Alsina, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Joaquim Mir, Xavier Nogués, entre d'altres, que ofereixen un excepcional recorregut per l'art català, des del Romanticisme fins al Noucentisme. També destaca l'important llegat de pintura i escultura del segle XX, que compta amb la col·lecció d'art informalista més important de Catalunya.















 









La secció de pintura es completa amb l'exhibició permanent d'una vintena d'olis del barroc espanyol i europeu del dipòsit del Museo del Prado que conté quadres de "El Greco", Ribera, Goya, Rubens o Van Dyck.























 












































Aquesta magnífica obra de J. Sorolla, pintada a València el 1884, presideix també una de les sales del museu


així com també un sèrie de boniques terracotes...


Les arts decoratives es troben representades per les col·leccions de vidre i ceràmica, amb peces que van del període gòtic fins al segle XIX. 

Entre les col·leccions etnogràfiques, s'hi troben peces de Filipines, Egipte, Xina i Japó, així com una mostra d'art precolombí, fruit de l'interès per altres cultures propi del segle XIX i de la vessant política de Balaguer com a ministre d'Ultramar. 










 









Destaca especialment la col·lecció egípcia, la primera que es va formar a Catalunya, en la qual es troba una mòmia d'infant. Una de les cinc úniques mòmies que actualment es conserven en museus catalans.



L'important fons artístic del segle XIX ha convertit el Museu Balaguer en secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya.









 
Per altra banda la Biblioteca Balaguer, amb més de cent anys d'antiguitat (1884), i amb el seu fons bibliogràfic patrimonial, està vinculada a la Biblioteca de Catalunya.
 * * *
Per acabar vegeu en aquest enllaç: "La presència del Prado. Episodis d'una història", la importància d'aquest llegat-conveni amb el Museo Nacional del Prado a Madrid.
 * *

La nostra visita va coincidir en el dia amb la festa de Carnaval a Vilanova i la Geltrú que mostrava els seus carrers ben guarnits amb els típics mantons de Manila, tant populars a la població...

I també la majoria de balcons de la ciutat

 























La plaça de l'ajuntament i aquest bell edifici modernista a la rambla de Vilanova es preparen per les festes de carnaval, un dels més populars del país.


I les pastisseries ja llueixen els dolços que formaran part de la festa en la típica guerra de merengues del dimarts de carnaval...

* * *
Tot plegat un bon record d'una sortida profitosa que vam culminar amb la visita al molt interessant Museu del Ferrocarril, també de visita recomanada...
 (la màquina de vapor del primer tren a Espanya, entre Barcelona i Mataró)
 (la enorme màquina, la més gran que va tenir Renfe, de 1.600 tones de pes, 
un monstre impressionant)
(anomenada Santa Fe)


* * * * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin