dissabte, 1 de març del 2008

EGIPTE: "Lo Riu és vida..." (00)



Acabem de tornar d'Egipte on hem estat 12 dies anant riu Nil amunt i riu Nil avall, visitant temples, tombes, i també el Caire i Alexandria.

He posat aquest eslògan de la gent de l'Ebre com a títol a aquest nou post, perquè després de navegar 7 dies pel magnífic riu Nil m'he adonat de la profunda veritat d'aquesta afirmació.

Veritablement "Lo Riu és vida"...

Segurament la majoria de vosaltres, els que m’arribeu a llegir, ja haureu conegut Egipte alguna vegada, però jo us vull comentar la meva impressió personal. I si algú no el coneix encara li recomano vivament. L’experiència val molt la pena.
Egipte sense el Nil seria un total i autèntic desert. Quina sort que tenen en aquell país per tenir aquest riu Nil tant esplèndid.
Un corrent de 6.660 kms. d’aigua abundant que des del llunyà llac Victòria a Uganda, i passant per diversos països i les terres núbies del Sudan, arriba a Egipte i el travessa de S. a N. amb un recorregut de 1.500 kms, i amb un cabal admirable, impressionant,...
tot un riu de vida, que desemboca al Mediterrani on forma un gran delta .
Tot al llarg del seu recorregut pel país i a banda i banda, el riu ha creat amb el seu llim unes amples zones de terra fèrtil que són una autèntica meravella. Camps esplendorosos, ubèrrims,
on els egipcis poden cultivar fins a dues o tres collites l’any, treballant però molt manualment encara, sense cap ajut de maquinària, amb les seves mans i els seus burrets
i els seus carretons, tot molt primitivament.
No els falta aliment, semblen viure feliços, però en unes condicions molt precàries.
Egipte ens ha impressionat pels seus grans monuments, temples, tombes, estàtues, piràmides, tant i tant antics, més de 4000 anys, i amb tanta història a l’esquena certament,
però també allò que més m’ha impressionat ha estat el seu paisatge humà, la humanitat real de tot aquell poble que veus i respires circulant pel país.
Especialment la gent del camp que viuen amb el mínim necessari per sobreviure, gairebé fa la impressió com si fóssim al segle Primer, amb condicions molt precàries d’habitatge,
amb condicions higièniques deplorables,
i amb condicions polítiques d’autèntica dictadura encoberta, on no poden votar lliurament amb un mínim de garanties, i on es poden veure encara grans cues per aconseguir un pa a uns preus més econòmics, etc.

El magnífic guia que vam tenir, en Walid, un noi molt jove, molt ben preparat, intel·ligent, atent, servicial, culte i simpàtic, ens va parlar amb amor i amb eficiència del seu país MISR (nom d’Egipte en egipci), però també amb un gran realisme, i va saber fer-nos apreciar les qualitats del país, ens el va fer estimar, però també ens va fer adonar de les grans mancances que encara pateixen.
És un país de grans contrastos, especialment entre les ciutats i el camp, on passem dels luxes més refinats a la pobresa més absoluta. Un 30 o 40% d’analfabetisme, un 40 o 50% d’atur. Sempre veus principalment homes asseguts a les voreres de les cases o dels camins,
o al bar fumant amb el narguil, esperant, esperant... no saps ben bé el què...
El temps per ells no compta. Contemplen, esperen, viuen el present, el dia a dia...

I també sobreviuen intentant vendre tot allò que poden i coses inimaginables, robes, fruites, espècies i fins i tot mig cotxe...
Hem pogut tenir aquest primer contacte amb aquest enorme país d’un milió de kms. quadrats, amb 80 milions d’habitants, i amb una ciutat com el Caire, de 18 milions d’habitants i una extensió de
45 x 40 kms.
Al Caire es viu de manera caòtica i accelerada, en especial el trànsit és d’allò més anàrquic i esbojarrat, tot ens ha colpit i ens ha sorprès.

Això s’ha traduït en un afany per voler captar-ho tot, tot allò que veien els nostres ulls, i recordar-ho per sempre.
El resultat ha estat... gairebé unes 1.500 fotografies. Però, no patiu...!!!
Només aniré penjant aquí ens dies successius algunes de les imatges més maques o interessants.













La història té tres capítols més, vegeu-los aquí: MISR (01) - (02) - (03)

2 comentaris:

Maurici ha dit...

Benvingut,estic esperant en "candeletes" la crònica d'Egipte.
Que bé t'ho muntes!

Anònim ha dit...

Molt bé "Sorro". Tinc pendent un viatge pel Nil. Despres de veure les teves fotos, ja estic impacient.
Una abraçada.
Christopher

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin