diumenge, 23 de setembre de 2018

Les Justes nautiques de Sète, un bell espectacle tradicional del LLenguadoc

Les festes de la Mercè, aquest matí, ens han proporcionat un bell espectacle al Moll de la Fusta.

Es tractava de la competició tradicional del Llenguadoc anomenada "Les justes Nàutiques"

Les justes nàutiques (de finals de juny a principis de setembre) son més que un esport i van més enllà del folklore i la tradició. Les justes reflecteixen l'ànima dels setans!

Desenvolupament dels torneigs

Els torneigs estan precedits d'una desfilada dels justadors, tots vestits de blanc i amb el barret típic,
acompanyats per la música tradicional, en què l'oboè i el tambor ocupen el lloc central.
Una primera passada d'honor obre el torneig. Els justadors presenten les seves llances i es donen la mà quan les barques es creuen. Després els dos homes, encimbellats a les "tintaines" de les barques, amb el pit protegit
per el pavès, intenten fer-se caure l'un a l'altre a l'aigua quan les barques es creuen, amb una llança de fusta de punta de ferro.
Jouteurs à Sète (c) Service Communication Ville de Sète
Xarangues situades en les tribunes "escalfen" l'ambient i saluden els justadors victoriosos i els passos
espectaculars amb grans cops de coures i grans caixes!
Els combats es regeixen per unes regles precises i qui no les respecta és desqualificat immediatament.
Espectacle garantit!
Des de les grades instal·lades al llarg dels molls del Canal Royal, es pot assistir a espectaculars combats.

Vegeu un exemple aquí:  https://youtu.be/_voZQ-rQ_sU
 

  Les justes durant la Saint Louis


La festa de la Saint Louis té lloc cada any pels volts del 25 d'agost, és la cita tan esperada dels justadors
pel seu torneig final de temporada, un veritable campionat del món en cadascuna de les categories, entre elles la dels pesos pesats, que té lloc el dilluns de la Saint Louis.
El vencedor del gran torneig té assegurada la inmortalitat: des del 1666, els noms dels vencedors es graven per a la posteritat en un pavès, a la sala de les justes del Museu Paul Valéry.

Escola de justes de Sète

Ecole des joutes à Sète (c) Service Communication Ville de Sète
A les justes també hi participen els nens. Des de molt joves, els petits setans somien en esdevenir grans justadors...
L'Escola de justes de la Marina té com a objectiu iniciar els nens de 3 a 17 anys en les justes llenguadocianes
fent-los adquirir la tècnica d'aquest esport.

La Festa de Sant Lluís, vegeu: https://youtu.be/HnRMwJU0KJw

* * *
Le Grand Prix de la Saint-Louis est une compétition de joute nautique de méthode languedocienne qui se tient chaque année à Sète (Hérault) depuis 1743.
Les premières joutes nautiques à Sète datent du 29 juillet 1666 à l’occasion de l’inauguration du port.
En 1745, Louis XV assista aux joutes nautiques de la Saint-Louis à Sète.
24 août 1747. 
À la veille du tournoi de joutes nautiques donné à Sète à l’occasion de la fête de la Saint-Louis, on débat de la mise en place d’un règlement afin « d’éviter les différents trop nombreux entre les jouteurs ».
Sur l'un des pavois exposés au musée de la Mer à Sète figure les noms des vainqueurs du « grand prix de la Saint-Louis » de 1846 à 1913.


dilluns, 10 de setembre de 2018

TORÍ, la capital del Piemont, amb sorpresa final...(09)

El darrer dia de la nostra estada a la zona dels llacs acabaria amb la visita a la ciutat de Torí, i el retorn directe a Barcelona...

Aquest era el pla inicial que després es veuria un xic trastocat, com veurem més endavant. D'entrada un cop vam posar els peus a la ciutat ens vam dirigir a visitar l'edifici més notable de la ciutat, la Mole Antonelliana, un edifici històric de finals del segle XIX, dels més alts que s'enlairen al bell mig de la ciutat. Pren el nom de l'arquitecte que la va construir, Alessandro Antonelli

La mole és una estructura de maçoneria, la construcció de la qual s'inicià el 1863 i fa 167 metres d'alçada. Originàriament havia de ser una sinagoga, ja que tot just s'havia aprovat la llibertat oficial de culte a les religions no catòliques, i la comunitat hebrea de la ciutat volia construir un temple, incloent-hi una escola al seu interior.  

 Actualment alberga el Museu del Cinema, amb una interessant col·lecció sobre el setè art a Itàlia.

Inclou pel·lícules, negatius, documentació i instruments tecnològics que es remunten als primers anys del cinema italià, i una amplia col·lecció de decorats i vestits que s'han utilitzat en les pel·lícules més famoses.

Veiem uns quants aspectes del seu interior.
 En primer lloc sorprèn la immensitat de la sala central on es projecten pel·lícules diverses de manera continuada,
i on, fins i tot, pots seure en còmodes gandules per visionar alguna pel·lícula.
























En l'interior de la gran cúpula hi ha un ascensor panoràmic que porta al mirador superior
Tot al voltant d'aquesta gran sala hi ha reproduïts amb molta fidelitat alguns dels escenaris virtuals que han servit sempre per a filmar les pel·lícules, i on també s'exposen cartells de les més famoses; veiem alguns exemples.
laboratori reproduït amb tota mena de detalls
i cartells antics





















màscares de StarWars
altres decorats i escenaris
el tradicional lleó de la Metro Goldwyn Mayer, etc.

Un museu certament original on hi podries passar-te ben bé tot el dia recorrent els diferents espais i veient fotografies de pel·lícules i dels artistes famosos,
 com aquesta tan icònica de la Marilyn Monroe.
* *
Sortint del museu ens dirigim a dinar tot veient alguns dels edificis originals del centre de la ciutat
 I un cop ben dinats ens dirigim cap al Museu Egipci, on teòricament ens esperava una guia que de fet no sabem encara el perquè, al final no es va presentar
 Per tant ens vam haver d'espavilar, i la solució va ser agafar un aparell dels d'auto-guia i intentar fer el nostre itinerari enmig de la munió de sales diverses de les que consta el museu.

Els tiquets de les entrades són tots diferents i en cada un hi ha una reproducció d'algunes de les peces i objectes del museu.

Nosaltres vam fer el nostre circuït més o menys ràpid en funció dels nostres interessos, però som conscients que ens vam deixar molta cosa per veure... sempre serà una excusa per tornar a Torí algun altre dia.

Dels objectes que ens van cridar l'atenció en destacarem alguns d'ells, ja sigui per la seva bellesa i/o per la seva important antiguitat.















Una de les primeres fou aquesta petita estàtua de la princesa Redji, del 2500 a.C., trobada a Saqqara.


La segona i impressionant troballa la d'aquest cadàver momificat
Seguim l'itinerari destacant algunes de les peces que més ens van cridar l'atenció, com aquest fragment de "papiro dipinto", del Libro dei Morti di Hor.

























Aquesta bella estàtua de culte és del rei  Amenhotep I, del 1200 a.C., trobada a Deir el-Medina.













Estela funerària bellament decorada,  i aquest petit Ostrakon amb una ballarina en posició acrobàtica, del 1100-1200 a.C.
Aquí una tomba bellament decorada
Sarcòfag mortuori

Sarcòfags pintats per fora i també per dins plens d'inscripcions...













Les decoracions exteriors són molt abundants i reflecteixen escenes de la vida dels difunts,
 i també referències al cicle de la vida i de la fecunditat, de formes tant explícites com aquesta que poden veure aquí...


















Estàtua d'Amenhotep II, del 1400 a.C., de Karnak, Temple d'Amon.




















Estàtua de Tutmosi I, del 1400-1500, a.C., també de Karnak, Temple d'Amon


Detall del cap de Tutmosi I.



Un altre deu no identificat...































 








Estatua de la deesa Sekhmet, 1400 a.C., 
una de les que apareix en els 
billets d'entrada com aquest que he escanejat aquí al costat...


 







Acabem amb aquesta tauleta amb una bella inscripció que imaginem ens desitja "un bon retorn a casa, i ens agraeix la visita al museu"...

* * * 



I ara ens toca explicar la "sorpresa final" d'aquest viatge...

Acabada la visita al Museu Egipci, el pla inicial era agafar l'autocar fins a l'aeroport de Milà-Malpensa i volar fins a Barcelona, amb Vueling... però, ja sabeu els problemes que hi va haver aquest estiu passat, oi?... doncs nosaltres vam ser uns dels agraciats amb una de les suspensions de Vueling. Les NO solucions que ens van oferir, cap d'elles era acceptable, anar a un altre aeroport sense cap garantia d'empalmar un altre vol, o esperar fins diumenge a la nit o al dilluns següent... Una autèntica meravella..!!

Sort en vam tenir del nostre responsable i acompanyant de POL viatges, en Pere, que durant tot el dia va estar fent gestions mentre nosaltres fèiem les visites, i en acabar ens va comunicar la desagradable notícia.

La solució va venir via autocars... ell va contactar amb la companyia amb la que treballa habitualment i van quedar que un autocar pujaria fins a Torí a buscar-nos. Tot això ja ho van anar gestionant des del dia anterior. O sigui que acabada la visita al museu ens vam concentrar tots en un punt de la ciutat i tot xino-xano, vam anar a buscar el nostre autocar italià amb les maletes per aleshores anar a trobar l'autocar que havia pujat de Barcelona, i fer l'intercanvi d'equipatges.

 Vam aprofitar per acomiadar-nos de la ciutat de Torí tot fent camí...
 
Un cop vam tenir les maletes ben recol·locades a l'autocar que ens va venir a rescatar... carretera i manta, uns 800 kms. llargs fins a Barcelona. 
Això volia dir passar la nit a l'autocar. Vam sortir de Torí a les 18 hores, i arribàvem a Barcelona la matinada del diumenge 17 de juny a les 7 del matí.

Fi de l'aventura...!!

Aquí acaba definitivament aquesta darrera crònica de la nostra estada per terres italianes del Piemont i la Llombardia, amb un tastet Suís, del diumenge 10 de juny al dissabte/diumenge 17 de juny de 2018.

* * *

    LinkWithin

    Blog Widget by LinkWithin