La MIXA, un felí molt estimat...

Ahir se’ns va morir la MIXA. Es va quedar adormideta tal i com la veieu a la foto.

Feia 18 anys que convivia amb nosaltres. Ens ha fet molta pena. Era ja molt velleta i feia temps que no estava gaire bé de salut.

La Mixa formava part de la nostra família, era gairebé com un membre més. Hem compartit amb ella tota mena d’experiències, vivències, viatges, vacances, etc.

Era un animalet de companyia i realment ho era i en feia de companyia.
Era també un felí, un gat, amb totes les característiques dels felins, independents, sensuals, astuts, àgils, intel·ligents, carinyosos també.

A qui no hagi tingut mai un gat li recomano. És una experiència molt gratificant i també inoblidable. Sentir el ronroneig del gat quan el tens a la falda mig adormit, o acariciar-li els ulls suaument quan el tens a sobre teu, i ell t'ho agraeix quedant com mig extasiat, és una experiència inexplicable. Tens un tigre petitet a sobre teu i es deixa acaronar i amanyagar sense cap problema, i t’ho manifesta amb el seu roncar relaxant.

Diuen que tenir un gat a la falda ronronejant fa abaixar fins i tot la teva tensió arterial.

(Mireu quina imatge de relax i felicitat...)

No cal dir que jo tota la vida he tingut fal·lera pels gats. De petit ja hi jugava amb ells.

De gran vaig iniciar una col·lecció de gatets de ceràmica, en tinc un munt, i fins i tot he fet col·lecció de segells del tema monotemàtic de gats, en tinc tres o quatre àlbums plens.

Adjunto finalment un parell de fotos més de la MIXA, una de quan era joveneta, i una de les darreres que li vam fer quan ja no es trobava gaire bé.