80 anys de vida...

La data ha arribat lentament però implacablement... tal dia com avui,

26 de desembre, sant Esteve, 

de l'any 1940, a les 8h del matí, 

vaig néixer en una clínica del carrer Torrent de les Flors del barri de Gràcia.

Això vol dir, fent una senzilla operació matemàtica, que avui és el meu 80è aniversari. Avui he passat a formar part de l'honorable conjunt de les persones Octogenàries..!!

Són molts anys de vida, he tingut moltíssimes vivències i experiències de tot tipus, unes bones o molt bones, altres no tant, algunes de dolentes, però en definitiva res pel que m'hagi de penedir o de lamentar. 

Si dic que han passat volant seria un tòpic, però si que és veritat que quan arribes a aquesta fita et pares a reflexionar i et fa valorar de manera molt especial allò que has aconseguit al llarg de tota la vida i tot allò que has pogut conservar...

Tinc parella, tinc fills i tinc néts. Tinc també molts amics, grups d'amics de procedències diverses. He estudiat, molt, he treballat, molt, i des de ben jovenet, i ara, com dic en el meu "lema" del Blog, de twitter, o de facebook, sóc un home feliçment jubilat, i blocaire convençut... També he cantat molt, m'agrada, i canto encara en una gran coral, ajuda a viure i rejoveneix l'esperit.

També he trepitjat moltes muntanyes i cims, i els darrers anys, un cop els fills independitzats, hem viatjat amunt i avall per diferents països tant com hem pogut, juntament amb la meva esposa M., gràcies a la salut que ens ha respectat, i als estalvis.

No es tracta d'explicar res més, cal preservar la intimitat, però si que he volgut deixar aquest apunt del 80è aniversari en el meu Blog (que vaig inaugurar el 25 de febrer de 2007), per que considero marca una fita important en la vida de tota persona. Canviar de dècada sempre impressiona, però la que comença per 8 potser és de les més fortes...!! També ho creieu així?. 

Una forta abraçada a tots els meus lectors habituals o esporàdics, amb el desig que puguem superar aviat aquesta pandèmia que ens té a tots amoïnats i l'any 2021 sigui la data per començar a viure amb una certa normalitat. Tots ho esperem i ho desitgem vivament..!!

* * *

(la muntanya sempre somniada)

(el comiat de Florència)

(el poble de la nissaga Sorrosal, on va néixer el meu pare i l'avi).

(Pirineu aragonès: Tramacastilla de Tena, -al peu de Peña Telera- (serra de la Partacua) Valle de Tena - Osca)

 

L'statu quo, és a dir, l'opressió

 

 Sense el reconeixement que hi ha un subjecte polític –en aquest cas, la minoria nacional catalana, els catalans, la nació catalana, els Països Catalans, Catalunya o com vulgueu dir-ne–, no es pot reconèixer que hi ha un conflicte amb aquest subjecte polític. I sense reconèixer el conflicte, és evident que no hi ha cap manera de resoldre’l; amb la qual cosa, al final, tot queda reduït a intentar de mantenir com siga l’statu quo, és a dir, l’opressió.

Aquesta és la raó per la qual Espanya no ha consentit mai que es reconega l’existència de nacions dins el seu estat. Per això van liquidar l’estatut de Pasqual Maragall, i per això, en el moment de màxima feblesa, van maniobrar proposant aquell terme de “nacionalitats” a la constitució espanyola perquè no hi figurés el terme “nacions”. Més i tot: és tal l’obsessió que tenen, que ni tan sols apareixen llistades a la constitució les comunitats autònomes, i encara menys les llengües de l’estat. Només s’hi nomena el castellà o espanyol, com vulgueu dir-ne. Qualsevol cosa tret de donar realitat jurídica, de posar nom, a la realitat

 (V.Partal, dixit...)

I això, passades dècades de la mort de Franco i després d’haver governat tiris i troians. Simplement, no els interessa ni ho volen. Ells es volen un de sols, siga quina siga la realitat. I és d’aquest mal que plora la criatura... No es pot reconèixer el conflicte si no es reconeix que hi ha un altre. 

Cosa que girada al revés també es pot llegir així: només en la mesura que ens afirmem, radicalment, com “uns altres”, diferents en tot i començant per la llengua, hi haurà conflicte. Prenguem-ne nota.

 Nació Catalana

 * * *

"In memoriam" de l'estimat amic Albert Colomer

In Memoriam

Fa tot just unes poques hores ens acabem d'assabentar de la mort del company Albert.

Dia trist avui per tots els que hem pogut compartir molts anys de la nostra vida amb l'Albert, l'amic de la infància, l'amic i company de tota la nostra vida.

L'amic entranyable, ple de bonhomia, de bon humor, de generositat, a qui hem d'acomiadar per sempre...

 

El recordarem per sempre en les nostres sortides de joventut a la muntanya,

records d'aquelles mítiques excursions d'estiu pel pirineu com aquestes que vull reviure ara amb molta nostàlgia...

(cim dels Encantats, agost de 1959)

(cim del Montardo, 1959)

(la vigília de pujar a l'Aneto,

al refugi de la Renclusa)

(al cim de l'Aneto amb tota la colla)

-agost 1960-

 

El cor se'm posa com un puny del dolor per la pèrdua d'un amic tant estimat.

De tantes trobades de la colla en els molts dinars que hem anat mantenint al llarg dels darrers anys, i que només el maleït virus del Covid ens ha impedit de continuar, i ara, malauradament, ens ha pres un dels millors amics.

La nostra anomenada "Colla dels Lluïsos", formada dins la secció excursionista de l'entitat, allà pels anys 60, ha perviscut en el temps, i ara, on tots rondem a prop dels 80, darrerament ja ha anat patint algunes baixes.

 

Guardem, doncs, tots els records ben vius dels que ja no hi són, i cada cop que els recordem els farem ben presents en el nostre cor i en la nostra vida.
 

* * *

Descansa en pau, estimat amic Albert...!! 

Que els àngels et portin al Paradís, 

que a la teva arribada et rebin els màrtirs

i et condueixin a la ciutat santa de Jerusalem.

El cor del àngels et rebi i amb Llàtzer, ell que fou pobre, 

tinguis el repós etern... 

 

In Paradisum deducant te Angeli...

* * * 

Humor amb ulls de Gat - PERICH, 1941-1995 / Exposició al CCC del Born

 

Amb motiu dels 25 anys de la mort d'en PERICH, el Born CCC, ha organitzat aquesta exposició, molt interessant per cert, que ens permet assaborir a través dels seus dibuixos, el gran humor, punyent i crític alhora, del dibuixant Jaume Perich i Escala.

El més sorprenent de tot quan veus els dibuixos de l'exposició, és que moltes de les situacions a nivell social i polític, que en Perich reflectia en els seus dibuixos, tot criticant-les, avui són encara plenament vigents, i gairebé diria que són fins i tot de rabiosa actualitat... Com podrem comprovar per algunes de les imatges que vaig anar recollint del seu immens treball... (veieu-les a continuació)

Anem a fer una mica de política...

 (aquest senyor ens està definint perfectament la situació actual del nostre país...)

                (això era a l'any 1970..!!, no us recorda alguna cosa actual..??)

Anem a aprofundir una mica més amb temes espinosos com ara la corrupció...

                           (gairebé segur que tots hi estem d'acord, oi?...)

 Anem a tocar un altre tema que aixeca alguns ulls de poll, la monarquia...

El periodisme intenta esbrinar les intimitats de la monarquia..., però aneu amb compte, us pot caure el pèl..!!

Aquest és el resultat de moltes de les tertúlies que veiem a través dels mitjans...!!

I aquesta és una de les respostes que ens dona Perich al tema del separatisme.., de super actualitat..!!

 

Tingueu en compte, a més, que un bon nombre de les vinyetes que va dibuixar van ser censurades i no van poder ser publicades, i a més li comportaren multes econòmiques...!!

No us perdeu l'exposició al Born CCC, val molt la pena..!!

                         Us ho recomana el Gat Perich...!!!

* * *

Mini vacances de platja, setembreres...

Les necessitàvem de debò...  després de dos mesos sencers, juliol i agost, a Barcelona, en pla de servei de guàrdia per fer de cangurs en qualsevol moment (pel naixement del nostre segon nét) i també pel germà més grandet, al que hem hagut d'acollir molts dies a casa... Ha arribat el moment de fer una escapada a la costa brava.

110 kms. ens separen del nostre objectiu, un hotelet familiar davant del mar, a tocar, a tan sols 10 metres de la porta de l'hotel...

Uns blaus turquesa i un blau marí preciosos, ens relaxen la vista tan bon punt sortim al balcó de la nostra habitació. Respirem a fons, i tinc la sensació que seran unes vacances ben reparadores...

Platja costat dret cap a T.Valentina

Platja costat esquerra cap a Palamós

Aquest primer dia feia força vent com es pot comprovar per la velocitat amb que arribava aquest surfista
 

De fet així van ser aquests 8 dies d'estada a la costa. No ens vam moure gaire de l'indret, solament per anar a la platja, ara aquí davant mateix, ara una xic més a la dreta o a l'esquerra per provar altres fons marins amb més sorra o amb menys pedres, i també algunes passejades al llarg del passeig, o bé de bon matí després d'esmorzar, o bé al capvespre abans de sopar.

Mentre prenem el cafè després de dinar del primer dia en la terrassa de l'hotel, anem comentant la sort que tenim de poder gaudir d'uns dies de relax després d'estar tants dies confinats a Barcelona... El panorama que tenim just al davant és super relaxant.

Ens hem dedicat molt a contemplar els canvis de la naturalesa, ara feia sol, ara feia un ruixat de pluja, i també ens ha distret, i molt, el contemplar la sortida puntual de la lluna plena, magnífica el dia 2, quan era totalment plena, però també alguns dies posteriors que encara es veia rodona i magnífica a la sortida, això si, cada dia un xic més tard, entre 30/40 minuts, i cada dia un xic més desplaçada cap a la nostra esquerra. 

Sempre estàvem expectants des del nostre balcó i a l'hora prevista, segons ens deia l'aplicació meteorològica del mòbil, per veure exactament per on sortiria, i aleshores captar les imatges amb la càmera i mirar la lluna amb els prismàtics... Mirar la lluna ben grossa i ben groga quan surt just a la ratlla de l'horitzó o damunt del poble veí, té una mena de misteri i d'encanteri...

Aniré comentat i il·lustrant alguns d'aquest canvis amb les fotografies i algun vídeo... 

* * *

Aquí tenim el primer exemple d'això que comentava dels canvis sobtats. Veiem en aquest petit vídeo del dia 2/09, un xàfec a mitja tarda, les 16h.48m.

 

Just al cap d'una hora aprox. a les 17h.42m. del mateix dia 2/09, el panorama havia canviat totalment, 

ho podeu comprovar en aquest altre vídeo de YouTube en l'enllaç que adjunto...

 

https://youtu.be/EwSCTXR39pU 

 

Aquest mateix dia 2 de setembre 

era el dia previst per veure la lluna plena, i a l'hora en punt la vam poder veure sortir per la mateixa ratlla de l'horitzó...

 

 

Aquí la veiem ja magnífica

al cap d'una bona estona

 

 * *

Avui es presenta un matí tranquil per a sortir a fer una caminada, 

 

la calma és absoluta, no bufa ni un bri de vent,

magnífica perspectiva al nostre costat mentre caminem...

 

* * *

Cap al vespre és habitual també sortir a estirar les cames pel passeig...

 i això ens permet veure encara ben presents les destrosses que va fer el recent temporal del Glòria.

* *

Segona nit amb lluna plena

aquí sota ja amb tot el seu esplendor lluminós...

* *

Una altre tarda vam decidir caminar fins a Torre Valentina

 i fer un tros del camí de ronda

El camí de ronda segueix a través de diverses cales petites fins arribar a la platja gran de Platja d'Aro.

 

* * *

 

La darrera lluna del dia 5/09, aquest cop sortint a sobre mateix del poble de Palamós

 * *

La sortida del sol del dia 6, a les 7h.30m.

Un detall de les aigües transparents mentre fèiem la passejada matutina...

Nois, això s'acaba, 8 dies de platja no donen per res més

 

Encara que sàpiga greu, i que tindries ganes de poder allargar molt més l'estada aquí, ha arribat l'hora de fer el comiat...

El balcó de la nostra habitació a l'hotel, davant del mar, ha estat durant aquests dies l'observatori privilegiat per veure els diferents aspectes d'una naturalesa canviant i a voltes sorprenent. 

Si Déu vol, però, hi tornarem...!!!

* * *