El tortell de Reis

A casa nostra és costum arrelat en aquesta data menjar el tradicional tortell de Reis.

Normalment és a mi a qui toca fer les parts del tortell i per tant, agafar el ganivet i decidir per on començo a tallar, sempre pensant que molt serà que a la primera l’encerti amb la fava o amb amb la figureta del rei… Això faria perdre l’emoció de saber qui és a qui li toca pagar i a qui li tocarà el rei per ser coronat rei de la festa.

I encara que sembli mentida, i és una mena de fatalitat, la major part de vegades l’encerto…, vull dir que l’esguerro. Sense anar més lluny, avui mateix, tenia al davant el magnífic tortell i amb el ganivet a la mà em mirava la textura del tortell tot pensant… aquí que és tan llis i sembla no haver patit cap manipulació, aquí és gairebé segur que no hi ha d’haver res amagat.

Amb decisió i sense pensar-ho dues vegades faig el primer tall i… oh!!!, no pot ser, altre vegada l’he encertada. Tiro dos dits a la dreta i … tampoc tallo… un dit a l’esquerra i … tampoc tallo… Ja una mica ofuscat penso, quina mena de monstre hi haurà aquí dins?… Decididament tallo més enllà i agafo el tros de tortell ferit per tots costats i començo a menjar amb precaució i, evidentment, allà tot cofoi hi havia la figura del rei mag, la corona doncs, per mi, però la sensació d’haver fallat una altra vegada, un any més…

Però no penseu que s’acaba aquí el mal fat, no, torno a tallar un altre tros per la meva dona i en principi sembla que no ha passat res i ha hagut sort, però un cop el tall és al seu plat, miro de reüll i allà veig la ferida ben palesa de la fava gairebé espuntada pel meu cop de ganivet.

L’any que ve haurem d’afinar més la punteria, però aquest any ho acabem de celebrar amb salud i bon humor, i amb els millors desitjos per tots els que em llegiu d’un any ple de pau, austeritat i bones vibracions.

* * *