dissabte, 24 de juny de 2017

Patrimoni i turisme a La Gascunya, terra d'Artagnan...(01)


Enmig d'una tremenda onada de calor, hem fet una escapada de pocs dies a la descoberta de la Gascunya, i de les terres d'en d'Artagnan i els seus mosqueters...

El nostre destí era la ciutat d'AUCH, el cor de la Gascogne i del Sud-Ouest, pertany al Département de GERS. Es troba situat a l'esquerra de Tolosa de Llenguadoc, i limita al sud amb els departaments d'Hautes Pyrenées, i d'Haute Garonne; a l'est amb Haute-Garonne, i Tarn-et-Garonne; al nord amb Lot-et-Garonne; i a l'est amb Les Landes.

Des d'aquest punt de partida i durant tres dies, visitarem diversos pobles medievals, castells, bastides, esglésies, catedrals, torres de defensa, etc.
(Veiem la ciutat de Carcassonne, en el descans del nostre camí cap a Tolosa de Llenguadoc)
En el nostre camí d'aproximació a la zona, tot venint de Tolosa, vam fer una petita desviació per anar a conèixer un monestir interessant. l'Abbaye Cistercienne de Sainte Marie de Boulaur.  

És un priorat de l'Ordre de Fontevrault fundat al segle XII. Hi viu una comunitat de monges des del 1949, per cert força joves de promig d'edats, la qual cosa ens va sorprendre agradablement. Viuen de les feines del camp, i també elaboren productes artesans, formatges, patés, melmelades, confitures, olis essencials, etc.
Una monja jove ens va atendre en un castellà un xic dificultós, i ens va acompanyar en la visita d'algunes de les parts del monestir. 



Disposen d'hostatgeria, com ho fan a la majoria de monestirs, on poden acollir persones soles o en grups, o en família, per un temps de repòs i/o reflexió.
Per si us pot interessar, us deixo el contacte: hotellerie@boulaur.org, i el telèfon 05 62 65 40 07.

Seguidament vam continuar la nostra ruta fins arribar al nostre destí, l'Hôtel Ibis AUCH. 
Era el dissabte 17 de juny, mitja tarda, temperatura sobre els 35 graus..!!

* * *
L'endemà, diumenge 18, comencem les visites programades. La primera d'elles serà la de l'antiga Abadia de Flaran, situada cap al nord del département de GERS, a Valence-sur-Baïse.


 (En la façana s'aprecia la porta romànica amb les columnes de marbre,
 de l'epoca galo-romana, i la rosassa del segle XIII)

És una antiga abadia cistercenca,  filial de l'abadia de Escaladieu (Hautes-Pyrénées). Va ser fundada en l'any 1151, en el punt on conflueixen els rius Auloue i Baïse, entre les poblacions de Condom i Auch, per monjos procedents de Borgonya, els quals van construir a Gascunya aquesta joia del romànic i del gòtic. Es tracta igualment d'una de las abadies millor conservades de tot el sud-oest de França.
 (al s.XVI, foren destruïdes algunes parts a causa d'un incendi, 
i les columnes varen ser substituïts per uns pilars simples)
 (la Sala capitular, una de les més boniques del segle XII)
 (Nou voltes de creueria amb quatre columnes de marbre de diferents colors. 
Aquí es reunien a diari els monjos per la lectura de la Regla de Sant Benet)
 (el dintell de la porta lateral d'accés a l'església)





















(capçalera i part posterior de la nau de l'església)
(els cinc absis)
(el jardí posterior de plantes aromàtiques)
(un magnífic racó de pau i solitud...)
* * *
En acabar aquesta visita, encara vam tenir temps de desplaçar-nos fins al poble fortificat de Larressingle.

És un dels últims pobles gascons que encara conserva en bones condicions les muralles, les torres de defensa, el castell i l'església fortificada dels segles XII i XIII.

(l'imponent edifici de l'església fortificada)
Sortim del poble emmurallat per anar a dinar mentre cau foc del cel...
... i ho fem en un restaurant proper des d'on podem gaudir d'aquesta bonica vista panoràmica del poble de Larressingle.

* * * 
  • La crònica continuarà aquí (02) 

dilluns, 5 de juny de 2017

A la vora de la Mar...


Instruments musicals a la Mediterrània (16/03/2017 - 15/10/2017)

Aquest matí gris i mig plujós de dilluns de Pasqua, ens hem arribat fins al Museu Marítim de Barcelona (MMB), on fa un parell de mesos es va inaugurar l’exposició A la vora de la mar, comissariada per Oriol Rossinyol, musicòleg. 

La mostra vol fer una mirada a la música que ha acompanyat l’activitat humana de les cultures mediterrànies. 

La diversitat de pobles que durant segles ha envoltat aquestes aigües ha anat teixint un ric entramat artístic i cultural que es vol reflectir a l’exposició.
Si parlem de les cultures a l’entorn d’un mar, no podem oblidar que ell és el gresol on han nascut i s’han desenvolupat. 

Els vaixells estaran presents a l’exposició com a missatgers infatigables de l’art dels sons i de les tecnologies necessàries per crear-los.

Fins a 82 instruments musicals dels segles XVII al XXI, 58 fotografies de músics i 12 vaixells, representats amb maquetes i diorames, per posar de relleu la relació entre la música i la cultura marítima. 

Els instruments de percussió ens parlen del ritme, tan necessari a l’hora de vogar en les embarcacions de rem. 

 
La forma de les primeres arpes egípcies ens recorda als vaixells de l’època, amb els quals van viatjar pels diferents territoris connectats per mar igual que ho farien més tard molts altres instruments com la guitarra o l’acordió. 

Del vent es nodreixen tant les embarcacions de vela com alguns instruments, com els que es confeccionaven amb canyes i corns marins, materials marítims. 

 









 
















 











Es una petita exposició, agradable, molt ben documentada, interessant per la relació que s'estableix entre tots els instruments, les músiques, les tradicions, que s'uneixen a través del mar comú, el Mediterrani. 

I com les cultures diverses tenen aquests lligams, tan personals, com culturals i artístics. 


En definitiva, una exposició molt recomanable.













Un petit homenatge al gran impulsor de la música tradicional, en especial de l'acordió diatònic, i del festival d'Arsèguel


* * *

dissabte, 3 de juny de 2017

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’últim viatge del Carles'... "In Memoriam".


"Va tenir 600 persones pendents de cadascuna de les seves paraules. Les va portar del riure al somriure, del silenci a l’emoció, a la llàgrima, a l’ovació, a la inacabable ovació final".

Vegeu en aquest enllaç, l'emocionant epitafi que li dedica l'Antoni Bassas:

http://www.ara.cat/analisi/Lanalisi-dAntoni-Bassas-Lultim-Carles_0_1807019426.html#rlabs=1%20p$2

* * *

dissabte, 20 de maig de 2017

Laguardia (Rioja Alabesa), i els seus tresors amagats...

La nostra anada a Burgos, amb l'objectiu de conèixer el Jaciment d'Atapuerca, tingué un colofó que m'havia quedat a la recambra sense publicar, i avui, vint dies després us l'ofereixo. També va ser com un complement meteorològic, ja que després del diluvi que ens va fer el diumenge 30/04, a Atapuerca, el dia següent, 1 de maig, fou un dia realment esplèndid de sol i bona i fresqueta temperatura. Vegeu, doncs, la conclusió d'aquella escapada per terres burgaleses i riojanes. 
* *
La visita a Burgos va tenir un complement doble, arqueològic per un costat, i artístic per l'altre...
L'arqueològic fou anar a conèixer l'Estany celtibèric de la Barbacana, situat a la localitat de Laguardia, a la Rioja Alabesa.

L'estany fou construït fa 2.100 anys, i es pot considerar com el més gran de l'Edat del Ferro que existeix a Europa.

És una obra de caràcter hidràulic que permetia acumular més de 300.000 litres d'aigua. Es tracta d'un estany o dipòsit que es va construir per a recollir les aigües d'un manantial que neix a la zona alta de la serralada on avui s'assenta la vila medieval de Laguardia.
L'estany fa una dimensió de 18 x 15 metres, amb murs perimetrals d'una alçada que oscil·len entre 0,85 i 3,10 metres. 
La superfície total estimada és de 218 m2.

Si voleu més informació vegeu (aquí).

I el segon complement va ser el poble de Laguardia i el seu contingut.
El poble medieval conserva molts elements de l'època, com pot ser aquest rellotge musical de la plaça major que en marcar les hores apareixen unes figures que ballen...













També les muralles es conserven senceres, i a les portes d'entrada o sortida podem llegir aquesta bonica inscripció
Hi ha, però, una altra joia molt important en aquesta població. Es tracta de l'església de Santa Maria de los Reyes, i el seu pòrtic impressionant...

Per començar a fer boca, podeu anar mirant aquest vídeo curt que potser és un pel massa acolorit, mentre us vaig posant algunes de les imatges que vaig poder captar d'aquesta obra d'art... Veieu: https://youtu.be/lo7FJxQeaLk

Es va començar a construir en el segle XII. En el segle XIV tingué lloc la construcció del temple tal com el veiem avui. El retaule major, obra de Juan de Bascardo, es del segle XVII. 

La part més destacada de l'església és el seu pòrtic que es va esculpir a finals del segle XIV, i fou policromat en el XVII. És un dels pocs pòrtics policromats que es conserven a España, a Toro (Zamora) n'existeix un altre. 

 Les talles de les arquivoltes representen els Apòstols; en la llinda central de la porta està representada la Virgen de los Reyes, ja que aquest pòrtic narra la vida de la Verge.
El timpà està dividit en tres parts, amb relleus historiats. El conjunt del pòrtic està tancat amb una capella dels segles XV-XVI que és la que ha permès la bona conservació de la pintura policromada.
(detall del naixement i adoració dels Mags)
(detall de la dormició de la Verge)
(detall de la coronació de la Mare de Déu)
(detall central de la glorificació)

Si encara no us ha agafat el síndrome d'Stendhal,
ara podem continuar veient l'interior del temple que també val la pena d'admirar.




















(El retaule major es obra de Juan de Bascardo, del segle XVII)  

(Sant Sopar processional, que surt per Setmana Santa)
I finalment, si us voleu relaxar veient amb detall el pòrtic, podeu mirar aquesta altre vídeo un pel més llarg:  https://youtu.be/Ohixacml0QQ

* * * 
Vam marxar d'aquesta interessant vila amb els ulls plens de llum i plens d'art, i enfilàrem el llarg camí cap a Barcelona amb l'autocar... 
i tot fent la becaina, obrim un moment els ulls i veiem aquesta fantasmagòrica visió enmig dels Monegros, que ens recorda com un mal son, l'España profunda i "casposa"... ai las..!!


* * *
  • Aquesta crònica acaba aquí mateix.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin