Quan des de POL viatges ens van fer l'oferta del viatge de cap d'any per a anar a Portugal a seguir la Ruta dels Templers, ens va semblar un tema interessant i de seguida ens hi vam apuntar.
Coneixíem ja Portugal i alguna de les localitats ara programades, per algun dels nostres dos viatges anteriors de fa ja alguns anys. La primera a l'agost del 2002, amb motiu de celebrar-se a Lisboa l'Aplec internacional de la sardana.
La segona al març del 2007, en una estada de 7 dies a Ericeira, un bonic poble de pescadors, des d'on vam voltar per diverses localitats del país, Òbidos, Nazaré, i els monestirs d'Alcobaça i Batalha.
Després de més de 10 anys ens vam animar a reviure aquella experiència, sobretot per l'al·licient afegit de conèixer una mica més de prop el tema dels Templers de la mà d'un bon especialista.
Així, doncs, l'inevitable vol de Vueling ens va deixar a Lisboa cap a primera hora de la tarda del divendres 28/12. I tot seguit l'autocar ens va traslladar cap a l'històric Barri de Belém, a l'entrada del riu Tejo, on visitarem l'impressionant Monestir dels Jerònims.
Una meravella arquitectònica d'estil manuelí desenvolupada a Portugal a partir del primer terç del s.XVI, i que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal.
És el punt més àlgid de l'estil manuelí i el conjunt monàstic més notable del segle xvi a Portugal.
En destaca el seu claustre completat el 1544,
i la porta sud d'un complex disseny geomètric, davant del riu Tejo.
Els elements decoratius són plens de símbols de l'art de la navegació
i
les escultures de plantes i animals exòtics.
A part d'aquest símbol mariner, també és ben visible al claustre la creu de l'Orde de Crist
(de la que en parlarem més endavant)
Encarregat pel rei Manuel I de Portugal, poc després que Vasco da Gama hagués tornat del viatge a l'Índia, fou finançat en gran part pels beneficis del comerç de les espècies.
La tomba de Vasco és situada en un dels laterals de l'església,
així com també aquesta altra tomba, la de Luis Vaz de Camoes
(escriptor i poeta portugués [Cap a 1524–Lisboa, 10 de juny de 1580],
generalment considerat com el més gran poeta en llengua portuguesa)
(preciós aquest sostre del transsepte)
En el regnat de Don Joan III s'hi va afegir el cor.
(vista de l'església des del cor amb el sant Crist)
El nom del monestir ve del fet que fou lliurat a l'orde de Sant Jeroni, que s'hi va establir fins al 1834. Sobrevisqué al terratrèmol del 1755, però va ser malmès per les tropes franceses enviades per Napoleó a principis del segle XIX.
Cal destacar també una de les belles estances com és la sala del refectori de la comunitat,
amb unes boniques ceràmiques típiques portugueses tot al voltant de les parets,
i un quadre de la nativitat força interessant...
* * *
Són originaris de Santa Maria de Belém, al segle XIX. Sembla que en aquesta època, igual que estava de moda a Barcelona anar a berenar un mató de monja a Pedralbes, a Lisboa ho era anar a Belém a menjar aquests dolços, que encara són molt freqüents a cafeteries, pastisseries i fleques. Una llegenda diu que la recepta és secreta, i que només la coneixen tres persones al món.
Es tanta la popularitat i la bogeria per menjar aquest dolç que la cua que hi havia a la fàbrica, propera als Jerònims, on els elaboren, era espectacular i sortia al carrer al llarg d'uns quants metres. Dins del local era impossible trobar lloc i la cua per comprar-ne era molt llarga. Per sort el nostre guia coneixia els intríngulis de l'establiment i va aconseguir comprar -ne uns quants per a cada un de nosaltres perquè en un park proper els poguéssim assaborir amb tranquil·litat.
Tot un crack el nostre Guia, per cert es deia João.
* * *
Demà dedicarem el dia a visitar llocs emblemàtics dels entorns més pròxims a Lisboa, com seran la ciutat de Sintra, La Quinta da Regaleira i el seu palau (amb històries i secrets de la maçoneria i dels templers), i també ens arribarem fins al fantàstic mirador del Cabo da Roca, la punta més occidental del continent europeu... Però tot això ho veurem en la propera crònica.
- La crònica continua aquí (02)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada