El cor de Florència... (05)

• La història comença aquí...

La monumentalitat del Duomo és com un gran cor al centre de Florència que fa bategar tota la ciutat al seu voltant. 

És realment l'epicentre de tot el casc antic al voltant del qual s'extenen les diverses esglésies, museus i palaus, i es palpa la història antiga de la ciutat. Començant pel mateix Baptisteri de sant Joan, l'edifici més antic, que es remunta als segles Vè-VIè.

L'important volum de tot el cos central de la catedral, amb la seva enorme cúpula, obra de Brunelleschi, ja ens impressiona en aquest primer contacte nocturn que tenim només arribar aquí, en una primera passejada vespertina pel centre de la ciutat.  

Hi tornarem un matí a plena llum del dia per gaudir de tot el conjunt i poder conèixer millor la Catedral amb la seva cúpula, el Campanile d'en Giotto, i el Baptisterio.

El Duomo o Cattedrale di Santa Maria del Fiore, fou construïda per substituir a l'antiga catedral que estava ja molt deteriorada, dedicada a Santa Reparata, una màrtir palestina.

Els rics comerciants de la ciutat van demanar als governants que planifiquessin un gran temple que pogués fer ombra a les noves catedrals de les ciutats rivals de Siena i de Pisa.

L'edicte que ordenava començar els treballs el 1294 encarregava que: "s'aixequés una catedral tan elevada i de tant pròdiga magnificència que sigui incomparable, i el seu tamany i la seva hermosura no sigui mai superada pel poder o la indústria dels homes".

L'arquitecte escollit fou Arnolfo di Cambio. Però va morir sis anys després i els treballs van continuar sota la direcció de Talenti, fins que Giotto va prendre el relleu com a mestre d'obres el 1334. Tot i que les obres no acabarien fins el 1418, quan Brunelleschi va poder coronar l'enorme nau gòtica amb una gigantesca cúpula de 46 metres de diàmetre i 90 m. d'altura. 

L'arquitecte Brunelleschi sembla contemplar l'enorme cúpula, la seva obra mestra, assegut al davant mateix...

El seu interior està decorat amb frescos del Judici Final que va projectar Vasari,
i va executar en part Zuccari (1572-1579).

El temple té planta de creu llatina amb tres naus. L'interior és soprenentment auster i de dimensions corprenedores, amb capacitat per deu mil persones.

El Campanar (campanile) Giotto, el va començar el 1334, i després de la seva mort va continuar l'obra Andrea Pisano, i fou acabada en 1359 per Francesco Talenti, creador dels grans finestrals dels pisos superiors. 

La decoració escultòrica és extremadament rica, amb 56 relleus en dues franges superposades, i 16 estàtues de tamany natural en les fornícules, obres de mestres florentins dels segles XIV i XV, Andrea Pisano i col·laboradors, Donatello i Luca della Robbia.

Davant d'aquest espectacle monumental no vaig poder estar-me d'intentar l'escalada a dalt del tot de l'enorme cúpula del Duomo. 




Mai més ben emprat el mot "escalada", ja que per accedir-hi hi ha una sèrie de diferents escales, rectangulars, de cargol (2), i d'altres tipus, amb un total de 461 graons. Comencem doncs l'ascensió seguint la corrua de gent que també va pujant. Era gairebé migdia i la gentada era força considerable...

La primera finestra a mitja pujada ens dona una mica de respir...

Arribats al nivell intermig hem de fer una aturada d'uns 10 minuts per afavorir que els que ja baixen deixin espai als que pugem.
Mentrestant ens dediquem a veure les pintures del sostre de la catedral de més a prop...

I també podem comprovar a quin pobre nivell de civisme estem, quan veiem aquest rètol de prohibició i el lamentable resultat final...

A mesura que anem ascendint, cada cop l'espai es fa més estret i més costerut, per acabar amb unes escales molt dretes i força inclinades que hem d'anar superant també a força de braços, agafant-nos ben fort a les dues baranes que hi ha a banda i banda, amb l'incovenient afegit que en alguns trams ens hem de creuar amb grups de gent que vol baixar i aleshores es formen uns embussos molt notables... 

Tota una autèntica aventura..!!

* *

Finalment arribem a dalt de tot i podem treure el cos a l'exterior, just al petit terrat circular que hi ha al damunt del tot de la cúpula.

Des d'aquest indret el panorama és esplèndid. Tenim tota la ciutat i els voltants als nostres peus, podem veure al davant mateix el cim del Campanile, també ple de gent, l'enorme teulada del Duomo i de la seva cúpula, i diverses vistes de la ciutat amb alguns dels altres monuments famosos, 

com la Basílica di Santa Croce (esquerra)...

i també la Basílica di San Lorenzo (esquerra), i el Palazzo Vecchio (dreta)...

i encara, mirant l'horitzó, podem veure muntanyes nevades que segurament corresponen a la cadena dels Apenins.

Em vaig permetre filmar una mica amb el mòbil el panorama, malgrat les empentes i algun cop de colze que vaig haver de suportar, per això ja perdonareu la qualitat del video...

* * *
Un cop superada la prova i recuperada l'horitzontalitat, en sortir de la catedral per la porta dels canonges, davant mateix del Campanile i la façana sud de la Catedral, em dirigeixo a trobar-me amb la M. que pacientment m'estava esperant
davant del Campanile...

 

 

I ara sí, arriba l'hora d'entrar

al famós Baptisteri, i ho fem per la porta nord, obra de Lorenzo Ghiberti, decorada amb escenes del Nou Testament.

 Només entrar i aixecar la vista cap amunt quedem embadalits.

El Baptisteri, segons la tradició, era un temple pagà transformat en església cristiana. En efecte, ja al segle Vè. hi hagué un antic baptisteri enfront de Santa Reparata, l'antiga catedral d'aleshores. A partir de la segona meitat del segle XIè. va ser reconstruït en factura romànica de planta octogonal. És el model d'incontables esglésies i campanars de la Toscana. 

Són famoses les tres portes de bronze, en especial l'anomenada Porta del Paradís (a l'Est), amb escenes de l'Antic Testament, moldejades i foses per Ghiberti enttre 1425 i 1450.

A l'interior destaca el magnífic sostre amb tota la cúpula recoberta de mosaics, feta el 1225 per artesans venecians que mostren la influència bizantina en l'Itàlia central.

Mentre anem contemplant amb detall les nombroses escenes que s'hi representen, ens fixem inicialment en el bonic Crist pantocrator que domina sobre tots els mosaics (s.XIII)

Els múltiples detalls dels mosaics són un llibre obert de la Història Sagrada que s'ofereix de manera gràfica i planera als fidels d'aquells temps...

  Tota una corona d'àngels, arcàngels i divinitats acompanyen a la figura de Crist

 (sant Joan baptista batejant)

 (tres escenes d'Adam i Eva al paradís temptats per la serp)

 (amonestats per Deu després d'haver desobeit)

 (i expulsats del paradís per l'àngel)

 (una bonica representació del naixement de Jesús)

(i la crucifixió) 

Abans de sortir tornem a aixecar la vista al cel per gaudir d'aquesta meravella

Sortim de l'interior del Baptisteri per la porta sud, obra d'Andrea Pisano, decorada amb escenes de la vida de sant Joan Baptista.

Un cop a l'exterior ens trobem de nou davant la façana principal del Duomo i del seu airós Campanile

I així donem per finalitzada la nostra visita a l'autèntic Cor de la ciutat de Florència.

* * *
En el pròxim capítol parlarem de les innombrables obres d'art que es troben en aquesta ciutat, tant als museus com en diverses esglésies i palaus...

• La crònica continua aquí (06)
• 
  

En la mort d'un germà...

In Memoriam...

"Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses, parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te; a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo".

Miquel Martí i Pol

Descansa en pau, germà Albert...!!

Que els àngels et portin al Paradís, 

que a la teva arribada et rebin els màrtirs

i et condueixin a la ciutat santa de Jerusalem.

El cor del àngels et rebi i tinguis el repós etern...

* * *

La feina s'acumula i el dia només té 24 hores... menys avui...

Els parents o amics i coneguts que em visiteu regularment, recordareu que el 5 de març vaig començar a penjar les cròniques de la nostra recent estada per terres de la Toscana, concretament a la ciutat de Florència (aquí), i des d'aleshores el temps ha passat molt de pressa i la nostra agenda viatgera ens ha portat a marxar aquests darreres dies de Setmana Santa cap a terres Alemanyes, viatjant a la República Federal d'Alemanya, visitant bàsicament Berlín, i també Dresden, Leipzig, i Postdam.

És per això que, tal com dic a la capçalera d'aquest post, la feina s'acumula i el dia només té 24 hores..., menys precisament avui, que pel canvi d'horari d'estiu, perdem una hora i només tindrà 23 hores.

Em van quedar pendents un parell o tres d'aportacions més sobre la ciutat de Florència, concretament una sobre el Cor de la ciutat, il Duomo , amb la seva fantàstica cúpula i el Campanile, i finalment també faré un repàs breu sobre les obres d'art que es troben als Uffici i a algunes de les principals esglésies. Per acabar amb un apunt del capvespre dalt la muntanya que domina la ciutat des de Sant Miniato al Monte.

Tot això, però, anirà venint, amb calma i al seu temps, abans de començar una nova història sobre Berlin i tot allò que hem viscut aquests darrers dies en aquella gran i super-històrica ciutat, així com també a Dresden a Leipzig i a Postdam.

Hem de assimilar les experiències viscudes, ordenar i seleccionar les fotografies, i recopilar informació, abans de posar-nos a redactar l'experiència de la nostra primera visita a terres d'Alemanya.

* * *

Resseguint l'obra de Michelangelo Buonarroti... (04)

• La història comença aquí...

Tot resseguint l'obra d'aquest geni que fou Michelangelo Buonarroti, ens dirigim fins a la Basílica di San Lorenzo, on primer visitem la Capella funerària dels Mèdici amb la cripta i la capella dels Prínceps, i a continuació la Sagristia Nova, construïda per Miquel Àngel entre 1521 i 1534. 

Va ser encarregada pel papa Lleó Xè. i el cardenal Juli de Mèdici (futur Climent VIIè.)

Miquel Àngel la va crear a partir de la mateixa planta de la Sagristia Vella de Brunelleschi, i divideix l'espai en formes més complexes, amb arcs triomfals que s'obren en una espècie d'àbsides.

Va construir, en les dues parets laterals del mur les tombes monumentals dedicades a 
Julià Duc de Nemours, 

Per la tomba de Julià de Medici, assegut i amb posat orgullós, 

va triar el Dia i la Nit,

(detall del Dia)

i en la del seu nebot Llorenç Duc d'Urbino, 

Per la de Llorenç, reflexiu i malenconiós, 

el Crepuscle i l'Aurora.

(detall del Crepuscle)

i en cada una d'elles, esculpí les tres escultures tallades: 
les Al·legories del temps, assegudes sobre les tombes, 
i també els retrats dels ducs.

* *

Damunt l'altar es van situar les tres estàtues, la Verge amb Jesús a la falda, 

obra de Miquel Àngel

i les de Sant Cosme i Sant Damià, obra de seguidors de Miquel Àngel.

A sota d'aquest altar estan enterrats Llorenç el Magnífic i el seu germà Julià de Mèdici, per als qui mai hi va haver temps per construir una tomba monumental, ja que aquestes potser van ser les darreres obres de Miquel Àngel aquí a Florència, per que amb la seva marxa de la ciutat va deixar els treballs sense acabar... 

* *

La Capella dels Prínceps, mereix una mica de comentari per la seva grandiositat i opulència. Es un edifici octogonal de 28 metres d'ample i coronat per la cúpula de San Lorenzo, que assoleix una alçada de 59 metres, el segon en bellesa a la ciutat després de la del Duomo de Brunelleschi.

L'enlluernadora esplendor és deguda a les riques incrustacions de pedres semiprecioses, obra d'operaris formats al Opificio delle pietro dure. Aquest art anomenat florentí, que encara es practica principalment en la decoració de mobles i gerros, troba aquí el seu punt màxim, encara que pel to funebre de la capella es van utilitzar colors més apagats, amb pòrfir i granit. 

Per als sòcols es van utilitzar pedres més acolorides com la mareperla, lapislàtzuli i el corall.

Les tombes pertanyen als grans ducs Cosme I (1519-1574), Cosme II (successor de Ferran I, 1561-1590), i Cosme III (successor de Ferran II, 1643-1723).

* * *

Arribats a aquest punt, i aprofitant que estem parlant de tombes de personatges famosos, inclourem aquí mateix un altre dels indrets importants de Florència: la Basílica di Santa Croce, que també és coneguda com "Il tempio dell'Itale glorie", (el temple de les glòries itàliques), per les nombroses sepultures d'artistes emèrits, homes de lletres i de ciències que s'hi troben.

Un autèntic panteó de gent il·lustre de la ciutat, amb noms tant coneguts com: Miquel Àngel, Galileo Galilei, Nicolas Machiaveli, Dante Alighieri, Gioachino Rossini, i d'altres. 

Rossini

Maquiavel

Miquel Àngel

Dante Alighieri

Tomba de Galileo Galilei

També dins el temple s'hi troben magnífiques pintures i obres d'art de Donatello, Giotto, Cimabue, Brunelleschi, etc. en especial a la capella central i també en alguna capella lateral...

  

(Crist de Cimabue)

Per desintoxicar-nos del "síndrome d'Stendhal", després de contemplar tanta bellesa acumulada, passem per l'encantador i relaxant claustre fins arribar a la plaça davant la façana de la Basílica di Santa Croce.

Es hora de rebobinar i de dinar, i ho farem en un bonic restaurant de la mateixa plaça...

* * *

En la propera crònica ens dedicarem al cor de la ciutat, visitarem el Duomo, ens enfilarem a dalt de tot de la gran cúpula de Brunelleschi per contemplar des de dalt el panorama de la ciutat, i entrarem a extasiar-nos amb els mosaics del Baptisteri, l'edifici més antic de Florència.

• La crònica continua aqui (05)