diumenge, 4 de desembre de 2016

Sensibilitat a flor de pell...

Ahir vam tenir la sort d'assistir a un concert realment extraordinari.

Es tractava d'un dels darrers concerts programats pel 48è Voll-Damm Festival Internacional de JAZZ de Barcelona, al Conservatori del Liceu. Per cert una sala realment esplèndida.


Dos pianistes virtuosos, tots dos cecs, tocant conjuntament, asseguts esquena contra esquena, gairebé empenyent-se mútuament per aconseguir una conjunció melòdica fantàstica, com si fos tota una orquestra, els dos pianos es complementaven a la perfecció i de meravella.

(podeu sentir un fragment clicant aquí)

Amb una gran sensibilitat van anar interpretant peces melòdiques, algunes talment com si fossin Jazz autèntic, tant per la melodia com pel ritme. Alternant-se en el protagonisme de la veu principal ara l'un, ara l'altre, totalment compenetrats.

Va ser una experiència molt emotiva i fins i tot emocionant. Parlo sincerament pel que jo vaig sentir veient i escoltant a aquells dos homes cecs dominant a la perfecció els teclats dels pianos. Concert que jo definiria com una "delicatessen". 

El concert amb el títol de "Tête-a-tête", estava dedicat a la memòria del gran pianista català cec Tete Montoliu, i els dos virtuosos pianistes també cecs, eren el català Ignasi Terraza, i l'holandès Bert van den Brink.

* * *

dimecres, 30 de novembre de 2016

Thyssen by Thyssen "Un Thyssen mai vist"...


Hem vist aquesta magnífica exposició de les millors obres del Museu Thyssen-Bornemisza, de Madrid, algunes de les quals no havien sortit mai del museu.

Fra Angelico i Marc Chagall, Rembrandt i Edward Hopper, el Greco i Picasso, José de Ribera i Lucian Freud, Paul Cézanne i Juan Gris, o el mateix Giovani Canaletto... un joc de contrastos i analogies entre artistes i obres d'èpoques diferents que permeten viure l'experiència artística amb renovada plenitud.



Paul Cézanne, bodegó
Visita molt recomanable a questa exposició de Caixa Forum,  
que commemora els 25 anys de la creació del Museu Thyssen a Madrid.

Camille Pisarro, Rue Saint-Honoré, en una tarda de pluja

El Greco, l'Anunciació


José de Ribera, Sant Jeroni penitent
Picasso, l'Arlequí
 



Fra Angelico


















El Baró Thyssen va ser un personatge que per la seva descendència , i pels diferents matrimonis que va realitzar amb famílies nobles de l'aristocràcia europea, i també pels seus grans negocis a nivell internacional, ja que fou creador d'una de les indústries multinacionals més poderoses d'Europa, un empori amb més de 200 empreses, li va permetre acumular una gran fortuna, i per sort per nosaltres, això el va impulsar a comprar obres d'art i a crear i fundar el Museu Thyssen-Bornemisza, inaugurat en 1992, per a exhibir el nucli més valuós de la seva fabulosa col·lecció privada de pintura antiga, moderna y contemporània, considerada la més important del segle XX, que havien reunit ell i el seu pare, al llarg de set dècades. 
Una part de la qual, avui podem contemplar en aquesta exposició organitzada per "La Caixa".

Giovanni Antonio Canal, "Canaletto" - Venice / Il Bucintoro



* * *

divendres, 25 de novembre de 2016

Mies van der Rohe

No sé per quin extrany misteri, aquest post va quedar sense publicar al seu dia a la carpeta dels esborranys. Avui ho he detectat, i com que es tracta d'una cosa intemporal i prou interessant, decideixo publicar-ho avui, malgrat tot...
* * *

Sortint de Caixa Forum, divendres passat dia 12, festivitat de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, vam poder accedir al famós Pavelló de Mies van der Rohe per ser jornada de portes obertes.
No hi havíem entrat mai i, a part de la senzillesa del disseny, em va sorprendre sobretot i em va cridar l'atenció, la varietat i la bellesa dels materials, com podem observar en les fotos que hi vaig fer...








I ara, una mica d'història...
El Pavelló alemany, o Pavelló Mies van der Rohe, conegut internacionalment com el Pavelló Barcelona, fou construït com el pavelló alemany de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per Mies van der Rohe. Aquest edifici és de formes simples, però elaborat amb materials luxosos com el marbre travertí. És un monument emblemàtic considerat com l'inici de l'arquitectura moderna del segle XX, i ha estat estudiat i interpretat exhaustivament, alhora que ha inspirat l’obra de diverses generacions d'arquitectes.

L'edifici fou desmuntat a la cloenda de l'Exposició Internacional el 1929 i reconstruït el 1986 a la ubicació original. Per altra banda, al Pavelló s'exposa la Cadira Barcelona, dissenyada pel mateix Van der Rohe, conjuntament amb una reproducció en bronze de l'escultura Alba de Georg Kolbe.

* * *

diumenge, 13 de novembre de 2016

Manifestació del diumenge 13 de novembre 2016

En defensa dels nostres polítics i de tots els representants electes...



https://www.youtube.com/embed/aoV5m9pL3NI



video

Un Estat repressiu no té res a fer contra la voluntat 
de TOT un poble...

VISCA Catalunya Lliure...!!!

* * *

dijous, 10 de novembre de 2016

La vetusta ciutat de Béziers...

El darrer dia de la nostra estada a l'Aude, vam visitar Besiers (Besièrs en occità, Béziers en francès). És una ciutat d'Occitània, al departament de l'Hérault, regió del Llenguadoc-Rosselló. 
El gentilici dels habitants de Besiers és en català: bederrès -esa (en occità: besierenc, en francès: biterrois).

Ciutat carregada d'història, ja que els seus orígens es remunten a l'epoca abans de Crist. Habitat el lloc per una de les tribus dels gal, fou ocupada pels romans el 120 a.C. Fou colònia romana amb el nom de Biterrae o Beterra. Els seus habitants eren els biterrensis. El seu producte més apreciat fou el vi. Va tenir un anfiteatre que no es conserva.

El 450 la van ocupar els visigots. El 532 fou atacada pels francs i destruïda, però va ser reconstruïda, i va estar en mans dels visigots fins a la conquesta àrab el 719. Després d'aixecar el setge de Narbona (any 737), Carles Martell va ocupar per un moment Besiers i va fer arrasar les muralles i va cremar els ravals abans de retirar-se. Va passar definitivament als francs el 752. Va ser seu d'un bisbat, i un vescomte hi apareix cap al 885.


Anem a conèixer, doncs, una de les ciutats més antigues de França.


L'autocar ens deixa a dalt del turó que ocupa el centre de la ciutat vella, davant de l'ajuntament i molt a prop de la catedral de Saint-Nazaire (s.XII-XV), que visitarem seguidament.


La façana principal amb les dues portes que s'obren en poques ocasions a causa de la violència del vent del nord.


(amb vitralls del s.XIV)


(detall de marqueteria al dors de les portes d'entrada)
















Desde la plaça-mirador que hi ha davant la façana principal, podem contemplar ja mig amagat per la vegetació el pont romànic.

Des d'aquí tenim accés al claustre i al jardí.




Algunes de les plaques i inscripcions antigues que trobem a les parets del claustre...

A més de les necrològiques, de sepultures com aquesta, aquí sota...


També trobem aquesta altra que ens recorda un "passat ilustre" on els trobadors gaudien de molta estima i reputació.
Un cop sortim al jardí, podem contemplar la prespectiva del pont romànic en tota la seva amplitud














Proseguim a continuació el nostre periple per la ciutat de Besiers, i en una de les seves cantonades trobem aquesta curiosa imatge que representa a Sant Aphrodise, que fou evangelitzador i primer bisbe de la vila, i segons diu la llegenda, fou decapitat, i després ell s'aixecà i prenent el seu propi cap va marxar... 

Ens arribem ara fins a l'església de Saint-Jacques. Una preciosa església d'estil romànic, de finals del s.IX.

En el cor d'aquesta església va ser enterrat en 969, en Raimond II, cinquè Vescomte de Béziers.



Finalment visitarem el Museu de la regió de Béziers, on podrem admirar algunes peces del jaciment de l'Oppidum d'Ensérune, (que no vam poder visitar per estar en obres), col·leccions medievals i vitícoles, entre d'altres multitud d'objectes, d'un museu petit però agradable i ben estructurat. 
Veieu alguns exemples...
(maqueta de les antigues arenes romanes)
(inscripcions i gravats prehistòrics d'Ensérune)


(una representació de la llegenda de Sant Aphrodise)

* *
Acabada la visita a la població de Besiers, retornem a Narbona a dinar, i abans de reprendre el viatge de retorn cap a Barcelona, encara tenim temps de passejar una estona per la magnífica rambla de la ciutat, 
al costat del canal du Midi.








Enllaç al vídeo musical:

https://www.youtube.com/embed/w3AmXlQp_Mk



I amb aquesta bucòlica imatge d'una tarda assoleiada i musical, 
emprenem el viatge cap a casa...

* * *
  • Fi de la crònica dels tres dies de castanyada sense castanyes... !!







LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin