Avui, 6 de gener, diada dels Reis, es tanca el cicle de les festes Nadalenques i de Cap d'Any. Hem obert els regals, i ja tenim el tortell a punt... i he pensat que era el moment de començar a construir la crònica de la darrera sortida que hem fet per terres navarreses
La boira ha estat la nostra companyia permanent durant els cinc dies que hem voltat per aquestes contrades. El fred intens també,... amb temperatures de -3º fins a +3º, pràcticament tots els dies, de bon matí fins al vespre, una petita però autèntica tortura...* * *
Vam arribar a Pamplona cap a mitja tarda/vespre del dissabte 28, i un cop instal·lats a l'hotel vam anar a sopar en un típic restaurant del barri vell, proper a l'hotel. Era una tasca popular en pintxos i vins.
Amb la peculiaritat que allí és costum de celebrar una mena de competició entre els comensals per tal de valorar, tant l'originalitat dels pintxos en la seva elaboració i sabor, com també la qualitat dels vins que els acompanyen en una mena de maridatge (cliqueu), i per això ens van donar unes cartolines i bolígrafs per que anéssim qualificant els gustos, els sabors, les olors, les sensacions de l'intercanvi del que anàvem menjant amb el que anàvem bevent ..., per sort teníem el lloc reservat en una tasca super atapeïda de gent, .
Després de fer el recompte de les valoracions de tothom, el pintxo més ben valorat va ser una mena de tempura de llagostí per sucar en una crema de gamba i acompanyat per un vi blanc.
* * *
L'endemà diumenge 29, ens disposem a passejar una mica per la ciutat acompanyats per en Mikel,
el guia local, que ens reuneix davant d'una de les portes històriques
d'entrada a la ciutat de Pamplona, i que actualment facilita l'entrada
als Jardines de la Taconera (cliqueu)
Entrem al recinte per sota de l'arc, i la primera cosa que trobem és aquest original pessebre a l'aire lliure
Seguim passejant i en un primer encreuament de camins trobem aquest monument i escultura dedicat a l'il·lustre tenor roncalès Julián Gayarre.
No gaire lluny d'aquí, i una mica amagada entre el bosc podem contemplar la bonica escultura de la Mariblanca, de finals del XVIII, que és una de les imatges més populars i volgudes de la ciutat, i que representa una al·legoria de l'Abundància o de la Beneficiència.
Seguim la passejada, i una mica més endavant trobem un mirador sobre un fossat on hi ha ubicat un petit Zoo limitat per un recinte emmurallat on podem veure cérvols, conills, faisans, cabres, ànecs, etc. una trentena d'exemplars que conviuen en un gran espai que per Nadal es guarneix amb figures de pessebre de mida natural.
On hi ha una petita exposició amb imatges i vídeos, i també cartells de l'anunci de les festes d'anys anteriors, del 1946, 1950, 1954, i d'altres més recents...
I tot seguit ens crida l'atenció aquest crani
Val la pena llegir tot l'article, i sobretot al final, veieu un petit vídeo que mostra en detall el lloc on els espeleòlegs van trobar les restes d'aquest "Hombre de Loizu" amb una antiguitat de (ca. 9400 a.C.)
Finalment, després de dinar anem camí de l'hotel per descansar una estona... la tarda continua freda, a 3º i estem una mica congelats..!! |
* *
Demà, dilluns 30, ens espera un jornada plena d'activitat per començar la "ruta del romànic rural navarrès", on hi ha previst de conèixer quatre o cinc esglésies emblemàtiques diferents...!! començant per aquesta que veieu aquí al costat, la de Sant Pere d'Etxano.
- la crònica continuarà aquí (02)
i per això ens van donar unes cartolines i bolígrafs per que anéssim qualificant els gustos, els sabors, les olors, les sensacions de l'intercanvi del que anàvem menjant amb el que anàvem bevent ... tot plegat en una tasca super atapeïda de gent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada