- aquest post té un precedent aquí...
En aquest nostre darrer viatge del 2009,
anem a conèixer el país més petit del magreb, Tunisia.
En vol directe des de Barcelona arribem a Tunis i de l'aeroport anem tot seguit cap a l'hotel situat a Hammamet.
Els hotels d'aquesta zona són força espectaculars, ja que la majoria són a als afores de la població i és l'indret del país on es concentra la major part de l'oferta hotelera.
Una mica com passa a Catalunya amb Lloret o Salou. No en va, la seva costa mediterrània és un dels destins turístics més apreciats per les seves llargues platges de sorra fina, per l'aigua transparent, el mar d'un verd maragda i les palmeres abundants...
Per tant, l'indret com a tal no té massa interès cultural, a part de la seva petita medina tradicional, que visitarem el darrer dia quan tornem aquí abans de marxar del país.
Encara que històricament, cap als anys vint, va ser lloc molt apreciat per intel·lectuals i artistes europeus.
L'hotel Chichkan és enorme, encara que distribuït horitzontalment, té una estructura que ens recorda una mica una casa de colònies. Passadissos llarguíssims i grans espais ajardinats.
La primera parada del nostre itinerari fou a la ciutat costanera de Sousse, la tercer ciutat del país després de Tunis i Sfax.
Allà passejant pel seu passeig marítim davant del Mediterrani, vam poder veure una mostra de les cases típiques de la zona
Després entrem a visitar la seva medina envoltada d'una esplèndida muralla,
i el seu mercat (souk)...
Tots aquests pobles i ciutats del magreb tenen les mateixes característiques i el mateix encant. per això acabada la visita a Sousse ens traslladem cap a la població veina de Monastir.
Monastir actualment és una ciutat força moderna, situada en la linia de la costa anomenada
"el Sahel" (litoral en àrab), una regió molt pròspera on abunden les oliveres.
Té una magnífica platja al mateix centre de la ciutat i dos monuments importants,
el Mausoleu del darrer president Habib Bourguiba,
i l'imponent Ribat.
El darrer president va voler esborrar el passat i va fer grans avingudes però va fer desaparèixer la seva medina i més de 37 mesquites i alguns altres ribats.
L'actual ribat està força reconstruït però continua sent un magnígic exemplar de fortalesa. Va ser construïda l'any 796 i fou la primera construcció àrab d'aquest tipus que es va fer a la costa.
El seu interior és un autèntic laberint de passadissos.
El mausoleu de Bourguiba és força espectacular i modern, però resulta una mica fred.
Acabada la visita a Monestir, anem a dinar i a la tarda ens encaminem a conèixer un altre monument extraordinari.
L'amfiteatre de El Jem, declarat Patrimoni mundial per la UNESCO el 1979, va ser construït al segle III amb una capacitat per 35.000 persones, és el tercer més gran després dels de Roma i Capua.
(aqui baix guardaven les feres...)
S'utilitzava per les lluites de gladiadors i de feres, i també per espectacles de circ que competien amb els de la metròpoli romana. Fidel testimoni, doncs, de les relacions entre el nord i el sud de la nostra civilització comuna mediterrània.
La part que encara es conserva dona una bona idea de la grandesa i importància d'aquesta gran obra que surgeix enmig d'aquesta plana com un vaixell gegantesc.
Ja amb la llum del crepuscle abandonem aquest lloc per dirigir-nos fins a la propera ciutat de Sfax, on passarem la primera nit del nostre circuit.
* * *
- La crònica del viatge continua aquí... (02)
1 comentari:
La variedad de los temas de las fotos representa un panorama que traduce con gran habilidad y arte la riqueza milenaria de la cultura tunezina .Abriendo asi ventanas que permiten observar y contemplar Tunez, no solo para los catalanes sino tambien para los tunizinos mismos .
Nizar Rejeb
Publica un comentari a l'entrada