RAVENNA, la que fou capital de l'Imperi Romà d'Occident... (10)

Avui, el darrer dia de la nostra estada a la regió de l'Emília-Romanya, ens traslladem per anar a conèixer la ciutat de Ravenna.

La ciutat, ubicada a 8 kms. de la costa de l'Adriàtic, va passar de ser una ciutat gairebé anònima a convertir-se en la capital de l'Imperi Romà d'Occident, al segle Vè. i sota el domini bizantí, va arribar a ser una de les ciutats més riques d'Itàlia entre els segles VIè i VIIIè. En contraposició a la gran capital de l'imperi cristià d'aleshores, Constantinoble, l'actual Istambul.

D'aquesta època, segle VIè.,  són els famosos mosaics pels que la ciutat és coneguda a tot el món.  Ravenna posseeix una excepcional colecció de mosaics i un conjunt de vuit monuments paleocristians dels segles Vè. i VIè. sense comparació en el món.

Aquests monuments –(Mausoleo di Galla Placídia, Baptistero Neoniano, Basílica de San Apollinare Nuovo, Baptistero degli Ariani, Capella arquebisbal, Mausoleo de Teodorico, Iglesia de San Vitale, i la Basílica de San Apollinare in Classe)– mostren el gran mestratge artístic dels seus creadors, que van saber fusionar meravellosament la tradició arquitectònica grecorromana, la iconografía cristiana i diferents estils orientals i occidentals.

Anirem comentant i veient fotos i detalls interessants dels diversos monuments que poguem visitar durant la jornada que passarem a la ciutat.

Iniciem la primera visita a la Basílica de San Apollinare Nuovo. 

Va ser construïda per ordre de Teodorico al segle VIè. 

El seu interior està decorat, a banda i banda de la nau principal, amb uns mosaics preciosos en els que les figures resalten sobre un fons daurat.

En la part superior es representen algunes escenes de la vida de Crist i apareixen sants i profetes.

 

   Una mica per sota hi ha una processó de màrtirs (a la dreta) 

que es dirigeixen cap a Crist des del Palau de Teodorico, 

 

i una altra processó de verges (a l'esquerra) que, 

  tot seguint els Reis Mags, abandonen el port de Classis.

  -per cert tots tres reis cofats amb una autèntica barretina-

Tot el conjunt és una meravella. 

I en sortir al carrer podem contemplar també el seu magnífic Campanile rodó.

* *

Seguidament ens traslladem fins a prop de la Piazza del Duomo, per visitar el Battistero Neoniano 

o degli Ortodossi

Va ser construït per ordre del bisbe Neoni, entre els segles Vè. i VIè., damunt d'una planta octogonal

Els magnífics mosaics al seu interior representen el baptisme de Crist en la seva cúpula,

 

i les figures de les parets corresponen als apòstols.

 
El centre del Baptisteri l'ocupa una gran pila baptismal renacentista de marbre que servia per fer la cerimònia del bateig per immersió dels catecúmens que ingressaven així a l'església catòlica...
Aquí el nostre guia local ens dona algunes explicacions sobre aquest lloc...



* *
En sortir del baptisteri podem contemplar la magnífica torre cilíndrica -Campanile- del Duomo

mentre ens acostem a fer una breu visita al Museo Arcivescovile, instal·lat dins el Palau Episcopal

on s'exposen làpides i marbres de les diverses excavacions fetes a la ciutat, però sobretot les peces més importants i destacables són, aquesta cadira-càtedra o Tron de Maximiliano

obra d'art realitzada íntegrament en ivori,
i també els mosaics de la Capella di Sant'Andrea, que no podem reproduir pel motiu típic de la prohibició de fer fotografies dins el museu...

(sort tenim, però, de l'ajuda d'internet...)
 
Encara, abans de dinar, tenim temps per acostar-nos als jardins que hi ha al costat de la Piazza dei Caduti per la Libertà, on podem veure la tomba de Dante Alighieri, que va morir en aquesta ciutat el 14 de setembre de 1321, després d'haver fugit de Florència.

 

* *
Tot seguit anem a dinar aquí...

una trattoria típica de la ciutat, amb un ambient molt popular, ubicat en l'antic edifici d'un palau ricament decorat...

* *
Després del dinar i d'un merescut descans, iniciem la ruta de la tarda traslladant-nos fins a la Piazza del Popolo...

Tot caminant pels carrers de la ciutat antiga, trobem curiositats destacables, com aquesta pastisseria on, com podeu comprovar, es dediquen a vendre robes...!!

Aquí a la plaça podem veure les dues columnes venecianes de finals del segle XV, en una de les quals hi ha San Apollinare i en l'altre un centurió, ambdues davant del Palazzo Comunale.

I seguidament anem a conèixer dos dels monuments més importants de la ciutat, les "joies de la corona", la Basilica de San Vitale, i al costat mateix, el Mausoleo di Galla Placidia.

L'església-basílica de San Vitale va ser consagrada l'any 548 durant el mandat de l'emperador Justinià.
És una església típicament bizantina, de planta octogonal, coronada per una cúpula suportada per vuit columnes i vuit arcs, que va servir de model posterior per la construcció de Santa Sofia a Constantinoble.

 L'interior està riquísimament decorat amb tota mena de marbres, frescos, capitells i per descomptat una magnífics mosaics bizantins.

En l'absis, Crist rodejat per dos àngels, entrega a San Vitale una corona, mentre el bisbe Ecclesius sostè l'església en les seves mans.

A sota i als costats es poden contemplar altres dos mosaics esplèndids que representen als emperadors Justinià i Teodora, rodejats pels seus seguicis...

(tant d'art acumulat gairebé mareja...)

En sortir de l'església, just al costat de l'edifici, s'alça també un Campanile cilíndric, típic de tota l'arquitectura eclesiàstica de la ciutat.

Tot seguit anem a conèixer l'altre meravella, el Mausoleo de Galla Placidia

Només entrar, ja quedem com extasiats...

Aquest Mausoleu es va construir durant la primera meitat del segle Vè. per acollir les restes de l'emperadriu Gal·la Placídia, encara que sembla poc probable que finalment arribessin a reposar aquí mateix, perquè segons tots els estudis, després de la seva mort l'any 450, fou enterrada a Roma en el mausoleu de Teodosi.

L'interior, que contrasta amb la sobrietat de l'exterior, la volta i la cúpula d'un blau intens, estan cobertes d'estrelles i flors.

 Més que no pas per la seva arquitectura, aquest monument és mundialmente famós pels seus sumptuosos mosaics, els més antics de la ciutat. Ells marquen la transició entre l' art paleocristià  i el bizantí. Tal com van assenyalar els experts de la Unesco,  «és el més antic i millor conservat de tots els monuments amb mosaics, i alhora és un dels més perfectes artísticament».


La resta dels espais estan recoberts de magnífics mosaics en els que es representen al Bon Pastor i als apòstols i evangelistes...

Abandonem aquesta joia per anar encara a conèixer una altre dels monuments interessants d'aquesta ciutat...

* *

Ara visitem l'altre Baptisteri, il Battistero degli Ariani
també de planta octogonal, fou construït al segle VIè.

 En la seva cúpula també hi ha uns magnífics mosaics representant el baptisme de Crist rodejat dels apòstols...,

però en aquest baptisteri trobem una notable singularitat, ja que atès que els Arrians negaven la divinitat de Jesús com a fill de Déu, aquí es pot apreciar clarament com ells representaven a Jesús com un home qualsevol. Aquesta és una de les poques representacions de l'home-Jesús-Crist on es mostra clarament el seu sexe d'home, encara que sigui veladament sota les aigües...

* * 
 Aquesta fou la penúltima visita del dia dins la ciutat de Ravenna. Ara agafem l'autocar per anar a les afores de la ciutat, a 5 kms. del centre, en la carretera de Rimini, per visitar la Basílica de San Apollinare in Classe.

 

 Va ser dedicada al primer bisbe de la ciutat, que va arribar procedent d'Antioquia a finals del segle Ier. o IIn. Va ser consagrada a mitjans del segle VIè. L'aspecte actual no es correspon massa al dels primers temps. La torre Campanile té la forma cilíndrica que caracteritza tots els campanars de la ciutat.

 L'interior és ampla i força sobri, i conté també uns mosaics molt interessants.

Els de l'absis expliquen la transfiguració de Crist dalt de la muntanya del Tabor entre els profetes Moisès i Elies, i els apòstols Pere, Joan i Jaume, representats per les tres ovelles que miren cap a la creu.

Damunt d'ells apareix la mà de Déu Pare.

A sota d'aquesta escena San Apolinar apareix resant en un paratge verd i frondós.

I en el frontal superior, els quatre evangelistes volen cap al Crist que des del centre dona la seva benedicció.

* * *



Després aquesta darrera visita a San Apollinare in Classe, donem ara sí per acabat el nostre periple per la regió de l'Emília-Romanya, i per cloure'l de manera festiva l'organitzadora del viatge ha previst un sopar en un típic restaurant mariner de l'encantadora població marinera de Cesenatico, a pocs kilòmetres d'aquí.

Arribem amb les primeres llums del capvespre i mentre fem temps per sopar aprofitem per recòrrer una mica el famós canal arquitectònicament dibuixat per Leonardo da Vinci el 1502.

 

Ben sopat, després d'un dia tant intens, tan ple d'art i d'història, el nostre modern autocar

 

ens retorna fins al nostre refugi a Bolonya, l'hotel Royal Carlton, on hem descansat confortablement durant aquests 7 dies...

 (el jardí de l'hotel)

Demà agafem l'avió des de Florència directe a Barcelona...

* * *

Epíleg

El cronista d'aquest llarg reportatge del nostre darrer viatge a Itàlia, a la regió de l'Emília-Romanya, desde la finestra del Castell de Torrechiara, us recomana aquests indrets potser no massa coneguts o no tant populars com la veina Toscana, però també plens d'art, d'encant i d'història.

Us recomana també que viatgeu, tant com pogueu, perquè viatjar ajuda a eixamplar els horitzons, a conèixer altres formes de vida, a aprendre història, a compartir vivències i sensacions, en definitiva, ajuda a viure amb més plenitud.

I des d'aquesta humil plataforma del meu Blog, intento narrar i documentar una mica tot allò que m'ha semblat interessant de transmetre per fer-vos partíceps de totes les meravelles i coses maques que ens hem anat trobant al llarg d'aquestes noves experiències.

* *

(El viatge a la Regió de l'Emília-Romanya, el vam fer del 16 al 23 d'octubre de 2010)

(Visitant: Bolonya - Rimini - República de San Marino - Reggio de l'Emília - Mòdena - Ferrara - Dozza - Parma - Castello di Torrechiara - Ravenna - Cesenatico)

• La crònica d'aquest viatge acaba ara si definitivament aquí.