“Salam alekum”, són les dues paraules que obren fàcilment les portes al contacte franc amb la gent del país. Són gent amable, afectuosa, a vegades fins i tot massa, amb els que de seguida arribaries a confraternitzar sinó fos per la barrera de l’idioma. Ells de seguida t’agafen del braç o et posen la ma a l’espatlla tot dient: “Hola amigo, bienvenido...”
Més endavant ja parlaré de la relació que s’estableix entre els visitants “turistes” i els nadius, sovint massa enganxosa per l’interès que tenen sempre a vendre’t alguna cosa, algún objecte.
Marrakech té coses impressionants. La part moderna amb esplèndides avingudes com la de Mohamed V, on estan allotjats els principals hotels, o tot el barri elegant de l’Hivernage o del Gueliz, tot molt occidentalitzat, i amb una característica molt notable, tots els edificis tenen el mateix color terra que els dona una uniformitat de conjunt molt agradable, molt interessant.
Contrastant fortament amb aquesta realitat hi ha el barri vell dins les muralles, la Medina,
els mercats (zocos),
i sobretot, per damunt de tot, la singularitat inexplicable amb paraules, de la plaça
Jemaa El-Fna, considerada com el teatre popular més increible del món, i realment ho és,
i tot presidit pel preciós minaret de la Koutoubia
* * * * * *
Aquest interessant país, però, té una realitat molt punyent... 20% d’atur, 60% d’analfabetisme al camp i 40% a les ciutats on no deixa de crèixer l’èxode rural amuntegant-se en barris perifèrics, el 70% de la població té menys de 30 anys...!!!. És, per tant, un país jove, amb possibilitats i amb esperances, però, ¿aconseguirà sortir endavant i millorar el nivell de vida de tants berbers, tants camperols que encara malviuen gairebé com en l’edat mitjana?
Marrakech (01) - Mrk (02) - Mrk (03) - Mrk (04) - Mrk (05) - Mrk (06) - Mrk (07)
1 comentari:
M'ha agradat molt la primera crònica!! Ja sé d'on em ve la febre pels animals, perquè jo també hauria agafat aquesta serp amb moltes ganes... que guai! Espero el segon capítol...
Publica un comentari a l'entrada