dissabte, 1 d’agost de 2020

Se'ns pixen a sobre...!!!

I a més se'ns pixen a sobre sense cap vergonya...!!!

Llegiu això, és sorprenent i indignant... Comencem malament el mes d'agost...

El Tribunal Suprem espanyol ha designat Manuel Marchena com el magistrat competent per decidir l’admissió a tràmit o no de la querella presentada per Òmnium Cultural contra Juan Carlos I pels presumptes delictes de corrupció, frau fiscal i emblanquiment de capitals. ‘Ens temem que estem davant d’una nova maniobra dels poders de l’estat per protegir-se’, ha assegurat el vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri. ‘Qui millor per protegir la monarquia i els poders de l’estat que Marchena?’, ha demanat.

‘Es tracta d’un jutge que ha comès greus vulneracions de drets fonamentals per intentar acabar amb l’independentisme’, ha sentenciat el vice-president d’Òmnium Cultural, que acusa Marchena d’haver encapçalat al Suprem l’any 2019 un judici contra Cuixart, Sánchez i la resta de presos polítics ‘amb una clara manca de garanties i on es van vulnerar drets fonamentals com el de la llibertat d’expressió, el de llibertat ideològica o el de reunió pacífica’.

De fet, Òmnium ja va acusar l’estat espanyol de ‘vulneració flagrant’ de drets fonamentals en el seu escrit de defensa, on denunciava que el magistrat Marchena pilotava un ‘judici sense garanties amb la vulneració de drets fonamentals, la presència d’un partit d’ultradreta com Vox d’acusació popular i l’aplicació d’un dret processal d’excepció’.



(mireu en la imatge de l'enllaç la cara sorneguera de prepotència i satisfacció del personatge en qüestió)

diumenge, 21 de juny de 2020

100 dies de confinament, els últims, i comença la Represa...!!!

... i comença la represa...!!!

Però alerta màxima, pel que es comença a veure pel carrer fa por pensar el que pot venir... molta gente sense mascareta, reunions en terrasses de bars de més de 10 persones, tots junts, xerrant alegrement, sense cap protecció...!!!
Ens hem tornat bojos o què?...
Aquest matí, al super no hi havia guants pels clients ni líquid hidroalcohòlic a l'entrada, hem advertit a l'encarregat i la resposta ha estat d'allò més inconscient: "la gent ja està cansada de tanta protecció"... 
Visca, la gent potser sí, però el punyeter virus Covid-19, no està cansat de contaminar, està més viu que mai..!!

Aquest passat dijous hi ha hagut 150.000 casos nous a tot el món, un nou rècord des que va començar la pandèmia..!!

Salut alerta d'un increment de contagis entre joves i adolescents, de 15 a 29 anys...!!
 
La responsabilitat de la gent brilla per la seva absència. 
Després de revetlles i platges incontrolades, preparem-nos per un pitjor episodi de rebrot de cara a la tardor...!!

* * *

No faré més entrades al Bloc sobre aquest tema, únicament potser ho faré, si hem de lamentar alguna desgràcia important...

**
Ara vull que tots ens relaxem una mica i per això us poso un vídeo d'obres d'art, on el protagonisme principal són les finestres, les obertures, que volen ser una metàfora de l'esperança en uns temps millors...

I després del relax que ofereixen aquestes imatges, també us adjunto un altre vídeo pels amants de l'art i de la pintura, en especial per aquells a qui ens agrada l'impressionisme.

Un vídeo que intenta recollir el millor d'aquest estil
Gaudiu amb calma i relax (durant 10 minuts) de les belles imatges i de la música...

***
I comencem la Represa amb calma i prudència, i sobretot amb proteccions i distanciament, per respecte als altres i també a un mateix.

Que tingueu un Bon començament d'estiu..!! 
* * *

divendres, 12 de juny de 2020

90é. dia de confinament

90é. dia de confinament...

Una mica d'art i música per alleugerir l'esperit...



#cuideu-vos molt, i respectem la normativa...!!

* * *

dilluns, 1 de juny de 2020

80è. dia de confinament

80è. dia de confinament

Encara que per a molta gent sembla que això ja s'està acabant, i es descontrolen sense cap mena de prevenció, penso que hem de continuar sent molt i molt prudents i seguir encara les pautes de prevenció i protecció... que són molestes, empipadores, certament, però encara són molt necessàries.

La pandèmia no està ni molt menys del tot controlada, i en qualsevol moment podem tenir una sorpresa i contaminar o ser contaminats per la imprudència d'alguns o de molts...

Siguem realistes i no massa confiats

Per això avui m'ha semblat bonic i adient, seguir contemplant paisatges i llocs de natura que tenim al nostre país i en quantitat...
Gràcies a l'enviament d'aquest vídeo per part d'un amic nostre, us el poso perquè tothom pugui gaudir de les belles imatges dels nostres Parcs Naturals.


#Encara una temporada més...

divendres, 22 de maig de 2020

70è. dia de confinament....

70è. dia de confinament....

Quan s'arriba ja a més de dos mesos de confinament, la única cosa que ens anima i ens distreu, a part de les petites passejades previstes per les franges horàries als majors de 70 anys, són els intercanvis virtuals de mails, whatsapps, imatges i vídeos que ens anem enviant entre els amics i familiars diversos... és un no parar.

Per això, avui he preparat un menú divers, una mica diferent...
Dos videos, el primer conté una coneguda cançó, l'Imagine dels beatles, i unes imatges de natura espectaculars


El segon, és del món de l'art, concretament de la dansa, també amb una música molt popular i coneguda, i amb una interpretació de ballet exquisida. Es tracta del Vals nº 2 de la Suite de Jazz nº2 de Dimitri Shostakovich (que acompanya la popular cançó "yo te daré"...)

Desitjo que en gaudiu..!!!


dimarts, 12 de maig de 2020

60è. dia de confinament... i suma i sigue...

60è. dia de confinament... suma i sigue...

La primavera ja avança manifestament

Tenim ganes i desig de poder gaudir de paisatges relaxants com aquests...
 ...però, malauradament, la tempesta del Covid-19 no s'ha acabat, ni molt menys, i segueix ben activa..!!
Estem tant sols en la fase Zero, i aquests dies, quan surto al carrer a caminar en les franges horàries que ens corresponen als majors de 70 anys, quedo sorprès de veure la quantitat de gent de totes les edats, fins i tot molts infants que campen tant tranquil·lament, i també molts adults sense cap mena de protecció.

Això anirà a mal borràs si no ens controlem, i tornarem a fer un retrocés en forma de rebrot de la pandèmia que ens ho haurem ben guanyat... ai las !!
Malgrat tot, de fet hi ha indicadors de que es va arribant a una certa calma, a poder trobar un camí verd i planer d'esperança, però al costat mateix hi ha un GRAN abisme amb una boira espessa plena d'incerteses...

* * *
#surto només a l'Hora que em toca..!!


dissabte, 2 de maig de 2020

50è. dia de Confinament...!! Això comença a acumular moltes vivències...

Seguint la tònica de les commemoracions anteriors, anem a gaudir d'algunes imatges de natura que ens ajudin a respirar i eixamplar els horitzons... 

Ja que no ens podem traslladar físicament, fem-ho almenys amb la il·lusió i la imaginació... Imatges de l'Antàrtida, de natura diversa, i de fauna sorprenent...


 La fauna també es admirable i ens commou...



***
He estat fent uns petits càlculs i un repàs sobre els exercicis que el confinament ens obliga a fer i he trobat això:

Sóc afortunat de poder sortir cada dia a caminar al terrat de la nostra finca que em proporciona una bona extensió en línia recta d'uns 50 mtrs. Això vol dir que anant amunt i avall tot fent ziga/zaga, 50+50=100, puc anar fent centenars de metres fins acumular algun kilòmetre. 
M'ho recomana el meu metge, haig de fer exercici regularment per compensar la meva diabetis tipus 2.

He pres, doncs, el costum de caminar entre 3 i 5 kms. cada dia, algun dia potser una mica menys, algun altre dia potser una mica més, però posem una mitjana de 4 kms. diaris.
4 kms. diaris x 50 dies de confinament = 200 kms.

Això equival a la barbaritat d'unes 5 maratons..!!
(que no està gens malament per a un home de 79 anys que sóc jo mateix)...

Si això segueix així durant algunes setmanes més estaré ja a punt per apuntar-me a la propera marató de Barcelona o a la de Nova York !!

Cuideu-vos molt..!!
i... seguim confinats
 
* * * 

dissabte, 25 d’abril de 2020

Els dies 25 són dies de commemoracions...

En aquest Blog, aquest número sempre té un significat especial. Va ser un dia 25 de febrer del 2007 que vaig inaugurar-lo, ara fa més de 13 anys. (vegeu aquí)

La maleïda pandèmia que ens ha tocat de viure ha trastocat totes les coses més habituals, i també a mi m'ha fet perdre l'oremus i el passat 25 de febrer, quan ja tothom començava a estar alarmat pel fet del contagi massiu que s'estava produint a la Xina, em vaig oblidar de commemorar el 13è aniversari.

Ho faig avui, que també es dia 25, encara que amb dos mesos de retard. I ara no recordo si l'any passat vaig fer commemoració...(?), en fi, no cal ara perdre el temps regirant el passat. El present és el que ens toca viure i ara més que mai -ben confinats-.

13 anys de blog donen per molt, i aquest any el confinament ens ha donat molt material per omplir i redactar posts ben variats commemorant els dies que portem tancats a casa. El darrer que vaig fer va ser amb motiu del 40è dia d'aïllament, coincidint amb la diada de sant Jordi, (vegeu) que a més em va servir per a fer un salt en el temps i remuntar-me als anys 60 de la meva joventut, seguint la moda que s'ha fet una mica viral a les xarxes, de penjar fotos i records d'antany, i era de quan jo trescava per les muntanyes del Pirineu... 
(dalt del cim de Peña Telera (2764 mts), serra de la Partacua, Valle de Tena, pirineu aragonès, Osca -al fons el Midi d'Ossau-)

Grans records que de tant en tant han anat apareixent per algunes de les meves aportacions al Blog durant aquests llargs 13 anys.


Queda així tancada avui aquesta commemoració, amb l'esperança que hi pugui haver-hi moltes més mentre tingui força i esperit per anar-les celebrant. Que així sigui..!!!

* * *
Seguim confinats i...



dijous, 23 d’abril de 2020

40è dia de confinament, sant Jordi... sortim a respirar...!!

40è dia de confinament..!!
diada de Sant Jordi,
sortim a respirar aires purs...
La placidesa del llac i el fons de les altes muntanyes ens omplen els pulmons...
 poder caminar pels Alps o els Dolomites, sempre és una bona solució...
I aquests grans horitzons ens deixen mig estabornits... 
quina meravella..!!
I tot buscant imatges he anat a parar, gairebé sense voler, a aquesta imatge tant hivernal d'un paisatge per mi molt conegut i entranyable!!. 

Es tracta de la visió de la serralada de la Partacua i del cim del Peña Telera, imatge que es contempla des del poble dels meus ancestres, des de Tramacastilla de Tena, província d'Osca. D'allà prové la nissaga dels Sorrosal, i allà va néixer el meu pare, l'avi i el besavi, i en aquest magnífic indret vaig passar tres llargs estius de la meva joventut.
* *
Ara que està de moda penjar imatges antigues a la xarxa, sobretot a Instagram i a Facebook, i tothom posa imatges de quan eren joves, és per això que...

Aquesta imatge de la serra tota nevada m'ha fet reviure aquells anys en que vaig viure en aquelles terres fent vida de pagès, amb els meus oncles, la terra de la meva família, del meu pare, fent també allò que tant m'agrada, trescar per les muntanyes, rius i camps... i fou aprox. cap als anys 60, que vaig tornar per aquestes terres, concretament l'estiu del 1963, amb uns companys dels Lluïsos de Gràcia...
I avui puc recuperar aquesta magnífica panoràmica, feta aleshores, de la Serra de la Partacua i el seu punt culminant la Penya Telera (2764 m.)
... fou aleshores que vaig aconseguir escalar el cim de Peña Telera (2764 m.) amb un altre company, teníem 22 anyets...
(en la foto sóc jo mateix dalt del cim contemplant la magnífica panoràmica, amb el Pic Midi d'Ossau al fons, a la frontera amb França)

Tret de la revista Pirineos 3000, transcric aquest fragment:
... la seva estètica realment alpina i molt vertical la fa molt atractiva. Veieu aquí la descripció que en fa en Juanjo, un muntanyec que hi va pujar recentment a la Penya Telera, en la seva crònica penjada a internet... "Las panorámicas sobre el Valle de Tena son excepcionales y comentamos que solo con semejantes vistas vale la pena subir a esta montaña (es una de las panorámicas mas bellas de todos los Pirineos y su ascenso es aconsejado por numerosos medios montañeros)".

* * *
Ara una mica de geografia: La Serra de la Partacua (que s’allarga pel pic de Collarada i Punta Escarra, i pel coll d’Izas dóna pas a la vall de Canfranc) tanca el Valle de Tena pel sud-esquerra, i la serra de Tendeñera el tanca pel sud-dreta, sempre mirant el mapa en direcció nord.
El Valle de Tena per qui no el conegui, és el que venint de Sabiñánigo i passant per Biescas, s’obre amb amplitud cap al nord a través de l’estret pas de Santa Elena, i és el pas natural cap a Panticosa, el balneari de Panticosa, Sallent de Gàllego, i a França pel port del portalet, al peu de l'impressionant pic Le Midi d'Ossau, i també des de Sallent trobem a la dreta l’accés cap a la zona del refugi i llac de Respumoso i el pic del Balaitous (3144mts).

 
(Aquí una altra foto d'època, també anys 60's, amb la colla excursionista dels Lluïsos de Gràcia, 
dalt del cim del Balaitous, 3144 mts.)

També, a la vall del costat, a Linás de Broto, camí de la Vall d’Ordesa, trobaríeu el rio Sorrosal, i un salt d’aigua a sobre mateix de Broto, avui amb una popular "via ferrata", el salto Sorrosal.

* * *
En fí, un sens fi de sensacions que he guardat sempre ben vives en el meu record i que ara, vés a saber per quin mecanisme, m’han vingut així de sobte a la memòria, pel fet tant banal d’haver rebut imatges antigues que han remogut les meves neurones, i he volgut compartir aquestes vivències amb tots els qui em pugueu llegir.
Un món primigeni que, desgraciadament, s’ha anat perdent. Tinc encara molts parents, cosins, a Tramacastilla de Tena, però les darreres vegades que hi he pujat, allò ja no és aquell poble antic, tradicional, rural, ara els apartaments i les cases pareades ho estan envaint tot. 

Ara ja no hi ha els cavalls salvatges que baixaven al poble un cop cada quinze dies per donar-los sal, era un espectacle preciós, ni les vaques que pasturaven cada dia a la muntanya i baixaven al vespre per munyir-les, ara tot son turistes, restaurants, materials d’esquí, trens turístics, etc. etc.
No continuo perquè em posaria de mala lluna.

L’única cosa que es manté intacta, afortunadament, són les altes muntanyes, sempre un repte desafiant per aquells que ens agrada admirar-les i somiem encara en enfilar-nos als seus cims.
Acabo posant-vos una darrera foto de la meva estimada Penya Telera.
* * *
Quan acabi aquest maleït confinament, encara aspiro a poder trepitjar la Serra de la Partacua i la meva estimada Penya Telera..!!

Espereu-me... que vinc...!!

Però, de moment... 

* * *
Feliç diada de sant Jordi confinats..!!


dimecres, 15 d’abril de 2020

Les sorpreses i oportunitats del Confinament, descobrir, repassar, aprendre, etc.

Oportunitats del confinament...

Aquests dies de confinament tens moltes hores per investigar, consultar i badar, a través d'internet i de la xarxa.

En una d'aquests incursions vaig trobar les Il·lustracions d'una artista americana d'origen jueu, Nina Paley, que representa en dibuixos molt especials la història sagrada d'alguns passatges de la Bíblia. Concretament aquí us ofereixo els que fan referència a l'Exode del poble Jueu fugint d'Egipte.

 Moisès està fent de pastor, quan de sobte sent la veu de Déu que el crida des de dalt de la muntanya de l'Horeb
 Quan arriba dalt la muntanya troba una bardissa cremant, i sent la veu que li diu que baixi i marxi tot seguit cap a la terra d'Egipte
 Obedient com és, se n'hi va
 I quan entra a Egipte veu els jueus que han de treballar com a esclaus arrossegant grans figures i pedres per construir la ciutat...
 Ell se situa davant la imponent figura del Faraó suplicant que deixi marxar els jueus, però el Faraó no li fa ni cas...
Aleshores Moisès agafa el poble jueu i el condueix cap a la terra promesa... 

...i la continuació d'aquesta bonica història, que tots coneixem pel relat de la Bíblia, la il·lustradora ens l'ofereix en un original i deliciós vídeo la visió del qual us la recomano vivament. Si hi dediqueu la mitja horeta que dura, gaudireu de les imatges i de la música
 * * *
I el fons sonor d'aquesta història és la magnífica cançó de Louis Armstrong, 
Go Down Moses. 
 I altres que segueixen a continuació, la majoria del món del jazz
Un conjunt que és un gaudi veure-ho i sentir-ho, Us ho recomano  vivament.


Trobareu tota la narració de l'Exode, la fugida d'Egipte del poble jueu, i el pas del Mar Roig, en aquest vídeo tant original que podreu seguir en aquest enllaç:


Dins d'aquesta bonica història hi ha un fragment important que no surt en el vídeo anterior, és el moment que Moisès condueix el poble a través del Mar Roig amb la separació de les aigües...  (Veieu-lo a continuació)

* * *

diumenge, 12 d’abril de 2020

30è. dia de Confinament, dia de Pasqua 2020... en aquest nostre planeta hi ha muntanyes mítiques i també muntanyes sagrades..!!


Muntanyes sagrades
Com aquesta muntanya del Kailash, plena de mites i llegendes...
Té 6.638 m d'altura i neu permanent al cim.
 
El Kailash o Kailas (en tibetà: གངས་རིན་པོ་ཆེ, Gang Rinpoche; xinès: 冈仁波齐峰, Gāng rén bō qí fēng; sànscrit: कैलाश पर्वत, Kailāśā Parvata) és una muntanya de l'Himàlaia al grup de les muntanyes Gangdisê al Tibet prop de les fonts de l'Indus i també prop de les fonts del Brahmaputra i el Karnali (afluent del Ganges). 

La paraula Kailāśā vol dir "cristall" en sànscrit. El nom tibetà de la muntanya és Gangs Rin-po-che, "joia preciosa de les neus" o Tisé; en la tradició jainista es coneix com a Ashtapada.

És una muntanya sagrada dels hindús, budistes, jainistes, attavazhis i böns; els hindús el consideren la llar de Xiva. A la vora hi ha els llacs Mansarowar i Rakshastal. Aquesta muntanya no s'escala mai per deferència als budistes i hinduistes, està prohibit, i no consta cap intent de coronar el seu cim. 

Actualment el mont de Kailash es troba a la Regió Autònoma del Tibet fora del territori de l'Índia. Aquesta muntanya està situada a la vora del llac de Mansarovar, un lloc molt important de pelegrinatge i tots dos tenen un significant religiós profund com a llocs de puresa. Segons la religió hindú la muntanya de Kailash és la residència de Shiva i Parvati.

El mont Kailash també és un lloc sagrat del budisme tibetà, relacionat amb el buda Demchok o Demchog (també conegut com a Chakrasamvara) que reprenta la suprema felicitat. 

Aquesta muntanya també és un lloc molt sagrat per als adeptes del jainisme i del Bön, religió tibetana anterior al budisme.  

Els pelegrins hindús i budistes fan la circumval·lació de la muntanya en el sentit de les agulles del rellotge, seguint un camí que fa un total de 52 km. 
Pels pelegrins que van al llac Mansarovar, és molt important poder veure aquesta muntanya, cosa que no és sempre possible degut a les condicions meteorològiques sovint adverses.
(Llac de Mansarovar)
La mitologia diu que aquest llac es va crear originalment en la ment de Brahma, per això en sànscrit es diu "Manas sarovara" que és la combinació de les paraules manas (ment) i sarovara (llac o estany). 
Aquest llac és també la residència dels cignes mítics (hamsa) un element important de la simbologia poètica i mítica del subcontinent indi.

* * *
Amb tot el respecte per les tradicions i creences del món oriental i les seves religions... Però, els no orientals, també tenim les nostres muntanyes sagrades i/o mítiques, com Montserrat,
o com el mont Ararat, a Armenia, (de 5.537 m), on, segons consta al llibre del Gènesi, capítol 9è. es va aturar l'Arca de Noè.
o altres cims dels Pirineus o els Alps, que els muntanyencs adorem i estimem, com el Cervino (Matterhorn) [de 4.478m.]
o el Weisshorn (4.506 m)
o el més humil cim de l'Aneto (3.404 m), el sostre del nostre Pirineu
O el més modest cim dels Encantats (2.748 m)

Una colla d'amics hi vam pujar l'any 1959
(amb pantalons de pana i cordes de cànem..!!)
* * *
Seguim respirant a fons l'aire lliure i pur que ens proporcionen les muntanyes, però...


#JoTambéEmQuedoACasa

BONA PASQUA de resurrecció, per TOTHOM

* * * 

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin