Parlar de l’Empordà i parlar de la tramuntana sembla una obvietat, oi?
Però ho faig perquè aquests darrers dires hem tingut l’oportunitat de ser a l’Empordà, concretament a l’Escala, gaudint d’uns dies de descans.
El temps ha estat molt variable. Hem tingut tramuntanades i dies esplèndids, i això comporta uns canvis en la natura i en els paisatges, d’unes qualitats extraordinàries, d’un cromatisme meravellós.
I m’ha semblat interessant compartir-ho amb tots aquells que llegiu el meu bloc, i que també pogueu gaudir d’aquests espectacles que la natura ens ofereix de tant en tant.
Vam començar la nostra estada amb un parell de dies de forta tramuntana, aquella que transforma la superfície del mar i el fa lluent i d’un blau intens amb les escumes de les onades com petits vaixells que naveguen a tota velocitat... Les muntanyes i l’horitzó es retallen nítidament...
El nostre refugi va ser un petit apartament en el conjunt anomenat “El Ducat de l’Escala”,
que és a tocar del passeig peatonal que dona accés a les platges d’Empúries. Allà hem fet les millors banyades d’aquests dies, sucant-nos en les aigües plenes d’història on ja ho feien fa uns segles grecs i romans.
Algún dia l’hem tingut totalment núvol i aleshores hem aprofitat per fer alguna excursió, als aiguamolls de l’Empordà a veure fauna...
i a l’ermita de Sant Onofre,
sota el Mas Ventós
i penjada al mig de la serra de Sant Salvador, on hi ha el monestir de Sant Pere de Rodes,
... i amb una vista magnífica sobre la badia de Roses, també vam visitar el monestir i mentre la Marta prenia un refresc, vaig pujar fins al cim per veure les runes del castell de Sant Salvador
Un altre dia ennuvolat ens vam arribar fins a la punta del Milà, el penya-segat que tanca la cala de Montgó, a veure el paisatge magnífic de la costa “brava”.
El darrer dia de la nostra estada a l’Empordà va tornar a fer acte de presència la tramuntana. Això va proporcionar un dia esplèndid, ventós, però amb una quantitat de núvols extraordinaris i d’una gran bellesa
Vam anar a la platja igualment, arrecerats a prop de les roques a la cala Montgó
... i el bany va ser magnífic amb una aigua gelada, però amb tota la cala per mi sol, altre vegada...!!! (Aquest cop no era una piscina d’un poble de la Conca de Barberà, no, aquest cop era tota la superfície d’aigua de la cala Montgó per mi sol...)
Oh, miracles de la natura, i dels homes... quan fa vent no es banya ningú...!!!
I la darrera tarda de la nostra estada a l’Empordà vam poder gaudir d’un espectacle insuperable. Desde la platja de l’Estartit a ran de mar, on èrem, vam poder veure com la magnífica lluna plena emergia del mar entre mig de la costa i de les Illes Medes, a més el dia ventós va acumular nuvolades que amb la posta del sol anaven prenent un color porpra que transformava el paisatge com si fos un decorat d’una òpera wagneriana..., només hagués faltat sentir la música per tal que l’espectacle fos complet.
Tant la Marta com jo vam quedar extasiats davant aquells fenòmens de la naturalesa. Vam fer moltes fotografies de tota la seqüència d’aquesta coincidència de la natura, la lluna plena emergint esplendorosa i el sol caient amb tota la seva força, després d’un dia extraordinàriament lluminós.
Si algú vol veure més seqüències d’aquest fenòmen, m’ho dieu i us enviaré un petit àlbum de Picassa amb tota la sèrie.
