MALTA, l'illa dels Cavallers... primer contacte (01)

• La Història comença aquí...

Com deia ahir en la meva introducció a aquesta crònica(00), a part de l'interès per conèixer aquesta petita illa del Mediterrani, hi havia un altre interès afegit, i és el de la presència tant important a l'illa de l'Orde dels Cavallers de Malta, en una de les seves diverses denominacions com se'ls coneix (Orde de Sant Joan de Jerusalem (fins a 1187), Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, Orde de l'Hospital, Hospitalers, Germans Hospitalers, Cavallers Hospitalers, Santjoanistes), etc. aquesta darrera, particularment, ens feia gràcia perquè nosaltres vivim a Barcelona precisament al carrer dels Santjoanistes, a Sarrià-Sant Gervasi...!!

Super motivats, doncs, per tots aquests antecedents, vam aterrar a l'illa amb un cert retard sobre l'horari previst a causa d'un problema a la sortida de l'aeroport del Prat, a Barcelona.

Vam anar directament cap a la ciutat de Rabat, al centre de l'illa, i a dinar al restaurant Point de Vue, situat mol a prop de l'accés a la ciutadella de la Mdina, per començar tot seguit la visita a la ciutat.

Mdina, anomenada també Città Vecchia o Città Notabile, va ser fundada pels fenicis al 700 aC en un dels punts més alts de l'illa i allunyada de la mar, la qual cosa suposava un lloc molt estratègic des d'un punt de vista militar. Va ser l'antiga capital de Malta fins a l'arribada de l'orde de Sant Joan de Jerusalem a l'illa. 

L'accés a la ciutat es fa per un pont de pedra que finalitza en una porta d'estil barroc, custodiada per dos lleons que sostenen l'escut maltès, que donen l'accés a l'interior i a un entramat de carrers estrets, alineats amb les nombroses esglésies, monestirs, i palaus de la ciutat que es troben connectats entre si per places minúscules

(part posterior de la porta d'accés, amb la figura de sant Pau)

(una casa senyorial just a l'entrada de la ciutat)

Està situada al centre del país, lleugerament elevada i emmurallada. Al seu interior, s'hi pot trobar la Cocatedral de Sant Pau(*), així com una interessant xarxa de carrers medievals amb diferents palaus. A més, la tradició manté que l'Apòstol Sant Pau va residir a la ciutat després del seu històric naufragi a les illes.
 (*) La Cocatedral de Sant Pau és una catedral catòlica que comparteix seu episcopal amb la Cocatedral de Sant Joan de La Valletta. Va ser construïda en el lloc on el governador local Publius va rebre l'apòstol, quan va naufragar a les costes malteses.

La catedral és d'estil barroc i substitueix a la d'estil normand que es va destruir en un terratrèmol que va afectar el sud d'Itàlia i les illes de l'arxipèlag de Malta.

Va ser construïda sota els auspicis de l'Orde dels Cavallers de Malta, i dissenyada per l'arquitecte Lorenzo Gafa.

Interiorment té una gran riquesa ornamental que podem apreciar en aquestes fotos,

(l'escut dalt la porta d'entrada)

Però, de manera molt especial, sorprèn la quantitat de làpides mortuòries de bisbes, preveres i nobles, que ocupen tot el terra de l'església, totes ells amb marbres de colors molt treballades com si fos marqueteria...

En un dels cens recents de la ciutat, incloïa només 258 habitants, ja que el terme que ocupa és tant sols de 2,5 km². D'aquí que també se l'anomeni la ciutat silenciosa, perquè és molt i molt tranquil·la. Cal destacar que la seva ciutadella és un dels exemples més fins de ciutat emmurallada medieval.

(des d'un carrer posterior podem apreciar el volum del cos central de la catedral)

Sortint de la catedral, en primer lloc ens enfilem fins la part alta de la muralla per veure el panorama que es divisa des del bastió superior.

A continuació ens disposem a circular pels seus estrets carrers per poder admirar alguns dels edificis de palaus nobles, on veurem que mostren uns grans picaportes molt treballats artísticament. 

També podrem veure moltes imatges a les cantonades dels carrers, i carrerons estrets molt típics de la ciutadella i algunes de les seves placetes.

(interior església del Carme)

(imatge M.de Déu del Carme)

El 1693, va patir un terratrèmol que va fer que bona part de la ciutat quedés destruïda i els cavallers hospitalers van decidir reconstruir la catedral i part de les muralles en estil barroc. 

La bellesa d'aquesta ciutat l'ha convertit en una localització de la sèrie televisiva Joc de Trons.

* *

Com heu pogut veure en aquest primer capítol, la meva crònica és bàsicament de caire descriptiu i cronològic, amb algunes pinzellades històriques. Si voleu conèixer una altra visió més personalista de l'estada a Malta, podeu consultar també la crònica de la meva esposa Marta en el seu blog personal Todoreh (aquí)

* * *

• La meva crònica continua aquí...(02)

MALTA, l'illa dels Cavallers... amb històries mil·lenàries (00)

MALTA, l'illa famosa pels Cavallers de l'Orde de Malta.

El Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, més conegut com l'Orde Sobirà i Militar de Malta, és un orde religióa catòlic amb un caràcter, tradicionalment, militar, cavalleresc i noble. És l'orde de cavalleria encara en funcionament més antic. L'Orde Sobirà i Militar de Malta té la seu a Roma i és àmpliament considerat un subjecte sobirà pel dret internacional.

A més d'aquesta peculiaritat històrica, l'illa té un patrimoni arqueològic importantíssim de primera magnitud. 

En visitar els primers temples del període neolític de l'illa de Malta, fem un salt en el temps de milers d'anys endarrere.

La majoria de temples neolítics que visitàrem foren construïts entre 3.600 i 2.500 anys a.C. (abans que la famosa construcció megalítica de Stonehenge).

Amb aquesta introducció vull destacar que la decisió de visitar i conèixer l'illa de Malta fou encertada. Havíem conegut en viatges anteriors altres illes importants del Mediterrani, com Sicília, Sardenya, Creta, Xipre, però no la petita Malta i Gozo, i ara sí que l'hem coneguda amplament i de manera força completa, tant a nivell religiós, con històric-arqueològic i també artístic. 

Ens hem amarat d'història i de la important presència dels Cavallers de l'Orde Hospitalaria de Sant Joan de Jerusalem, i gràcies, molt especialment, a les llargues i interessants explicacions de la nostra guia Fabrizzia.

Com faig habitualment, en dies posteriors aniré desgranant amb més detall, i en petites cròniques entrellaçades, totes les meravelles que vam trobar i de les que vam poder gaudir.

• La crònica continuarà aquí (01)