Rubielos de Mora, a la comarca de Gudar-Javalambre, Terol... (05)

La història comença aquí...  

 Avui toca fer una mica més d'autocar per a traslladar-nos a l'extrem sud de la província de Terol, ja que anem a visitar una de les poblacions més interessants.

Es tracta de Rubielos de Mora, població que compta amb un casc antic molt ben conservat amb importants cases senyorials.

Va ser guardonat amb el premi Europa Nostra el 1983.

De les set antigues portes d'entrada al recinte emmurallat, tan sols es conserven dues: el portal de Sant Antoni i el del Carme (antic de Santa María), 

 

L'Ajuntament és renaixentista del siglo XVI, antiga llotja del poble

 

trobem diverses ermites i grans cases de la noblesa com la dels comtes de la Florida, comtes de Creixell etc. 

I també són notables els treballs de forja, tant en picadors de portes com en balconades i suports medievals que servien per posar-hi teies per il·luminar els carrers de nit.

 

Destaquen de manera notable els dintells de les portes  de moltes cases que encara conserven de l'època medieval símbols o objectes tallats a la pedra referits a les professions dels seus propietaris o habitants. 

 

Alguns símbols no han estat confirmats però es pensa que podien pertànyer a antigues societats secretes de l'edat mitjana. Destaca per exemple una Tau dels templaris...

Dins l'església, d'enormes proporcions, destaca principalment un preciós retaule que afortunadament va poder ser rescatat de la crema indiscriminada d'obres d'art que va produir la desgraciada guerra civil, i posteriorment restaurat, ara llueix esplèndidament dins aquesta Seu.

 

 

 

Tot finalitzant la visita a la localitat, podem encara contemplar alguna de les casones importants amb bonics detalls ornamentals con aquesta

 

I finalment veiem el claustre d'un antic convent, ara reconvertit en vivendes particulars i on també s'hi ubica un restaurant...

 

 * * *

• La història continua aquí...(06)

Una escapada al Parc natural del Alto Tajo... (04)

• La història comença aquí... 

El temps atmosfèric de la tarda del nostre tercer dia d'estada a Orihuela (14/05) es presentava molt insegur i plujós, per això es va decidir postposar la visita prevista al Castell de Peracense, i l'Agustin, el director de la Residència, ens va recomanar una escapada a la comunitat veïna de Castilla-La Mancha, per anar a conèixer un parell de pobles interessants, Checa i Chequilla, situats ja dins el Parc natural del Alto Tajo.

Aquest parc natural es troba en el Sistema Ibèric, a cavall entre la part sudoriental de la província de Guadalajara (36 municipis) i la nordoriental de la província de Cuenca (2 municipis).

En poc més de 20 minuts d'autocar vam ser ja al poble de Checa i vam anar a visitar el "Museo de la ganaderia tradicional del Alto Tajo".

L'encarregat del museu, un home amabilíssim i entusiasta, ens va explicar les característiques principals de la zona, de la seva ramaderia i de la fauna autòctona.

Amb panells informatius ben estructurats vam poder repassar les peculiaritats del lloc.

 

 

 

 

 

Vam visitar detingudament el museu i en acabar l'home ens va engrescar a visitar una curiositat natural propera anomenada

"La Aguaspeña", que no és altra cosa que una roca en procés de formació.

Un nivell subterrani impermeable d'argiles (de Keuper) impedeix que l'aigua segueixi infiltrant-se en el subsol, i això dóna lloc a surgències i en algunes ocasions a tosques o toves que es recobreixen de molses i liquens i que en assecar-se deixen al descobert la formació rocosa plena de forats...

 

 

És un fenòmen interessant que no havíem vist mai al natural i tan assequible com aquí, i només uns quants agosarats del grup ens vam atrevir a visitar-ho ja que era a un kilòmetre i mig del poble, i a més la tarda era tempestuosa i va acabar plovent. Sort en vam tenir que de tornada una ànima caritativa ens va agafar en auto-stop fins al poble...

L'altre visita programada no la vam poder realitzar a causa del mal temps i no vam anar al poble de Chequilla que està construït enmig de grans formacions rocoses que conformen una mena de "ciutat encantada".

* * *

Aquí vam donar per acabada la sortida d'aquesta tarda i de retorn a la Residència d'Orihuela, malgrat la pluja, vam poder contemplar el magnífic paisatge que ens oferia aquesta zona del parc natural del Alto Tajo... 

Algun dia hi haurem de tornar per conèixer-la més a fons.

• La Història continua aquí...(05)

TERUEL també existeix... (03)

• La història comença aquí...

Avui anirem a visitar la capital, Teruel (Terol), actualment petita capital de província amb uns 35.000 habitants, resulta ser la capital provincial més petita d'Espanya.

Té la gran importància de posseir uns dels monuments més representatius de l'anomenat art Mudèjar, especialment les seves quatre torres.

La de San Pedro, és la més antiga data del 1238. La de la Merced, de la segona meitad del s.XVI, i les de San Martín y del Salvador, mes petites però construïdes en temps rècord per dos obrers mudèjars que competien per l'amor d'una donzella anomenada Zoraida...

Realitat o llegenda, això dóna a Teruel un aire especial, és la ciutat dels amants Isabel i Diego, i el seu mausoleu, ara perfectament instal·lat, rep milers de visitants cada any.

Cal destacar també l'església adjunta de San Pedro on hi ha instal·lat el mausoleu, que és una petita obra d'art...

 

 

També té molta fama la seva plaça Major amb el "torico" monument emblemàtic de la ciutat, 

algú, amb un excès d'eufòria, va voler celebrar la victòria del Barça

i de manera molt especial cal destacar la joia de la corona que és dins de la Catedral de Santa Maria, el seu sostre de fusta, que medeix 32 metres de longitud i data del segle XIII.

És com un llibre obert que mostra la cosmovisió del Terol medieval.
Per ell desfilen tota classe de personatges: Jesucrist i escenes de la Passió, sants i reis, bisbes i nobles, mudèjars i cristians, dames i cavallers, lletrats i camperols...

 

A més de la informació que ja podeu llegir a la wiki de la catedral, us poso aquest altre enllaç molt interessant on Gonzalo M. Borrás fa un estudi molt detallat d'aquesta important obra d'art, amb unes mostres precioses de les decoracions que podeu ampliar per veure-les amb tot detall.

És una autèntica meravella que no podeu deixar de visitar quan aneu a Teruel. 

Vegeu aquí l'exterior de la Catedral de Santa Maria

 

 

Aquí algunes de les altres torres, la més antiga de San Pedro, i les altres menors, i també alguns detalls de la fàbrica mudèjar de gran bellesa de les diverses torres...

 

 * *

Finalment també cal destacar alguns bells edifics modernistes a la mateixa plaça del torico, i algunes obres de forja de ferro de molta qualitat... 

 

 

* * *

Aquí acabem la visita a aquesta ciutat tant desconeguda, o potser oblidada, però que ara sí podem dir veritablement que també existeix i que val la pena visitar-la

• la història continua aquí...(04)

Calomarde i la cascada batida, per terres turolenses... (02)

•   La història comença aquí...

 Després de la visita a Albarracin, a la tarda ens vam traslladar fins al poble de Calomarde on només cal destacar la seva església de Sant Pere d'estil gòtic, encara que molt reformada, que conserva en el seu àbsis una curiosa làpida romana amb aquesta inscripció, 

i uns símbols de les vinyes, amb pàmpols i uns raïms.

De fet el motiu d'arribar a aquest indret era a més també per visitar un fenòmen natural proper anomenat: la cascada batida, un indret de natura força sorprenent, ya que el riu de la fuente del Berro, que circula per la zona es precipita en petites cascades per uns espadats i pren formes força espectaculars...

 a més la natura estava esplendorosa de floració...

Aquest riu és un afluent del riu Guadalaviar a la Serra d'Albarracin, i antigament alimentava les rodes del Molino Viejo que era emplaçat en aquest indret i del qual no queden gairebé vestigis...

Aquesta petita filmació us donarà una imatge encara més viva de l'indret.




En definitiva una agradable descoberta per una sortida de tarda a prop de la nostra residència d'Orihuela.


* * *

• La història continua aquí...(03)