dissabte, 12 de setembre de 2020

Mini vacances de platja, setembreres...

Les necessitàvem de debò...  després de dos mesos sencers, juliol i agost, a Barcelona, en pla de servei de guàrdia per fer de cangurs en qualsevol moment (pel naixement del nostre segon nét) i també pel germà més grandet, al que hem hagut d'acollir molts dies a casa... Ha arribat el moment de fer una escapada a la costa brava.

110 kms. ens separen del nostre objectiu, un hotelet familiar davant del mar, a tocar, a tan sols 10 metres de la porta de l'hotel...

Uns blaus turquesa i un blau marí preciosos, ens relaxen la vista tan bon punt sortim al balcó de la nostra habitació. Respirem a fons, i tinc la sensació que seran unes vacances ben reparadores...

Platja costat dret cap a T.Valentina
Platja costat esquerra cap a Palamós

Aquest primer dia feia força vent com es pot comprovar per la velocitat amb que arribava aquest surfista
 

De fet així van ser aquests 8 dies d'estada a la costa. No ens vam moure gaire de l'indret, solament per anar a la platja, ara aquí davant mateix, ara una xic més a la dreta o a l'esquerra per provar altres fons marins amb més sorra o amb menys pedres, i també algunes passejades al llarg del passeig, o bé de bon matí després d'esmorzar, o bé al capvespre abans de sopar.

Mentre prenem el cafè després de dinar del primer dia en la terrassa de l'hotel, anem comentant la sort que tenim de poder gaudir d'uns dies de relax després d'estar tants dies confinats a Barcelona... El panorama que tenim just al davant és super relaxant.


Ens hem dedicat molt a contemplar els canvis de la naturalesa, ara feia sol, ara feia un ruixat de pluja, i també ens ha distret, i molt, el contemplar la sortida puntual de la lluna plena, magnífica el dia 2, quan era totalment plena, però també alguns dies posteriors que encara es veia rodona i magnífica a la sortida, això si, cada dia un xic més tard, entre 30/40 minuts, i cada dia un xic més desplaçada cap a la nostra esquerra. 

Sempre estàvem expectants des del nostre balcó i a l'hora prevista, segons ens deia l'aplicació meteorològica del mòbil, per veure exactament per on sortiria, i aleshores captar les imatges amb la càmera i mirar la lluna amb els prismàtics... Mirar la lluna ben grossa i ben groga quan surt just a la ratlla de l'horitzó o damunt del poble veí, té una mena de misteri i d'encanteri...

Aniré comentat i il·lustrant alguns d'aquest canvis amb les fotografies i algun vídeo... 

* * *

Aquí tenim el primer exemple d'això que comentava dels canvis sobtats. Veiem en aquest petit vídeo del dia 2/09, un xàfec a mitja tarda, les 16h.48m.

 
Just al cap d'una hora aprox. a les 17h.42m. del mateix dia 2/09, el panorama havia canviat totalment, 
ho podeu comprovar en aquest altre vídeo de YouTube en l'enllaç que adjunto...
 
 
Aquest mateix dia 2 de setembre 
era el dia previst per veure la lluna plena, i a l'hora en punt la vam poder veure sortir per la mateixa ratlla de l'horitzó...








 
 
Aquí la veiem ja magnífica
al cap d'una bona estona
 
 * *
Avui es presenta un matí tranquil per a sortir a fer una caminada, 
 
la calma és absoluta, no bufa ni un bri de vent,

magnífica perspectiva al nostre costat mentre caminem...

 
* * *
Cap al vespre és habitual també sortir a estirar les cames pel passeig...

 i això ens permet veure encara ben presents les destrosses que va fer el recent temporal del Glòria.
* *
Segona nit amb lluna plena

aquí sota ja amb tot el seu esplendor lluminós...

* *
Una altre tarda vam decidir caminar fins a Torre Valentina
 i fer un tros del camí de ronda
El camí de ronda segueix a través de diverses cales petites fins arribar a la platja gran de Platja d'Aro.
 
* * *
 
La darrera lluna del dia 5/09, aquest cop sortint a sobre mateix del poble de Palamós
 * *
La sortida del sol del dia 6, a les 7h.30m.
Un detall de les aigües transparents mentre fèiem la passejada matutina...

Nois, això s'acaba, 8 dies de platja no donen per res més

 
Encara que sàpiga greu, i que tindries ganes de poder allargar molt més l'estada aquí, ha arribat l'hora de fer el comiat...

El balcó de la nostra habitació a l'hotel, davant del mar, ha estat durant aquests dies l'observatori privilegiat per veure els diferents aspectes d'una naturalesa canviant i a voltes sorprenent. 

Si Déu vol, però, hi tornarem...!!!

* * *








 





dissabte, 1 d’agost de 2020

Se'ns pixen a sobre...!!!

I a més se'ns pixen a sobre sense cap vergonya...!!!

Llegiu això, és sorprenent i indignant... Comencem malament el mes d'agost...

El Tribunal Suprem espanyol ha designat Manuel Marchena com el magistrat competent per decidir l’admissió a tràmit o no de la querella presentada per Òmnium Cultural contra Juan Carlos I pels presumptes delictes de corrupció, frau fiscal i emblanquiment de capitals. ‘Ens temem que estem davant d’una nova maniobra dels poders de l’estat per protegir-se’, ha assegurat el vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri. ‘Qui millor per protegir la monarquia i els poders de l’estat que Marchena?’, ha demanat.

‘Es tracta d’un jutge que ha comès greus vulneracions de drets fonamentals per intentar acabar amb l’independentisme’, ha sentenciat el vice-president d’Òmnium Cultural, que acusa Marchena d’haver encapçalat al Suprem l’any 2019 un judici contra Cuixart, Sánchez i la resta de presos polítics ‘amb una clara manca de garanties i on es van vulnerar drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió, el de llibertat ideològica o el de reunió pacífica’.

De fet, Òmnium ja va acusar l’estat espanyol de ‘vulneració flagrant’ de drets fonamentals en el seu escrit de defensa, on denunciava que el magistrat Marchena pilotava un ‘judici sense garanties amb la vulneració de drets fonamentals, la presència d’un partit d’ultradreta com Vox d’acusació popular i l’aplicació d’un dret processal d’excepció’.



(mireu en la imatge de l'enllaç la cara sorneguera de prepotència i satisfacció del personatge en qüestió)

diumenge, 21 de juny de 2020

100 dies de confinament, els últims, i comença la Represa...!!!

... i comença la represa...!!!

Però alerta màxima, pel que es comença a veure pel carrer fa por pensar el que pot venir... molta gente sense mascareta, reunions en terrasses de bars de més de 10 persones, tots junts, xerrant alegrement, sense cap protecció...!!!
Ens hem tornat bojos o què?...
Aquest matí, al super no hi havia guants pels clients ni líquid hidroalcohòlic a l'entrada, hem advertit a l'encarregat i la resposta ha estat d'allò més inconscient: "la gent ja està cansada de tanta protecció"... 
Visca, la gent potser sí, però el punyeter virus Covid-19, no està cansat de contaminar, està més viu que mai..!!

Aquest passat dijous hi ha hagut 150.000 casos nous a tot el món, un nou rècord des que va començar la pandèmia..!!

Salut alerta d'un increment de contagis entre joves i adolescents, de 15 a 29 anys...!!
 
La responsabilitat de la gent brilla per la seva absència. 
Després de revetlles i platges incontrolades, preparem-nos per un pitjor episodi de rebrot de cara a la tardor...!!

* * *

No faré més entrades al Bloc sobre aquest tema, únicament potser ho faré, si hem de lamentar alguna desgràcia important...

**
Ara vull que tots ens relaxem una mica i per això us poso un vídeo d'obres d'art, on el protagonisme principal són les finestres, les obertures, que volen ser una metàfora de l'esperança en uns temps millors...

I després del relax que ofereixen aquestes imatges, també us adjunto un altre vídeo pels amants de l'art i de la pintura, en especial per aquells a qui ens agrada l'impressionisme.

Un vídeo que intenta recollir el millor d'aquest estil
Gaudiu amb calma i relax (durant 10 minuts) de les belles imatges i de la música...

***
I comencem la Represa amb calma i prudència, i sobretot amb proteccions i distanciament, per respecte als altres i també a un mateix.

Que tingueu un Bon començament d'estiu..!! 
* * *

divendres, 12 de juny de 2020

90é. dia de confinament

90é. dia de confinament...

Una mica d'art i música per alleugerir l'esperit...



#cuideu-vos molt, i respectem la normativa...!!

* * *

dilluns, 1 de juny de 2020

80è. dia de confinament

80è. dia de confinament

Encara que per a molta gent sembla que això ja s'està acabant, i es descontrolen sense cap mena de prevenció, penso que hem de continuar sent molt i molt prudents i seguir encara les pautes de prevenció i protecció... que són molestes, empipadores, certament, però encara són molt necessàries.

La pandèmia no està ni molt menys del tot controlada, i en qualsevol moment podem tenir una sorpresa i contaminar o ser contaminats per la imprudència d'alguns o de molts...

Siguem realistes i no massa confiats

Per això avui m'ha semblat bonic i adient, seguir contemplant paisatges i llocs de natura que tenim al nostre país i en quantitat...
Gràcies a l'enviament d'aquest vídeo per part d'un amic nostre, us el poso perquè tothom pugui gaudir de les belles imatges dels nostres Parcs Naturals.


#Encara una temporada més...

divendres, 22 de maig de 2020

70è. dia de confinament....

70è. dia de confinament....

Quan s'arriba ja a més de dos mesos de confinament, la única cosa que ens anima i ens distreu, a part de les petites passejades previstes per les franges horàries als majors de 70 anys, són els intercanvis virtuals de mails, whatsapps, imatges i vídeos que ens anem enviant entre els amics i familiars diversos... és un no parar.

Per això, avui he preparat un menú divers, una mica diferent...
Dos videos, el primer conté una coneguda cançó, l'Imagine dels beatles, i unes imatges de natura espectaculars


El segon, és del món de l'art, concretament de la dansa, també amb una música molt popular i coneguda, i amb una interpretació de ballet exquisida. Es tracta del Vals nº 2 de la Suite de Jazz nº2 de Dimitri Shostakovich (que acompanya la popular cançó "yo te daré"...)

Desitjo que en gaudiu..!!!


dimarts, 12 de maig de 2020

60è. dia de confinament... i suma i sigue...

60è. dia de confinament... suma i sigue...

La primavera ja avança manifestament

Tenim ganes i desig de poder gaudir de paisatges relaxants com aquests...
 ...però, malauradament, la tempesta del Covid-19 no s'ha acabat, ni molt menys, i segueix ben activa..!!
Estem tant sols en la fase Zero, i aquests dies, quan surto al carrer a caminar en les franges horàries que ens corresponen als majors de 70 anys, quedo sorprès de veure la quantitat de gent de totes les edats, fins i tot molts infants que campen tant tranquil·lament, i també molts adults sense cap mena de protecció.

Això anirà a mal borràs si no ens controlem, i tornarem a fer un retrocés en forma de rebrot de la pandèmia que ens ho haurem ben guanyat... ai las !!
Malgrat tot, de fet hi ha indicadors de que es va arribant a una certa calma, a poder trobar un camí verd i planer d'esperança, però al costat mateix hi ha un GRAN abisme amb una boira espessa plena d'incerteses...

* * *
#surto només a l'Hora que em toca..!!


dissabte, 2 de maig de 2020

50è. dia de Confinament...!! Això comença a acumular moltes vivències...

Seguint la tònica de les commemoracions anteriors, anem a gaudir d'algunes imatges de natura que ens ajudin a respirar i eixamplar els horitzons... 

Ja que no ens podem traslladar físicament, fem-ho almenys amb la il·lusió i la imaginació... Imatges de l'Antàrtida, de natura diversa, i de fauna sorprenent...


 La fauna també es admirable i ens commou...



***
He estat fent uns petits càlculs i un repàs sobre els exercicis que el confinament ens obliga a fer i he trobat això:

Sóc afortunat de poder sortir cada dia a caminar al terrat de la nostra finca que em proporciona una bona extensió en línia recta d'uns 50 mtrs. Això vol dir que anant amunt i avall tot fent ziga/zaga, 50+50=100, puc anar fent centenars de metres fins acumular algun kilòmetre. 
M'ho recomana el meu metge, haig de fer exercici regularment per compensar la meva diabetis tipus 2.

He pres, doncs, el costum de caminar entre 3 i 5 kms. cada dia, algun dia potser una mica menys, algun altre dia potser una mica més, però posem una mitjana de 4 kms. diaris.
4 kms. diaris x 50 dies de confinament = 200 kms.

Això equival a la barbaritat d'unes 5 maratons..!!
(que no està gens malament per a un home de 79 anys que sóc jo mateix)...

Si això segueix així durant algunes setmanes més estaré ja a punt per apuntar-me a la propera marató de Barcelona o a la de Nova York !!

Cuideu-vos molt..!!
i... seguim confinats
 
* * * 

dissabte, 25 d’abril de 2020

Els dies 25 són dies de commemoracions...

En aquest Blog, aquest número sempre té un significat especial. Va ser un dia 25 de febrer del 2007 que vaig inaugurar-lo, ara fa més de 13 anys. (vegeu aquí)

La maleïda pandèmia que ens ha tocat de viure ha trastocat totes les coses més habituals, i també a mi m'ha fet perdre l'oremus i el passat 25 de febrer, quan ja tothom començava a estar alarmat pel fet del contagi massiu que s'estava produint a la Xina, em vaig oblidar de commemorar el 13è aniversari.

Ho faig avui, que també es dia 25, encara que amb dos mesos de retard. I ara no recordo si l'any passat vaig fer commemoració...(?), en fi, no cal ara perdre el temps regirant el passat. El present és el que ens toca viure i ara més que mai -ben confinats-.

13 anys de blog donen per molt, i aquest any el confinament ens ha donat molt material per omplir i redactar posts ben variats commemorant els dies que portem tancats a casa. El darrer que vaig fer va ser amb motiu del 40è dia d'aïllament, coincidint amb la diada de sant Jordi, (vegeu) que a més em va servir per a fer un salt en el temps i remuntar-me als anys 60 de la meva joventut, seguint la moda que s'ha fet una mica viral a les xarxes, de penjar fotos i records d'antany, i era de quan jo trescava per les muntanyes del Pirineu... 
(dalt del cim de Peña Telera (2764 mts), serra de la Partacua, Valle de Tena, pirineu aragonès, Osca -al fons el Midi d'Ossau-)

Grans records que de tant en tant han anat apareixent per algunes de les meves aportacions al Blog durant aquests llargs 13 anys.


Queda així tancada avui aquesta commemoració, amb l'esperança que hi pugui haver-hi moltes més mentre tingui força i esperit per anar-les celebrant. Que així sigui..!!!

* * *
Seguim confinats i...



dijous, 23 d’abril de 2020

40è dia de confinament, sant Jordi... sortim a respirar...!!

40è dia de confinament..!!
diada de Sant Jordi,
sortim a respirar aires purs...
La placidesa del llac i el fons de les altes muntanyes ens omplen els pulmons...
 poder caminar pels Alps o els Dolomites, sempre és una bona solució...
I aquests grans horitzons ens deixen mig estabornits... 
quina meravella..!!
I tot buscant imatges he anat a parar, gairebé sense voler, a aquesta imatge tant hivernal d'un paisatge per mi molt conegut i entranyable!!. 

Es tracta de la visió de la serralada de la Partacua i del cim del Peña Telera, imatge que es contempla des del poble dels meus ancestres, des de Tramacastilla de Tena, província d'Osca. D'allà prové la nissaga dels Sorrosal, i allà va néixer el meu pare, l'avi i el besavi, i en aquest magnífic indret vaig passar tres llargs estius de la meva joventut.
* *
Ara que està de moda penjar imatges antigues a la xarxa, sobretot a Instagram i a Facebook, i tothom posa imatges de quan eren joves, és per això que...

Aquesta imatge de la serra tota nevada m'ha fet reviure aquells anys en que vaig viure en aquelles terres fent vida de pagès, amb els meus oncles, la terra de la meva família, del meu pare, fent també allò que tant m'agrada, trescar per les muntanyes, rius i camps... i fou aprox. cap als anys 60, que vaig tornar per aquestes terres, concretament l'estiu del 1963, amb uns companys dels Lluïsos de Gràcia...
I avui puc recuperar aquesta magnífica panoràmica, feta aleshores, de la Serra de la Partacua i el seu punt culminant la Penya Telera (2764 m.)
... fou aleshores que vaig aconseguir escalar el cim de Peña Telera (2764 m.) amb un altre company, teníem 22 anyets...
(en la foto sóc jo mateix dalt del cim contemplant la magnífica panoràmica, amb el Pic Midi d'Ossau al fons, a la frontera amb França)

Tret de la revista Pirineos 3000, transcric aquest fragment:
... la seva estètica realment alpina i molt vertical la fa molt atractiva. Veieu aquí la descripció que en fa en Juanjo, un muntanyec que hi va pujar recentment a la Penya Telera, en la seva crònica penjada a internet... "Las panorámicas sobre el Valle de Tena son excepcionales y comentamos que solo con semejantes vistas vale la pena subir a esta montaña (es una de las panorámicas mas bellas de todos los Pirineos y su ascenso es aconsejado por numerosos medios montañeros)".

* * *
Ara una mica de geografia: La Serra de la Partacua (que s’allarga pel pic de Collarada i Punta Escarra, i pel coll d’Izas dóna pas a la vall de Canfranc) tanca el Valle de Tena pel sud-esquerra, i la serra de Tendeñera el tanca pel sud-dreta, sempre mirant el mapa en direcció nord.
El Valle de Tena per qui no el conegui, és el que venint de Sabiñánigo i passant per Biescas, s’obre amb amplitud cap al nord a través de l’estret pas de Santa Elena, i és el pas natural cap a Panticosa, el balneari de Panticosa, Sallent de Gàllego, i a França pel port del portalet, al peu de l'impressionant pic Le Midi d'Ossau, i també des de Sallent trobem a la dreta l’accés cap a la zona del refugi i llac de Respumoso i el pic del Balaitous (3144mts).

 
(Aquí una altra foto d'època, també anys 60's, amb la colla excursionista dels Lluïsos de Gràcia, 
dalt del cim del Balaitous, 3144 mts.)

També, a la vall del costat, a Linás de Broto, camí de la Vall d’Ordesa, trobaríeu el rio Sorrosal, i un salt d’aigua a sobre mateix de Broto, avui amb una popular "via ferrata", el salto Sorrosal.

* * *
En fí, un sens fi de sensacions que he guardat sempre ben vives en el meu record i que ara, vés a saber per quin mecanisme, m’han vingut així de sobte a la memòria, pel fet tant banal d’haver rebut imatges antigues que han remogut les meves neurones, i he volgut compartir aquestes vivències amb tots els qui em pugueu llegir.
Un món primigeni que, desgraciadament, s’ha anat perdent. Tinc encara molts parents, cosins, a Tramacastilla de Tena, però les darreres vegades que hi he pujat, allò ja no és aquell poble antic, tradicional, rural, ara els apartaments i les cases pareades ho estan envaint tot. 

Ara ja no hi ha els cavalls salvatges que baixaven al poble un cop cada quinze dies per donar-los sal, era un espectacle preciós, ni les vaques que pasturaven cada dia a la muntanya i baixaven al vespre per munyir-les, ara tot son turistes, restaurants, materials d’esquí, trens turístics, etc. etc.
No continuo perquè em posaria de mala lluna.

L’única cosa que es manté intacta, afortunadament, són les altes muntanyes, sempre un repte desafiant per aquells que ens agrada admirar-les i somiem encara en enfilar-nos als seus cims.
Acabo posant-vos una darrera foto de la meva estimada Penya Telera.
* * *
Quan acabi aquest maleït confinament, encara aspiro a poder trepitjar la Serra de la Partacua i la meva estimada Penya Telera..!!

Espereu-me... que vinc...!!

Però, de moment... 

* * *
Feliç diada de sant Jordi confinats..!!


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin