En primer lloc vull donar les gràcies a tots els qui ho heu fet possible passant per aquí a llegir-lo i també algun cop a comentar-lo, tampoc massa sovint, tot sigui dit de passada...!!
Vuit anys són ja molts anys per a un blog i començo a tenir la sensació de ser d'aquella generació de veterans blocaires que aguanta encara al peu del canó.
Com bé diu el nostre amic Bloguejat: "seguim aguantant, tot i que això dels blogs sembla que ha perdut gas, potser el format està una mica passat de moda, i que l'activitat frenètica de la catosfera de fa només tres o quatre anys s'ha esbravat una mica. El twitter, el facebook, i fins i tot instagram s'emporten la major part del tràfic avui en dia".
En vuit anys hi ha temps per a fer moltes coses, i moltes coses han canviat des d'aleshores. Algunes de molt importants, altres no tant. Hem acumulat anys d'edat, molts, i hem arribat feliçment a la setantena i l'hem superat amb escreix... Uufff...!!, i amb relativa bona salut, de la qual cosa hem de donar gràcies. I amb ganes renovades, espero poder continuar publicant les meves dèries en aquest mitjà.
Si mirem una mica enrera i veiem que Google va nèixer fa poc més de 15 anys, que Facebook no té encara ni 10 anys i que els primers blogs els hem de situar també en aquest segle XXI, tal com encertadament diu el meu amic Víctor Pàmies, ens fa pensar que encara hi ha moltes coses que haurem de descobrir -sense pors-, a les quals ens haurem d'adaptar i que ens ajudaran a progressar i a fer-nos grans d'una altra manera. Vam arribar al món digital en bolquers i potser tot just ens acabem de posar drets.
Una mica d'estadística no fa mal a ningú i ens ajuda a valorar i situar on som i on hem arribat gairebé sense adonar-nos.
Aquest blog començat avui fa vuit anys, porta incorporades 570 entrades i més de 148.000 visites, i 816 comentaris d'amics lectors. He fet cròniques de moltíssims viatges i sé que molts amics i coneguts han fet servir les meves cròniques detallades com una autèntica guia per a planificar els seus viatges.
No sé si és molt o poc comparat amb altres blocs també veterans com el meu, però per mi són més que suficients i em mareja una mica els volums que això va acumulant.
Darrerament he baixat una mica el ritme de publicacions, (60 entrades el 2014, el màxim 106 el 2009), no sempre un està totalment inspirat per escriure, i també els nostres viatges han minvat una mica, encara que la política actual donaria molt material per escriure cada dia, com fan alguns, però la veritat, en el meu cas, seria per fer moltes crítiques i potser m'alteraria els meus ritmes vitals, i quan una ha arribat amb pau i harmonia als 74 anys, val més no alterar-se gaire.
Voldria acabar amb uns pensaments encertadíssims que he trobat en un recent escrit d'en V.Pàmies. Com diu el Dalai Lama: només hi ha dos dies a l'any en els que no podem fer res: ahir i demà. Però encara ens queda l'avui...
Perquè la gramàtica ja ens ensenya que Ahir era, avui és, i demà serà...
O també hi ha qui diu que ahir és història, demà és un misteri, i avui és un regal que hem d'aprofitar i per això es diu present...!!!
Encara tenim un llarg camí per endavant...
* * *
A tots els que em volgueu i pogueu llegir, Gràcies per la vostra fidelitat...!!!
Vuitè Aniversari del blog Sorrobloc, 25 de febrer 2015
* * *
