dimarts, 28 de març de 2017

"IN MEMORIAM" - de l'estimat germà Albert

 Foto del Nadal de 2015, celebrat a casa nostra

Avui, dimarts 28 de març de 2017, fa just un any de la mort del meu estimat germà Albert, després de lluitar durant cinc anys contra la malaltia del càncer que, malauradament, no va poder vèncer. (vegeu aquí)

Vull recordar-lo aquí i tornar a expressar el sentiment profund que et causa la mort d'un germà. 

Era el meu germà gran i l'únic, per això, quan ja fa anys t'han marxat els pares i marxa també l'únic germà, sembla que els teus referents familiars es van apagant un rere l'altre. 

Sort en tens de l'esposa i dels fills que et donen l'escalf necessari per superar aquests tràngols i moments difícils. I també cal pensar i ajudar, de manera molt especial, a l'esposa que va deixar i als seus fills.

La mort és llei de vida, i tots haurem de morir, però està bé que no oblidem mai aquells que ens han precedit, que ens han donat la vida, i que ens han acompanyat durant anys i molt anys. I que també han configurat i han influït de manera decisiva en la nostra vida, en la nostra manera de ser, de sentir i d'estimar.

Descansa en pau, estimat germà Albert...!!

* * * 

diumenge, 26 de març de 2017

Hem conegut L'ALGARVE portuguès...

L'Algarve és una regió i antiga província més meridional de Portugal continental, amb capital a Faro. Àrea: 4.960 km². Població resident: 405.200 hab. aprox. 
A més de Faro i Portimao, les més importants, destaquen també les poblacions d'Albufeira, Alcoutim, Aljezur, Alvor, Castro Marim, Lagoa, Lagos, Loulé, Monchique, Olhao, Silves, Tavira i Vila Real de Santo António. 
La regió històrica de l'Algarve coincideix amb l'actual districte de Faro.

El territori abans de l'arribada dels romans era habitada pels lusitans. En la reorganització provincial de l'Imperi romà del segle I (a.C), passà a formar la província de Lusitània, que persistí sense grans modificacions administratives entre els segles I (a.C) i VIII (d.C), comprenent l'ocupació romana i visigòtica fins a l'arribada el 713 dels àrabs per intercessió visigòtica. 

Els àrabs denominaren aquesta regió Gharb al-Àndalus, amb breus ocupacions portugueses (Regne de l'Algarve) que posteriorment es fragmentà en diverses taifes després de la caiguda del califat de Còrdova, en què, entre d'altres, es constituí l'emirat d'al-Gharbia fins al 1250, en què l'Algarve fou l'últim territori de Portugal conquerit definitivament als musulmans, regnant Alfons III. Sota ocupació portuguesa, es constituí de nou el Regne de l'Algarve, més honorífic que autònom.

El nom Algarve prové de Gharb al-Àndalus, nom que rebia l'actual Algarve i el Baixo Alentejo durant la dominació musulmana, que significa l'"Àndalus occidental", ja que era la part occidental de l'Àndalus musulmana; aquests territoris avui espanyols i portuguesos eren un destacat bullidor de cultura islàmica, ciència i tecnologia a la Hispània islàmica.

Amb aquest breu context històric, ens hem submergit durant una setmana per aquestes terres, i hem intentat veure el màxim de poblacions i el màxim de natura que el temps ens ha permès.

És una terra fèrtil i esplèndida, amb unes platges impressionants, algunes llarguíssimes, de centenars de metres, i d'altres encaixonades sovint i puntejades de magnífiques formacions geològiques de color ocre-ataronjat, espectaculars.
 Praia d'Alvor, part dreta
Praia de Sao Rafael -Albufeira

En veurem molts més exemples al llarg d'aquests post. 

Nosaltres vam tenir la sort de residir (en hotel) a la vora del poblet d'Alvor, prop de la ciutat de Portimao. I dic la sort, perquè el poble conserva encara el seu encant típic d'un poble de pescadors, amb el seu petit port amb les cases i barraques dels pescadors, i a la riba de la ria que el connecta amb el mar on trobem una magnífica i llarguíssima platja d'un parell de kilòmetres. 

Una altra de les coses interessants que té l'indret, pels qui els agradi caminar, són una mena de circuit de passeres de fusta que per sobre de les zones de dunes estepàries fa un recorregut en forma de vuit d'uns 6 kilòmetres de llargada.
Això et permet gaudir de la vista de la llarguíssima platja i també circular per sobre de les dunes observant la seva fauna i la gran varietat de espècies vegetals.
Per ser que la història de l'Algarve ens remunta a l'època musulmana, vam voler conèixer també algun poble d'interior com és el de Silves potser el més significatiu per haver estat la capital de la província de Al-Gharb, coneguda amb el nom de Xelb
Es té constància que vers el 1053 era una localitat densament poblada on habitaren escriptors, científics i filòsofs. 

Sota l'ombra dels minarets del seu immens castell, el monument islàmic més important de l'Algarve, s'alçaven els molls, banys públics, una sinagoga i una església. El seu declivi començà a mitjans del segle XII, quan el 1242 va caure sota control cristià.

Durant els dies d'estada a la zona vam recórrer una sèrie de pobles i ciutats, vam gaudir de les vistes de les platges, i vam tastar les aigües de l'Atlàntic, gèlides per l'època.

Un dels indrets més impressionants és la zona del Cabo de Sao Vicente i la Ponta de Sagres, amb uns espadats de vertígen, amb unes aigües profundes i algunes platges de somni, sinó em creieu, vegeu aquesta mostra: 


 la praia do Beliche, un paradís a la terra...
o aquesta altra d'aigues transparents...
Cabo de Sao Vicente
Per no fer unes entrades (posts) massa llargues, i per tal de poder mostrar el màxim d'imatges, faré capítols monogràfics del recorregut que vam fer nosaltres, d'esquerra a dreta, d'occident cap a llevant, al llarg de tota la costa de l'Algarve. Així tindrem una visió, no completa, evidentment, però si força exhaustiva de tot el que podem arribar a veure i gaudir a la zona.

* *
Si féssim un esquema del front marítim de l'Algarve, tindríem FARO la capital al centre. 
A l'extrem occidental, el Cabo de Sao Vicente - Sagres - Lagos - Alvor-Portimao - Albufeira - Vilamoura.
A l'extrem oriental, partint de Faro, Olhao - Fuzeta - Tavira - Vila Real de Santo Antonio, i la frontera amb España.

Començarem per el punt on érem residint, Alvor, al centre esquerra de la línia de la costa. Per ser el lloc on vam estar més temps, dos dels sis dies de la nostra estada. Els altres quatre vam llogar cotxe i vam voltar més, com veurem...
 * * *
  • La crònica continuarà aquí...(01)  

dissabte, 25 de febrer de 2017

NOU Aniversari molt especial + Una Novetat interessant

 Cada any que passa, és com un petit miracle...
I passen tant de pressa que gairebé ni te n'adones...
I quan gires la vista endarrere... dius, mare meva, com passa el temps.

 
Girant la vista endarrere, doncs, ens situem en aquell llunyà febrer de 2007.
Fou amb aquell innocent: Hola a tothom...!!! (aquí) d'un dia 25 de febrer, quan va començar la gran aventura de la construcció d'aquest Bloc, que de moment va resistint amb bona salud al llarg d'aquest 10 anys.

Per això, avui, no em dedicaré a fer estadístiques, com se sol fer habitualment en molts blogs quan es fan aniversaris, i com he fet jo mateix en algun dels meus anteriors aniversaris. D'això ja s'encarreguen els mateixos programes i els comptadors que de tant en tant ens diuen: aquest mes heu tingut "tropecentes mil visites"...!! 

* * *
Avui us vull parlar d'una novetat documental que trobo molt interessant i que jo he descobert recentment.

Es tracta del CALAIX.CAT

Calaix és el dipòsit digital dissenyat per emmagatzemar, preservar i facilitar l’accés a materials digitals ( documents a text complet, imatges, plànols, …) del Departament de Cultura i està obert a la incorporació d’altres col·leccions digitals d’interès de l’administració de la Generalitat o d’altres institucions (revistes, monografies, fotografies, etc). 
Calaix és un projecte del Departament de Cultura, promogut i gestionat per la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.
 
(Aquest és el seu Logo o interfície informàtica)
(fotografia que correspon al sostre del mercat de Sta. Caterina, 
disseny d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue)

I ara potser us preguntareu, i a sant de què ve això?... Té una explicació...
Com la majoria de vosaltres, amics lectors, blocaires, familiars i amics, ja sabeu, els meus darrers 23 anys de vida laboral els vaig fer i concloure treballant al Departament de Cultura de la Generalitat, i en especial dins del món de la Cultura Popular i Tradicional.

La D.G. actual, amb el nom de Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural, està recopilant una sèrie de documents o "històries de vida" de persones que al llarg de la seva vida hagin estat vinculades amb el món de la cultura popular, amb la intenció de crear un fons documental i visual. Per això em van demanar, ja fa un temps, de fer-me una entrevista a mi, com a persona que havia treballat durant molts anys, gairebé des de l'inici a l'any 1981, en la creació del Departament, i havent col·laborat en les diferents D.G.'s encarregades de conservar i difondre el ric patrimoni de la Cultura Tradicional i Popular en tots els seus aspectes i variants.

Fou durant el transcurs de la gravació d'aquesta entrevista que jo vaig descobrir allò que era totalment nou per a mi, la magnífica base de dades creada recentment que s'ha anomenat CALAIX.Cat (vegeu).

Per la part que a mi més directament em pertoca, per haver viscut de primera mà i des del primer dia, el descobriment, la recuperació, la conservació, i el tractament del magnífic fons d'en Joan Amades, només us detallo el contingut d'una part important d'aquest fons, que us animo a explorar a través d'aquesta nova eina creada del CALAIX.

La col·lecció gràfica d’imatgeria popular de la D.G. de Cultura Popular, consta de més de 14.000 documents que es classifiquen en: goigs, romanços, ventalls, auques, retallables, nadales, papers de rengle (soldats), ombres xineses, teatres de paper, estampes, sainets, cançons, etiquetes, ex-libris, jocs infantils, cobertes de cartipàs, cromos de picar, cobertes de llibrets de paper de fumar, llufes d’innocents i velles quaresmes. (aquí a l'esquerra podeu veure un petit exemple dels milers de documentes que conté la col·lecció. Una típica "nadala" del vigilant, d'autor desconegut, circa a.1940-1950))

* * *
Com us deia al principi, aquesta base de dades o dipòsit digital, creat pel Departament de Cultura, posa al nostre abast la impressionant quantitat de 92.550 imatges, 16.400 documents, 7180 planimetries, etc. 

* * *

Com podeu veure, doncs, així ha estat aquest any la meva manera ben "original" de celebrar el 10è Aniversari del meu "Sorrobloc"

Espero que us hagi servit també per a descobrir una novetat documental de gran interès.

divendres, 24 de febrer de 2017

Sense separació de poders, ens amenaça el poder absolut...!!

 Sense separació de poders, ens amenaça el poder absolut...

Amb aquesta frase contundent comença avui l'editorial de Vicent Partal a Vilaweb, del que recomano la seva lectura íntegra, ja que és molt il·lustratiu dels fets tant greus que està passant al nostre país a nivell polític...

«El govern espanyol, l'executiu, ha paralitzat el legislatiu [...] i l'ha despullat de qualsevol credibilitat» -(Vicent Partal, dixit)-

La gravetat de la situació de la democràcia a l’estat espanyol és majúscula. 

 El PP ha dissenyat  un estat que pràcticament només obeeix els seus designis, un sistema pensat per a reduir la democràcia a una simple aparença. I el fa jugar com vol i quan vol. (sic)

 Ho rebla encara més la nova querella presentada contra la mesa del Parlament de Catalunya. Especialment per la manera com la interlocutòria aparta un digníssim Joan Josep Nuet de la llista d’encausats, a còpia d’interpretacions sobre el seu pensament i sobre què pensen que volia fer. (sic)

En dret penal, les responsabilitats només es poden dirimir sobre fets, de cap manera sobre intencions i encara menys mirant qui fa què. Això, això que han fet de separar els membres de la mesa segons la ideologia que tenen, simplement és propi de dictadures. (sic)

La situació de la democràcia a l’actual estat espanyol és molt greu. Perquè la tradicional separació de poders que va definir Montesquieu pràcticament hi ha desaparegut. El govern, l’executiu, ha paralitzat el legislatiu posant el PSOE en la seua òrbita, dòcil i disposat a tot, i alhora ha malmès completament el poder judicial: l’ha despullat de qualsevol credibilitat i ha demostrat desvergonyidament, sense dissimular, que el manipula com vol i quan vol. I sense poders separats ni contrapesos l’alternativa és el poder absolut. (sic)

El PP ha dissenyat  un estat que pràcticament només obeeix els seus designis, un sistema pensat per a reduir la democràcia a una simple aparença. I el fa jugar com vol i quan vol. (sic)

L'amenaça que avui tenim tots els ciutadans de l’estat espanyol és el poder absolut del PP. 

I crec que no cal pas recordar que aquest és un partit descarnat, que de tants i tants delictes com ha comès ja no tens manera de saber si és una formació política o bé una organització criminal disfressada d’instrument polític. (sic)

Crec que no calen més comentaris... la situació és d'un perill i d'una irregularitat manifesta. Quant de temps trigarà a explotar i ha desintegrar-se aquest estat corrupte, manipulador i dictatorial...??. Esperem que sigui ben aviat, potser fins i tot abans que poguem convocar el referèndum...!!

* * *

 

dilluns, 6 de febrer de 2017

Una gran finestra al món...

Així ho ha pogut veure avui el món...

"Urbi et orbi"...

 * * *

dissabte, 31 de desembre de 2016

Un BON Any Nou - 2017, per tothom...



Des d'aquesta plataforma universal, vull desitjar-vos a tots un Millor ANY NOU 2017, que ara tot just despunta, i tal com el simbolisme de la foto ens mostra, desitjo que la llum nova del Nou Any faci que les nostres il·lusions, les nostres esperances i els nostres esforços, facin remuntar els ànims decaiguts per tanta crisi i depressió, i surin per damunt de les boires del pessimisme latent, empesos per la nova esperança que s'albira a l'horitzó proper de la nostra llibertat, que amb l'esforç i l'empenta i la convicció de tots aconseguirem que sigui ben definitiva i plena...!!!


 
Perquè encara tot està per fer aquest any 2017, i tot és possible encara...!!!



* * *

dimarts, 20 de desembre de 2016

NADAL blocaire, 2016

Ara, en aquestes dates tan assenyalades, i quan alguns dels elements mundials són tant terribles, amb guerres interminables i salvatges, amb milers de refugiats, amb atemptats, i altres miseries...
tinc més ganes que mai d'aixecar els ànims i de celebrar i desitjar un BON NADAL..!! a tothom, i en especial a tots els amics, parents i coneguts que em llegiu de tant en tant.

(del frontal d'altar d'Avià, Berguedà, cap el 1200)

(Giotto, Natividad, 1304-1306, Padua, Capilla de los Scrovegni)
* * *


dimarts, 6 de desembre de 2016

L'Esplendor del Romànic català...

Aquests darrers dies està en boca de tothom la polèmica sobre la restitució de les pintures del monestir de Sant Maria de Sixena, i abans que es materialitzi la barbaritat que suposaria el seu trasllat, atesa la fragilitat en que van ser recuperades, i atenent a que han estat magníficamet conservades al MNAC, aquest matí del dia 6/12, políticament festiu, nosaltres hem decidit fer treballar l'intel·lecte i anar a gaudir de les meravelles de l'art Romànic que tenim al nostre museu nacional, a Montjuïc. 

No en va es diu que aquesta col·lecció d'art romànic és de les millors, sinó la millor, que hi ha a tot el món.

Feia molts anys que no havíem entrat a aquesta secció del MNAC, i hem quedat gratament sorpresos de la magnífica instal·lació i amb la qualitat i bellesa que ara es presenta aquest conjunt d'obres esplèndides.

Aprofitant, doncs, la meva dèria de fer blog, vaig a mostrar ara algunes de les meravelles que hem anat contemplant aquest matí.

* * *
Comencem el recorregut veient alguns exemples de les pintures més primitives, les corresponents a l'anomenat "Cercle de Pedret". És la denominació que donen els historiadors a un pintor de murals romànics "el Mestre de Pedret", actiu a Catalunya a principis del segle XII. El nom li ve donat d'una de les seves obres més representatives de l'església de Sant Quirze de Pedret, al Berguedà.

Se'l considera com a una figura molt important en el camp de la pintura romànica europea. Les obres d'aquest mestre i del seu cercle es caracteritzen pel seu classicisme i una forta influència Llombarda, i es daten entre les acaballes del segle Xi i els inicis del XII. A més de l'església que li va donar el nom, es conserven restes de les seves obres o del seu cercle a les esglésies de Sant Pere del Burgal, Santa Maria d'Àneu, Sant Serni de Baiasca, Santa Maria de Cap d'Aran, de Tredós, i a la Col·legiata de Sant Pere d'Àger, totes ells a Lleida.
 Absis del monestir de Sant Pere del Burgal 
(la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)

 Frontal d'altar d'Esquius, de l'antiga església de Santa Maria 
del castell de Besora (Osona)

 Frontal d'altar de la Seu d'Urgell o dels Apòstols
(procedeix d'alguna església del bisbat d'Urgell, Alt Urgell)

Frontal d'altar de Santa Maria de Cardet
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

(detall del naixement de Jesús)

Frontal d'altar de Durro, procedeix de l'ermita de Sant Quirc de Durro
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça) 
 
 
(detall)

L'arxifamós pantocrator de l'absis de Sant Climent de Taüll
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

La Majestat Batlló (mitjans s.XII)
(procedeix probablement d'una església de la Garrotxa)

 Frontal d'altar de Santa Maria de Taüll
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Absis i pintura lateral de l'església parroquial de Santa Maria de Taüll
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça) 
 

Les pintures de Sorpe són un exemple representatiu de l'evolució de la pintura mural catalana posterior al "cercle de Pedret".
 Frontal d'altar procedent de l'església de Sant Pere de Sorpe
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

 
Al doble arc triomfal que precedia l'absis hi ha un cicle eclesiològic presidit per una imatge de la Mare de Déu com a símbol de l'Església.
A sota, la crida als primers deixebles, amb la barca de Pere i Andreu, on hi ha hissat un estendard amb el crismó de Constantí, que al·ludeix les virtuts de l'Església primitiva.
 
 Frontal d'altar de l'església de Santa Maria d'Avià
(Berguedà)

(detall de la Nativitat)

 (detall amb els tres Reis mags)

Frontal d'altar dels Arcàngels
(procedent d'alguna església de Catalunya...)

* * *
Arribem finalment a la sala on s'exposen les pintures recuperades de Sixena.

 




Es veuen moltes parts reconstruïdes i els originals ennegrits a causa del foc, el seu estat ha de ser precari, i per tant... La polèmica està servida...

* * *
Ha estat una visita ben satisfactòria al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya), on hem gaudit un cop més d'aquesta bellesa tan especial de les pintures del nostre estimat romànic català.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin