divendres, 7 de febrer de 2020

La històrica ciutat d'Antequera i els seus Dòlmens...(07)

Antequera és un municipi d'Andalusia situat a la província de Màlaga (Espanya), concretament a la comarca del mateix nom, a 45 km de Màlaga i a 160 de Sevilla. La seva població és de 44.032 habitants. El municipi constitueix un magnífic conjunt monumental fruit del seu passat històric. Hi ha més de mig centenar d'edificis que recullen l'arquitectura religiosa i civil, i són datats entre l'Edat del Bronze (1800-700 aC) i el segle XVIII.


És coneguda com el cor d'Andalusia ("el corazón de Andalucía") perquè se situa entre Màlaga, Granada, Còrdova i Sevilla.
Antequera està situada a 47 km al nord de la ciutat de Màlaga, prop de les muntanyes de El Torcal i de Chimenea, a 575 m sobre el nivell del mar. 
El riu Guadalhorce contribueix a la fertilitat de les seves terres.
El municipi, amb 817 km², és el més gran de la província de Màlaga en termes de superfície, i un dels majors d'Andalusia

Nosaltres anirem, bàsicament, a conèixer una mica la població, però també i principalment, a visitar aquest important Conjunt Arqueològic dels Dòlmens d'Antequera, declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO
Els dòlmens s'ubiquen en una zona monumental anomenada Camp dels Túmuls, que està format pels impressionants dòlmens de MENGA, VIERA i El Romeral, envoltats pels monuments naturals de la Peña de los Enamorados i la muntanya del Torcal de Antequera. 
(la silueta de la Peña de los Enamorados és omnipresent a la zona)

Anem en primer lloc a conèixer el més gran i més important, 
el dòlmen de Menga. 
 (observeu al fons de la foto, la silueta ben visible de la Peña)
 La porta d'entrada amb la gran llosa que la cobreix
 Els pilars de suport al centre de l'espai
Des de l'interior del recinte es veu perfectament com estava alineat i enfocat directament a la silueta de la Peña dels Enamorats, la singular muntanya propera que té forma de rostre humà.
 Pou que hi ha al fons del dòlmen, un pou excavat en el gres de més de 19 metres de fondària i 1,5 metres de diàmetre
 Impressiona la grandària d'aquest dòlmen... El conjunt està cobert per cinc enormes teules que fan de sostre, una de les quals fa 6 metres de longitud per 7 de costat i un pes aproximat de 180 tones. Per sostenir el pes de les teules cobertores, hi ha 3 pilars de secció quadrada centrals. La construcció té una longitud d'uns 27 metres, una amplada de fins a 6 metres i una alçària de 2,7 metres a l'entrada, fins als 3,5 metres al punt més alt.
Als voltants del dòlmen, s'han identificat assentaments dels períodes neolític i de l'edat del coure (períodes d'apogeu del megalitisme), d'entre 5000 i 2200 anys abans de l'era actual. Es desconeixen els detalls de qui, quan, com i per què el van construir. 

Un dòlmen realment espectacular, excepcional. Si voleu més informació sobre aquest monument, us deixo aquí mateix, l'enllaç a la wikipedia.
* *
Seguidament ens traslladem només un centenar de metres per veure el segon dòlmen, el de Viera
El dòlmen de Viera està format per un llarg corredor segmentat en dos trams, al final del qual, s'hi disposa una cambra de planta quadrangular a la qual s'accedeix mitjançant una porta perforada quadrangular en la primera llosa. 
























La construcció està edificada, com el dòlmen de Menga, amb tècnica ortostàtica. Té un recorregut interior de més de 21 metres i una amplada que va dels 1,3 a l'entrada fins als 1,6 metres de la cambra. Els laterals estan formats per 14 (costat esquerre) i 15 ortostats (costat dret), i es pensa que cadascú n'estava format per 16; la capçalera només té una llosa. De la coberta, es conserven 5 lloses íntegres i fragments de dues més, i es pressuposa que n'hi havia 3 o 4 més. L'alçària és d'uns 2 metres. 

També, com he fet abans, si voleu més informació us deixo aquí mateix, un nou enllaç a la wikipedia
* *
Segurament, qui conegui aquests monumentals construccions megalítiques es preguntarà com s'ho van fer aquelles poblacions primitives per construir-les, per això m'ha semblat interessant deixar-vos aquí un vídeo que ha editat la Junta d'Andalusia, que vam veure en el Centre d'interpretació, i que de manera molt didàctica explica el laboriós procés de construcció, i com s'ho van fer aquella gent per bellugar aquests enormes pedres de milers de tones cada una.

(Vegeu el video aquí: https://youtu.be/nx1jkK0e_-I

* *
Un altre dels monuments naturals que envolten la ciutat és l'anomenada muntanya del Torcal de Antequera. 

El Torcal d’Antequera és un paratge natural d'1.171 hectàrees, situat en els termes municipals d’Antequera i Villanueva de la Concepción, a la província de Màlaga, a la carretera A-45 d'Andalusia, i es coneix per les capritxoses formes que els diversos agents erosius han anat modelant a les seves roques calcàries; constitueix un destacat exemple de paisatge càrstic.

No vam poder visitar-lo per quedar una mica allunyat de la ciutat, però pels seu interès m'ha semblat interessant fer-ne menció i acompanyar-ho d'algunes imatges que he manllevat d'internet per tal que en tingueu una idea de la singularitat d'aquest lloc.

* * *
Ara si, després de tanta arqueologia megalítica i geologia càrstica, toca trepitjar la ciutat d'Antequera, i comencem traslladant-nos al barri més alt anomenat "el Portichuelo", per poder tenir una bona panoràmica i des d'aquest punt anirem baixant fins al centre urbà.
        (vista de la ciutat al fons)
          (iniciem la baixada pels carrers típics d'aquest barri alt)
 (ens aturem aquí a contemplar l'alcassaba i les restes de la muralla romana)
En aquesta part alta del barri de Portichuelo veiem un edifici força curiós que és un altar a la Verge enmig del carrer...

 al costat d'una petita plaça
 Seguim baixant per aquests carrers tranquils i amb una arquitectura popular molt harmoniosa, les cases estan molt ben conservades i restaurades amb cura.
I arribem a un mirador magnífic sobre la resta de la ciutat...
On oneja la bandera de la ciutat d'Antequera
 dins el nucli antic destaca l'enorme edifici de l'església de sant Sebastià amb el seu original penell
i  aqui podem apreciar un bonic conjunt de teulades
Seguidament creuem l'anomenat "Arco de los gigantes", 
 que s'obre en un mur de més de dos metres de gruix realitzat en mamposteria, en el que es situen inscripcions llatines relatives tant a la pròpia Antikaria com a altres ciutats romanas de les immediacions (Singilia, Nescania, Osqua, etc.).
I quatre grans làpides en les que s'inscriu una dedicatòria al rei Felip II.
L'arc, en forma de mig punt, està compost per dovelles allargades de pedra arenisca, i la clau de volta es ressalta situant en ella un relleu amb una gerra amb flors d'assutzenes. El gerro de flors, amb el castell i el lleó de la cornisa superior conformen l'escut de la ciutat, com acabem de veure en la bandera onejant.
 
Aquest arc dóna accés a l'indret on hi ha ubicada la Colegiata de Santa Maria
 Els Reis Catòlics fundaren aquesta Real Colegiata de Santa María La Mayor, i a partir d'aquest moment, va esdevenir el referent cultural antequerà.

amb l'escultura al davant mateix de Pedro Espinosa
 Pedro Espinosa (Antequera, 4 de junio de 1578 - Sanlúcar de Barrameda, 21 de octubre de 1650), poeta y antólogo español del Barroco y uno de los miembros de la Escuela antequerano-granadina del Siglo de Oro.
Des d'aquest emplaçament podem veure restes de la primitiva ciutat romana.

Emprenem ara una baixada més forta cap al centre i el fora muralla
 i podem creuar la muralla per passos estrets
fins arribar a la zona de fora muralla
 On el guia, Santiago, per cert un guia excel·lent, ens fa adonar de l'interessant grup escultòric que hi ha en aquest indret, per la importància històrica que té per la ciutat...
Com indica la placa que l'acompanya, vol ser un petit homenatge a les famílies que van ser expulsades per Ferran I d'Antequera, el Trastàmara, i van haver de marxar cap a altres territoris... principalment i en concret a Granada, on van fundar el barri anomenat de l'Antequeruela...

Antikaria (antic nom del municipi romà) també fou destruïda, i aleshores entraren les tropes àrabs encapçalades per Abd al-Aziz ibn Mussa-Ben-Noseir, després del tractat que se celebrà a Oriola amb el monarca got Todmir o Teodomir
Durant la dominació àrab, es va conèixer com a Medina Antaqira i es va convertir, posteriorment, en una important ciutat fronterera que es caracteritzava pel fet de conservar restes de l'Emirat de Gharnata. Per defensar-se de les tropes catòliques es va construir l'Alcassaba que acull la torre més important de la ciutat: la de l'homenatge. 


Un cop arribats al centre de la ciutat, un petit grup decidim visitar el Museu que tenim al davant, en aquest bell edifici del Palau de Nàjera.
On podrem contemplar una de les meravelles d'aquesta ciutat, 
l'anomenat Efebo de Antequera

Una magnífica escultura de bronze, bellíssima, considerada una de les més belles escultures de l'art romà de les trobades a Hispània.

L'Efeb d'Antequera és una escultura tallada al Segle I d.C., en època de l'Imperi Romà.
 S'exposa al Museu de la Ciutat d'Antequera, situat al Palau de Nájera. 

Es va trobar de forma casual en un Cortijo anomenat "Las Piletas", prop de la localitat d'Antequera, el 29 de juny de 1955. Va estar durant alguns anys en el replà de l'escala del palauet en el qual va residir Don Trinidad de Rojas i Rojas durant el segle XIX. 

Aquest palauet està situat al Carrer Lucena 17 (antiga Calle Trinidad de Rojas), anomenada així en honor de l'il·lustre escriptor, assagista, historiador i poeta Don Trinidad de Rojas i Rojas,.

L'efeb va ser venut a "la ciutat d'Antequera" per Enriqueta Quadra Rojas, posterior propietària del palauet a partir dels anys quaranta del passat segle, a un preu molt inferior del que li oferien altres organismes. Això va fer que avui dia, segueixi estant al Palau de Nájera.

Imita el model grec del efeb, (del llatí ephēbus, i aquest del grec ἔφηβος) és una paraula grega que significa adolescent. Encara que a la Grècia Clàssica estava destinat el seu ús als homes atenencs de 18 a 20 anys, que eren instruïts a la efebeia, una espècie de servei militar.
Es tracta d'una escultura realitzada en bronze amb la tècnica de fosa en buit. Representa a un jove nu dempeus amb una postura que remet a l'esquema en "S", característic de les formes praxitelianes, que es va difondre a partir del segle IV a.C.

Respon al tipus iconogràfic conegut com a mellephebos stephebos o portador de garlandes, utilitzat com a figura decorativa en els banquets romans. Estilísticament es data com a còpia neoàtica de la primera meitat del segle I d.C. Presenta els braços separats del cos, en posició estesa, amb els dits de les mans en disposició per sostenir algun objecte com una garlanda o drap.
El cap presenta un pentinat de gran elegància i senzillesa, format per dues parts dividides per una clenxa o ratlla mitgera, aquests flocs s'enrotllen formant una corona capil·lar que emmarca la zona temporal i es nua al clatell com un recollit. A més apareix tocat amb una cinta llisa que trena una garlanda vegetal amb una tija de secció circular del que sorgeixen fulles i petits raïms. El seu rostre apareix amb els ulls buidats, però en el seu moment van poder estar plens de pasta vítria i portar pestanyes, d'ell destaquen el nas fi, la boca petita i els pòmuls que ajuden a marcar, suaument, l'oval facial. 
* *
Tot sortint del museu, en una de les parets del seu pati interior podem llegir aquesta frase lapidària de Sèneca amb la que no podem estar-hi més a favor...
En sortir a l'exterior, veiem l'estàtua eqüestre de Ferran Ier.
 Ferran d'Antequera, de Trastàmara, el Just o l'Honest, anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de de Cerdanya (1412 -1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. 
Fou el primer monarca aragonès de la dinastia dels Trastàmara.

* * *
I mentre esperem a la resta del grup donem un cop d'ull a algunes cases de l'entorn urbà tant tradicional
 Al fons encara despunta el cim del campanar de sant Sebastià 
amb el seu àngel daurat al capdamunt
Amb la visió del qual ens acomiadem d'aquesta interessant ciutat.

Realment la ciutat d'Antequera té molts segles d'història, i si voleu aprofundir en ella, us recomano la consulta de l'apunt de la wikipèdia (aquí) on trobareu la informació dels orígens més remots de restes de civilitzacions anteriors que es troben a l'arqueologia prehistòrica i es manifesten en poblats que oscil·len entre 2.000 i 2.500 anys a.C., encara que altres opinions els daten d'uns 4.000 anys. Els principals testimonis d'aquesta època són els dòlmens de Menga, Viera, El Romeral, com hem vist al principi de la crònica.

***
Dinarem en un original restaurant ubicat dins de la plaça de toros, i en acabar l'autocar ens traslladarà directament a l'aeroport per prendre el vol que ens retornarà a Barcelona.
Així acaba la crònica d'un cap d'any 2019-2020, que hem passat per terres andaluses

  • La crònica acaba definitivament amb aquest 7è. i darrer capítol

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin