dijous, 17 de gener de 2019

Cap d'any a Portugal: Alcobaça i una història d'amor...(05)

Camí de Coimbra fem la última parada del dia per a visitar l'Abadia de Santa Maria d'Alcobaça.

Un dels edificis religiosos d'estil gòtic més bells de tot Portugal i que per la seva grandiositat va ser classificat com a Patrimoni Mundial per la Unesco desde 1989.

És la primera obra plenament gòtica erigida a Portugal. El projecte es va iniciar el 1153, l'any de la mort de sant Bernat.

L'abadia rebé els primers monjos el 1223.  L'església abacial té planta de creu llatina, amb tres naus, transsepte i deambulatori o girola entorn de la capella major formant la capçalera.

 La nau central, impressionant, austera i altíssima, uns 35 metres
























Les dues naus laterals, també altíssimes i super esbeltes 


 L'absis, i la part posterior de la nau central amb la rosassa damunt la porta principal d'accés

 La majestuosa façana conserva de la seva traça original el pòrtic, la rosassa i els dos finestrals. La resta del frontispici és barroc i data de 1702, sent l'autor Fra Joäo Turriano. Es compon de dos baldaquins, on s'allotgen les estàtues de Sant Benet i Sant Bernat, i d'una balconada sobre el pòrtic, amb les estàtues de les quatre virtuts cardinals (Força, Prudència, Justícia i Temprança). Per a rematar el conjunt, entre els dos campanars, un nínxol abriga a la Verge Maria, la Santa de devoció dels cistercencs.

Visitem en primer lloc la sala dels Reis, amb aquesta Escultura alegòrica del Papa Alexandre III i de S. Bernardo de Claraval coronant a Don Alfons Henriques o Alfons I de Portugal, dit el Conqueridor (Guimarães, 25 de juliol de 1109 - Coïmbra, 6 de desembre de 1185), fou comte de Portugal 1128-1139) i rei de Portugal (1139-1185). Fou el primer a ser nomenat rei de Portugal de la dinastia Borgonya.
i on podem admirar algunes de les magnífiques ceràmiques que adornen les parets de la sala
Una altre escultura d'Alfons I, el Conqueridor, a la mateixa sala
I un altre exemple de les magnífiques ceràmiques blaves. 
(En aquesta es representen els arquitectes de l'Abadia prenent les mesures per iniciar la construcció damunt del terreny).

Seguim el recorregut per l'abadia i les seves diverses estances.
 El claustre
 i un detall del claustre on podem veure el símbol de la creu dels templers 
del Convent de Crist
 la sala capitular
 el celler o sala de celebracions o reunions
el dormitori
 el brollador del claustre
 el refectori, amb l'original estrada pel lector
 la cuina espectacular del 1732,
 tota revestida de ceràmica...
I finalment, tot tornant a l'interior del temple, ens situem enmig del transsepte per contemplar dues de les joies que hi ha aquí. Les tombes del rei Dom Pedro I de Portugal, a la dreta, i la de doña Inês de Castro, la que fou l'amant del rei, a l'esquerra. Els dos protagonistes de la més bella història d'amor de Portugal.

En el transsepte, enfront un de l'altre, resten sepultats en dos sarcòfags primorosament treballats, el del rei Pere I, i el de Inês de Castro,  Es tracta de dues obres mestres de valor universal.
La decoració lateral del sepulcre de D. Inês de Castro mostra escenes de la vida de Crist i la seva tràgica mort. En la capçalera, representa el Calvari, i als peus, el Judici Final,  moment del futur retrobament dels amants.
El sepulcre d'En Pere I al·ludeix a la vida de Sant Bartomeu. 
Amb tot, la part més bella és la gran roseta esculpida en la capçalera: una meravellosa Roda de la vida la qual escenifica diversos episodis de la parella.
Aquí, doncs, reviurem la història d'amor de Inês de Castro. 


En la nostra anterior estada a Portugal el 2007, ja vam visitar aquesta Abadia, i en el post que li vaig dedicar vaig explicar aquella història que ara podeu repescar aquí mateix: (vegeu aquí) 

Com deia en aquella ocasió
Un dels punts interessants que vam poder visitar a Portugal fou el Monestir d'Alcobaça.
Una meravella d'arquitectura gòtica amb l'església més gran de Portugal, i amb les tombes del rei de Portugal Dom Pedro I i de Inès de Castro
 

(La dona que regnà després de morta i que fou protagonista d'una història d'amor ben curiosa).
 (Cliqueul'enllaç damunt el nom de Inés de Castro i descobrireu tota la història...)

Aquí trobareu també una altre relat més breu de la mateixa història d'amor (cliqueu aquí)

* * *
Les fotos que heu vist en aquest reportatge són molt semblants a les de fa 12 anys enrere i és que l'austeritat de l'edifici no dóna per gaires canvis més. 

Però no volem marxar d'aquí sense fer un homenatge a la 

 Amb tot, sortim ben satisfets d'aquesta visita a un lloc tan important de la història de Portugal, amb llegenda romàntica inclosa.

* * *
Acabem així el relat en tres fases d'aquest 30 de desembre del 2018 a Portugal.
Hem conegut Óbidos, Nazaré i Alcobaça, i finalment arribem a Coimbra.
Demà, darrer dia de l'any, al matí visitarem Coimbra i la seva important Universitat, i per la tarda ens traslladarem fins a conèixer la Serra de Bussaco i el seu palau.

Però tot això, com sempre, ho veurem en una propera crònica 
  • La crònica continuarà aquí...(06) 

dilluns, 14 de gener de 2019

Cap d'any a Portugal: Nazaré, la llegenda i l'espectacle de les onades gegants...(04)

La història comença aquí...

Ahir, en acabar la meva darrera crònica sobre la visita a Óbidos, deia això:


 "A continuació ens vam traslladar cap a la bonica població de Nazaré, popular entre altres coses pel seu funicular, pel seu barri alto el Sitio, per les seves platges, i per la competició mundial de surfistes que se celebra cada any, desafiant unes onades extraordinàries, úniques, que produeixen una enorme impressió i expectació" (ho podrem apreciar en algun vídeo que adjuntaré al final de la crònica)

Així, doncs, ara toca parlar de la localitat de Nazaré.

Segons la Llegenda de Nazaré, la ciutat pren el nom d'una petita estàtua de la Verge Maria, portada per un monjo el segle IV des de Natzaret, Terra Santa, a un monestir proper a la ciutat de Mèrida, i va ser portada al seu lloc actual l'any 711 per un altre monjo, Romano, acompanyat per Roderic, l'últim rei visigot.

Després de l'arribada de Romano a la costa, aquest va decidir fer-se eremita. 
El monjo va viure i va morir a una petita gruta, al cim d'un penya-segat sobre el mar. Després de la seva mort, i seguint els desitjos dels monjos, el rei va enterrar-lo a la gruta, on hi va deixar l'estàtua de la Verge Maria, la qual va romandre amagada durant 468 anys, com podem llegir en el rètol que hi ha al peu de la imatge.

Frai Romano continuà vivint en l'ermita subterrània fins a la seva mort. La sagrada imatge de Nossa Senhora da Nazaré continuà sobre l'altar on el monjo la va col·locar, fins que en 1182 va ser portada a la capella que D. Fuas Roupinho va manar construir damunt de la cova. L'imatge va romandre, doncs, des del 711, en el mateix lloc, el sitio de Nazaré

Posteriorment, L'any 1377, el rei Ferran I de Portugal va fundar una nova església, més espaiosa, que va ser totalment transformada entre els segles XVI i XIX. L'Església de Nossa Senhora da Nazaré és un ric edifici barroc, amb esplèndides rajoles al seu interior. Darrere i per sobre de l'altar principal el visitant pot veure i venerar la miraculosa estàtua de Nostra Senyora de Nazaré. 










Nazaré actualmente està format per tres barris: Pederneira -l'antic barri pesquer-, la Praia da Nazaré i el Sitio da Nazaré, on es troben el Mirador de Suberco, el Santuari de la Verge de Nossa Senhora da Nazaré, l el Fort de Sant Miquel  Arcàngel i el Far.
(Aquí el Santuari, dalt del Sitio)

Els municipis limiten al nort, a l'est i al sud amb el municipi de Alcobaça i a l'oest te litoral en l'Oceà Atlàntic que dona nom a l'anomenat cañón de Nazaré (1), una peculiaritat oceànica característica d'aquest municipi, que és la que provoca les enormes onades famosas internacionalment.

(1) - El cañón de Nazaré es un cañón submarino que, como su nombre indica, está situado en las proximidades de Nazaré, en las costas de Portugal. Es el mayor desfiladero submarino de Europa, con una extensión de 230 km y alcanza una profundidad de 5000 metros.
La profundidad del Cañón y su relativa cercanía a la costa provoca olas muy altas. . El cañón crea una interferencia constructica entre las olas entrantes por lo que tiende a hacer que las olas sean mucho más grandes de lo normal. Esto hace de Nazaré uno de los mejores lugares para practicar el surf extremo i super peligroso.

La vila dista de Lisboa uns 120 km, 16 km d'Alcobaça y uns 30 km de Batalha, dos llocs patrimonials que fan de Nazaré un lloc molt interessant per visitar tota la zona.

Un cop situats geogràficament, anem a trepitjar el terreny. La primera cosa que fem tot just arribar al poble és dirigir-nos a agafar el funicular que ens pujarà fins dalt del Sitio.

Retol commemoratiu del 120è aniversari d'aquesta instal·lació, 1889 - 2009. 

De fet el seu ús es l'equivalent a un transport públic, ja que serveix per unir de manera contínua el barri alt amb la part baixa de la població, la pesquera, on s'instal·len a peu de platja els assecadors del peix i munten parades les dones que el venen al públic. 
 
 
 



Després veurem imatges dels assecadors del peix i de més venedores.

Ara ens anem enfilant amb el funicular-ascensor fins dalt del barri anomenat el Sitio.
Un cop dalt, la primera cosa que fem, gairebé de manera inevitable, és gaudir de la meravellosa vista que l'indret ens ofereix sobre la població i la seva extensa platja.


(representació del miracle)
Aquí sota veiem el promontori que diuen recorda el lloc on el cavall, segons la llegenda de Nazaré, es va aturar just abans de precipitar-se pel penya-segat evitant la mort segura del seu genet D.Fuas Roupinho, quan aquest invocà la protecció de la Verge.













  

Seguidament tot voltant per l'indret del Sitio, ja hem vist el Santuari que visitarem després, i ara entrem a la petita ermita llamada "da memòria", que fou construïda en acció de gràcies per D.Fuas, per haver estat salvat per la Verge d'una mort segura. Està tota recoberta de ceràmica blava i blanca dels segles XVII i XVIII, amb referències a la llegenda.


















Davant mateix hi ha un fita coronada per la típica creu dels templaris o cavallers de Crist amb una inscripció on llegim que Vasco da Gama demana la protecció de la Verge de Nazaré abans d'emprendre el seu viatge a la India.
Podem observar també la curiosa vestimenta típica de les dones venedores, les esposes dels pescadors.
Després de fer totes les fotos possibles des d'aquest indret tant espectacular entrem a visitar el Santuari on hi ha la Verge Nossa Senhora da Nazaré, que hem vist abans
i també una mostra de les boniques i antiquíssimes ceràmiques que revesteixen les parets
Arriba l'hora del dinar i ens dirigim a un restaurant proper on menjarem per primer cop el típic bacalhau portugués, servit de forma molt abundant.
Havent dinat baixem arran de mar per a respirar el tipisme del lloc i veure com funciona l'assecatge dels peixos, i observar amb discreció les dones del país que intenten vendre el seu producte tot ben exposat en els seus taulells...
Una tècnica ben ancestral, per cert..!!

 Després de gaudir d'aquesta realitat tradicional, arriba l'hora de seguir el nostre itinerari camí de Coimbra, i ens hem d'acomiadar d'aquesta bonica i interessant vila i de les seves platges espectaculars.
Abans, però, encara hem de passar a conèixer l'Abadia de Santa Maria d'Alcobaça. Però això ho veurem en la propera crònica.
* * *
Abans de tancar, aquí sota us deixo una Addenda
 % % % % % % % % % % % % % % % % % % % % % % % %
Atès que l'espectacle principal a Nazaré, són les seves espectaculars onades gegants, m'ha semblat interessant fer-ne un petit recull per tal que, qui tingui curiositat pugui veure alguns exemples...

Los aficionados al surf y profesionales como el alemán Sebastian Steudtner han podido disfrutar de la belleza de la ola gigante que genera un cañon submarino de 4.900 metros de profundidad en la costa de la localidad portuguesa de Nazaré.
Steudtner se ha atrevido a ‘cabalgar’ olas tan altas como edificios de varias plantas ante la atenta mirada de un grupo de espectadores congregados en lo alto del acantilado. Nazaré ostenta el récord de la ola más alta jamás montada por un surfista en su mítica Praia do Norte.
En hombres, fue en concreto el 8 de noviembre de 2017 cuando el brasileño Rodrigo Koxa surfeó una ola de 80 pies (24,38 metros)
                               Veure aquí: https://youtu.be/KMe3OEPUwQs

Altres exemples: 

- Biggest Waves Ever Surfed, veure aquí. https://youtu.be/Ftok14M5p8g

-Novo record da maior onda surfada na Nazaré?, veure aquí: https://youtu.be/YFllZSIBkwc

- Double Trouble - Big Wave & Dramatic Rescue Sequence by #Drone - Nazaré, aquí imatges  
   d'un rescat dramàtic: https://youtu.be/uRJ87fzQ8Qc

 - un altre rescat impressionant: https://youtu.be/LrNcrwHERpc

- i un últim exemple de les extraordinàries onades a Nazaré, aquí: https://youtu.be/10tYVzcsrLM 

- i per si algun estudiós té interès en saber com dimonis es formen aquests grans onades, podeu seguir aquesta explicació aquí:  https://youtu.be/Yufb2MgcebM

En podeu trobar encara més a través de Google i del YouTube 


* * * 
 

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin