dimarts, 12 d’abril del 2011

42,50 € euros d'estalvi per Catalunya...


Jo no vull contribuir a aprofundir encara més la malmesa economia del meu país, Catalunya.

Sí que és cert que Catalunya té les arques buides, sí que és cert que el forat que s'ha trobat el nou govern és més gros del que s'esperava, sí que és cert que en gran part ha estat a causa de la mala gestió del tripartit, sí que és cert que hi ha una crisi a nivell mundial i que ens afecta a tots de manera igual...

I per tant, la Generalitat ha de mirar de trobar diners de sota les pedres, però aquest sistema d'emetre bons de deute públic, penso que és un sistema maquiavèlic, ja que en definitiva l'ùnic que fa és incrementar encara més, a llarg termini, el deute, ja que al curt termini d'un o dos anys, aquests diners que ara recapta s'hauran de tornar i amb uns interessos força elevats.

Per tant, el meu argument és que jo no vull deixar uns diners a la Generalitat per tal d'obligar-la a tornar-me'ls d'aquí un any afegint-hi un deute més de 42,50€, és a dir, el que he fet ha estat endeutar encara més les arques de la Generalitat, i per tant sento que no ajudo al meu país a sortir de la crisi i de la misèria, tot al contrari. I si considerem que els 1000 euros que he tingut retinguts durant un any només m'han servit per cobrar uns pocs diners (42,50 €) que me'ls puc gastar en qualsevol fotesa, amb prou feines m'arribaran per fer un bon dinar..., o per prendre unes copes amb uns amics, és la xocolata del lloro.

Voleu dir, doncs, que val la pena endeutar més i més les arques del govern del meu país, per poder anar a fer un bon dinar un cop a l'any?

"La nova emissió de bons per a particulars a un i dos anys de la Generalitat per finançar deute s'ha començat a comercialitzar amb l'objectiu d'aconseguir com a mínim 2.700 milions d'euros, que, segons algunes fonts, es podrien ampliar fins als 3.300 milions en funció de la demanda. Els bons a un any tindran una rendibilitat del 4,25% i els de dos anys, del 4,75%. Les comissions a bancs i caixes van del 0,75% al 3,5%, unes condicions més favorables que les de la primera emissió. El govern confia culminar amb èxit aquesta nova emissió en només una setmana i preveu convertir-la en una via de finançament habitual".

Francament no hi veig el benefici per enlloc... Feu números, si us plau... 3.300 milions al 4,75% = 156,75 milions més d'interessos que haurà de pagar la Generalitat, quantitat més que respectable que passarà a engruixir el forat negre que ara mateix ja té... 
Totalment incomprensible. 

 
Si us plau, no en compreu d'aquests Bons, 
estem arruinant el nostre país...!!!

4 comentaris:

Pakiba ha dit...

completament d'acor amb tú i a més qui els comprará si cada vegada cobren menys i hi ha més parats.......

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Em sembla, amic Sorro, que la cosa no va per aquí. Els deutes ja els tenim, i certament per (i)responsabilitat del tripartit i del govern espanyol.
I si tenim els deutes vol dir que tenim els creditors: si devem ho devem a algú.
Fins i tot podria ser que aquesta emissió pogués ser per a incrementar el deute finançant necessitats mentre no tenen efecte les inevitables mesures d'estalvi -per entendre'ns, "les retallades"- que s'estan estudiant i duent a terme.
La bondat d'aquesta emissió, com també la darrera del tripartit que va posar en marxa el conseller senyor Castells, rau en dos aspectes importants:
1) Canviem el creditors, inversors i institucions financeres nacionals i internacionals, d'alt nivell d'exigència basat en qualificacions d'agències de "rating", com ara Moody's, el que se n'ha vingut dient "mercats", per estalviadors catalans. Dit d'una altra manera, ens ho devem a nosaltres mateixos.
2) Pagarem per aquest deute menys interessos dels que paguem als "mercats", interessos que revertiran en els estalviadors catalans que, a més, es beneficiaran d'un tipus d'interès que cap banc paga per als seus dipòsits.

Encara trobaríem altres raons per a estar a favor d'aquesta emissió, però no m'allargo més.
Per una vegada estic d'acord amb un anunci publicitari: crec tanmateix que aquests "bons son bons per a nosaltres i son bons per a Catalunya".

Salutacions.

Salvador ha dit...

Amic Xiruquero, potser sí que tens raó almenys en algun aspecte com és el de que val més ser creditors de nosaltres mateixos que n pas de prestadors foranis... En aquest punt potser arribo a estar d'acord amb tu, però realment el popst em va sortir de l'ànima, pensant que darrera l'afalac de cobrar un interès moderat estava contribuint encara més a l'empobriment de les arques del meu govern.
Una abraçada

Yayo Salva ha dit...

Els deutes dels governs els pagarem sempre els ciutadans de peu. No podem escapar-nos. Allò de més és música celestial. I com això ho tinc clar, el que em preocupa és cóm es genera eixe deute que a tots ens afecta.
Tenc també prou clar que en els polítics (tots) no n´hi ha vergonya torera. Van a alló que van... i la "res publica" se la passen per baix cameta.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin