De Nanaimo a Victoria capital, amb parada sorprenent a Chemainus...(12)

• La història comença aquí...

Dimarts 22 d'agost, matí 

Surt un dia tranquil, i des de la finestra de la nostra habitació a l'hotel veiem com despunta el dia i també com reprèn l'activitat del petit port d'hidroavions que hi ha a Nanaimo i que tenim just al davant nostre...

I podem observar com l'hidroavió fa la maniobra d'enlairament

Com que encara tenim temps abans de carregar maletes, sortim a donar un tomb pel port...

 Els hidroavions estan a punt esperant els passatgers que arriben

Seguidament, carretera i manta en direcció a la capital de l'illa de Vancouver, Victoria.

A mig camí, però, ens aturem per visitar aquesta curiosa població de Chemainus, que ha esdevingut famosa per la quantitat de pintures murals que decoren tota la població.

Chemainus és una paraula índia. El senyor Askew, propietari de la segona serradora, va pensar que els natius l'anomenaven Timminus (llegenda índia) que significa "pit trencat".

Des del 1858, la indústria de la fusta ha estat la principal font de riquesa a Chemainus. La serradora actual és ja la cinquena que ha estat construïda a la localitat.

El projecte dels murals va començar el 1980, i la idea fou de renovar el centre de negocis del poble amb la finalitat de fer-lo més atractiu turísticament.

Els primers cinc murals foren pintats el 1982. En l'actualitat n'hi ha 43 escampats per tot el poble.

Els murals foren pintats prenent com a base les fotografies del llibre d'història "Water Over the Wheel", de l'autor W.Harry Olsen

I efectivament que van aconseguir atraure l'atenció de la gent, ja que una passejada per la població t'ofereix una autèntica galeria d'art, de costums, d'oficis i de tradicions.

Jutgeu vosaltres mateixos, seieu còmodament i disposeu-vos a gaudir de l'espectacle...!!

Les primeres pintures murals que vam recollir van ser a les parets de les cases del down town, el barri antic, que va ser habitat en gran part per població xinesa, com ho reflecteixen algunes pintures amb personatges xinesos,

 que, aparentment, van fer fortuna, a jutjar per les cases que podem veure, com a exemple aquestes dues...

Comencem a veure una sèrie de murals interessants...

 (un taller de cotxes)

 

Orgullosos de la seva bella regió British Columbia,  

com podem veure en les matrícules dels cotxes

Sortint de l'Old town, pugem al centre de la població

  i anem a veure una sèrie de murals que estan a la vora de la carretera...

(aquest darrer explica una història d'un nen xinès que fou famós a la població)

També hi ha alguns que fan referència directe als oficis de la fusta, el seu transport i el treball a les serradores,

 ("lumber" són els taulons de fusta preparada per la construcció)

 (treballs relacionats amb la fusta)

(i diferents mitjans de transport)

altres que són reflexa d'escenes de la vida quotidiana de la població i de la seva història recent

(l'oficina de correus Canada post)

 (una caseta dels operaris de la construcció d'una obra determinada...)

 (uns treballadors... potser llenyataires ?...)

(aquest mural vol reflectir la situació dels homes que esperen 

de poder ser contractats al port)

(homes dedicats a tasques diverses, com la caça i la pesca),

(o també a la cura del bestiar).

Aquesta  senyora es va fer famosa aquí per ser la primera criatura de pares europeus que va néixer aquí a Chemainus. Veure l'enllaç: Julia Askew

i en definitiva molts altres murals que són simplement expressions artístiques d'autors diversos que han deixat aquí la seva empremta.

 I acabem aquest ampli mostrari del murals escampats per tota la població que amb raó li han donat aquesta fama...

Amb aquest darrer força emblemàtic situat en el seu emplaçament urbà, en un petit parc amb un estany i una font.

* * 

Sortint de Chemainus ens dirigim directament cap a la capital, Victoria, on arribarem sobre el migdia, i on dinarem i després dedicarem la tarda a conèixer una mica la ciutat que és de visita obligada quan es fa la ruta per la costa oest del Canadà.

Però això, i per no allargar-me més en aquest post de caire artístic, ho veurem en la meva propera crònica

* * *

• La crònica continuarà aquí...(13)

La Cathedral Grove amb els seus arbres gairebé mil·lenaris...(11)

• La història comença aquí...

Dilluns 21 d'agost, tarda

Després de la plàcida travessia des del continent fins a l'illa de Vancouver, atès que ja havíem pogut menjar alguna cosa al ferry, abans d'anar a l'hotel de Nanaimo, vam aprofitar la tarda per conèixer el famós parc anomenat Cathedral Grove, un extens parc en el qual podrem veure diversos exemplars d'avets del tipus Douglas, caracteritzats per la seva grandària i la seva longevitat. Alguns exemplars tenen més de 800 anys. Són autèntics monuments de la naturalesa.

A través de les fotos que adjunto i d'una curta filmació us podreu fer càrrec de la magnitud d'aquests arbres centenaris...

 (esperant els companys per iniciar la visita)

  

Douglas va néixer a la vila de Scone a Perthshire, a Escòcia. Després dels seus estudis primaris va treballar com aprenent de jardiner al palau d'un noble de la localitat. Després de set anys va anar a la universitat de Perth (Escòcia) per aprendre el conreu de les plantes de manera científica. Després treballà en el Jardí Botànic de Glasgow. Douglas va emprendre, el 1824, una expedició al Pacífic nord-oest en la qual descobrí i nomenà moltes coníferes, la Picea sitchensis entre elles. L'Avet Douglas rep el seu nom. També va descobrir la rosella de Califòrnia molt utilitzada en jardineria. Va introduir 240 plantes noves a la Gran Bretanya. Morí a Hawaii en circumstàncies estranyes.

Va ser, doncs, aquest botànic qui va descobrir aquests arbres magnífics que prengueren el seu nom, l'avet o el pi Douglas (obriu l'enllaç)

(veieu aquí la immensitat d'aquest tronc que està abraçant la Marta)

I amb aquesta filmació podeu veure la immensitat d'una de les joies de la corona, un avet Douglas de més de 800 anys...!!

L'avet Douglas de la costa es considera els segon arbre més alt del món. Fa de 60 a 75 m i són comuns diàmetres del tronc d'1,5 a 2 m. L'espècimen viu més alt fa 99,4 m. Normalment viuen més de 500 anys.
Creix en les regions costaneres des de la Colúmbia Britànica central del Canadà oest, fins a la Califòrnia central.
* *
En sortir del bosc dels avets monumentals, i ja camí de l'hotel, abans d'acabar la jornada, el nostre xofer ens va voler obsequiar amb una visita extra, i ens va portar fins a una mena de mercat molt heterogeni, ja que a part de moltes botigues de xinesos, restaurants, gelateries, etc., vam trobar una llibreria ben original que ens va cridar l'atenció...

Milers de llibres de segona mà a uns preus baratíssims, classificats per matèries...

Cada llibre portava apuntat en llapis el seu preu

Va ser una sorpresa ben agradable que després de veure tanta natura ens va submergir en el món de la cultura

Ara sí vam fer camí cap al port de Nanaimo on teníem l'hotel aquest vespre.

Ara a sopar i dormir que demà ens esperen noves emocions

* * *
Demà farem la ruta des de Nanaimo fins a Victoria, la capital, amb una parada en la pintoresca localitat de Chemainus, famosa per la quantitat i la qualitat de nombroses pintures murals que decoren les cases i parets del poble.
Però tot això ho veurem en la propera crònica.

• La crònica continua aquí...(12)  

Del mar al cel... Sea to Sky, ruta panoràmica...(10)

• La història comença aquí...

Dilluns 21 d'agost, matí

 Avui sortim de la localitat de Squamish on hem pernoctat, i continuarem el nostre trajecte cap a la costa oest del país a través de la ruta panoràmica anomenada Sea to Sky (del mar al cel) -és en el sentit invers del que vam fer nosaltres- que vam anar del cel fins al mar.

Una experiència única, ja que els canvis de clima que s'experimenten en aquesta regió es tradueixen en un canvi constant de paisatges i de relleus durant tota la ruta.

Sorprèn que, quan ja sembla que estem arribant a la costa, encara trobem aquesta serralada tan fantàstica que ens acompanya en el nostre itinerari en direcció sud, camí del port on agafarem el ferry que ens ha de portar fins a l'illa de Vancouver.

Fem una paradeta tècnica per poder contemplar amb calma les panoràmiques que ens ofereix aquesta cadena de les Coast Mountains

 Ho veiem tot aquí també amb la meva peli

 I si voleu una mica més de panorames, podeu obrir aquest altre vídeo que he penjat al Youtube https://youtu.be/9AR43HL3RBU

* *

Dels cims de Whistler hem passat per davant les muntanyes de la costa del Pacífic (Coast Mountains), i encara ara ens aturarem un altre cop per veure les cascades Shannon, abans de dirigir-nos a embarcar a bord del BC ferry...

Les veiem també aquí en moviment a través de la meva peli

També podeu obrir aquest altre video que he penjat a Youtube https://youtu.be/f0ui7q_aPrc

A la zona de l'aparcament podem admirar aquest bell exemplar de pi/avet tipus Douglas, un dels molts que aquesta mateixa tarda podrem admirar quan visitem el parc de Cathedral Grove, a prop de Nanaimo.



Mentre anem baixant cap al ferry, per tal d'embarcar a bord del BC ferry, per fer la travessia cap a l'illa de Vancouver, anem veient imatges de la costa i la llengua de mar que va penetrant terra endins...

 Ja un cop embarcats cal esperar una horeta llarga per arribar a l'illa...

 

Arribem al bonic port de Nanaimo, on avui farem nit.

* * *

Abans, però, i per no allargar més la crònica d'aquest matí, d'aquesta bonica ruta que fa el descens de les alçades de les grans muntanyes, fins al mar,
from Sky to Sea, farem un punt i a part, i en la propera crònica parlaré de la tarda en la que visitarem el parc Cathedral Grove,
amb exemplars d'avets de més de 800 anys..!!

• La crònica continua aquí...(11)

Gran alegria i gran frustració, tot alhora...!!

Fa uns quants dies que tenia preparat un nou post al meu Blog per publicar-ho el dia que fossin alliberats tots els presos polítics. Desgraciadament no ha estat ben bé així, sinó que n'hi ha 4 que injustament i cruelment, continuaran de moment empresonats...

En la capçalera del Blog volia dir exactament això:

Després (d'un parèntesi de bogeria política, brutalitat policial, empresonament de mig govern escollit legalment i democràticament, i de l'aplicació il·legal del 155 per part de l'estat espanyol...), atès que ara mateix podem CELEBRAR AMB GOIG l'alliberament dels nostres presos polítics.... Abans, doncs, que arribin les properes eleccions, convocades també il·legalment, aprofitarem aquesta treva per a reprendre la nostra vida normal, encara que costi, i seguirem publicant les meves cròniques de viatges, la qual cosa m'ajudarà a prescindir de la esperpèntica i anòmala campanya electoral que se'ns presenta..., i abans que a partir del dia 22-D torni a plantejar-se un nou panorama de conflictivitat amb l'estat intransigent i corrupte del qual desgraciadament encara depenem...!!

* *

Es ben evident que ara mateix no es pot acomplir aquesta plena celebració que jo apuntava pel fet de ser una alegria incompleta i una frustració completa.

Havia fet un STOP voluntari en les meves cròniques de viatges, amb l'esperança que l'alliberament dels nostres companys, injustament empresonats, ens permetria tornar a una certa normalitat, encara que costés, i davant la perspectiva d'haver d'enfrontar-nos a una campanya i a unes eleccions totalment anòmales convocades il·legalment per mister M.Rajoy.

I la veritat és que em fot MOLT però que MOLT que per culpa d'aquest personatge nefast, ara m'hagi de continuar reprimint de fer una les meves activitats preferides i més plaents, si mes no de les que em proporcionen un alleujament de l'esperit, i un distanciament del dia a dia penós, estressant, i realment indignant que ens estan obligant a viure les "forces del mal" (alies les del 155).

Per això avui, em revelo contra la situació actual, i contradient la meva pròpia decisió de restar mut, decideixo trencar el meu pacte de silenci, prescindir, o més aviat intentar aparcar, la mala lluna que em provoca la situació actual del nostre país, i posar una mica d'optimisme, i una mica de llum i d'alegria al meu dia a dia, i per tant tornaré a publicar els capítols que em van quedar pendents de publicar del nostre darrer viatge per terres del Canadà-oest.
Hi ha meravelles que no poden quedar amagades "in aeternum" perquè una colla d'irresponsables vulguin fer-nos la vida impossible [sic].

* *

Un cop hàgiu llegit aquesta llarga introducció tan especial i tan insòlita, si voleu reprendre el fil de les meves cròniques del darrer viatge que vam fer al mes d'agost, que van quedar interrompudes el passat dia 18 de setembre, amb el capítol (09) -aquí sota teniu l'enllaç, cliqueu al damunt per obrir-lo-, i podreu refrescar la narració en el punt on ens vam quedar...

Coneixem la mítica ruta dels buscadors d'or, a través de la regió Cariboo-Chilcotin-Coast ... (09)

* * *

I a continuació, amb l'intent de restablir el relat dins una "certa normalitat", aquí teniu l'enllaç al que és el següent capítol (10) de la meva crònica, que porta per títol: 

Del mar al cel... "from Sea to Sky", ruta panoràmica (10)

(clique al damunt del títol i us portarà directament a l'inici del capítol)

* * *

Tornem tots, doncs, a gaudir d'un període d'una certa i agre-dolça normalitat, mentre sigui possible... i sigueu tots benvinguts de nou a les meves cròniques viatgeres.

(queden encara 7 capítols en cartera, ja acabats, que aniré publicant regularment cada dos dies, ocuparé així els quinze dies de campanya anòmala i esperpèntica fins arribar al 22-D quan tornarà altre cop el moment de la política que pot ser de caire positiu o altre cop totalment conflictiu i negatiu... tot dependrà dels resultats de les urnes que hem d'omplir a rebentar amb els nostres vots)

L'estat manté a la presó a 4 ostatges, gent innocent, als que el jutge s'atreveix a acusar-los "de fer una aportació directament vinculada amb l'exercici de la violència"

Davant d'aquesta injustícia tan flagrant no podem fer altra cosa que indignar-nos en grau extrem i denunciar ben fort i ben alt que l'estat ha muntat un "relat fictici" segons el qual els catalans hem actuat amb violència contra la sacrosanta unitat d'España. I per això mateix, els impulsors de totes les grans manifestacions pacífiques que durant anys s'han fet al país, han de ser castigats i empresonats per evitar que continuïn delinquint, i amb ells ens volen castigar a tots, a tota la població, a tot nosaltres catalans que som rebels i violents...

I el mateix apliquen al cap d'ERC, l'Oriol Junqueras, per ser el partit que clarament s'ha declarat independentista (contra la unitat d'España, altre cop), i també al conseller Forn, castigat perquè no va saber controlar el mossos perque anessin a reprimir els votants i a requisar urnes el passat 1-O, malgrat ser ells, els mossos, els que més urnes van requisar i sense violència

I per acabar de reblar el clau, als que sí van ser violents i brutals en extrem, la policia i la guardia civil, a aquests encara els volen condecorar... El summum de la vergonya del que es pot fer en aquest país que ha perdut la decència, i s'ha atrevit a fer un autèntic Cop d'estat contra Catalunya, el seu govern legítim, i la seva població.
Han convertit un problema polític en un gran problema judicial, per la incapacitat i manifesta covardia o mala voluntat, d'afrontar els problemes amb coratge i valentia. Han estat i són uns polítics incompetents.

La única esperança que ens queda és que algun dia la història i la justícia internacional posi a tothom al seu lloc i reconegui les injustícies i les irregularitats que s'estan aplicant ara mateix aquí (com el mateix 155) forçant la lletra de l'article de la mateixa constitució, que ells tant defensen... Una autèntica vergonya i manipulació.

Ha estat l'aplicació del "a por ellos", intentant dissimular l'odi que respiren contra els catalans, i creient-se que convocant unes eleccions totalment irregulars e il·legítimes serà la solució per a pacificar el país...
Si es que s'ho creuen així, van totalment equivocats. Tota aquesta farsa no farà més que enquistar l'etern problema de l'encaix de Catalunya dins l'España franquista. I el temps ens donarà la raó. Sinó, ja veurem que passa a partir del dia 22-D.

Lluitarem per ells amb totes les forces...!!!