dissabte, 31 de desembre de 2016

Un BON Any Nou - 2017, per tothom...



Des d'aquesta plataforma universal, vull desitjar-vos a tots un Millor ANY NOU 2017, que ara tot just despunta, i tal com el simbolisme de la foto ens mostra, desitjo que la llum nova del Nou Any faci que les nostres il·lusions, les nostres esperances i els nostres esforços, facin remuntar els ànims decaiguts per tanta crisi i depressió, i surin per damunt de les boires del pessimisme latent, empesos per la nova esperança que s'albira a l'horitzó proper de la nostra llibertat, que amb l'esforç i l'empenta i la convicció de tots aconseguirem que sigui ben definitiva i plena...!!!


 
Perquè encara tot està per fer aquest any 2017, i tot és possible encara...!!!



* * *

dimarts, 20 de desembre de 2016

NADAL blocaire, 2016

Ara, en aquestes dates tan assenyalades, i quan alguns dels elements mundials són tant terribles, amb guerres interminables i salvatges, amb milers de refugiats, amb atemptats, i altres miseries...
tinc més ganes que mai d'aixecar els ànims i de celebrar i desitjar un BON NADAL..!! a tothom, i en especial a tots els amics, parents i coneguts que em llegiu de tant en tant.

(del frontal d'altar d'Avià, Berguedà, cap el 1200)

(Giotto, Natividad, 1304-1306, Padua, Capilla de los Scrovegni)
* * *


dimarts, 6 de desembre de 2016

L'Esplendor del Romànic català...

Aquests darrers dies està en boca de tothom la polèmica sobre la restitució de les pintures del monestir de Sant Maria de Sixena, i abans que es materialitzi la barbaritat que suposaria el seu trasllat, atesa la fragilitat en que van ser recuperades, i atenent a que han estat magníficamet conservades al MNAC, aquest matí del dia 6/12, políticament festiu, nosaltres hem decidit fer treballar l'intel·lecte i anar a gaudir de les meravelles de l'art Romànic que tenim al nostre museu nacional, a Montjuïc. 

No en va es diu que aquesta col·lecció d'art romànic és de les millors, sinó la millor, que hi ha a tot el món.

Feia molts anys que no havíem entrat a aquesta secció del MNAC, i hem quedat gratament sorpresos de la magnífica instal·lació i amb la qualitat i bellesa que ara es presenta aquest conjunt d'obres esplèndides.

Aprofitant, doncs, la meva dèria de fer blog, vaig a mostrar ara algunes de les meravelles que hem anat contemplant aquest matí.

* * *
Comencem el recorregut veient alguns exemples de les pintures més primitives, les corresponents a l'anomenat "Cercle de Pedret". És la denominació que donen els historiadors a un pintor de murals romànics "el Mestre de Pedret", actiu a Catalunya a principis del segle XII. El nom li ve donat d'una de les seves obres més representatives de l'església de Sant Quirze de Pedret, al Berguedà.

Se'l considera com a una figura molt important en el camp de la pintura romànica europea. Les obres d'aquest mestre i del seu cercle es caracteritzen pel seu classicisme i una forta influència Llombarda, i es daten entre les acaballes del segle Xi i els inicis del XII. A més de l'església que li va donar el nom, es conserven restes de les seves obres o del seu cercle a les esglésies de Sant Pere del Burgal, Santa Maria d'Àneu, Sant Serni de Baiasca, Santa Maria de Cap d'Aran, de Tredós, i a la Col·legiata de Sant Pere d'Àger, totes ells a Lleida.
 Absis del monestir de Sant Pere del Burgal 
(la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)

 Frontal d'altar d'Esquius, de l'antiga església de Santa Maria 
del castell de Besora (Osona)

 Frontal d'altar de la Seu d'Urgell o dels Apòstols
(procedeix d'alguna església del bisbat d'Urgell, Alt Urgell)

Frontal d'altar de Santa Maria de Cardet
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

(detall del naixement de Jesús)

Frontal d'altar de Durro, procedeix de l'ermita de Sant Quirc de Durro
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça) 
 
 
(detall)

L'arxifamós pantocrator de l'absis de Sant Climent de Taüll
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

La Majestat Batlló (mitjans s.XII)
(procedeix probablement d'una església de la Garrotxa)

 Frontal d'altar de Santa Maria de Taüll
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Absis i pintura lateral de l'església parroquial de Santa Maria de Taüll
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça) 
 

Les pintures de Sorpe són un exemple representatiu de l'evolució de la pintura mural catalana posterior al "cercle de Pedret".
 Frontal d'altar procedent de l'església de Sant Pere de Sorpe
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

 
Al doble arc triomfal que precedia l'absis hi ha un cicle eclesiològic presidit per una imatge de la Mare de Déu com a símbol de l'Església.
A sota, la crida als primers deixebles, amb la barca de Pere i Andreu, on hi ha hissat un estendard amb el crismó de Constantí, que al·ludeix les virtuts de l'Església primitiva.
 
 Frontal d'altar de l'església de Santa Maria d'Avià
(Berguedà)

(detall de la Nativitat)

 (detall amb els tres Reis mags)

Frontal d'altar dels Arcàngels
(procedent d'alguna església de Catalunya...)

* * *
Arribem finalment a la sala on s'exposen les pintures recuperades de Sixena.

 




Es veuen moltes parts reconstruïdes i els originals ennegrits a causa del foc, el seu estat ha de ser precari, i per tant... La polèmica està servida...

* * *
Ha estat una visita ben satisfactòria al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya), on hem gaudit un cop més d'aquesta bellesa tan especial de les pintures del nostre estimat romànic català.

diumenge, 4 de desembre de 2016

Sensibilitat a flor de pell...

Ahir vam tenir la sort d'assistir a un concert realment extraordinari.

Es tractava d'un dels darrers concerts programats pel 48è Voll-Damm Festival Internacional de JAZZ de Barcelona, al Conservatori del Liceu. Per cert una sala realment esplèndida.


Dos pianistes virtuosos, tots dos cecs, tocant conjuntament, asseguts esquena contra esquena, gairebé empenyent-se mútuament per aconseguir una conjunció melòdica fantàstica, com si fos tota una orquestra, els dos pianos es complementaven a la perfecció i de meravella.

(podeu sentir un fragment clicant aquí)

Amb una gran sensibilitat van anar interpretant peces melòdiques, algunes talment com si fossin Jazz autèntic, tant per la melodia com pel ritme. Alternant-se en el protagonisme de la veu principal ara l'un, ara l'altre, totalment compenetrats.

Va ser una experiència molt emotiva i fins i tot emocionant. Parlo sincerament pel que jo vaig sentir veient i escoltant a aquells dos homes cecs dominant a la perfecció els teclats dels pianos. Concert que jo definiria com una "delicatessen". 

El concert amb el títol de "Tête-a-tête", estava dedicat a la memòria del gran pianista català cec Tete Montoliu, i els dos virtuosos pianistes també cecs, eren el català Ignasi Terraza, i l'holandès Bert van den Brink.

* * *

dimecres, 30 de novembre de 2016

Thyssen by Thyssen "Un Thyssen mai vist"...


Hem vist aquesta magnífica exposició de les millors obres del Museu Thyssen-Bornemisza, de Madrid, algunes de les quals no havien sortit mai del museu.

Fra Angelico i Marc Chagall, Rembrandt i Edward Hopper, el Greco i Picasso, José de Ribera i Lucian Freud, Paul Cézanne i Juan Gris, o el mateix Giovani Canaletto... un joc de contrastos i analogies entre artistes i obres d'èpoques diferents que permeten viure l'experiència artística amb renovada plenitud.



Paul Cézanne, bodegó
Visita molt recomanable a questa exposició de Caixa Forum,  
que commemora els 25 anys de la creació del Museu Thyssen a Madrid.

Camille Pisarro, Rue Saint-Honoré, en una tarda de pluja

El Greco, l'Anunciació


José de Ribera, Sant Jeroni penitent
Picasso, l'Arlequí
 



Fra Angelico


















El Baró Thyssen va ser un personatge que per la seva descendència , i pels diferents matrimonis que va realitzar amb famílies nobles de l'aristocràcia europea, i també pels seus grans negocis a nivell internacional, ja que fou creador d'una de les indústries multinacionals més poderoses d'Europa, un empori amb més de 200 empreses, li va permetre acumular una gran fortuna, i per sort per nosaltres, això el va impulsar a comprar obres d'art i a crear i fundar el Museu Thyssen-Bornemisza, inaugurat en 1992, per a exhibir el nucli més valuós de la seva fabulosa col·lecció privada de pintura antiga, moderna y contemporània, considerada la més important del segle XX, que havien reunit ell i el seu pare, al llarg de set dècades. 
Una part de la qual, avui podem contemplar en aquesta exposició organitzada per "La Caixa".

Giovanni Antonio Canal, "Canaletto" - Venice / Il Bucintoro



* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin