dijous, 2 de maig de 2019

MALTA, punt i final... (07)

La història comença aquí...


Sortint de la Valletta, encara som a la tarda del dijous 28 de març, l'autocar ens porta fins al bonic poble de pescadors de Marsaxlokk. 
Pintoresca vila marinera de renom perquè d'ella provenen les famoses góndoles utilitzades per la pesca en tot l'arxipèlag conegudes com "Luzzu", que podrem veure en gran quantitat al port. 
 (aquí una antiga, petitona i humil barca de pescador...)
Són embarcacions pintades amb colors clàssics i que encara s'utilitzen per la pesca del "lampuki" un peix del mediterrani que es captura entre agost i desembre i el més representatiu dins la gastronomia maltesa.
(el peix "lampuki")
 (monument al pescador)
Cal destacar que la tranquil·la badia on és troba el poble és rica en història ja que aquí van desembarcar turcs i francesos.

* * *
Després del dinar ens traslladem a conèixer el darrer dels grans temples neolítics de l'illa, els temples de Tarxien.


Es tracta d'un complex de quatre estructures megalítiques construïdes entre 3600 i 2500 a.C., que també han estat reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.



Van ser descoberts l'any 1913 pels agricultors locals i el lloc va ser excavat intensivament entre els anys 1915 i 1919.

Aquests temples estan construïts amb enormes blocs de pedra denominats megàlits; contenen recambres semicirculars que estan connectades l'una amb l'altre per mitjà d'estrets passadissos.

 (la gran porta d'entrada al complex...)
Existeixen diversos indicis que denoten que aquestes construccions eren tombes o cambres mortuòries ja que en algunes només hi ha espai suficient per albergar un sol cos. 

Es van transformar en temples al llarg del temps i allà es practicà culte i cerimònies enfocades a la veneració dels morts.
En el jaciment s'han trobat, a part de ceràmica, ídols i relleus de pedra que contenien decoracions geomètriques en forma d'espiral, frisos amb toros, cabres i ovelles.
També estàtues que s'han associat amb una divinitat de la fertilitat, inclosa la gran escultura femenina de més d'un metre d'altura, ja que l'original segurament feia tres metres, i que és l'escultura neolítica més gran trobada a l'arxipèlag.
Avui, però, qui visiti el museu s'haurà d'acontentar amb veure la faldilla plisada i un parell de cames... (com les que veiem aquí "in situ").
Acabem aquí les interessants visites efectuades durant els 4 dies que hem estat a l'illa de Malta. Molt recomanable..!!

* * *
L'endemà, ben de matí, abans de marxar cap a l'aeroport, aprofitem per donar un volt per les proximitats de l'hotel i de la badia de Sant Jordi, a la zona de sant Julian's on érem allotjats.
Enfilant-nos primer de tot dalt de la terrassa i piscina de l'hotel per veure la badia de sant Jordi als nostres peus... I després, fem una passejada fins a la punta esquerra de la badia, on hi ha un conjunt d'hotels, i des d'aquell emplaçament faig aquesta darrera pel·lícula.
A l'hora convinguda, maletes, autocar i cap a l'aeroport on ens espera l'avió per tornar cap a casa.

Adéu Malta, en guardarem un bell record..!!

* * *
  • Aquí acaba definitivament aquesta crònica. 

dimecres, 1 de maig de 2019

MALTA, i la seva capital La Valletta...(06)

.

Escut de La Valletta


El nom que li van donar els Cavallers hospitalers fou Humilissima Civitas Valletta, 'humilíssima ciutat de la Valletta'. Tanmateix, amb la construcció de les fortificacions amb els seus bastions, muralles i torretes, juntament amb la bellesa dels edificis barrocs que esquitxen els seus carrers, fou coneguda com a Superbissima entre els governs d'Europa. 
(el fossat espectacular)
 En maltès és coneguda col·loquialment com a Il-Belt, 'la Ciutat', semblantment a com els mallorquins denominen la seva capital, Palma.
(edificis barrocs)
(la font de Triton)
La fundació de La Valletta és deguda al gran mestre de l'Orde de Sant Joan, Jean Parisot de la Valette, el 28 de març del 1566


L'orde —que durant molt de temps fou qui va governar la ciutat i tota l'illa— va decidir de fundar una nova ciutat a la península de Scebberras després del setge de Malta del 1565, amb l'objectiu de fortificar la posició de l'orde a Malta que, efectivament, va acabar afermant els cavallers hospitalers a l'illa. 

El pla de la ciutat fou projectat per Francesco Laparelli, mentre que molts dels edificis més importants foren obra de Gerolamo Cassar. La Valletta, doncs, és una trama urbana que mostra un bon nombre d'edificis del s.XVI i posteriors, tot i que la majoria es van construir a l'època dels cavallers de Sant Joan de Jerusalem, també anomenats Cavallers hospitalers o Cavallers de Malta.
* *
A partir de la font del Triton, entrem a la ciutat per la porta principal la antiga City Gate, just al capdamunt del carrer principal Triq ir Repubblika, que recorre tota la ciutat de dalt a baix fins arribar al Fort de sant Elm, a tocar del mar.
Ens sorprèn primer el moderníssim edifici del nou Parlament, obra de l'arquitecte italià Renzo Piano que també va estructurar la zona de la City Gate.
(foto manllevada d'internet)
La ciutat conserva diversos edificis d'importància històrica, com ara la cocatedral de Sant Joan, antiga església conventual dels Cavallers, al carrer de la Repubblika; que tot seguit visitarem...

La catedral fou construïda sobre les restes d'una primera d'època medieval que va ser destruïda pel terratrèmol de 1693, que va devastar gran part de la ciutat de Mdina.

Va ser dissenyada i realitzada per l'arquitecte maltès Lorenzo Gafà. La nova catedral fou completada i consagrada en 1703.
L'interior, en contrast amb la façana, està molt ornamentat i decorat seguint els cànons del barroc. Fou decorat per Mattia Preti, un artista calabrès i cavaller hospitaler. Preti va dissenyar i esculpir les parets de pedra interiors i va pintar la volta i els costats dels altars amb escenes de la vida de Sant Joan.

Altres edificis importants de la ciutat són aquests, que anirem veient en la nostra passejada posterior.

L'antic palau del Gran Mestre, avui seu del Parlament maltès i del despatx del president, a la plaça del Palau tocant al carrer de la República; 
L'alberg de Castella, amb el despatx del primer ministre, als bastions;  
el Museu Nacional de Belles Arts, al carrer del Sud; 
el Museu Nacional d'Arqueologia, al carrer de la República, i les mateixes fortificacions, construïdes pels cavallers per protegir la ciutat dels atacs per mar, que podrem contemplar des del balcó mirador dels jardins de l'Upper Barraka gardens.

Però ara anem a centrar-nos en l'impressionant interior de la concatedral de Sant Joan. Entrem per una porta lateral i la primera impressió és d'una riquesa extrema... 




















veiem les inicials de Nicolau Cotoner, un dels grans mestres aquí enterrats...

La Cocatedral de Sant Joan situada a La Valletta (Malta), fou construïda per l'Orde de Sant Joan de Jerusalem entre 1573 i 1578. Va ser projectada pel Gran Mestre Jean de la Cassière i era l'església conventual dels hospitalers. El temple fou dissenyat per l'arquitecte militar maltès Lorenzo Gafà, que es va encarregar de molts edificis de La Valletta, ciutat de nova planta. Comparteix la funció catedralícia amb la cocatedral de Sant Pau de Mdina.
l'altar major
 l'altar major amb el detall del baptisme de sant Joan
 la part posterior de la nau
 sostre de la nau
detall pintures
La nau a tota amplada

La catedral conté vuit riques capelles, cada una està dedicada al sant patró de cadascuna de les vuit llengües de l'orde.

Al costat esquerre del temple hi ha les capelles següents:

  • La capella de la llengua anglobavaresa, que es coneixia antigament com la capella de les relíquies, ja que guardava les relíquies que l'orde havia anat acumulant amb el pas del temps.
  • La capella de Provença, dedicada a sant Miquel.
  • La capella de França està dedicada a la conversió de sant Pau. En aquesta capella hi ha els monuments funeraris dels mestres Adrien de Wignacourt i Emmanuel de Rohan-Polduc.
  • La capella d'Itàlia està dedicada a santa Caterina.
  • La capella d'Alemanya està dedicada a l'Epifania de Crist i va ser pintada pel maltès Stefano Erardi.
Al costat dret de l'església hi ha aquestes capelles:
* * 
 La capella de la llengua d'Aragó, ricament decorada
 i dedicada a sant Jordi...
La creu de vuit puntes de l'odre dels cavallers és omnipresent












I també els escuts i la creu de l'orde dels Cavallers hi són representats per tot arreu.


A continuació passem a l'oratori on hi ha algunes làpides sepulcrals força originals, com aquestes dues, i en una d'elles trobem aquesta inscripció d'un català honorable..!! 


La del Gran Prior de Catalunya, Fr. Nicolau Abri Dezcallar, qui ell mateix s'auto anomena "pecador miserable"...
Però dins aquest oratori, adjunt a la nau central, hi ha dues joies importants que són els dos quadres de Caravaggio (Michelangelo Merisi), el de la decapitació de sant Joan Baptista, i el de sant Jeroni.

Michelangelo Merisi da Caravaggio (Milà, 1571 - Porto Ercole, 1610) conegut com a Caravaggio per haver nascut a Caravaggio (Bèrgam) a la Llombardia.
La decapitació
( detall ampliat)
 
Aquí un detall de l'oratori, també ricament guarnit, i un petit detall del quadre de la decapitació

 

 
el magnífic quadre de sant Jeroni.
* * 
En sortint encara podem admirar alguna de les altres sorprenents capelles
I un cop a l'exterior, davant la façana principal, summament austera, 
ens fixem en el detall de la seva capçalera.
amb la creu de l'orde de Malta sempre present...!!

Tot seguit ens encaminem a conèixer el Palau del Gran Maestre al que accedim a través del patí de l'armeria
(el saló d'ambaixadors)
l'accés al saló del tron
 el saló del tron
 


A l'esquerra una placa amb els noms dels presidents de la nova república de Malta, des de l'any en que van aconseguir la independència.

A la dreta un cavaller de l'orde amb la vestimenta oficial de cavaller amb la creu de Malta ben visible al pit.



En sortir de les dues visites anteriors, i per tal de descansar una mica, ens vam seure a prendre un cafè a la plaça on hi ha la Biblioteca Nacional, presidida per una estàtua de la Reina Victòria.
 Just al davant del famós i històric Caffé Cordina, que és tota una institució pels habitants de l'illa, amb uns bonics frescos al sostre. Aquí, juntament amb una parella dels companys de viatge, l'Antoni i la Joaquima, ens vam relaxar i vam tornar a tastar els famosos pastissets de ricotta
Acabada aquesta extraordinària experiència anem a caminar una mica més pels carrers de la ciutat on podem veure alguns dels grans edificis barrocs com aquests que van ser antigues seus dels cavallers de Castella, Lleó, i Portugal i d'altres regions.


Alguns han esdevingut la seu del govern, com aquest altre situat estratègicamen a prop dels bastions de les muralles, on actualment resideix el primer ministre.
A la part superior de la façana es pot observar el bust del gran Mestre promotor, i posteriorment en 1756 es van instal·lar els dos canons.
La bandera de Malta oneja aquí sota aquest cel d'un color blau intensament mediterrani.

Aprofitem aquest bon dia per acabar la visita passejant una mica pels jardins de L'Upper Barrakka on trobem algunes escultures interessants

 com aquesta de les Gavroches

o aquesta altre del bust del ministre britànic Winston Churchill.

A més ens permeten gaudir d'unes vistes excepcionals sobre la part est del port, des de sobre les muralles, els baluards i les fortificacions que el defensaven
on hi ha els forts de sant Telm, el de sant Angelo i el de sant Michael, i davant per davant de les tres ciutats, Cospicua, Vittoriosa, i Senglea.
(veiem-ho un pel en directe...)
Un lloc ple d'història i d'una gran bellesa que l'accentuava el magnífic temps del que estàvem gaudint.
En acabar aquesta darrera visita, agafàrem l'autocar per traslladar-nos al proper port i poble de pescadors de Marsaxlokk, on tenim reservat el lloc per dinar.

Allà Podrem gaudir del bonic i acolorit port de pescadors, i a més a la tarda visitarem encara l'últim dels temples neolítics importants de l'illa, els de Tarxien.
* *
Però tot això, per a no allargar-nos massa, ho veurem en el proper i últim capítol d'aquesta crònica.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin