TUNISIA - de la costa cap al món troglodític...(02)

• La crònica del viatge comença aquí...

Sortim de Sfax molt de bon matí, encara fosqueja, ja que hem de fer un llarg camí tot vorejant la zona costanera del Golf de Gabès.

Aquí fem una petita parada per reposar el conductor i fer allò que s'ha de fer de tant en tant quan es viatja molt en autocar.

Gabès va tenir una certa importància com a port on s'embarcaven les mercaderies de les caravanes que creuaven el desert del Sahara. Més endavant quan es va trobar petroli al golf de Gabès es va construir un port modern i una petita industria, però que mai ha arribat a competir amb la de Sfax.

Aprofitem per contemplar el petit mercat local, molt ètnic, poc organitzat, molt autèntic. En podríem dir un "basar de les espècies" en miniatura, molt casolà

(personatges ètnics escalfant-se amb els raigs suaus del sol del matí)

A continuació seguim la ruta fins arribar a l'embarcador per agafar el petit ferri que ens portarà fins l'illa de Gerba

Els ferris surten contínuament de un costat a l'altre i transporten de tot.

(el petit autocar "Evasion" era el nostre...)

Hi ha alguns que sembla s'en porten la casa al damunt i tot...

Arribats a l'illa la primera parada la fem al poble de Guellala, famós pels seus obradors de ceràmica tradicional i artesanal, on un operari ens fa una petita demostració

i aprofitem per fer alguna compra d'artesania local

La vila és una de les quatre de l'illa on encara es parla berber

(les altres són Ajim, Sedouikech i El Mey)

Després ens traslladem a l'extrem oriental de l'illa on hi ha la ciutat principal, la capital de l'illa Houmt Souk on fem una passejada per veure els bonics racons del seu centre peatonal, amb carrerons, socs i placetes plenes de cafès i restaurants,

botigues i sobretot moltes bugenvíl·lies florides

A Houmt Souk és un dels pocs llocs on és tradició la crida del peix, en què els compradors fan la seva oferta amb un cop d'ull o un moviment de cap, quan els venedors canten els preus.

És un espectacle digne de veure i vam tenir la sort d'arribar en el precís moment que l'estaven realitzant. És l'equivalent a les nostres subhastes de peix ara totes informatitzades...

Ens va cridar enormement l'atenció el senyor assegut en una mena de trona amb una flor a l'orella que sembla ser com una mena de director d'orquestra,

sembla ser que és ell qui controla tot el moviment i les vendes, ell fixa el preu i està pendent dels moviments de cap dels compradors o d'una simple acció de picar l'ullet.

Els ajudants simplement ofereixen el peix i canten els preus...

Simpàtic i tradicional de veritat, i també eren remarcables els personatges amb vestimenta típica que anàvem trobant pel carrer, com aquesta senyora que llueix el vestit típic de l'illa, un vestit llarg, un mocador brodat a les espatlles i un magnífic barret de palla.

Vestuari que recorda molt al tradicional que lluïen no fa gaires anys les dones eivissenques.

També els homes tradicionalment vesteixen aquesta gel·laba blanca i barrets...

Després de dinar ens traslladem per visitar un lloc interessant.
La antiga sinagoga de La Ghriba.

El seu nom significa "la meravellosa" i acull a una comunitat jueva descendent dels exiliats de l'època de la destrucció de Jerusalem.

És un centre espiritual de peregrinació jueva en el que es concentren nombrosos fidels de totes les parts del món quan celebren la seva trobada anual el dia 33 de la Pasqua jueva.

La sinagoga primitiva sembla que va ser fundada el s.VI a.C., i s'enorgulleix de posseir un dels exemplars més antics que es coneixen de la Torà.

L'actual sinagoga data del 1920. Es un edifici modest però bonic. Per entrar-hi demanen respecte i t'has de descalçar i cobrir-se el cap, les dones amb vel i els homes amb la kipa (kippah) tradicional jueva,

i on per cert, vam trobar un petit grup d'homes resant o llegint la Torà.

(veiem que tots dos porten el típic gorro vermell tunesí
"la chechia", enlloc de la kipa...)

En acabar la visita sortim de l'illa amb les darreres llums del dia i de la posta de sol

per dirigir-nos finalment cap a la localitat de Matmata on passarem la nit en un hotel troglodític excavat a la roca.

Nosaltres vam dormir en una autèntica cova...

Demà ja ens endinsarem de ple en la zona de desert i dels oasis de palmeres...

* * *

• La crònica del viatge continua aquí... (03)

TUNISIA - primer contacte... (01)

• aquest post té un precedent aquí...

En aquest nostre darrer viatge del 2009,

anem a conèixer el país més petit del magreb, Tunisia.

En vol directe des de Barcelona arribem a Tunis i de l'aeroport anem tot seguit cap a l'hotel situat a Hammamet.

Els hotels d'aquesta zona són força espectaculars, ja que la majoria són a als afores de la població i és l'indret del país on es concentra la major part de l'oferta hotelera.

Una mica com passa a Catalunya amb Lloret o Salou. No en va, la seva costa mediterrània és un dels destins turístics més apreciats per les seves llargues platges de sorra fina, per l'aigua transparent, el mar d'un verd maragda i les palmeres abundants...

Per tant, l'indret com a tal no té massa interès cultural, a part de la seva petita medina tradicional, que visitarem el darrer dia quan tornem aquí abans de marxar del país.

Encara que històricament, cap als anys vint, va ser lloc molt apreciat per intel·lectuals i artistes europeus.

L'hotel Chichkan és enorme, encara que distribuït horitzontalment, té una estructura que ens recorda una mica una casa de colònies. Passadissos llarguíssims i grans espais ajardinats.

La primera parada del nostre itinerari fou a la ciutat costanera de Sousse, la tercer ciutat del país després de Tunis i Sfax.

Allà passejant pel seu passeig marítim davant del Mediterrani, vam poder veure una mostra de les cases típiques de la zona

Després entrem a visitar la seva medina envoltada d'una esplèndida muralla,

i el seu mercat (souk)...

Tots aquests pobles i ciutats del magreb tenen les mateixes característiques i el mateix encant. per això acabada la visita a Sousse ens traslladem cap a la població veina de Monastir.

Monastir actualment és una ciutat força moderna, situada en la linia de la costa anomenada

"el Sahel" (litoral en àrab), una regió molt pròspera on abunden les oliveres.

Té una magnífica platja al mateix centre de la ciutat i dos monuments importants,

el Mausoleu del darrer president Habib Bourguiba,

i l'imponent Ribat.

El darrer president va voler esborrar el passat i va fer grans avingudes però va fer desaparèixer la seva medina i més de 37 mesquites i alguns altres ribats.

L'actual ribat està força reconstruït però continua sent un magnígic exemplar de fortalesa. Va ser construïda l'any 796 i fou la primera construcció àrab d'aquest tipus que es va fer a la costa.

El seu interior és un autèntic laberint de passadissos.

El mausoleu de Bourguiba és força espectacular i modern, però resulta una mica fred.

Acabada la visita a Monestir, anem a dinar i a la tarda ens encaminem a conèixer un altre monument extraordinari.

L'amfiteatre de El Jem, declarat Patrimoni mundial per la UNESCO el 1979, va ser construït al segle III amb una capacitat per 35.000 persones, és el tercer més gran després dels de Roma i Capua.

(aqui baix guardaven les feres...)

S'utilitzava per les lluites de gladiadors i de feres, i també per espectacles de circ que competien amb els de la metròpoli romana. Fidel testimoni, doncs, de les relacions entre el nord i el sud de la nostra civilització comuna mediterrània.

La part que encara es conserva dona una bona idea de la grandesa i importància d'aquesta gran obra que surgeix enmig d'aquesta plana com un vaixell gegantesc.

Ja amb la llum del crepuscle abandonem aquest lloc per dirigir-nos fins a la propera ciutat de Sfax, on passarem la primera nit del nostre circuit.

* * *

• La crònica del viatge continua aquí... (02)

Encarem el nou Any 2010...

Ja acabem de deixar enrera les festes de Nadal, Any nou i Reis, i ara hem de començar a mirar endavant, que tenim molta feina a fer.

Si, ara si que no hi ha excuses per encarar definitivament aquest nou any 2010 (el twenty-ten) que diuen els americans.

I l'encarem d'una manera ben freda i congelada..., tenim mig país o més de mig sota la neu, i segons ens diuen el fred més rigorós encara ha d'arribar...

Malgrat això hem de fer camí..., un llarg camí...

Un any que es presenta ple d'incerteses, ple de reptes per superar.

La crisi apreta de valent i molta gent pot arribar a sentir-se desesperada...

Ens hem de preparar per una llarga travessia del desert...

La natura ens regala espectacles sorprenents,
aliena a les nostres preocupacions i als nostres neguits.

Els animals, benaurats, no noten la crisi,

però ells estan a les nostres mans si no rectifiquem els nostres mals costums i ens anem carregant aquest magnífic planeta que tenim.

(aquesta formosa guineu, "zorro" és la meva mascota preferida, no en va és el meu àlies "el sorro")

* *

A nivell de país també ens espera un any "mogudet"... la societat civil sembla que va passant a prendre la iniciativa en moltes qüestions molt abans que els polítics reaccionin, tancats com estan en la seva mirada curta sense perspectiva de futur,

sempre només pensant en com guanyar les properes eleccions, i no en com fer sortir el país de la crisi, i en com fer-se valer davant les injustícies i el menyspreu d'aquells que ens volen uniformats, encasillats, i espanyolitzats...

* *

I nosaltres, després d'uns dies de desconnexió del món blocaire, tornem a l'activitat amb la mateixa il·lusió amb que ho vam aparcar a final d'any.

L'any passat per nosaltres va ser un any molt intens, especialment a nivell de bellugar-nos i d'anar amunt i avall. Els qui em seguiu habitualment -que heu superat ja les 30.000 visites- ja ho heu pogut comprovar. Tothom ens deia que no paràvem quiets.

Aquest any ens hem proposat que sigui un any més tranquil i reposat, no en va van caient els anys a sobre i ens hem de cuidar i controlar...

Malgrat això, l'any 2009 em va quedar un post per penjar, el del nostre darrer viatge de l'any que aquest cop ens portà una altra vegada a terres del magreb, a TUNISIA.

A partir d'avui, doncs, aniré penjant la crònica d'aquest darrer viatge, que ens portà a conèixer de dalt a baix aquest nou país de Tunisia (vegeu aquí)..., i així no perdo l'hàbit.

En vuit dies de viatge vam recòrrer bona part del país: de Barcelona a Hammamet, i després vam conèixer Sousse, Monastir, l'anfiteatre del Jem, Sfax, l'illa de Gerba, Matmata, Douz i, travessant l'enorme llac salat de Chott el Jerid, fins a Tozeur, ja a tocar del desert del Sahara

-el gran Erg oriental-, Nefta i el seu immens oasi, i l'oasi de muntanya de Chebika, les runes de l'antiga ciutat romana de Sbeïtla, la ciutat santa de Kairouan amb la seva gran mesquita, i finalment la ciutat de Tunis, les runes de la històrica Cartago

i el bonic poble de Sidi Bou Said,
per acabar altre cop a Hamammet visitant la seva medina.

Un altre bona experiència que ens ha permès conèixer una mica un dels països més oberts del magreb i del món musulmà. A poc a poc us ho aniré explicant (vegeu)

* * *

Bon ANY NOU - 2010... !!!

Falten poquetes hores per la darrera posta de sol d'aquest any 2009 que acaba amb molts problemes pendents de resoldre i amb una crisi econòmica que fa por.

Aquest any, però, ens ha permès voltar una mica pel món i veure altres cultures, i recordar civilitzacions que ens han precedit, i hem constatat que encara hi ha molta gent que viu amb el mínim imprescindible..., per ells no ha arribat el progrés, ni el benestar...

talment sembla que estiguin encara al segle Ier.

Per tota aquesta gent que encara estan lluny d'assolir un benestar, i per tots nosaltres, i per tots els qui em llegiu, desitjaria que l'any vinent 2010, que demà encetarem, ens aporti més pau, més benestar, menys conflictes, i una bona salud...

* *

I per acabar, inspirat pels paisatges que darrerament hem pogut veure i trepitjar, alguns d'ells formant part de la famosa Ruta de la seda, us deixo amb unes imatges d'un magnífic Caravanserai de l'època seleucida que vam poder visitar a prop de Konya (Turquia),

i amb la música de Kitaro, inspirada en aquest record de les caravanes dels comerciants que travessaven països i deserts transportant aliments i mercaderies des d'orient fins a occident.

Que gaudiu de la música i tingueu tots un bon començament d'Any Nou...!!!

BON NADAL - 2009 a tothom...!!!

A tots els lectors d'aquest Blog,
els desitjo un BON NADAL
i un millor Any nou 2010.

L'autor d'aquest Blog va nèixer el dia de Sant Esteve, per això demà faig molts i molts anys...!!!